publicat per
www.elperiodico.cat
7 de setembre de 2014
Marta Cervera
'La vida resuelta' treu suc del desencant d'una generació
foto : Els actors de 'La vida resuelta', Cristina Alcázar,
Javier Mora i Adriana Torrebejano. JOAN PUIG
Assumir que la vida no és com un havia desitjat, deixar de
somiar per mirar de cara la realitat és un pas difícil però inevitable. De tot
això i molt més parla La vida resuelta, una comèdia protagonitzada per joves
que ronden la trentena al límit que lluiten per aconseguir l'única plaça disponible
que queda en una guarderia. L'obra, escrita per dos guionistes de les sèries
Aída i 7 Vidas, Marta Sánchez i José Sánchez Oliva, s'acaba d'estrenar al
Teatre Borràs. El repartiment també està trufat de cares populars: Carlos
Santos (El tiempo entre costuras, Los hombres de Paco), Berta Hernández (Amar
es para siempre, Tierra de lobos), Javier Mora (Los misterios de Laura, Aída),
Adriana Torrebejano (Con el culo al aire, Tierra de lobos) i Cristina Alcázar
(Cuéntame cómo pasó, Aquí no hay quien viva).
La majoria dels personatges tenen entre 30 i 40 anys, i se
senten infeliços. «S'adonen que tenir una carrera o una família no garanteix
res», explica el director murcià Juan Pedro Campoy. Un dels personatges, el
gran, pateix complex de Peter Pan. S'acaba de separar de la seva parella i s'ha
enamorat d'una noia que ronda la vintena. Un altre, que somiava a recórrer el
món com a periodista, ha deixat la seva feina per cuidar el seu fill, nascut
fruit de la seva unió amb una arquitecta que anteposa la seva professió a la
família. La tercera candidata a la plaça a la guarderia, disposada al que sigui
per aconseguir-la, com la resta, és una embarassada que va ser amiga del
periodista.
RITME TELEVISIU
«Em vaig inspirar en històries que veia al meu voltant. Jo pertanyo
a aquesta generació», diu el director. Seva és la idea original de l'obra, però
el text el firmen Marta Sánchez i José Sánchez Oliva. «M'ha encantat
col·laborar amb ells. Estan acostumats a treballar per a televisió i es nota en
el ritme que imprimeixen a l'obra, que és molt dinàmica. La gent riu i li passa
l'hora i mitja volant», afirma. L'última peça que va dirigir abans de La vida
resuelta v a ser Perversiones sexuales en Chicago, de David Mamet. Però aquesta
manera de treballar l'ha canviat. «Després d'això no em ve de gust tornar a
treballar amb un text que no hagi contribuït a crear. Ja no em ve de gust»,
confessa. «S'han adaptat novel·les i pel·lícules al teatre. Em sembla normal
treballar amb gent que domina el llenguatge televisiu», comenta el director. I
no entén que certs puristes del teatre menyspreïn muntatges protagonitzats per
estrelles televisives. «Els intèrprets de La vida resuelta han treballat molt
al teatre i també al cine abans. I encara que no fos així, sortir a la
televisió no ha de desmerèixer ningú: allà també s'actua, i molt bé».
L'escenografia és senzilla. Tot transcorre en una guarderia,
un espai en què els personatges estan desubicats, i això reforça la idea del
seu desemparament. «Quan ets petit et sents protegit», comenta Campoy. «Aquesta
sensació és una cosa que un perd quan es fa gran i descobreix que no hi ha
xarxa, que la vida és fruit de les decisions que un pren, per bé i per mal».
El públic riu encara que l'obra no tingui un final feliç.
Potser a la sortida del teatre molts es faran les preguntes dels personatges i
dubtaran sobre si realment han aconseguit obtenir allò que desitjaven ser quan
fossin grans. De moment, la que sí que ho ha aconseguit és aquesta companyia
que, des que va estrenar el muntatge fa un any al Festival de Teatre de San
Javier, no ha parat. Ha fet gira per Espanya, temporada a Madrid i ara anima la
rentrée teatral barcelonina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada