28 d’abril 2014

‘Into the Woods’: contes cruels dels germans Grimm a París



publicat per
21 abril de 2014
Juan Carlos Olivares

El Châtelet estrena una nova i brillant producció del musical de Sondheim

A pril in Paris, una bona cançó de Vernon Duke i una pel·lícula amb ganxo al servei de Doris Day. Efectivament, és abril i això és París. Ni rastre d’una cúpula de partícules que enterboleixi el blau del cel. La metròpoli s’exhibeix. A l’Hôtel de Ville l’alcaldessa gaditana llueix la seva banda tricolor acabada d’estrenar. Llueix i brilla el pont d’Alexandre III, blanc i daurat. Fins i tot els cambrers del restaurant del Grand Palais es mostren afables, malgrat l’enrenou d’un casament que se celebra discret al reservat. Un d’aquests dies que podrien explicar la fascinació de la cultura popular americana per la capital francesa. El París musical i en tecnicolor d’ Una cara amb àngel ( Funny Face ), Un americà a París, La bella de Moscou o Els senyors prefereixen les rosses. En qualsevol moment podria sonar un tema de Porter o Gershwin.

La relació artística de Stephen Sondheim amb París no és tan estreta, però des de fa quatre anys el Théâtre du Châtelet (imperial pastitx neorenaixentista de la reforma de Haussmann) s’ha entestat a estrenar cada temporada una nova producció del seu repertori. Totes dirigides per Lee Blakeley. A Little Night Music, Sweneey Todd, Sunday in the Park with George i ara Into the Woods. El Châtelet, amb el seu eclecticisme de qualitat. En una mateixa temporada conviuen un My Fair Lady dirigit per Robert Carsen, una reposició d’ Einstein on the Beach, de Philip Glass, i La pietra del paragone, de Rossini. Teatre públic -de pressupost municipal- que es pot permetre tenir al fossat una generosa orquestra impensable en qualsevol sala del West End o de Broadway. Les partitures sonen d’una altra manera, encara que algun purista diria que no millor. Però s’agraeix la magnificència del so quan han passat les primeres notes que acompanyen el freudià I wish, que després pesarà com una llosa sobre els personatges de conte d’Into the Woods.

Explica Sondheim a Look, I Made a Hat, que aquest musical basat en les recopilacions dels germans Grimm va néixer amb l’última frase que un pintor exclama davant el llenç en blanc a Sunday in the Park with George : “Hi ha tantes possibilitats!” I entre aquestes possibilitats, per què no un musical amb l’encant de The Wizard of Oz ; per què no incorporar el fantàstic, les aventures de la Ventafocs, la Caputxeta, Rapunzel, en Jack de les mongetes màgiques, una bruixa, i també un forner i la seva dona que només volen tenir un fill; per què no passar-ho pel sedàs del subconscient col·lectiu de Jung; per què no fer que es relacionin entre si com a La ronda de Schnitzler; per què no fer del bosc un lloc d’iniciació i transformació; per què no fer del primer acte una farsa i del segon un melodrama. Preguntes que Sondheim es va fer amb James Lapine, l’autor del llibret. El resultat de totes aquestes possibilitats es va materialitzar el 1987 en una producció americana ja mítica dirigida pel mateix Lapine.


D’aquesta posada en escena que tenia l’aparença d’un llibre desplegable tridimensional, Blakeley en recupera l’estètica del conte tradicional i algun element que ha quedat en la memòria, com el decorat giratori, també rescatat per la fallida versió de Dagoll Dagom. En canvi, la manipulació dels titelles dels animals amb les tècniques del bunraku japonès -un gran treball de Max Humphries- està inspirat en el muntatge, també molt celebrat, estrenat el 2010 a l’Open Air Festival de Regent’s Park a Londres. Però si d’alguna cosa pot presumir aquesta producció del Châtelet és de la impressionant il·luminació d’Oliver Fenwick. Es deu al seu talent la sorpresa que produeix la primera visió del bosc: infinit, tenebrós, màgic, un lloc en el qual pot passar qualsevol cosa, fascinant o terrible. Només cal afegir-hi un repartiment vocalment incontestable i una direcció musical brillant per sortir del teatre convençut que la cultura popular també pot ser una experiència exquisida.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...