31 de març 2014

Amarillo



La companyia Teatro Línea de Sombra és un dels grups més cèlebres del teatre mexicà contemporani. Arrelats a un teatre polític i compromès, les seves creacions estan plenes d'imatges viscerals i de paisatges sonors i evocadors que donen lloc a una impressionant riquesa narrativa. Han estat guardonats amb el premi al millor Teatre d'Investigació a Mèxic i han realitzat gires per nombrosos països del continent americà i d'Europa.

Un home creua la frontera que separa Mèxic dels Estats Units però desapareix abans d'arribar al seu destí: Amarillo, a Texas.
               
Poètica visual on aquest home absent adquireix múltiples cares i noms que vénen a simbolitzar l'esperança i la desesperació que experimenten els milers d'immigrants mexicans que intenten creuar la frontera cap als Estats Units. Amarillo aborda la complexa naturalesa de la identitat individual i nacional en una època d'èxode.

Més informació de l'espectacle aquí.
Entrades d'11,5 a 23 € aquí.

La crítica ha dit d'Amarillo
Amarillo fa el que el millor teatre contemporani pot fer: donar-te un cop de puny a l'estómac, activar-te els sentits, sorprendre't i incomodar-te tot connectant-te a una realitat existencial que potser no és la nostra però que ens cal reconèixer. The Seattle Times (EUA)

Hi ha molta vida en aquest conte trist explicat d'una manera tan creativa, el seu impacte és molt fort. The Globe and Mail (Canadà)

Una representació molt clara d'una crua realitat, amb una excel·lent posada en escena per part de Teatro Línea de Sombra, que compta amb destacades interpretacions i un acurat desplegament d'efectes visuals i sonors. El correo cultural (Veneçuela)

Us hi esperem!
Teatre Nacional de Catalunya

I JORNADAS de ESCUELAS DE TEATRO en Castilla-La Mancha



publicat per
27 de març de 2014

Los próximos 28-29 y 30 de marzo se selebran en la sede de la Universidad Internacional de Castilla-La Mancha en Cuenca las I JORNADAS de ESCUELAS DE TEATRO en Castilla-La Mancha. Las dirige D. Ángel González Ballesteros, socio individual de esta Confederación y están patrocinadas por la UIMP, la Diputación provincial de Cuenca y la Asociación provincial de Grupos de teatro aficionado de Cuenca.
Reflexionar sobre la Educación y Formación teatral a través del análisis y las ofertas y políticas educativas a nivel internaciona, nacional y en Castilla-La Mancha, compartir experiencias y lanzar propuestas para el fomento de la Educación teatral son algunos de los objetivos de estas Jornadas

XXIII Certamen de Teatro “VILLA DE JARANDILLA”, Cáceres.



publicat per
24 de març de 2014

Se convoca el XXIII Certamen de Teatro “VILLA DE JARANDILLA” que tendrá lugar en Jarandilla de la Vera los días  25 y 26 abril, 2 , 3, 9 y 10  de mayo de 2014

Podrán concurrir a dicho Certamen de teatro, cuantos grupos NO PROFESIONALES lo deseen, con un montaje teatral sobre tema libre, cuya duración no sea inferior a una hora, ni superior a dos horas quince minutos.

Las representaciones tendrán lugar durante los días 25 (viernes) y 26 (sábado) de abril, 2 (viernes), 3 (sábado) y 9 (viernes) de mayo de 2014 a las 21,30 h., en el Salón de Actos de la Casa de Cultura de Jarandilla de la Vera, el sábado día 10 de Mayo de 2014, se realizará el Acto de Clausura, en el transcurso del cual se harán públicos y se entregarán los premios.

Los grupos que deseen tomar parte en este Certamen,  deberán remitir antes del plazo previsto la documentación indicada en las BASES a la siguiente dirección:
   
     XXIII CERTAMEN DE TEATRO “VILLA DE JARANDILLA”
     Ayuntamiento de Jarandilla de la Vera
     Plaza de la Constitución, nº1
     10450 JARANDILLA DE LA VERA (CACERES)

El plazo de presentación de la documentación y solicitudes quedará cerrado mprorrogablemente el viernes día 10 de marzo de 2014 a las 14,00 h.

Un comité de selección, determinará los cinco grupos que han de intervenir en dicho Certamen, así como los dos  suplentes.

La Comisión Organizadora abonará a todos los grupos la cantidad de 300 € en concepto de ayuda por gastos de desplazamiento.

El Jurado otorgará los siguientes premios:
   
Un 1er PREMIO a la MEJOR REPRESENTACIÓN TEATRAL Y MONTAJE, con una dotación económica de 1.100  euros,  Trofeo y Diploma
Un 2º PREMIO, con una dotación económica de 750 euros, Trofeo y Diploma
Un TERCER PREMIO de 550 euros, Trofeo y Diploma
UN PREMIO AL MEJOR VESTUARIO, con Trofeo y Diploma
UN PREMIO A LA MEJOR AMBIENTACIÓN Y DECORADOS, con Trofeo y  Diploma
PREMIO AL MEJOR ACTOR, consistente en un Trofeo y Diploma.
PREMIO A LA MEJOR ACTRIZ,  consistente en un Trofeo y Diploma.

Además se otorgará el Premio Especial del Público, a la obra más votada por los asistentes a las representaciones, consistente en un trofeo ,diploma y un regalo.


Todos los grupos participantes, deberán contar con algún representante obligatoriamente, el sábado 10 de MAYO de 2014, en el Acto de Clausura y entrega de premios, el incumplimiento de éste punto, puede ser motivo de la pérdida del derecho a la remuneración económica.

30 de març 2014

El popular espectacle “Cançó d’Amor i de Guerra” s’estrena avui diumenge a la Sala Cabanyes



Amb aquesta posada en escena, dirigida per Toni Grané i Toni Doy, la Sala recupera el gènere de la sarsuela i la tradició de grans escenografies de l’entitat
La Sala Cabanyes estrena aquest diumenge l’espectacle “Cançó d’Amor i de Guerra”, l’emblemàtica sarsuela que és un cant a la terra i a la llibertat. Toni Grané i Toni Doy dirigeixen aquesta posada en escena, amb José Martínez al capdavant de la direcció musical, de la qual se’n faran set representacions fins al diumenge 27 d’abril. 
“Cançó d’Amor i de Guerra” és una popular sarsuela ambientada en un poble del Vallespir. Allà, dos joves, Eloi i Francina, veuen com el seu amor corre perill quan el fill del batlle Ridau, Ferran, es proposa casar-se amb Francina costi el que costi.
Amb llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora i música de Rafael Martínez Valls, “Cançó d’Amor i de Guerra” reivindica l’honradesa, el treball noble i l’amor per la terra davant la corrupció i la traïció que s’emparen a l’ombra del poder. Presidida per una espectacular escenografia, l’obra produïda per la Sala Cabanyes compta amb la participació d’una quarantena d’actors i actrius que interpreten i canten, acompanyats d’una orquestra amb mitja dotzena de músics.
Malgrat que l’obra se situa en la França revolucionària de finals del segle XVIII, sovint se n’han fet lectures entre línies i s’han fet paral·lelismes entre la trama de “Cançó d’Amor i de Guerra” i la realitat catalana. De fet, just després de l’estrena, l’any 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’aleshores governador civil, el general Milans del Bosch, va pressionar els autors perquè en canviessin el títol original (“Els soldats de l’ideal”) i, acabada la Guerra Civil, el franquisme va prohibir que es pogués representar.
Amb aquesta posada en escena, la Sala recupera el gènere de la sarsuela i la tradició de grans escenografies de l’entitat. Grané i Doy busquen reivindicar la sarsuela com a espectacle total, modern i actual, amb l’objectiu d’aconseguir un espectacle musical que el públic pugui veure i, al mateix temps, disfrutar. “Cançó d’Amor i de Guerra” és un muntatge que, 88 anys després de la seva estrena, s’ha convertit en tot un símbol.

Dies:
Diumenge, 30 de març de 2014, a dos quarts de sis de la tarda (18:30 h)
Dissabte, 5 d’abril de 2014, a dos quarts de deu del vespre (21:30 h)
Diumenge, 6 d’abril de 2014, a dos quarts de sis de la tarda (18:30 h)
Dissabte, 12 d’abril de 2014, a dos quarts de deu del vespre (21:30 h)
Diumenge, 13 d’abril de 2014, a dos quarts de sis de la tarda (18:30 h)
Dissabte, 26 d’abril de 2014, a dos quarts de deu del vespre (21:30 h)
Diumenge, 27 d’abril de 2014, a dos quarts de sis de la tarda (18:30 h)
Lloc:
Sala Cabanyes (La Riera, 110-120)
Preu:   12 euros


Informació i reserva de localitats a www.salacabanyes.cat i al telèfon 618.77.30.13, els divendres de sis de la tarda a nou del vespre

Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas d'Anna Maria Ricart




Can Gassol de Mataró
30 de març de 2014
19,00 hores

publicat per
28 de març de 2014

Dins el Dia Internacional del Teatre

Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas gira a l’entorn del clàssic de Lope de Vega des d’un punt de vista contemporani. Mentre se succeeix la història del poble que va decidir unir-se i combatre al seu opressor, els actors comenten i opinen sobre els fets; ells mateixos són víctimes i botxins d’allò que estan narrant.

Inspirada en La Barraca de Lorca la companyia té la voluntat d’apropar els clàssics als espectadors mesclant la força dels versos de Lope de Vega amb el llenguatge actual.

Fitxa artística
Dramatúrgia: Anna Maria Ricart
Direcció: Ricard Soler i Mallol
Intèrprets: Guillem Gefaell, Andrea Madrid, Albert Mèlich, David Menéndez, Marc Rius, Martí Salvat i Rosa Serra i Torrens
Coreografia: Marta Hervás
Escenografia: Adrià Pinar
Producció: Nuri Santaló

 Podeu veure un fragment de l'espectacle aquí

Un cop acabat l’espectacle xerrada amb membres de la companyia.

Entrada lliure. Cal recollir prèviament la invitació a les oficines de Cultura (c. de Sant Josep, 9).


Ho organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

El llenguatge de les flors i la roba



foto
23 de març de 2014
M. Josep Jordan
Nora Navas (Rosita) amb les tres solteres provincianes Foto: TNC.

A 'Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores' les roses i les teles parlen tant com els diàlegs

En el tercer acte de Doña Rosita la soltera, el fill d'una de les amigues de la protagonista no entén per què la seva mare plora quan ell, innocentment, tria per Carnestoltes un vestit seu de fa vint anys. El que per al jove és ridícul per a la dona és el símbol de la seva joventut. La Rosita de Lorca ho sap molt bé i també s'emociona. Ella ha passat la vida esperant que la portés a l'altar un promès que, malgrat donar-li esperances, va marxar a Amèrica i no va tornar. I és que en aquesta obra intensa, càlida i dura, la roba ajuda a entendre com s'escapa el temps de les mans tant com ho fa la bellesa efímera de les roses que conrea el tiet de Rosita, apassionat per la varietat mutabile, que viu un dia.

La Rosita tindrà l'aixovar més complet de tot Granada (després de tants anys...), i el tiet, més jardiner que negociant, arruïnarà la família. Flors i teles subratllen la tragèdia d'una dona que no pot tenir futur si no té marit, i Lorca les utilitza amb precisió. La versió de Joan Ollé al TNC fins al 6 abril, també. Inquieta com s'apaguen els colors dels vestits, que firma Míriam Compte, a mesura que avança el temps (la inicial de Rosita és d'un rosa ple de vitalisme); la gràcia de les flappers que representen la modernitat dels anys vint contrastada amb les tres solteres, senyoretes provincianes a la recerca de marit, plenes de plomes i cintes (foto)... Meravelloses les cortines de roses vermelles del segon acte. Al poeta li haurien agradat segur. I també a la Xirgu, la seva Rosita quan va estrenar l'obra al Teatre Principal de Barcelona el 12 de desembre del 1935. Tots dos van viure un idil·li amb les floristes de la Rambla, que proveïen el teatre per a les funcions i secretament enviaven un ram a la gran actriu. En agraïment, un diumenge els van fer funció per a elles soles, dones “de risa franca y manos mojadas donde tiembla de cuando en cuando el diminuto rubí causado por una espina”. Carolina Pallés (cinquena generació de floristes) explicava com ho va viure la seva àvia en un documental a TV3 de Lluís Permanyer (que no va faltar a l'estrena) i l'equip del TNC va recuperar l'anècdota fent-se una foto davant la seva paradeta. És la cirereta detallista que corona un gran muntatge amb interpretacions genials: Nora Navas, Carme Elias, la gran minyona Mercè Aránega... Que no us confongui la història que narra. Tot i que sembli antiquada, és eterna.

Ayudas a la difusión del teatro y del circo y a la comunicación teatral y circense correspondientes al año 2014



publicat per
24 de març de 2014

El Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, convoca las ayudas a la difusión del teatro y del circo y a la comunicación teatral y circense correspondientes al año 2014.

Podrán solicitar estas ayudas las personas físicas o jurídicas, públicas o privadas, que cumplan los requisitos establecidos en esta resolución para cada modalidad de ayuda. Los solicitantes deberán tener establecimiento permanente en cualquiera de los Estados de la Unión Europea y demás Estados del Espacio Económico Europeo, con plena igualdad de trato. Quedan excluidos aquellos solicitantes que tengan su residencia fiscal en países y territorios considerados paraísos fiscales en el Real Decreto 1080/1991, de 5 de julio.

Asimismo, podrán solicitar ayuda las personas, entidades y agrupaciones indicadas en el artículo 2.2 de la Orden CUL/2912/2010, de 10 de noviembre.
No podrán obtener la condición de beneficiarios las personas o entidades en quienes concurra alguna de las prohibiciones previstas en el artículo 13 de la Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones (en adelante, LGS), ni las agrupaciones previstas en el artículo 2.2 b) de la Orden CUL/2912/2010, de 10 de noviembre, cuando concurra alguna de las prohibiciones anteriores en cualquiera de los miembros.

Las prohibiciones de obtener subvenciones afectarán también a aquellas empresas de las que, por razón de las personas que las rigen o de otras circunstancias, pueda presumirse que son continuación o que derivan, por transformación, fusión o sucesión, de otras empresas en las que hubiesen concurrido aquéllas.

En todo caso, los solicitantes presentarán una declaración responsable de no hallarse incursos en estas circunstancias.
Tercero. Imputación de créditos.

Las ayudas convocadas se imputarán a los siguientes créditos del presupuesto de gastos del Organismo para 2014:

Las modalidades de ayuda que se convocan, incluidas en los distintos programas de actuación del INAEM en este ámbito, son las enumeradas a continuación:
A. Programa de difusión del teatro en el ámbito nacional:
A1.1 Apoyo a las giras teatrales por el territorio nacional.
A1.2 Apoyo a las giras por el territorio nacional de proyectos de nueva creación teatral.
A1.3 Apoyo a las giras por el territorio nacional de proyectos teatrales y circenses interautonómicos.
A2 Apoyo a programaciones de ámbito nacional en salas privadas de teatro y circo.
B. Programa de difusión del teatro en el ámbito internacional:
B1. Apoyo a las giras teatrales por el extranjero.
B2. Apoyo a las producciones teatrales en el extranjero.
C. Programa de difusión del circo:
C1. Apoyo a las giras circenses por el territorio nacional.
C2. Apoyo a las giras circenses por el extranjero.
D. Programa de apoyo a la comunicación teatral y circense:
D1. Ayudas a la realización de festivales, ferias, muestras, circuitos y otros eventos teatrales.
D2. Ayudas a la realización de festivales, ferias, muestras, circuitos y otros eventos circenses.
D3. Ayudas a las asociaciones, federaciones y confederaciones de ámbito estatal y proyección internacional para actividades teatrales y circenses.
E. Programa de ayudas complementarias.
E1. Ayudas complementarias para infraestructura móvil circense.
E2. Ayudas complementarias a la comunicación teatral y circense con las Comunidades Autónomas insulares y Ciudades de Ceuta y Melilla.
E3. Ayudas complementarias a la sobretitulación de espectáculos y a la utilización de equipos audiovisuales para la accesibilidad de personas con discapacidad.
En ningún caso la ayuda concedida podrá superar las siguientes cantidades:


Publicado en:«BOE» núm. 57, de 7 de marzo de 2014, páginas 21632 a 21666 (35 págs.)

29 de març 2014

Sala Cabanyes presenta una versió renovada d’una sarsuela clàssica



publicat per
28 de març de 2014

El popular espectacle “Cançó d’Amor i de Guerra” s’estrena aquest diumenge a la Sala del Centre Catòlic, dirigida per Toni Grané i Toni Doy.
çó

Diumenge 30, a 2/4 de 7 de la tarda a la Sala Cabanyes

La Sala Cabanyes estrena aquest diumenge “Cançó d’Amor i de Guerra”, una de les sarsueles més emblemàtiques, tot un cant a la terra i a la llibertat La versió de Sala Cabanyes està dirigida per Toni Grané i Toni Dey, amb José Martínez al capdavant de la direcció musical. Es tracta d’una de les grans apostes de la temporada a la Sala, i se’n faran un total de set representacions fins al diumenge 27 d’abril. L’obra recupera la tradició de grans escenografies de l’entitat

“Cançó d’Amor i de Guerra” és una popular sarsuela ambientada en un poble del Vallespir. Els dos protagonistes,  Eloi i Francina, veuen com el seu amor corre perill quan el fill del batlle Ridau, Ferran, es proposa casar-se amb Francina. L’obra reivindica l’honradesa, el treball noble i l’amor per la terra davant la corrupció i la traïció que s’emparen a l’ombra del poder. Tot plegat, amb llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora i música de Rafael Martínez Valls.

Presidida per una espectacular escenografia, l’obra produïda per la Sala Cabanyes compta amb la participació d’una quarantena d’actors i actrius que interpreten i canten, acompanyats d’una orquestra amb mitja dotzena de músics. Amb aquesta posada en escena, la Sala recupera el gènere de la sarsuela i la tradició de grans escenografies de l’entitat. Grané i Doy busquen reivindicar la sarsuela com a espectacle total, modern i actual, amb l’objectiu d’aconseguir un espectacle musical que el públic pugui veure i, al mateix temps, disfrutar. “Cançó d’Amor i de Guerra” és un muntatge que, 88 anys després de la seva estrena, s’ha convertit en tot un símbol.

Paral·lelismes amb Catalunya

Malgrat que l’obra se situa en la França revolucionària de finals del segle XVIII, sovint se n’han fet lectures entre línies i s’han fet paral·lelismes entre la trama de “Cançó d’Amor i de Guerra” i la realitat catalana. De fet, just després de l’estrena, l’any 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’aleshores governador civil, el general Milans del Bosch, va pressionar els autors perquè en canviessin el títol original (“Els soldats de l’ideal”) i, acabada la Guerra Civil, el franquisme va prohibir que es pogués representar.

Cobla 2.0 amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona



Teatre Monumental de mataró
29 de març de 2014
18.00 hores

publicat per

Dins el cicle Sortim en família

Un concert espectacle el fil conductor del qual és el so de cadascun dels instruments d’aquesta emblemàtica formació musical, i la sonoritat del conjunt instrumental. Els músics que hi participen toquen diferents instruments, expliquen anècdotes, canten i interactuen amb el públic. La música que va sonant és ben diversa: des de sardanes tradicionals a obres contemporànies, allunyades dels tradicionals gèneres festius i populars

Edat recomanada: a partir de 5-6 anys
Durada aproximada: 1 hora
Organitza: Ajuntament de Mataró

Podeu veure un vídeo de l'espectacle aquí

Venda d'entrades
Preu: 6 €
Punts de venda: a les oficines de Cultura (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

Telentrada de Catalunya Caixa 902101212 i a totes les oficines de Catalunya Caixa. A la taquilla des d'una hora abans.

Circ Raluy ret homenatge a l’home bala a Mataró



publicat per
27 de març de 2014

La veterana companyia de circ presenta el seu nou muntatge, 'Boom', al Nou Parc Central

Representacions: dies 28 (18h), 29 (17 i 19.30h) i 30 (12.15 i 17h) a la carpa del Nou Parc Central

La nova proposta del Circ Raluy porta per títol ‘Boom!’ i es presenta com un homenatge a una de les figures més mítiques del món del circ, l’home-bala. Com és habitual en els darrers anys, Raluy ha escollit Mataró com una de les parades de la gira del seu show. Seran al Nou Parc Central entre durant aquest cap de setmana.

L’espectacle es mou a cavall de la tradició i la modernitat, ja que també presenta tècniques novedoses com ara un espectacle basat en la llum làser. Tampoc hi faltaran les les contorsions dins de l’aigua, les acrobàcies de tres gimnastes d’elit ucranianes o els malabarismes a ritme de swing, el malabarista italià Dustin Huesca o l’alquimista Jean-Crhistophe de Beauchamp, o un número nou de hula hoop, entre d’altres propostes.


Com és habitual, Raluy aposta per convidar una nòmina destacada d’artistes estrangers, sempre amb la qualitat tècnica i artística d’una de les companyies de circ amb més prestigi i solera del país. Sempre disposats a renovar les arts circenses a la vegada que mantenen l’essència original del gènere. Qualitat i autenticitat.

MÉNAGE À TROIS del Grup Filagarsa, és l'obra musical de la temporada



publicat per

El Grup Filagarsa de Molins de Rei ens porta teatre a ritme de Jazz

Amb un espectacle de creació pròpia, el Grup Filagarsa ens presenta una peça de teatre musical amb molt de ritme. Una obra que vol trencar el tabú sobre sexe que ha envoltat a les dones durant molt de temps i les situa com a protagonistes de la història. Es podrà veure dissabte 29 de març a La Cate de Figueres i diumenge 30 de març a l'Ateneu de Sant Just Desvern.
Ménage à Trois ens parla de tres veïnes, amb situacions amoroses complicades, es converteixen en companyes d'experiències com: un streptease masculí, una reunió de tuppersex o converses plenes de fantasies eròtiques que trencaran amb l'estereotip que les dones no parlen de sexe. Quins són els límits del sexe? Fins on podem arribar? Una fantasia deixa de ser-ho quan es compleix? Una relliscada d’una nit cal confessar-la a la parella? El sexe telefònic és una infidelitat? És necessari estimar algú per mantenir-hi relacions sexuals?

El grup Filagarsa neix l’any 1988 com una iniciativa pedagògica dins el Centre de formació Professional Sagrat Cor de Sant Vicenç dels Horts. La màgia del teatre i la passió d’un grup d’alumnes va fer que s’agrupessin, un cop finalitzats els seus estudis, per formar un grup de teatre. Pel camí han representat

comèdies, clàssics, drames, cabarets, monòlegs... i musicals.  Des de l’any 2000 el grup de teatre Filagarsa del Foment s’ha bolcat de ple en la realització de muntatges musicals: Benvinguts a Broadway, Frankenstein, The West End Club, L’Àngel de la Música, Sweeney Todd, Besa’m, Kate i Nadal a Halloween són un clar exemple del treball i l’empremta que Filagarsa intenta deixar en cadascun dels seus espectacles.

28 de març 2014

El Principi d'Arquimedres



Espai l'Amistat
29 de març de 2014
21,30 hopres
Carrer de Sant Antoni, 60
08330 Premià de Mar (Barcelona)

El Principi d'Arquimedres és un dels muntatges que va ser la gran revelació del Festival Grec de Barcelona de fa 2 temporades. Un d'aquells excel·lents espectacles que no et deixen indiferent, que donen sentit al fet teatral. Desprès de rebre els millors elogis tant de públic com de crítica, arriba finalment a l'Espai l'Amistat.

Ha arribat el dia que els "Cavallets de mar", el grup infantil de natació, comencin a nedar sense bombolla. Aquest moment crucial per als més petits de la piscina és el desencadenant perquè surtin a la superfície sospites, dubtes i temors. L’Anna, la directora del club de natació, demana explicacions a en Jordi, l’entrenador dels Cavallets, després que alguns pares s’hagin queixat de com el noi ha gestionat la negativa a llançar-se a l’aigua d’un dels nens, que no vol fer-ho perquè està espantat. En Jordi assegura que ha actuat amb tacte i que no l’ha renyat ni espantat. El problema, però, és un altre: els pares veuen amb inquietud i preocupació que, per tranquil·litzar-lo, l’hagi abraçat i li hagi fet un petó.
El Principi d’Arquimedes és una obra que obre interrogants sobre les pors contemporànies, les relacions humanes, els prejudicis i la confiança.
 
“És un drama de personatges que presenta un conflicte moral, molt vigent en el debat social contemporani. A partir d’una sospita, l’obra desafia l’espectador evidenciant els seus prejudicis. La sospita alimenta la por i aquesta genera violència. És remarcable la fluïdesa i la precisió en la construcció de les escenes i l’originalitat de l’estructura formal del text. L’obra genera un espai que l’espectador ha de completar en el seu imaginari. Sota una aparent simplicitat, té la capacitat de donar profunditat i qualitat evocadora a situacions quotidianes”.


HORARI TAQUILLES
Dilluns i dijous, de 18:00 a 21:00 i una hora abans de cada espectacle.
T   (+34) 93 752 99 90E   info@espailamistat.catM  Veure mapa a Google Map

Preu: 20€ / venda anticipada o per internet 18€

La Passió



publicat per

Del 9 de març al 5 de maig
Diversos municipis dels Països Catalans

Des de principis de Quaresma fins a mitjan maig, diversos municipis dels Països Catalans mantenen el costum de representar la Passió de Crist. Es tracta d'una tradició que té els seus orígens en els 'Misteris' d'època medieval, que arreu d'Europa recreaven passatges bíblics de la vida de Crist, la Mare de Déu o d'algun sant. Aquelles rudimentàries representacions –que en un principi s'escenificaven en llatí, fins que al segle XIII van canviar a la llengua vulgar-, van evolucionar fins a convertir-se en les actuals representacions teatrals, amb una escenografia acurada i unes interpretacions brillants. Actualment, si bé aquest gènere teatral compta amb la participació de la major part dels vilatans de cada municipi on es representa, també presenta variacions en el gènere, el format o l'estil depenent de cada població: n'hi ha que es representen a l'aire lliure, i d'altres, a l'interior de les esglésies o els teatres; algunes són parlades, mentre que d'altres s'escenifiquen sense diàleg, i n'hi ha algunes que introdueixen elements plàstics dintre l'escenografia.

De totes les representacions de la Passió, en destaquem les següents:

Esparreguera.
L'any 1611, uns veïns de Sant Llorenç d'Hortons van enviar una carta a uns familiars d'Esparreguera dient-los que anirien a veure la Passió. Aquesta és la primera constància que es té d'aquest espectacle, tot i que des de llavors ha canviat molt. La Passió, tal com la coneixem avui, va començar a representar-se el 1860 i s'ha anat celebrant fins a l'actualitat. Hi participen més d'un miler de persones entre actors —tots ells 'amateurs'—, figurants, tramoistes, equip tècnic, manteniment, atenció al client i administració. Una curiositat: el teatre on té lloc l'obra, considerat un dels més grans de Catalunya i amb capacitat per a 1.747 persones, va ser dissenyat expressament l'any 1969 per representar-hi aquest espectacle, que cada any veuen unes 15.000 persones. La seva importància i èxit van fer que l'any 1983 la festa fos declarada d'interès nacional.

Olesa de Montserrat.
La Passió d'Olesa de Montserrat té unes característiques que la fan única al món. Es tracta d'una magnífica escenificació que es repeteix de pares a fills des de l'any 1538 i en la qual prenen part gairebé un miler de persones per recrear l'episodi del patiment final i crucifixió de Crist. Més enllà del sentit sacre de l'obra, es tracta d'una de les representacions més espectaculars de les que es fan al nostre país i és l'única de les passions que ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 2002.

Christus d'Olot.
De totes les representacions de la Passió de Jesucrist que es fan per Setmana Santa a casa nostra, la d'Olot és una de les més originals. Coneguda amb el nom de Christus, la Passió olotina combina magistralment poesia i plàstica, i es realitza a la seu de l'Orfeó Popular olotí. La posada en escena està composta per 24 quadres plàstics estàtics que narren 24 escenes dels últims moments de la vida de Jesús. D'aquesta manera, l'escenografia, feta a base d'una il·luminació i un 'attrezzo' molt treballats, fa que l'obra s'apropi més a un quadre que no pas a una obra de teatre. Una veu en off, dramàtica i expressiva, és l'encarregada de narrar les diferents escenes des d'un lloc remot fora de l'escenari. El text que es narra és en vers, escrit per diversos autors fills d'Olot.

Ulldecona.
Aquest municipi de la comarca del Montsià disposa de dues peces teatrals diferents. L'obra en català, del poeta mallorquí Jaume Vidal i Alcover, està escrita en vers i centrada en la figura d'un Jesús sentimental i filòsof. La peça inclou el text 'Davallament de la Creu', un manuscrit en català antic datat del segle XVIII i trobat a l'església de la població del Montsià. L'obra en castellà, escrita pel crític teatral Josep Maria Junyent i Quintana, té com a fil conductor l'evolució psicològica dels diferents personatges que acompanyen el protagonista i els seus desenllaços. La representació està adaptada perquè l'espectador pugui gaudir-la amb els cinc sentits: des de tastar el vi de l'últim sopar fins a olorar la humitat de l'hort de les oliveres.

Cervera.
Aquesta representació teatral, que presenta la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, és un dels esdeveniments teatrals més importants del país i està reconeguda com la més antiga d'Europa. Data del segle XV, i en aquella època tots els actors eren capellans, fins i tot per fer els papers femenins. A mitjan segle XVI, les noves directrius vaticanes van expulsar l'obra de l'interior de l'església, començant així un pelegrinatge de funcions per les places i teatres de la ciutat. No se'n coneix interrupció fins a la Guerra Civil. Als anys quaranta, l'espectacle es va recuperar per a gaudi dels cerverins i, des de llavors, no ha parat de créixer. Ara compta amb una companyia de més de tres-cents actors i té un edifici propi, el Gran Teatre de la Passió, amb 1.700 localitats, un escenari de 40 metres i uns decorats que et deixaran amb la boca oberta.

Vilalba dels Arcs.
La Passió de Vilalba dels Arcs transcorre als carrers medievals de la població. Es representa des de l'any 1996 amb actors 'amateurs', fills de Vilalba. Tot i ser una Passió molt jove, amb poc temps ha adquirit forta popularitat, fins al punt de convertir-se en una de les més visitades de casa nostra.

Torreblanca.
Aquest municipi de la Plana Alta representa la seva Passió en una única funció que s'escenifica per Dijous Sant a les 22 h. Al llarg de dues hores, la Passió de Torreblanca transporta els espectadors als temps remots en què va viure Jesús. Les 17 escenes es representen a diferents escenaris a l'aire lliure del nucli urbà. Hi participen uns cent actors, veïns de la població que, gràcies al seu esforç, han fet possible una Passió que s'escenifica des de 1979.

'Viu la Passió' a Balaguer.
El santuari del Sant Crist de Balaguer i les runes del castell Formós, antiga residència dels comtes d'Urgell, són l'entorn natural escollit per interpretar aquesta peculiar Passió. 'Viu la Passió' és un espectacle únic en el qual s'escenifiquen 12 quadres escènics no dialogats, en què els espectadors poden ser participants actius del drama. Cada quadre escènic és com si fos una escultura vivent: els actors no parlen, l'única il·luminació que hi ha és la de l'escenari i la música és l'encarregada de donar el pas d'un quadre a l'altre. El públic assistent té la sensació de formar part de l'escena. Les representacions tenen lloc quatre vegades al dia, en torns de tres quarts d'hora, Divendres, Dissabte i Diumenge Sant al vespre.


Preu: Cal consultar el preu de cada representació

27 de març 2014

Avui és el dia Mundial del Teatre,



Missatge de Brett Bailey per al Dia Mundial del Teatre 2014

En qualsevol lloc on hi hagi societat humana, l’irreprimible Esperit de la Representació es manifesta.

Sota els arbres dels petits llogarets i sobre sofisticats escenaris en grans metròpolis; en salons d’actes d’escoles i en camps i en temples; en suburbis, en places públiques, en centres cívics i en el subsòl de les ciutats, la gent es reuneix en comunió al voltant dels efímers mons teatrals que creem per expressar la nostra complexitat humana, la nostra diversitat, la nostra vulnerabilitat, en carn i os, alè i veu.

Ens reunim per plorar i per recordar; per riure i contemplar; per aprendre i afirmar i imaginar.
Per meravellar-nos davant de la destresa tècnica, i per encarnar déus. Per prendre alè col·lectivament davant de la nostra capacitat per a la bellesa i la compassió i la monstruositat.
Venim per esdevenir més enèrgics i per enfortir-nos. Per celebrar la riquesa de les nostres diverses cultures, i per dissoldre les fronteres que ens divideixen.

En qualsevol lloc on hi hagi societat humana, l’incontenible Esperit de la Representació es manifesta. Nascut de la comunitat, porta les màscares i els vestits de les nostres diverses tradicions. Guarneix les nostres llengües i ritmes i gestos, i esclareix un espai en el nostre
medi.

I nosaltres, els artistes que treballem amb aquest esperit antic, ens veiem obligats a canalitzar-lo cap als nostres cors, les nostres idees i els nostres cossos per revelar les nostres realitats en tota la seva mudanitat i brillant misteri.

Però en aquests temps en què tants milions de persones lluiten per sobreviure, estan patint sota règims opressius i un capitalisme predador i fugen dels conflictes i de les dificultats; en què la nostra privacitat és envaïda perls serveis secrets i les nostres paraules són censurades per governs opressius; en què els boscos estan sent anihilats, les espècies exterminades i els oceans enverinats: què ens hem de veure obligats a revelar?

En aquest món de poders desiguals, en què els diversos ordres hegemònics proven de convèncer-nos que una nació, un gènere, una preferència sexual, una religió, una ideologia, un marc cultural és superior a tots els altres, és realment defensable insistir que les arts
haurien de desvincular-se de les agendes socials?


Els artistes d’estadis i escenaris ens conformem amb les asèptiques demandes del mercat, o prenem el poder de què disposem per crear un espai en els cors i les ments de la societat, per reunir la gent al nostre voltant, per inspirar, captivar i informar, i crear un món d’esperança i col·laboració sincera? 

Joan Pera torna a fer 'La Extraña Pareja'



publicat per
19 de març de 2014

Antonio Dechent serà el nou company a l'obra que es representarà al Teatre Condal a partir del 16 de setembre

L'actor Antonio Dechent serà el nou company de Joan Pera en la representació de la comèdia 'La Extraña Pareja' que arribarà a l'escenari del Teatre Condal a partir del 16 de setembre. Durant molts anys el company de Pera en aquest muntatge -i en molts altres espectacles- era Paco Morán, que va morir al juliol del 2012. "Volíem un molt bon actor i que hagués fet molt teatre i que tingués una presència cinematogràfica i televisiva", ha apuntat el vicepresident d'Art i Continguts del Grup Focus, Jordi González.

Joan Pera ha admès que és tot un repte tornar a portar l'espectacle de Neil Simon a l'escenari. "És complicat i difícil", ha dit, al temps que ha remarcat l'èxit que va tenir el muntatge. "Les ganes sí que hi són perquè la comèdia és molt bona i la situació actual del país és boníssima per fer una 'Extraña Pareja' perquè hi ha una estranya parella general de tot". L'actor català ha reconegut que no va ser fàcil trobar l'actor que interpretés el paper que durant mots anys havia portat al damunt de l'escenari Paco Morán. "Vam picotejar per tots els estaments i vam arribar a la conclusió que s'havia de trobar un bon actor", ha afegit.

Dechent ha assenyalat que ara han de trobar el feeling entre els dos, però tampoc sense forçar res: "Nosaltres farem el que està escrit a la comèdia, però suposo que hi haurà algun gag que van escriure els mateixos Morán i Pera". "El que sorgeixi serà per si sol i tenim encara molt temps", ha afegit. L'actor sevillà ha dit que li té respecte a Joan Pera ja que arriba "verge" a la funció, mentre que l'actor català l'ha fet moltes vegades. Tot i això, el tranquil·litza que li "encanta" 'La Extraña Pareja'.


Félix (Joan Pera) és un home de mitjana edat, meticulós i obsessionat amb l'ordre i la neteja, que és expulsat de la seva llar familiar per la seva esposa. En aquest context, Félix recorre al seu amic Óscar (Antonio Dechent),per poder compartir pis. El problema arriba quan Félix descobreix que el caràcter d'Óscar és diametralment oposat al seu.

Dia mundial del teatre a Sala Cabanyes : Família disfuncional



D’Irene Camargo i Minerva Prat
a partir de l’obra La casa de nines d’Henrik Ibsen

Sala Cabanyes
dijous 27 de març
a 2/4 de 8 del vespre

El muntatge ofereix tres punts de vista sobre aquest clàssic contemporani, partint de les diferents perspectives dels protagonistes. A càrrec dels alumnes d’interpretació i direcció teatral de La SaCa, escola de teatre de Sala Cabanyes.

Entrada lliure.

Ho organitza: Sala Cabanyes

Dia internacional del teatre a Mataró : Conferència : La pedagogia teatral al servei de l’actor



A càrrec de Ricard Boluda

Can Gassol
diumenge 30 de març
a les 6 de la tarda
gratuït amb invitació

Conferència a càrrec de Ricard Boluda.
D'ençà que el director i actor rus Stanislavski elaborà el seu sistema interpretatiu, en la nostra cultura occidental han anat apareixent un bon grapat de metodologies afins o oposades en la formació actoral. Quines virtuts ha de tenir un bon procediment amb els intèrprets? La conferència mira de desvetllar alguns dels prejudicis sobre l’ofici de l’actor.
Ricard Boluda és llicenciat en Filosofia i lletres i en Art Dramàtic. És fundador del grup Estudis Teatrals Coda d’investigació en pedagogia de l’actor, i professor a l’Institut del Teatre i director de l’Espai de Teatre de la Universitat de Lleida.

Entrada lliure. Cal recollir prèviament la invitació a les oficines de Cultura (c. de Sant Josep, 9)

Ho organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Un espectacle per celebrar el millor teatre



publicat per
22 de març de 2014
Josep Maria Pou

El pròxim dijous dia 27 se celebra el Dia Mundial del Teatre. El missatge d'aquest any el firma Brett Bailey, dramaturg sud-africà. Els porto un fragment que sembla escrit a propòsit del que està passant aquí amb els artistes i el poder. Bailey escriu: «En aquest món de poder desigual, en el qual diferents ordres hegemònics intenten convèncer-nos que una nació, una raça, un gènere, una preferència sexual, una religió, una ideologia, un marc cultural és superior a la resta, ¿realment es pot defensar la idea que les arts s'haurien d'apartar de les agendes socials? Nosaltres, els artistes d'escenaris i àgores, ¿ens conformem amb les demandes asèptiques del mercat, o utilitzem el poder que tenim per obrir un espai en els cors i les ments de la societat, per reunir gent al nostre voltant, per inspirar, meravellar i informar, i per crear un món d'esperança i de col·laboració sincera?». No es pot dir millor, preguntar millor, assenyalar millor. La fletxa al centre de la diana. Bon arquer, aquest tal Bailey.

El que seria lògic és que dijous que ve els teatres s'omplissin fins a la bandera. ¡Tant de bo! Com seria lògic que s'omplissin també les tres sessions amb les quals la Filmoteca de Catalunya s'uneix aquest any a la celebració. Esteve Riambau, el seu director, bon amant del teatre, ha programat per a aquest dia Balas sobre Broadway, La història d'un teatre lliure, i un regal impagable: la filmació (VO amb subtítols en català) de l'espectacle amb el qual el National Theatre de Londres va celebrar fa uns mesos el 50è aniversari de la seva fundació. Per favor, no se'l perdin (Sala Chomón, 20.00 hores). És una ocasió única. Un espectacle que va ser tota una gesta: en viu i en directe, des de l'Olivier Theatre, per a tothom, fins a 164 actors en una successió de més de 40 escenes del millor teatre. Maggie Smith, Joan Plowright, Ralph Fiennes, Ian McKellen, Ian Holm, Helen Mirren, Fiona Shaw, Judi Dench (cantant Send in the clowns), Derek Jacobi i Michael Gambon (fent No man's land de Pinter), Alan Bennet (interpretant el professor en la millor escena de la seva obra The history boys), Simon Russell Beale (disseccionant Hamlet), números musicals de My fair lady i de Guys and dolls, i el record de Laurence Olivier, Paul Scofield, Ralph Richardson, John Gielgud...


Tres hores de felicitat. Per celebrar-ho i no parar. Per aplaudir i no parar. Fins a arribar a casa. I encara més enllà.

Curso de Coro Teatral




Teatro de Iniciación

El Coro siempre ha estado unido a la Tragedia y a un héroe, siempre se le ha visto como un único ser independientemente del número de actores que lo formasen… pero ¿cómo se llega a construir un coro?, ¿Cuál es su función?, ¿Cómo utilizarlo?.
Jacques Lecoq explicaba que para los alumnos, la gran experiencia de la tragedia (el coro y el héroe) es el descubrimiento del vínculo. ”Descubren lo que verdaderamente significa “estar unidos”, a la vez, todos ellos unos con otros y con un espacio. Hablar a través de la boca de otros con la voz común del coro, es estar totalmente anclado en la realidad de un personaje vivo…”
Es imposible en un día profundizar sobre el trabajo del coro pero si mostrar el camino hacia el mismo. La importancia del coro reside en pasar del individuo al grupo, trabajaremos el cuerpo y sus dinámicas, la voz y el equilibrio escénico, sin olvidar el texto, a los alumnos se les enviará un escrito no necesariamente teatral para poder trabajar con él, deberán aprendérselo pues no hay lugar en el coro a la improvisación.

Profesores: Equipo La Ventana
Tendrá lugar en el Espacio de Creación “La Ventana”
FECHA: 30 de Marzo.
HORARIO: Domingo de 10h a 14h y de 15h a 17h
PRECIO: 25 euros.

Reserva tu plaza llamando al 918310730 / 722161001 o envíanos un mail a info@laventanarecursosartisticos.com

26 de març 2014

Dia Internacional del Teatre : Mataró es prepara per la commemoració




publicat per
www.mataro.cat
24 de març de 2014

Mataró es prepara per la commemoració

Espectacles, conferències i classes obertes per celebrar la data

El proper dijous 27 de març es commemora el Dia Internacional del Teatre. Un dia en que s’organitzen milers d’actes relacionats amb el teatre arreu del món. Mataró se suma a aquesta efemèride amb una setmana plena d’activitats organitzades per la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i la Sala Cabanyes.

El dijous 27 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala Cabanyes, es representarà la peça teatral d’Irene Camargo i Minerva Prat Família disfuncional, una adaptació lliure de La casa de nines d’Hernik Ibsen. El muntatge a càrrec dels alumnes d’interpretació i direcció teatral de La SaCa, escola de teatre de la Sala Cabanyes, ofereix tres punts de vista sobre aquest clàssic contemporani.
El dissabte 29 de març, a les 11 del matí, a la Sala Cabanyes es durà a terme una classe oberta d’Improshow on tothom qui ho vulgui podrà provar aquesta tècnica basada en la improvisació.

El diumenge 30 de març, a les 6 de la tarda, a Can Gassol, Ricard Boluda durà a terme una conferència que porta per nom "La pedagogia teatral al servei de l’actor" on es pregunta sobre els diferents mètodes de l’art de la interpretació. A les 7 del vespre, a Can Gassol, es durà a terme  Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas, d’Anna Maria Ricart. L’espectacle gira a l'ent orn del clàssic de Lope de Vega i ho fa amb un punt de vista contemporani. L'espectacle és gratuït amb invitació a recollir a les oficines de Cultura (C. de Sant Josep, 9).

L’Aula de Teatre de la Direcció de Cultura també participa de la commemoració i ho fa en format de classes obertes. Tothom que vulgui podrà assistir i participar a les classes obertes de diversos vessants del treball escènic que s’hi realitzen.

Dijous 27 de març
a les 6 de la tarda
Grup aula júnior 12 anys

a 2/4 de 8 del vespre
Grup aula júnior + 16 anys

Divendres 28 de març
A les 6 de la tarda
Grup de dansa creativa i moviment expressiu

Dilluns 31 de març
A les 6 de la tarda
Grup del meu prim er tast teatral

Dimecres 2 d’abril
A les 6 de la tarda
Grup aula júnior 14 anys

Dijous 3 d’abril
A les 6 de la tarda
Grup aula júnior 10 i 11 anys

Divendres 4 d’abril
A les 6 de la tarda
Grup aula júnior 13 anys

Dijous 10 d’abril
A 2/4 de 8 del vespre
Grup aula júnior + 15 anys


La conferència de Ricard Boluda i l’espectacle Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas són gratuïts amb invitació. Cal recollir prèviament la invitació a les oficines de Cultura (c. de Sant Josep, 9)

La Funcional Teatre celebra el seu 25è aniversari amb la representació de 'La Nit de les Tríbades'


publicat per
21 de març de2014
ACN Figueres

La companyia, referent del teatre amateur de qualitat a l'Alt Empordà, ha programat diversos actes commemoratius en un "any de record"

foto : Un moment de la presentació al Teatre Jardí de Figueres dels actes previstos per commemorar el 25è aniversari de la companyia / ACN

La Funcional Teatre, la companyia que un grup d'amics van crear el 1989 en un balcó de la Rambla de Figueres, celebra el seu 25è aniversari amb la "nostàlgia" de recordar els orígens i la "il·lusió" de construir un futur més viu que mai. Per fer-ho, representarà del 28 de març al 6 d'abril al Teatre Municipal El Jardí 'La Nit de les Tríbades', de Per Olov Enquist, l'obra del seu debut. Un "retorn als inicis" que servirà per demostrar l'evolució d'una companyia que, com el teatre, "ha evolucionat" i s'ha adaptat als nous temps. Altres actes de commemoració seran una exposició de fotografies i una mostra de material històric de la companyia i la representació de l'obra 'Andorra' el mes de desembre.

Transgressió i compromís



publicat per
22 de març de 2014
José Carlos Sorribes

Caryl Churchill reflexiona de manera crítica a 'El setè cel' sobre els valors dominants

Primer acte 8
Els intèrprets, amb Arnau Marín al capdavant, en la part situada a l'Àfrica colonial del XIX.
Caryl Churchill (Londres, 1938) és una de les dramaturgues britàniques més representades a l'àrea anglòfona. Del seu prestigi en parla que va ser el 1974 la primera directora resident del Royal Court Theatre. Aquest aval no li ha servit per ser una autora representada a Catalunya. La Beckett, que ja va estrenar el 2003 la seva obra Lluny, recupera ara El setè cel, una peça escrita el 1979. «Tenim una assignatura pendent pel paper que ha ocupat en la dramatúrgia europea contemporània», argumenta Toni Casares, director de la sala.

La recuperació arriba gràcies a l'esforç i la valentia, segons Casares, d'una companyia, Teatre de l'Enjòlit, capaç d'enfrontar-se a una obra «pròpia del TNC» per la seva complexitat i condicions de representació. Aquesta complicació s'explica per una peça amb dos actes molt diferents, amb 15 personatges (vuit d'època) i un salt en el temps entre aquestes dues parts d'un segle, que en la percepció dels seus personatges és de 25 anys. Churchill està considerada, no de manera gratuïta, una dramaturga transgressora amb un teatre no naturalista i d'aire brechtià.

Marxista i feminista

La innovació estilística és indissoluble d'una postura política inequívoca. Churchill és un autora marxista i feminista que a El setè cel critica els valors imperants en la societat occidental, amb l'educació, la família i la sexualitat en primera línia. Si el primer acte se situa a l'Àfrica colonial del XIX, el segon transcorre el 1979. «El recurs li serveix per deixar patent que els valors victorians no havien quedat gaire lluny», assenyala Glòria Balañà Altimira, la directora convocada aquesta vegada per Teatre de l'Enjòlit, un grup d'actors. «Són dues obres en una, amb codis diferents, però una no s'entén sense l'altra. La primera és com una comèdia i la segona és més estàtica, més de personatges », diu la directora.


Els 15 personatges estan interpretats per 7 actors (Albert Alemany, Elies Barberà, Jenny Beacraft, Arnau Marín, Marta Montiel, Lluís Olivé i Teresa Urroz) d'una companyia que va triomfar amb els seus muntatges anteriors al Tantarantana: Corrüptia, una regió de l'Est i Si no ens paguen, no paguem! Ara, amb la coproducció de la sala La Planeta de Girona, busquen un salt en el seu camí amb un text de 1979 que avui, segons Arnau Marín (actor i traductor) continua sent «modern».

"Los miserables" toma la Laboral



publicat per
21 de març de 2014
J.L.A.

Nicolás Martinelli, Ignasi Vidal, Elena Medina y Talía del Val protagonizarán, a partir del próximo martes, el musical basado en la historia de Víctor Hugo

Es una de las grandes historias del siglo XIX sobre la redención, el bien y el mal. Víctor Hugo publicó en 1862 "Los miserables" y, desde esa fecha, esta novela -una defensa también de los oprimidos y un paisaje con figuras de las opresivas relaciones socioeconómicas de la época- ha permanecido como un clásico de la literatura universal, no sólo de las letras francesas. No es extraño que esta poderosa historia, la de la persecución del expreso Jean Valjean por el minucioso o obsesivo policía Javert, cosida sobre el telón de fondo de las luchas populares por la libertad, se convirtiera hace veintiocho años es un musical que han disfrutado más de 65 millones en todo el mundo. Stage Entertainment, productora de éxitos como "El rey león", "La bella y la bestia", "Cabaret" o "Mamma mía", subirá al teatro de Laboral Ciudad de la Cultura, durante trece días a partir del próximo día 25, con un total de dieciséis funciones (hasta el 6 de abril, inclusive), un espectáculo en el que participan más de cien artistas y técnicos.

Es todo un despliegue sobre las tablas. El elenco estará encabezado por artistas de tanta solvencia como Nicolás Martilelli (Jen Valjean), Ignasi Vidal (Javert), Elena Medina (Fantine), o Talía del Val (Cosette), todos conocidos del público aficionado a los musicales. Este musical tiene la misma producción que el que se vio en Madrid, considerada como una de las más relevantes del género musical. Y es idéntica, además, a la que este año llega a Broadway. "El reto era presentar un musical que tiene veintiocho años y adaptarlo a un público moderno, sin que ello significara perder el impacto de la producción original", ha dicho el productor Cameron Mackintosh, responsable de los tres musicales que mayor tiempo han estado en cartel: "Los Miserables", "El fantasma de la ópera" y "Cats". El libreto y la música original es Claude-Michel Schönberg, y el autor de los temas y la dramaturgia, Alain Boubil. El director de la versión española es Daniel Anglés, que ya fue director residente de "La bella y la bestia" y "Mamma mía". Y la dirección musical corresponde a Arturo Díez Boscovich.

Desde el estreno de "Los miserables", en el teatro Barbican, en Londres, el 8 de octubre de 1985, este musical ha ganado ocho premios "Tony" y otros cien galardones internacionales. Se dice que más de sesenta y cinco millones de espectadores han visto el musical, traducido a veintidós idiomas, a a lo largo de esos veintiocho años. Y, según esos datos que sueles subrayar las productoras, el espectáculo ha sido representado en más de cuarenta países y trescientas ciudades.


"Los miserables" llega a Laboral con una orquesta de quince músicos que interpreta en directo las partituras de Shönberg y Boubil. Tres niñas gijonesas (Selena Cabal, Sofía González y Lua Bedia), que fueron seleccionadas en un "casting" al que se presentaron un centenar de interesadas, interpretarán el papel de Eponine.

25 de març 2014

Txèkhov, revisitat



publicat per
19 de març de 2014
Comas Soler

'Afterplay', de Brian Friel, s'ha pogut veure a La Sala d'Argentona

Dissabte al vespre hi havia la cinquena cita de la programació de teatre, dansa i música que La Sala d'Argentona ofereix aquest quadrimestre i que està aconseguint una molt bona resposta per part del públic. S'hi presentava 'Afterplay', una peça curta del veterà dramaturg irlandès Brian Friel, dirigida per Imma Colomer i interpretada per Fina Rius i Toni Sevilla.

Es tracta d'un muntatge en el que inicialment el paper masculí anava a càrrec de l'actor terrassenc Pep Ferrer. Estrenat pel març de fa un any al Teatre Alegria de la seva ciutat, després va fer estada a la Sala Atrium de Barcelona i mesos més tard, ja amb Toni Sevilla, es va poder veure a l'espai petit del Teatre Lliure de Montjuïc.

Autor important
Brian Friel és un dels noms de culte del teatre irlandès contemporani, que ha contribuït a avivar-lo amb un esperit innovador i crític. Les darreres setmanes als escenaris catalans hi han tingut presència simultània, a més de 'Afterplay', dos altres títols seus: 'Translations', a la Biblioteca de Catalunya, i 'Dansa d'agost', que encara està en cartell al Teatre del Sol de Sabadell.

Nascut el 1929 a Irlanda del Nord en el si d'una família de la minoria catòlica, el reconeixement de Friel com a autor dramàtic va ser tardà i durant força temps molt circumscrit al món anglosaxó. En la seva producció, caracteritzada per una gran coherència temàtica i artística, sovint s'hi percep el pes de les circumstàncies polítiques viscudes pel seu país. Història, cultura i llengua són temes recurrents i els personatges que crea tenen gairebé sempre dimensions psicològiques i socials remarcables que ell planteja d'un mode entenedor perquè defuig les convencions d'estil.

Els estudiosos del repertori de Brian Friel hi han assenyalat traces molt diverses: Pirandello, O'Casey, O'Neill, Brecht, Beckett, Williams, etc. Però tots coincideixen a afirmar que la influència més notable és la d'Anton Txèkhov, del qual va traduir i adaptar unes quantes obres i amb qui comparteix la ironia delicada, el gust per la nostàlgia, el to malenconiós, el tempo contingut o els matisos implícits. Per això no és gens d'estranyar que la trama de 'Afterplay' l'hagi compost a partir d'una trobada casual entre dues figures manllevades de peces d'aquest autor rus. Són la Sònia de 'L'oncle Vània' i l'Andrei de 'Les tres germanes'.

Tendresa i amargor
Tots dos s'han conegut per atzar la nit anterior en un cafè de Moscou. Alguna cosa els ha atret i l'endemà hi tornen. Ara ja tenen una edat perquè han passat força anys des d'aquella joventut que representaven a les obres de referència. Sònia està capficada per la decisió que ha de prendre sobre el que queda de la hisenda pairal després de la mort de l'oncle i acaba fent confidències sobre la seva solitud i les seqüeles de l'amor no correspost. Per la seva banda, Andrei, que s'empara de petites mentides per encobrir la dissort familiar que l'afligeix, ha de fer de músic de carrer per sobreviure. El relat, d'una profunda tendresa, també destil·la amargor, perquè la complicitat momentània que els dos personatges aconsegueixen crear amb la conversa compartida no els permet ni sobreposar-se al desconsol que arrosseguen, ni encarar millor el futur immediat que els espanta.


El muntatge que n'ha fet Imma Colomer és rodó i un prodigi de senzillesa. En un escenari quasi nu, només amb unes taules, se suporta en exclusiva sobre el text de Friel magníficament traduït per Jordi Fité, que Fina Rius i Toni Sevilla donen d'una manera esplèndida. Una lliçó de com la modèstia, amb art, pot engendrar gran teatre. Els tres propers caps de setmana es podrà veure també a Sabadell, al Teatre del Sol.

La venjança i la bondat es baten al Romea



publicat per
22 de març de 2014
Antoni Ribas Tur

Oriol Broggi estrena el clàssic xinès ‘L’orfe del clan dels Zhao’, amb Julio Manrique i Lluís Marco

L’ORIGEN DEL TEATRE XINÈS
Els actors Julio Manrique i Borja Espinosa interpreten Un metge ambulant i un general a l’obra L’orfe del clan dels Zhao.
Cheng Ying, un metge ambulant xinès del segle V aC, ho va donar tot per salvar l’últim supervivent de la dinastia Zhao. Du’an Gu, el cap de seguretat de l’imperi, va ordenar que exterminessin els 300 membres d’aquesta nissaga. A mitjans del segle XIII, el dramaturg Ji Junxiang va recollir aquests fets en l’obra La gran venjança de l’orfe Zhao i dimarts arrenquen al Teatre Romea les funcions de L’orfe del clan dels Zhao, l’adaptació d’aquest clàssic dirigida per Oriol Broggi i protagonitzada per Julio Manrique, Pablo Derqui, Lluís Marco, Marta Marco, Ernest Villegas, Borja Espinosa i Joan Garriga, el líder de La Troba Kung-Fú, que interpreta diversos temes en directe.

Per damunt d’aquesta història sobre l’instint de venjança i la bondat hi plana l’interrogant sobre “què està disposat a fer un individu perquè la col·lectivitat que l’envolta canviï”, diu Julio Manrique, que interpreta Cheng Ying. Per Marta Marco, que fa el paper de la Princesa, la mare de l’últim Zhao, l’obra és “un conte per a adults” en què la bellesa es troba en com està explicada la història.

Un treball d’actors molt fort

Broggi torna al Romea després d’ Incendis amb una altra obra d’alt voltatge emotiu i alè tràgic. I com va fer en l’obra de Wajdi Mouawad, ha tornat a capgirar la platea del Romea. A L’orfe del clan dels Zhao el públic envolta els actors pels quatre costats de l’escenari. “L’obra permet fer un treball d’actors molt fort”, explica Broggi. Tot i que “els actors van molt vestits de xinesos, estan despullats davant del públic”, subratlla el director. A més de Mouawad, en el text hi ressonen, segons Broggi, Sòfocles, Shakespeare - L’orfe del clan dels Zhao està considerat el Hamlet xinès- i Bertold Brecht. Malgrat aquests grans referents històrics, l’obra és plenament actual. “Em produeix plaer dir frases impactants que sostenen que l’home és ancestralment corrupte”, dir Lluís Marco, que interpreta un ancià que es retira després de veure com la corrupció fa estralls al govern del qual formava part.

Marco fa un paral·lelisme entre la corrupció dels polítics de l’obra i el govern del PP, i Manrique en fa un altre entre l’Holocaust i l’afany per acabar amb tota una dinastia. Ernest Villegas té la responsabilitat de posar-se en la pell de l’únic supervivent de la nissaga, el Cheng Bo, un noi de vint anys format tant en les humanitats com en la disciplina militar. La seva vida fa un gir quan Cheng Yi, el seu pare adoptiu, li revela la seva vertadera identitat. De fet, el noi té dos pares, ja que viu amb una identitat falsa al mateix palau que Du’an Gu, interpretat per Pablo Derqui, el cap de seguretat de l’imperi.

Malgrat que els actors no van voler avançar gaires detalls de la història, l’esperit de venjança torna a fer aparició al final de l’obra, tot i que els Zhao representen la possibilitat que la bondat s’imposi al mal en uns temps molt foscos. A més de la vigència pel que fa a la política, l’argument de L’orfe del clan dels Zhao sembla que hagi inspirat els guionistes de les històries de La guerra de les galàxies i els Cavallers Jedi.


Oriol Broggi tenia al cap la idea de dirigir L’orfe del clan dels Zhao quan encara no havia començat a treballar en el projecte Incendis. Abans de posar-se a treballar en la història de Ji Junxiang, en va veure l’adaptació lliure que la Royal Shakespeare Company va estrenar el novembre del 2012 al Swan Theatre. Tant la companyia britànica com el director català han fet una versió lliure del text. El dramaturg Marc Artigau ha sigut el responsable de portar el text original al terreny de Broggi i de crear diversos passatges per arrodonir el conjunt.

'Sonrisas y lágrimas' llega a Cartagena en mayo



publicat per
8 de març de 2014


El Auditorio El Batel de Cartagena acogerá la representación del musical 'Sonrisas y lágrimas', que permanecerá en la ciudad portuaria del 22 al 25 de mayo próximos. El musical, que ya se pudo ver en Murcia en 2012, vuelve a la Región de la mano de Jaime Azpilicueta y con Carlos Benito como Capitán VonTrapp, Silvia Luchetti en el papel de María y Noemí Mazoy en el de Madre Abadesa. El musical cuenta la historia de María, una joven novicia apasionada por la música, que acaba cuidando de los siete hijos de un hombre viudo: el capitán de la marina austríaca Georg von Trapp. Las entradas para el musical -del que se ofrecerán siete funciones- ya están a la venta y su precio oscila entre 29,90 y 49,90 euros.

24 de març 2014

A l'entorn de la infantesa



publicat per
18 de març de 2014
Comas Soler

Can Gassol i Sala Cabanyes porten a escena el món de les criatures

Aquest cap de setmana han coincidit a Mataró dues propostes teatrals de petit format molt diferents, però centrades una i l'altra en mirades particulars dels adults cap als infants. Per un cantó, dissabte a la nau de Can Gassol plena com un ou es representava 'Red Pontiac', la segona obra del cicle ‘De boca a orella’ que ofereix espectacles que procuren la distància curta i la vivència intensa del públic. Per l'altre, a l’espai petit de la Sala Cabanyes continuaven les representacions de ‘Tots els nens juguen seriosament’, una proposta estrenada el 7 de març que prorrogarà amb una funció més el dissabte vinent dia 22.

Loquacitat trepidant
‘Red Pontiac’ parteix d’una peça curta que el canetenc Pere Riera va presentar l'any 2011 al primer torneig de dramatúrgia organitzat per Temporada Alta. Hi va quedar semifinalista i l'experiència va fer que li encarreguessin desenvolupar-la més perquè tingués la durada convencional d'una obra de teatre. L'any següent, un cop completada, la va estrenar al festival gironí dirigida per ell mateix. Posteriorment va estar al Poliorama a Barcelona i també ha fet gira per Catalunya.

L’obra mostra la conversa que mantenen dues senyores properes a la quarantena, mentre s'estan en un parc vigilant els seus fills que juguen. A l'inici sembla una confrontació entre l’una, que és abnegada i sobreprotectora, i l’altra, una policia municipal d'autoritat esquerpa. De seguida, però, la conversa desemboca en una xerramenta desfrenada on aboquen de tot i força. Des de l'ecologia, la sexualitat o la violència, fins al paper social de la dona, la maternitat o l'educació, encadenen vertiginosament confidències i contrarèpliques que busquen la comicitat.

L'agilitat del text, que aconsegueix instants certament divertits, cau en altres moments en la reiteració, un inconvenient degut potser a la necessitat d’estirar-lo. Per sort compta amb dues grans actrius com són Míriam Iscla i Cristina Cervià. Elles saben mantenir molt bé el ritme trepidant que al capdavall és el més destacable del muntatge.

Miscel·lània de records
Amb 'Tots els nens juguen seriosament' La Saleta del Centre Catòlic ha aconseguit un fet poc comú, com és portar a la cartellera una peça original, escrita expressament per a l'ocasió. Es tracta de l'òpera prima d'Enric Lucena, professional de la comunicació i actor i director ja habitual a Sala Cabanyes.


Tal com ell mateix expressa en el programa de mà, ha volgut escenificar les seves vivències d’infantesa modificades pel record i el resultat ha estat redescobrir un imaginari fet realitat d'una altra manera. D'aquest exercici peculiar –que també dirigeix–  es pot dir que queda lluny de la pretensió declarada, però és igualment cert que té la franquesa de no amagar-se'n, cosa que almenys suscita la simpatia de qui el contempla. Compost a base de fragments, hi ha escenes evocades o transmutades de contes, referències televisives, frases i llocs comuns, músiques, joguines, coloraines i més. La crossa de la música en viu que Aràdia Sànchez interpreta al piano li és de gran valor, igual que la meritòria interpretació dels quatre actors que han de defensar un text ensucrat, tanmateix molt poc teatral. Destaca Marta de Santos, la narradora, que compon el paper d'una espècie de Monsieur Loyal i aguanta amb entusiasme bona part del pes de l’espectacle.

Antonio Dechent serà el company de Joan Pera a "La extraña pareja"



publicat per
18 de març de 2014
Anna Gual


L’actor sevillà Antonio Dechent serà la nova “extraña pareja” del mataroní Joan Pera. Aquest migdia s’ha donat a conèixer el nom del nou company de Pera en la nova versió del mític èxit teatral, que torna al Teatre Condal el proper mes de setembre.

Entre els èxits de Dechent, amb una dilatada experiència tant en el món  del cine com de la televisió, destaquen el seu paper en la pel•lícula “A puerta fria” l’any 2012 compartint cartell amb Nick Nolte i Maria Valverde, i l’any 2002 a “Smoking room”.  Dir que l’actor va debutar en el cine l’any 1987, és a dir, fa gairebé 25 anys.

El seu debut en el teatre ha estat molt més recent, i no era fins el 2010 que el sevillà es posava dalt dels escenaris.


Joan Pera havia interpretat ‘La extraña pareja’ durant cinc anys, entre 1994 i 1999 amb Paco Moran, mort el juliol de 2012.

Convocat el primer Premi Espai A al millor projecte escènic amateur de Catalunya



publicat per
18 de març de 2014

El guanyador s’estrenarà durant la 17ª Fira Mediterrània de Manresa

Espai A, la Xarxa d’Arts Escèniques Amateurs de Catalunya, ha convocat la primera edició del Premi Espai A al millor projecte escènic amateur de Catalunya

El projecte guanyador s’estrenarà en el marc de la 17ª edició de la Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 9 al 12 d’octubre de 2014. El guardonat també rebrà 6.000€ com a suport econòmic a la producció, assessorament artístic per part de professionals del sector i la representació en la temporada 2015 d'Espai A.

L'objectiu del premi és impulsar la producció i el muntatge escènic dels textos proposats per l’organització (Terra baixa, d’Àngel Guimerà; La rambla de les floristes, de Josep Maria de Sagarra; Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, o Antaviana, de Pere Calders/Dagoll Dagom), i que combinin qualitat, creativitat i multidisciplinarietat.

La convocatòria va adreçada a associacions sense finalitat de lucre que dediquin la seva activitat al teatre, el cant, la dansa i/o la música i que puguin acreditar una trajectòria mínima de 3 anys.

Podeu enviar les vostres propostes fins el 2 de maig.


Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...