Els ‘cantadors’ de Serafí Pitarra

publicat per

www.ara.cat

29 de març de 2014

Antoni Ribas Tur

La Jove Companyia del TNC i l’Institut del Teatre debutarà representant ‘El cantador’

El 1864 la presència del català a la cartellera teatral barcelonina era d’un 9%. Només dos anys més tard ja s’havia convertit en “la llengua hegemònica”, va explicar ahir Xavier Albertí, el director artístic del TNC. El responsable d’aquest fenomen va ser Serafí Pitarra, pseudònim de Frederic Soler, arran de l’èxit que va assolir la seva obra L’esquella de la torratxa ara fa 150 anys, primer al Teatre Odeon del carrer Hospital i després als jardins del passeig de Gràcia. Amb tot, Pitarra no va sortir a saludar damunt un escenari fins a l’estrena de Les joies de la Roser, l’abril del 1866.

Mentrestant, la premsa satírica de l’època especulava sobre el seu aspecte publicant vinyetes amb retrats hipotètics. Ahir al TNC es van revelar catorze rostres que també estan molt lligats a l’autor: els dels integrants de la ITNC Jove Companyia. El grup sorgeix de la complicitat entre l’Institut del Teatre i el TNC, i dimecres estrenarà a la Sala Tallers del teatre El cantador, de Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, l’àlies de Conrad Roure.

L’encarregat de formar els integrants de la troupe i de dirigir l’espectacle és Xicu Masó. El director va seleccionar-los després d’unes audicions a les quals es van presentar prop de noranta diplomats de les últimes cinc promocions de l’Institut del Teatre. Els elegits van ser els actors Marçal Bayona, Cristina Arenas, Oreig Canela, Queralt Casasayas, Bruna Cusí, Mariona Ginés, Ricard Farré, Andrea Martínez, Arnau Puig, Josep Sobrevals i Pau Viñals; l’ajudant de direcció Marc Chornet; l’ajudant de dramatúrgia Anna Maria Ricart, i Laura Clos, encarregada de l’escenografia, el vestuari i la il·luminació. Els actors, després de tres mesos de formació específica per endinsar-se en la prosòdia de les obres de Soler i en la gestualitat del teatre d’aquella època, reben una beca de 420 euros mensuals per a les representacions d’ El cantador. L’espectacle es podrà veure al TNC en funcions matinals per al públic escolar -les reserves estan exhaurides- i els caps de setmana l’espectacle estarà obert al públic. Després farà gira per una desena de biblioteques d’arreu del territori fins a finals de juny.

El cantador, subtitulat Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla, és una paròdia del drama romàntic El trovador d’Antonio García Gutiérrez, que va inspirar el llibret d’ Il trovatore de Verdi. L’argument narra la venjança de la gitana Magdalena i del seu fill secret, el cantador Don Manric, sobre la família de Don Nyunyo, la qual havia fet cremar la mare de la Magdalena per bruixeria. Masó posa en paral·lel el fenomen dels microteatres actuals amb el frenesí creatiu de Pitarra i els autors del seu entorn a la rebotiga de la rellotgeria que Soler havia heretat del seu oncle i que es va convertir en un espai de tertúlies, teatre i festes.

Un precedent dels Monty Python

El director ha jugat amb el teatre dins el teatre per transportar els espectadors a l’ambient creatiu d’aquell moment. Masó reivindica la vigència de Pitarra apuntant que hi ha moments de l’obra que recorden els ritmes de la Commedia dell’Arte, i altres a L’Escurçó Negre i a “la comicitat esbojarrada dels Monty Python”. “El vers heptasíl·lab crea un tempo molt determinat. L’espectacle no és reflexiu, és d’acció i té molta fisicitat”, diu Masó.

Tot i que Pitarra està considerat el pare del teatre català modern, a Catalunya, al contrari del que ha passat a Espanya i a França, la tradició teatral no s’ha mantingut viva. La importància de la creació de la ITNC Jove Companyia també passa, subratlla Albertí, per la recuperació dels “mecanismes de percepció” d’aquest teatre. “Els anglesos no se sorprenen quan senten l’anglès de les obres de Shakespeare. En canvi, nosaltres hem aixecat barreres respecte a la nostra tradició i n’hem perdut el control tècnic. Hem desconnectat Pitarra de la nostra tradició de recepció”, insisteix Albertí.

A més de la programació de l’espectacle i de diverses activitats que s’han organitzat al seu entorn dins el marc de l’Epicentre Pitarra, el TNC ha muntat una exposició sobre l’autor amb il·lustracions extretes de la premsa de la seva època al vestíbul de la Sala Gran. L’any que ve està previst que una nova fornada de diplomats de l’Institut segueixi al capdavant de la ITNC aquesta tasca de recuperació del patrimoni dramatúrgic. Albertí no va desvelar quin text representaran. Sí que va dir que s’endinsaran en la sonoritat del català medieval.