publicat
per
Del 9 de març al 5 de maig
Diversos municipis dels Països Catalans
Des de principis de Quaresma fins a mitjan maig, diversos
municipis dels Països Catalans mantenen el costum de representar la Passió de
Crist. Es tracta d'una tradició que té els seus orígens en els 'Misteris'
d'època medieval, que arreu d'Europa recreaven passatges bíblics de la vida de
Crist, la Mare de Déu o d'algun sant. Aquelles rudimentàries representacions
–que en un principi s'escenificaven en llatí, fins que al segle XIII van
canviar a la llengua vulgar-, van evolucionar fins a convertir-se en les actuals
representacions teatrals, amb una escenografia acurada i unes interpretacions
brillants. Actualment, si bé aquest gènere teatral compta amb la participació
de la major part dels vilatans de cada municipi on es representa, també
presenta variacions en el gènere, el format o l'estil depenent de cada
població: n'hi ha que es representen a l'aire lliure, i d'altres, a l'interior
de les esglésies o els teatres; algunes són parlades, mentre que d'altres
s'escenifiquen sense diàleg, i n'hi ha algunes que introdueixen elements
plàstics dintre l'escenografia.
De totes les representacions de la Passió, en destaquem les
següents:
Esparreguera.
L'any 1611, uns veïns de Sant Llorenç d'Hortons van enviar
una carta a uns familiars d'Esparreguera dient-los que anirien a veure la
Passió. Aquesta és la primera constància que es té d'aquest espectacle, tot i
que des de llavors ha canviat molt. La Passió, tal com la coneixem avui, va
començar a representar-se el 1860 i s'ha anat celebrant fins a l'actualitat. Hi
participen més d'un miler de persones entre actors —tots ells 'amateurs'—,
figurants, tramoistes, equip tècnic, manteniment, atenció al client i
administració. Una curiositat: el teatre on té lloc l'obra, considerat un dels
més grans de Catalunya i amb capacitat per a 1.747 persones, va ser dissenyat
expressament l'any 1969 per representar-hi aquest espectacle, que cada any
veuen unes 15.000 persones. La seva importància i èxit van fer que l'any 1983
la festa fos declarada d'interès nacional.
Olesa de Montserrat.
La Passió d'Olesa de Montserrat té unes característiques que
la fan única al món. Es tracta d'una magnífica escenificació que es repeteix de
pares a fills des de l'any 1538 i en la qual prenen part gairebé un miler de
persones per recrear l'episodi del patiment final i crucifixió de Crist. Més
enllà del sentit sacre de l'obra, es tracta d'una de les representacions més
espectaculars de les que es fan al nostre país i és l'única de les passions que
ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya,
l'any 2002.
Christus d'Olot.
De totes les representacions de la Passió de Jesucrist que
es fan per Setmana Santa a casa nostra, la d'Olot és una de les més originals.
Coneguda amb el nom de Christus, la Passió olotina combina magistralment poesia
i plàstica, i es realitza a la seu de l'Orfeó Popular olotí. La posada en
escena està composta per 24 quadres plàstics estàtics que narren 24 escenes
dels últims moments de la vida de Jesús. D'aquesta manera, l'escenografia, feta
a base d'una il·luminació i un 'attrezzo' molt treballats, fa que l'obra
s'apropi més a un quadre que no pas a una obra de teatre. Una veu en off,
dramàtica i expressiva, és l'encarregada de narrar les diferents escenes des
d'un lloc remot fora de l'escenari. El text que es narra és en vers, escrit per
diversos autors fills d'Olot.
Ulldecona.
Aquest municipi de la comarca del Montsià disposa de dues
peces teatrals diferents. L'obra en català, del poeta mallorquí Jaume Vidal i
Alcover, està escrita en vers i centrada en la figura d'un Jesús sentimental i
filòsof. La peça inclou el text 'Davallament de la Creu', un manuscrit en
català antic datat del segle XVIII i trobat a l'església de la població del
Montsià. L'obra en castellà, escrita pel crític teatral Josep Maria Junyent i
Quintana, té com a fil conductor l'evolució psicològica dels diferents
personatges que acompanyen el protagonista i els seus desenllaços. La
representació està adaptada perquè l'espectador pugui gaudir-la amb els cinc
sentits: des de tastar el vi de l'últim sopar fins a olorar la humitat de
l'hort de les oliveres.
Cervera.
Aquesta representació teatral, que presenta la vida, mort i
resurrecció de Jesucrist, és un dels esdeveniments teatrals més importants del
país i està reconeguda com la més antiga d'Europa. Data del segle XV, i en aquella època tots els
actors eren capellans, fins i tot per fer els papers femenins. A mitjan
segle XVI, les noves directrius vaticanes van expulsar l'obra de l'interior de
l'església, començant així un pelegrinatge de funcions per les places i teatres
de la ciutat. No se'n coneix interrupció fins a la Guerra Civil. Als anys
quaranta, l'espectacle es va recuperar per a gaudi dels cerverins i, des de
llavors, no ha parat de créixer. Ara compta amb una companyia de més de
tres-cents actors i té un edifici propi, el Gran Teatre de la Passió, amb 1.700
localitats, un escenari de 40 metres i uns decorats que et deixaran amb la boca
oberta.
Vilalba dels Arcs.
La Passió de Vilalba dels Arcs transcorre als carrers medievals
de la població. Es representa des de l'any 1996 amb actors 'amateurs', fills de
Vilalba. Tot i ser una Passió molt jove, amb poc temps ha adquirit forta
popularitat, fins al punt de convertir-se en una de les més visitades de casa
nostra.
Torreblanca.
Aquest municipi de la Plana Alta representa la seva Passió
en una única funció que s'escenifica per Dijous Sant a les 22 h. Al llarg de
dues hores, la Passió de Torreblanca transporta els espectadors als temps
remots en què va viure Jesús. Les 17 escenes es representen a diferents
escenaris a l'aire lliure del nucli urbà. Hi participen uns cent actors, veïns
de la població que, gràcies al seu esforç, han fet possible una Passió que
s'escenifica des de 1979.
'Viu la Passió' a Balaguer.
El santuari del Sant Crist de Balaguer i les runes del
castell Formós, antiga residència dels comtes d'Urgell, són l'entorn natural
escollit per interpretar aquesta peculiar Passió. 'Viu la Passió' és un
espectacle únic en el qual s'escenifiquen 12 quadres escènics no dialogats, en
què els espectadors poden ser participants actius del drama. Cada quadre
escènic és com si fos una escultura vivent: els actors no parlen, l'única
il·luminació que hi ha és la de l'escenari i la música és l'encarregada de
donar el pas d'un quadre a l'altre. El públic assistent té la sensació de
formar part de l'escena. Les representacions tenen lloc quatre vegades al dia,
en torns de tres quarts d'hora, Divendres, Dissabte i Diumenge Sant al vespre.
Preu: Cal consultar el preu de cada representació
.jpg)
