publicat per
www.elperiodico.cat
16 de juliol de 2014
Imma Fernández
Daniel Anglès dirigeix 20 actors en el musical 'Per sobre de
totes les coses', versió de l'òpera pop nord-americana 'Bare' L'obra aborda una
relació homosexual en un col·legi catòlic
Ever Blanchet, director de les sales Teatre Gaudí i Versus,
és un entusiasta que navega per les mogudes aigües de l'escena a contracorrent.
Va ser el primer a no abaixar la persiana a l'agost, quan després del xàfec del
Grec la cartellera teatral barcelonina es converteix en un erm. Els números li
han donat la raó, es congratula. A l'agosarat gestor també li ha agafat, en
aquests temps de musicals de butxaca, per donar la nota amb elencs
multitudinaris.
Ho va fer amb The wild party (La festa salvatge), celebrat
musical que va estrenar al Gaudí el febrer del 2013 amb ¡18 intèrprets! i
quatre músics. Ara, en un més difícil encara, la mateixa sala ha estat envaïda
per 20 actors i cinc músics (fins al 31 d'agost). Els ha reclutat Daniel Anglès
(director de Los miserables, Hair, La bella y la bestia...) per a Per sobre de
totes les coses, versió de Bare, una òpera pop nord-americana amb música de
Damon Intrabartolo, lletres de Jon Hartmere i un llibret de tots dos que
incideix en la relació homosexual entre dos adolescents.
A un jove repartiment (encapçalat per Jan Forrellat, Marc
Flynn i Anna Herebia), s'hi han unit Ester Bartomeu (que va triomfar el 1997
amb Chicago), Lucy Lummys i Eduard Doncos. Óscar Reyes firma les coreografies
mentre que Oriol Padrós dirigeix la banda.
La història trasllada el públic fins a un internat catòlic
de principis de la dècada dels 90 a Massachusetts, on un grup de col·legials
lluiten per travessar els murs de la pubertat i entrar en l'edat adulta. «Necessito que els musicals em commoguin
i aquest ho fa. És una trama tan dura com el procés de fer-se gran.
L'època de l'institut no resulta mai innòcua», sosté el director, que va
acceptar implicar-se en un projecte que va sorgir de la jove companyia Madam
Teatre.
En aquesta etapa escolar, afegeix Anglès, es viuen canvis
significatius. «Són anys de primers amors, de descobriments com el de
l'homosexualitat que planteja l'obra, que t'obliga a reaccionar i acceptar-ho.
A mi em va passar». El títol en català dóna pistes d'una història que segueix
vigent «perquè ser diferent segueix sent un problema». «¿Què és el que hi ha
per sobre de totes les coses? En l'àmbit personal, religiós, polític...».
Fronteres de la pubertat
El muntatge, amb 30 números musicals, comença amb el malson
de Peter, un estudiant modèlic que somia com els seus companys l'acusen de ser
gai, i s'acaba amb la cerimònia de graduació de l'alumnat. Pel camí apareixen
batalles de libidos, drogues, assajos de Romeu i Julieta, confessions al
capellà i moltes preguntes sense resposta. A la de com és possible quadrar els
números amb un projecte així, respon Anglès: «En cada funció perdem diners.
Però em sento pagat artísticament, i a nivell personal em manté connectat amb
les noves generacions d'artistes».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada