publicat per
http://2n2a.blogspot.com.es
Els Pastorets tenen un lloc important dins la tradició
nadalenca a Catalunya. La gran majoria de pobles, ciutats, barris o escoles
acaben tenint la seva representació dels Pastorets i, és per això, que s’han
convertit en el principal exponent del teatre popular al país. Els Pastorets
expliquen la història del Nadal, el sentit religiós d’aquesta festa. Aquest
lligam amb la religió no és un obstacle per una societat cada vegada menys
creient ja que, en els textos teatrals dels Pastorets, tenen molta més
importància altre línies argumentals, per exemple les històries que
protagonitzen els dos pastors principals o els dimonis i tot el seu univers
infernal. En canvi, el naixement de Jesús, element teòricament protagonista,
acaba esdevenint un argument secundari, de fons, fins al final de l’obra.
Els Pastorets són iguals però diferents, existeixen diverses
maneres de representar-los i, també, són diversos els textos representats.
Si es té interès en els Pastorets i el
seu valor teatral, és interessant no quedar-se només amb la representació que
tenim prop de casa i visitar altres Pastorets, si es fa això es poden apreciar
unes diferències i particularitats, entre Pastorets, que són una riquesa. En
aquest escrit us vull fer un repàs a partir de l’experiència i modesta opinió
personal a partir de les visites a diversos Pastorets de Catalunya.
Començo escombrant cap a casa, a la Sala Els Carlins de
Manresa, on s’hi fa la versió de Folch i Torres que és el text més popular i
representat. Aquesta versió, la més innocent i lleugera, és molt adequada pel
públic que va als Pastorets, totalment familiar. També és adequada pels col·lectius que els
representen, els grups de teatre amateur. Aquesta versió té un repertori de
personatges més ampli que d’altres, per exemple disposa del grup de personatges
secundaris dels pecats capitals, el quals permeten fer participar a un nombre
més alt de persones i introduir-los més fàcilment a la pràctica teatral.
Tornant als Pastorets centenaris de la Sala Els Carlins les petites mides del
teatre no permeten una gran espectacularitat, però en canvi tenen molta
proximitat i interacció amb el públic, un fet que fa que els espectadors,
sobretot la canalla, s’ho passin molt bé. Aquesta mateixa versió es
representada a Calaf i podríem dir que si la Sala Els Carlins fos una
televisió, Calaf seria una pantalla de cinema.
Així, el seu tret principal és l’espectacularitat escenogràfica del
muntatge, un format adaptat a les grans dimensions de l’escenari a on es
representen.
De Calaf viatgem cap a la petita colònia tèxtil de l’Ametlla
de Merola. Allà s’hi fan Pastorets des de el segle XIX i, actualment, s’hi fa
una versió pròpia i molt poc representada arreu, “La Flor de Nadal” de Francesc
A. Picas. La principal característica penso que són els decorats, telons
pintats que conformen l’escenografia de l’espectacle. El decorat de roba o
paper pintat ha passat totalment de moda i, escenogràficament, és vist com una
cosa arcaica, malgrat això en els Pastorets aquest tipus d’escenografia encara
té utilitat i vigència. En aquest sentit, l’escenari de l’Ametlla de Merola és
un museu del decorat pintat, els espais recreats són com un quadre pictòric,
amb tota mena de detalls, on s’hi dibuixen perspectives que creen un efecte de
tres dimensions, tot plegat a partir de la combinació de delicats murals de
paper pintat.
En aquest cas vull citar una altra versió de Pastorets que
no he vist ni he llegit però que segur que val la pena: Els Pastorets de
Frederic Soler “Pitarra”. Aquests Pastorets, que també són molt poc
representats, van ser escrits per un dels mestres del teatre popular a
Catalunya el segle XIX i, segons diuen, tenen un tarannà que, a diferència
d’altres versions, és molt poc innocent. La plaça forta dels Pastorets d’en
Pitarra és Berga i en el marc de la representació s’hi fan també les garrofes, uns
versets que fan sàtira de l’actualitat i que són escollits a través d’un
concurs.
Finalment, el viatge té la seva darrera parada als Pastorets
Mataró, representats a la Sala Cabanyes. Allà s’hi representa l’Estel de
Natzaret, de Ramon Pàmies. Aquesta versió és representada més aviat al Maresme
i, de fet, és la que a mi m’agrada més, bàsicament per la seva intensitat
dramàtica i una major qualitat literària. La versió de Pàmies té, com d'altres
Pastorets, els seus dos pastors protagonistes, el naixement de Jesús i els
dimonis però té, també, les seves peculiaritats. El que caracteritza aquesta
versió són els enfrontaments entre l’Àngel Sant Miquel i Satanàs, entre el Bé i
el Mal, uns enfrontaments amb molt combat dialèctic i poca acció. També es
destacable la història de Naïm, que també mostra, a través d'aquest personatge,
l’enfrontament entre el Bé i el Mal. Naïm és un pastor que, per vanitat, ha
robat l’or al seu pare i fuig de casa. Naïm té forts conflictes personals i
busca el perdó del seu pare. Aquesta línia argumental emociona el públic
sobretot en el moment àlgid d'aquests Pastorets, quan el pare concedeix el
perdó al seu fill.
Els Pastorets de Mataró, a diferència de la gran majoria, no
han perdut la seva música ni els seus cants, els quals, encara hi són
interpretats en directe. Els telons
pintats i altres petits enginys teatrals, com la lluna que treu la llengua i
mou els ulls, són exemples vius d’antiga artesania teatral. Totes aquestes
característiques són conservades amb orgull ja que formen part inseparable de
la personalitat d’aquests Pastorets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada