Jordi Oriol pilota un joc teatral esbojarrat al TNC
PUBLICAT PER
WWW.ELPERIODICO.CAT
18 DE JUNY DE 2014
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
FOTO : Lluís Soler,
Aina Sánchez, Marcel Borràs, Paula Malia i Nao Albet.
MAY / ZIRCUS - TNC
la desmesura acostuma a tenir mala fama en una etiqueta que
no sempre és justa. Perquè resulten saludables aquells exercicis o pràctiques
artístiques que no es posen límits, fins i tot a risc de poder perdre el nord.
És per això que no es podia esperar més que un deliri agosarat, més aviat
gamberro, de l'homenatge que el director Jordi Oriol i el poeta Josep Pedrals
han aixecat al voltant de Serafí Pitarra, àlies de Frederic Soler (Barcelona,
1839-1895), considerat el fundador del teatre català. Safari Pitarra, a la Sala
Tallers del TNC, recull l'esperit de les gatades i els singlots poètics de
l'autor, definits per un humor corrosiu, paròdic i alliberat de qualsevol
lligam. I també per un joc constant amb el llenguatge i amb el fet escènic.
La proposta, que tanca l'Operació Pitarra del primer any de
Xavier Albertí al capdavant del TNC, es defineix per aquesta fidelitat i una
trama embogida, lisèrgica, amb contínues bifurcacions i salts temporals. El
còctel demana a l'espectador predisposició per deixar-se atrapar pel disbarat
que se li presenta.
HUMOR ÀCID I DESIGUAL
Intentar explicar un argument de linealitat tan fracturada
resulta impossible en una obra en què apareixen, per exemple, l'estàtua de
Pitarra al final de la Rambla, dos suposats fills seus, una entrega d'un premi
d'honor teatral, un robatori de l'estàtua a càrrec d'un col·lectiu xinès, un
accidentat viatge en tren i un repàs episòdic a la biografia del protagonista.
I condimentat amb constants dosis d'humor àcid, de musical de tercera,
ocurrències d'encert desigual, pulles a referents molt actuals i una atmosfera
de sèrie B.
Safari Pitarra no seria possible sense la complicitat total
dels seus intèrprets. Nao Albet i Marcel Borràs estan en la seva salsa, i segur
que també han ficat més d'una cullerada al guisat. Paula Malia, Aina Sánchez i
Carles Pedragosa segueixen per la mateixa via, mentre que Lluís Soler encarna
l'estàtua vivent i blanquejada de Frederic Soler. Poc es podia imaginar que un
dia el gran actor de Manlleu participaria en una gatada tan estripada.
Apoteòsic és el seu rap que tanca un muntatge que peca de ritme irregular,
durada una mica excessiva i tal acumulació d'idees que arriben a aclaparar. Res
d'això invalida la valentia de Safari Pitarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada