Joves promeses, grans Pastorets

publicat per

http://www.naciodigital.cat

18 de gener de 2015

Aina Font Torra

Els nens i nenes d'Els Carlins van interpretar l'obra de Josep Maria Folch i Torres el dissabte a la tarda

Els Pastorets Júnior van omplir la sala d'Els Carlins. Foto: AFT.

Els més petits d'Els Carlins van oferir, dissabte a la tarda, una adaptació d'Els Pastorets dirigida per Georgina Farrés. Una obra de teatre que ja fa quatre anys que s'interpreta i que cada any acull a les famílies dels infants participants, així com també a totes les persones que volen acomiadar aquesta peça teatral tan típica de les èpoques nadalenques.

Nens i nenes de fins a 16 anys van interpretar els diversos papers de l'auca, amb gràcia i talent. I és que no és fàcil recordar textos on hi apareixen paraules que actualment es col·locarien dins el calaix d'un català antic que amb prou feines s'utilitza en el llenguatge col·loquial. Així doncs, personatges com la Verge Maria o l'àngel Sant Miquel van dur a terme uns monòlegs dignes de ser dits per qualsevol persona adulta, amb intenció i claredat.

L'argument de la peça teatral era  gairebé el mateix que el que van dur a terme els actors adults durant les festes de Nadal, però amb unes quantes escenes escurçades o retallades. Amb tot, l'obra va durar una mica més d'una hora que, segons el públic assistent, "no s'ha fet gens pesada i ha estat molt divertida. La desimboltura i l'espontaneïtat dels nens fa que la diversió estigui assegurada".

Riures i complicitats és el que es va respirar durant tot l'espectacle, que va destacar per meravelloses interpretacions com la del Rovelló, la Marta (promesa del Jeremies) o el Llucifer.

La família, imprescindible per a la coordinació

"Vull agrair a tots els pares i mares que ens han ajudat a fer possible tot això", va expressar Farrés, que va afegir que "sense ells, moltes de les coses que s'han fet no s'haurien pogut dur a terme". I és que des dels tècnics de so i de llum fins a totes les persones que estaven als camerinos ajudant en el vestuari i els canvis d'escena eren, majoritàriament, familiars dels actors.

Es tracta, doncs, d'una obra on la passió pel teatre i les tradicions prenen un protagonisme cabdal. I és que no a tot arreu es dóna la oportunitat als més menuts de dur a terme, ells sols, la gran proesa d'interpretar una obra amb tanta història com la de Folch i Torres.