publicat per
www.ara.cat
12 de desembre de 2014
Laura Serra - Antoni Ribas
S’estrena la multitudinària història del 1714 ‘Fang i setge’
i la versió d’‘El Petit Príncep’
Fang i setge compta amb un equip de professionals que
lideren un extens repartiment amateur. /
Un centenar d’intèrprets pujaran a l’escenari del teatre de
la Passió d’Olesa demà. I no serà per explicar la vida de Crist, sinó un altre
capítol de la història menys sagrat i més nostrat: l’episodi del setge de
Barcelona el 1714. Joan Font (Comediants) dirigeix Fang i setge, un
macromusical que reuneix grans noms de l’escena catalana (la música de Salvador
Brotons, la dramatúrgia de Marc Rosich, la coreografia de Toni Mira, les
lletres de Josep Pedrals i una dotzena d’actors com Lloll Bertran, Ferran
Frauca, Oriol Genís i Jordi Llordella) al costat de 13 músics, un cor de 15
persones i encara un gruix d’una vuitantena de veïns i veïnes d’Olesa de totes
les edats. “Parteix de la societat civil”, remarca el director, convençut de
l’emoció que provocarà.
El musical, impulsat per la productora Excés d’Entusiasme,
vol treure partit d’un teatre de 1.500 localitats i convertir-se en una
tradició nadalenca d’interès nacional, en una localitat teatrera per tradició.
Aquest any es faran tretze funcions, des de demà fins a l’11 de gener. L’obra
segueix la vida de personatges quotidians com l’Ònia, una noia que decideix
quedar-se a la ciutat i combatre, i barreja persones reals i de ficció. Segons
Font, Fang i setge “explica una part de la història del país, però no per
mirar-se el melic, sinó amb reflexions molt interessants a molts nivells, que
la fan una història universal”.
Un viatge iniciàtic tecnològic
Una altra història universal que arriba al teatre en forma
de musical és El Petit Príncep, que ha adaptat el dramaturg i poeta Marc
Artigau. “El Petit Príncep és el mirall de l’aviador”, explica Artigau sobre la
relació entre el protagonista del conte i el personatge que interpreta Àngel
Llàcer i que ha de fer un aterratge forçós enmig del desert. “A vegades
necessitem situacions extremes -apunta l’autor- per adonar-nos del que és
essencial en les coses”. Aquesta lliçó, així com els passatges de l’obra en què
es qüestionen el poder i els diners, són les bases perquè l’espectacle sedueixi
tots els públics. “ El Petit Príncep és una peça de creixement personal. Hem
tingut el repte que l’espectacle agradi als més petits i que els adults no
creguin que hem rebaixat el nivell. És un camí molt ajustat, molt petit”,
subratlla l’autor, premiat per la seva adaptació de Moby Dick al Lliure, i que
també signa les lletres de les cançons, juntament amb Manu Guix i Àngel Llàcer,
que n’és el director.
Per reviure damunt l’escenari -a partir d’aquest vespre al
Teatre Barts- les històries de l’asteroide B 612, els baobabs, el bevedor, el
vanitós, la rosa, el geògraf i l’encenedor de fanals, el director es va aliar
amb La Perla 29 en una producció que compta amb un sistema de so immersiu i una
escenografia feta amb mappings. Pel que fa als actors, també va comptar amb dos
intèrprets que ja coneixia, Marc Pociello ( Gerónimo Stilton ) i Elena Gadel (
Mar i cel, Grease ), i amb Xavi Duch ( Spamalot ). De la identitat del Petit
Príncep només se sap que “s’assembla a un noi de Gavà”, va dir Llàcer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada