publicat per
3 de juliol de 2014
Laura Serra
El festival aborda amb ironia la cara fosca de les ONG, la
violència i el pas del temps
Si com deia Shakespeare “el món sencer és un teatre i tots
els homes i dones simplement comediants”, sembla que els intèrprets de la
tragèdia en què ens ha col·locat l’atzar volen arrencar a córrer cames
ajudeu-me. La cartellera del Grec avança entre drames de perdedors, comèdies
sobre les contradiccions contemporànies i dramatúrgies alternatives sobre la
violència que engaltem diàriament i s’obre camí cap a històries d’evasió i
redempció.
Save the ‘gamba’
‘Els eufòrics’, una comèdia sobre l’egoisme de la
solidaritat
Solidaritat i negoci és un binomi delicat. Què mou les
empreses dedicades professionalment a la solidaritat? Què mou el gest
altruista? Els eufòrics es planteja la qüestió a partir d’una entitat que
defensa la gambeta zebra de l’inventat delta de Gurb, “un animal que fot ràbia
i no genera empatia, i en si mateix ja és una causa absurda i còmica”, diu Marc
Angelet. Quan apareix la solució definitiva al problema, es converteix en l’
enemic del poble, perquè deixarà sense feina unes quantes famílies que viuen de
l’entitat de defensa dels crustacis. Rosa Cadafalch, Mercè Martínez, Lluís
Villanueva i Xavi Francés es transmuten en tots els personatges de l’auca en un
muntatge que Pep Pla i Angelet han imaginat com un gran joc teatral, que va del
realisme a la farsa i als pallassos. Fa temporada a la Sala Muntaner.
Hòsties a l’Antic Teatre
Agnès Mateus debuta en la creació amb ‘Hostiando a M.’
L’actriu i performer Agnès Mateus ha observat que cada
vegada hi ha més pistoles i combats a l’escenari. “I no és casual -diu-. Cada
vegada més gent té una relació diferent amb la violència: la justifica”, opina.
Amb aquest pretext ha desenvolupat un espectacle de títol provocador, Hostiando
a M., - en què M. podria ser el que l’espectador desitgi-, que conté cinisme,
humor, realitat, ficció, violència. “Crec que la realitat és convulsa i hem de
prendre partit”, diu. Amb aquesta obra, d’avui a diumenge, s’enceta el cicle de
l’Antic Teatre dins el Grec.
Històries d’un lladre
Connor McPherson explica la història d’ El bon lladre
La devoció per les històries de Connor McPherson ( La presa,
Dublin Carol, Rom i vodka ) és el que uneix l’actor Josep Julien i el director
Xicu Masó, que a El bon lladre s’han acostat amb “honestedat” al text i la vida
d’un “gàngster irlandès, un pelacanyes de tercera, que un dia es veu embolicat
en un tripijoc més gran que la seva categoria”. Un viatge de redempció d’un
poca pena “amb aquell sarcasme irlandès, amb aroma de whisky”, i “d’un
pessimisme atàvic trufat de perles d’humor”. D’avui a diumenge a l’Espai
Lliure.
La venjança de les criades
La gran obra de Genet en coreà amb teatre visual i de gest
La companyia Sadari Movement Laboratory combina la dansa
tradicional coreana i el gest de l’escola Jacques Lecoq. El resultat, al Mercat
de les Flors, serà una barreja del tot insòlita. Un gran armari serveix
d’escenografia i, juntament amb altres elements visuals -moviment, objectes,
sons, il·luminació-, permeten a la companyia superar el handicap cultural
coreà. L’armari també és l’espai del joc, on Les criades i la senyora
representen les diferents identitats que exigeix l’obra de Genet. Una metàfora
extensible a “totes les filles dels pobres”, afirmen.
Passiu esperant la sort
Carme Portaceli descobreix un autor israelià a ‘Krum (el
crosta)’
Portaceli és tossuda. Ha trigat dos anys a posar dreta
l’obra de Hanoch Levin. La raó: 11 actors a escena. Ho ha aconseguit. Krum (el
crosta) és un aspirant a escriptor que torna d’un viatge “sense cap regal, ni
dona, ni fortuna, només amb roba bruta i un necesser”, explica la directora. De
nou al seu lloc -un barri qualsevol, de classe obrera, sense cap referència a
la religió- observa casaments, enterraments i fills. Veu passar la vida mentre
espera que alguna cosa el tregui d’allà. “No entra en les convencions per no
perdre el somni”, diu Arquillué, que lidera un gran repartiment al Mercat de
les Flors aquest cap de setmana.
Mirant les estrelles
‘88 infinits’, un viatge espacial per la mitologia grega
Arnau Vilardebò, en canvi, va decidir buscar les respostes
als dilemes terrícoles mirant cap al cel. I a partir de l’astronomia va aterrar
a la mitologia grega i, des dels grecs, als nostres dies. A 88 infinits el
públic pot triar de quines de les 88 constel·lacions vol sentir explicar les
històries i mites de deesses, monstres i herois que s’hi han associat. “És una
lliçó de mitologia seriosa, us en podríeu examinar l’endemà, però sobretot té
una comicitat interna boníssima i és una reflexió de com és la humanitat”, diu
Vilardebò. Al Museu Marítim es pot veure fins a finals de mes dins un
planetari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada