publicat per
www.totmataro.cat
13 octubre de 2014
Comas Soler
'Dones com jo', una comèdia agredolça
La crisi, aquesta malura que des de fa anys empobreix
sectors socials més amplis i que no només arruïna butxaques sinó que per a
molta gent té també seqüeles professionals, personals i familiars, constitueix
el teló de fons de 'Dones com jo', l'obra escrita i dirigida per Pau Miró que
divendres passat es va poder veure al Monumental.
Aquesta comèdia plena d'esquitxos de drama és la novena
producció pròpia de T de Teatre, la companyia femenina fundada l'any 1991 que
es va fer famosa sobretot per la seva aparició televisiva a 'Jet lag' durant
sis temporades i que ara componen Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata
Roca.
Nou encàrrec
De la mateixa manera que en ocasions anteriors les T de
Teatre ja havien encarregat textos a autors de prestigi, com Javier Daulte o
Alfredo Sanzol, aquest cop la comanda de 'Dones com jo' l'han feta a Pau Miró,
actor, dramaturg i director amb un notable reconeixement i trajectòria en el
món de l'escena.
És així com Miró ha bastit una peça a mida, a base d'enfilar
seqüències en l'espai acotat d'un petit despatx abandonat, en què quatre
amigues que es troben prop de la cinquantena interrelacionen amb combinatòries
diverses. Tot i que tenen formació universitària i no provenen pas dels estrats
més desafavorits de la societat, les seves vides han estat maltractades per la
situació econòmica. L'atur o la subocupació les marquen d'una manera o altra a
totes quatre i la infelicitat, sobretot en els seus respectius àmbits de
convivència, n'és el corol·lari. Al final buscaran una escapatòria lúdica per
dissimular la seva desesperança.
Insuficiència
Una trama com aquesta, propulsada per l'escriptura
experimentada de Pau Miró i amb les hores de vol de les quatre senyores madures
de T de Teatre, sembla que hauria d'arribar a tenir un resultat de més talla i
abast. I no és que 'Dones com jo' estigui malament o sigui un muntatge fallit,
no. Però el potencial crític de la seva ironia agredolça perd buf quan aflora
la futilitat d'alguns tics interpretatius grupals que les quatre actrius porten
incorporats com a marca de fàbrica. Passa, doncs, que l'espectacle acaba donant
menys del que es diria que promet en el seu plantejament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada