publicat
per
www.totmataró.cat
9 octubre
de 2013
Comas Soler
Amb motiu de la XXIII Trobada de Grups de Teatre Amateur de
Catalunya que aquest cap de setmana s'ha fet al Monumental i a la Sala Cabanyes
i també com un acte més de la commemoració del centenari del naixement de
Salvador Espriu, diumenge al matí Carles Maicas ha dirigit l'escenificació
itinerant per diversos indrets del centre de la ciutat de 'Auca tràgica i mort
del Plem', una composició del poeta de Santa Coloma de Farners feta a la manera
d'un romanço de cec.
No és el primer cop que en Maicas posa en escena aquesta
peça. Mestre de moltes fornades de gent de teatre de Mataró i pioner a
treballar les possibilitats dramàtiques del món espriuà, ja ho va fer fa
gairebé trenta anys amb alumnes de l'Aula de Teatre de l'Ajuntament i hi va
tornar el darrer mes de juny amb nois i noies de cinquè curs de primària de
l'escola Montserrat Solà. Ara, en aquesta nova aproximació, Maicas ha
quintuplicat el text d'Espriu, perquè l'ha fet representar simultàniament per
cinc parelles d'intèrprets en diferents places i carrers. Ha estat una bona manera
de donar joc a actors i actrius de grups amateurs de Mataró i de Tordera i,
fins i tot, de recuperar dos dels antics alumnes de l'Aula de Teatre de la
vegada anterior.
Romanço de sang i fetge
'Auca tràgica i mort del Plem' és un poema en què Espriu,
satiritzant un xic els gustos per determinats models mítics que mantenien els
escriptors del romanticisme tardà, fa paròdia d'un romanço amb la composició
d'una trentena de quartetes de versos heptasíl·labs de ritme intens. Imitant la
narració d'una auca, descriu la història de la intrèpida Maria del Roser, que
es deixarà posseir pel sanguinari bandoler anomenat el Plem per tal de poder-lo
decapitar i alliberar tothom de la seva tirànica crueltat.
Com passa sovint al llarg de la producció literària
d'Espriu, en què moltes vegades hi ha assumptes, personatges o situacions que
es van reprenent, el tema d'aquesta 'Auca' que forma part del llibre 'Les
cançons d'Ariadna', completat el 1981, té el seu primer antecedent en un conte
inclòs en el recull 'Aspectes' que havia publicat el 1934. Allà, en una petita
narració en prosa composta de tretze fragments, explana més detalladament
l'amalgama d'odis i de desigs que conflueixen en la revenja justiciera que du a
terme la Maria del Roser. És una venjança amb referències bíbliques –un fet
també freqüent en l'obra d'Espriu– perquè és manifest que té paral·lelismes amb
l'episodi de l'Antic Testament que relata la mort d'Holofernes a mans de Judit.
'Auca tràgica i mort del Plem' està concebuda per ser
recitada, perquè així ho assenyala l'autor, per "l'Altíssim, orb de la
parròquia de Sinera, acompanyat de la Neua, honesta i magra, barjaula de
professió". Són dos personatges característics del món mític amb què
Espriu recrea l'Arenys dels seus records. Un i l'altra són igualment presents a
'Primera història d'Esther', acabada d'escriure el 1948, que ell anomena
"una improvisació per a titelles" i que constitueix la seva primera
obra pensada expressament per al teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada