30 de gener 2015

ELS PASTORETS DE CATALUNYA, IGUALS PERÒ DIFERENTS



publicat per
http://2n2a.blogspot.com.es

Els Pastorets tenen un lloc important dins la tradició nadalenca a Catalunya. La gran majoria de pobles, ciutats, barris o escoles acaben tenint la seva representació dels Pastorets i, és per això, que s’han convertit en el principal exponent del teatre popular al país. Els Pastorets expliquen la història del Nadal, el sentit religiós d’aquesta festa. Aquest lligam amb la religió no és un obstacle per una societat cada vegada menys creient ja que, en els textos teatrals dels Pastorets, tenen molta més importància altre línies argumentals, per exemple les històries que protagonitzen els dos pastors principals o els dimonis i tot el seu univers infernal. En canvi, el naixement de Jesús, element teòricament protagonista, acaba esdevenint un argument secundari, de fons, fins al final de l’obra.

Els Pastorets són iguals però diferents, existeixen diverses maneres de representar-los i, també, són diversos els textos representats. Si  es té interès en els Pastorets i el seu valor teatral, és interessant no quedar-se només amb la representació que tenim prop de casa i visitar altres Pastorets, si es fa això es poden apreciar unes diferències i particularitats, entre Pastorets, que són una riquesa. En aquest escrit us vull fer un repàs a partir de l’experiència i modesta opinió personal a partir de les visites a diversos Pastorets de Catalunya.

Començo escombrant cap a casa, a la Sala Els Carlins de Manresa, on s’hi fa la versió de Folch i Torres que és el text més popular i representat. Aquesta versió, la més innocent i lleugera, és molt adequada pel públic que va als Pastorets, totalment familiar. També és  adequada pels col·lectius que els representen, els grups de teatre amateur. Aquesta versió té un repertori de personatges més ampli que d’altres, per exemple disposa del grup de personatges secundaris dels pecats capitals, el quals permeten fer participar a un nombre més alt de persones i introduir-los més fàcilment a la pràctica teatral. Tornant als Pastorets centenaris de la Sala Els Carlins les petites mides del teatre no permeten una gran espectacularitat, però en canvi tenen molta proximitat i interacció amb el públic, un fet que fa que els espectadors, sobretot la canalla, s’ho passin molt bé. Aquesta mateixa versió es representada a Calaf i podríem dir que si la Sala Els Carlins fos una televisió, Calaf seria una pantalla de cinema.  Així, el seu tret principal és l’espectacularitat escenogràfica del muntatge, un format adaptat a les grans dimensions de l’escenari a on es representen.

De Calaf viatgem cap a la petita colònia tèxtil de l’Ametlla de Merola. Allà s’hi fan Pastorets des de el segle XIX i, actualment, s’hi fa una versió pròpia i molt poc representada arreu, “La Flor de Nadal” de Francesc A. Picas. La principal característica penso que són els decorats, telons pintats que conformen l’escenografia de l’espectacle. El decorat de roba o paper pintat ha passat totalment de moda i, escenogràficament, és vist com una cosa arcaica, malgrat això en els Pastorets aquest tipus d’escenografia encara té utilitat i vigència. En aquest sentit, l’escenari de l’Ametlla de Merola és un museu del decorat pintat, els espais recreats són com un quadre pictòric, amb tota mena de detalls, on s’hi dibuixen perspectives que creen un efecte de tres dimensions, tot plegat a partir de la combinació de delicats murals de paper pintat.

En aquest cas vull citar una altra versió de Pastorets que no he vist ni he llegit però que segur que val la pena: Els Pastorets de Frederic Soler “Pitarra”. Aquests Pastorets, que també són molt poc representats, van ser escrits per un dels mestres del teatre popular a Catalunya el segle XIX i, segons diuen, tenen un tarannà que, a diferència d’altres versions, és molt poc innocent. La plaça forta dels Pastorets d’en Pitarra és Berga i en el marc de la representació s’hi fan també les garrofes, uns versets que fan sàtira de l’actualitat i que són escollits a través d’un concurs.

Finalment, el viatge té la seva darrera parada als Pastorets Mataró, representats a la Sala Cabanyes. Allà s’hi representa l’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Aquesta versió és representada més aviat al Maresme i, de fet, és la que a mi m’agrada més, bàsicament per la seva intensitat dramàtica i una major qualitat literària. La versió de Pàmies té, com d'altres Pastorets, els seus dos pastors protagonistes, el naixement de Jesús i els dimonis però té, també, les seves peculiaritats. El que caracteritza aquesta versió són els enfrontaments entre l’Àngel Sant Miquel i Satanàs, entre el Bé i el Mal, uns enfrontaments amb molt combat dialèctic i poca acció. També es destacable la història de Naïm, que també mostra, a través d'aquest personatge, l’enfrontament entre el Bé i el Mal. Naïm és un pastor que, per vanitat, ha robat l’or al seu pare i fuig de casa. Naïm té forts conflictes personals i busca el perdó del seu pare. Aquesta línia argumental emociona el públic sobretot en el moment àlgid d'aquests Pastorets, quan el pare concedeix el perdó al seu fill.

Els Pastorets de Mataró, a diferència de la gran majoria, no han perdut la seva música ni els seus cants, els quals, encara hi són interpretats en directe.  Els telons pintats i altres petits enginys teatrals, com la lluna que treu la llengua i mou els ulls, són exemples vius d’antiga artesania teatral. Totes aquestes característiques són conservades amb orgull ja que formen part inseparable de la personalitat d’aquests Pastorets.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...