Cançó trista de...

publicat per

www.elperiodico.cat

16 abril de 2014

Óscar Hernández

Foto Carlos Montañés

Una vintena de joves del Raval porten a l'escenari la seva visió de l'abús policial

L'obra participa a l'estiu en un festival europeu

Dos nois i una noia es disposen a ballar en una plaça quan apareixen dos mossos. Els agents els diuen que no poden quedar-se allà. Els demanen la documentació i un dels policies es fica amb l'origen dels ballarins. El resultat és que acaben emmanillats a terra i amb una multa de 200 euros per alterar l'ordre públic. És una de les escenes de l'obra de teatre Operación salfumán en què participen 17 nois i noies del Raval a través de l'entitat Forn de Teatre Pa' Tothom (Lluna, 5).

«Amb l'obra volem explicar les situacions d'abús policial al barri. Per exemple, si ets immigrant o fill d'immigrants i tens un mòbil, te'l requisen i t'obliguen a presentar una factura per recuperar-lo», explica Jordi Forcadas, director del grup i de l'obra, que ja s'ha representat en tres ocasions al Palau Alós i una a Can Batlló (dissabte passat).

«A l'escriure i preparar Operación salfumán hem analitzat amb els joves aquest abús policial i veiem que la policia no és la culpable, sinó la normativa municipal que persegueix que el barri sigui per als turistes», afegeix Forcadas, que anuncia que l'obra es representarà a l'Espai Fontana i al Festival del Raval. «I a França en un festival europeu de teatre juvenil. Hem de recaptar 3.000 euros per viatjar tots, ja en tenim 500», diu el director.

Policia al rescat

En una de les sales del Forn de Teatre Pa' Tothom els adolescents assagen una altra escena. Una nena s'ha perdut en una botiga i un mosso evita que un desconegut se l'emporti. L'agent l'hi entrega al pare. El policia i la nena, agraïda i admirada, acaben ballant i cantant El principe azul que yo soñé... No és l'única cançó. Una de freda i una de calenta.

«Fer de policia a l'obra mola molt -explica Nabil, un barceloní de 16 anys de pares marroquins-.

Et sents amb més poder. De nen volia ser policia, però ja no, perquè els utilitzen per fer por a la gent». Nabil, que a l'escenari amb prou feines aconsegueix reprimir els insults als sospitosos immigrants quan fa de mosso, aspira a ser professor d'educació física o bomber. «¿Ets marroquí? Ets moro i robes carteres», li etziba a un altre actor abans de clavar-li un cop de porra. «El que fa un policia és humiliar. No pega, ni insulta. La humiliació no es pot comprovar, l'agressió sí», apunta el director d'escena al seu equip.

El marroquí Saed, de 22 anys, és més tranquil. També actua de policia. «Hi ha agents bons i agents dolents, com passa a la resta de la societat. Jo no he tingut mai problemes amb ells perquè no faig mal a ningú. Si hagués estudiat més, m'hauria agradat ser policia. Ara em formo en hostaleria», explica somrient vestit de mosso. «Un amic em va dir que m'apuntés a teatre. A la vida sempre actuem i m'agrada donar una imatge», afegeix.

Julia Rocabayera, de 18 anys, és una de les poques actrius del grup. «Quan la gent veu l'obra rep un missatge contra l'abús policial. Als adults els impressiona que això pugui passar al carrer i els joves poden veure per què passa», afirma en un descans.