publicat
per
http://www.festadirecte.cat
14 de gener de 2015
El document ha estat localitzat a l’Arxiu de la Corona
d’Aragó
La referència més antiga de la representació teatral típica
de les festes nadalenques dels ‘Pastorets’ en català data de l’11 de febrer del
1721. Aquesta troballa l’ha fet l’historiador mataroní Joan Giménez, que ha
localitzat el document a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Reial Audiència,
registres 130 – 376), segons ha informat aquest dimecres la Coordinadora de
Pastorets de Catalunya. El document està redactat en castellà, però sol·licita
l’autorització per dur a terme les representacions dels ‘Pastorets’, escrit en
català. El document demana la presència d’un “agutzil” durant les
representacions de ‘Pastorets’ per vetllar que el “bullici” i concurrència de
públic pugui ocasionar.
Textualment demana que “se conceda esta licencia osando de
ella en la conformidad, que los años pasados en que ya se ha representado como
también en este durante las Navidades Los Pastorets concurriendo siempre en
cualquiera de estas representaciones un alguazil a excusar toda quiebra y
pendencia que el bullicio y concurso de las gentes suele ocasionar”.
D’aquesta troballa històrica, la Coordinadora remarca dos
elements. D’una banda, el fet que es mencionen les representacions d’anys
anteriors, fet que fa pensar que els Pastorets ja són quelcom consolidat, i
d’altra banda, també cal destacar que els ‘Pastorets’ es mencionen en català i
no en castellà, de forma traduïda tal i com si que es fa amb el ‘Bayle de Buda’
de ‘Carnestolendas’ (referint-se a Carnestoltes) pel qual també es demana
llicencia al mateix document.
L’any 1721 s’havia establert definitivament el mandat dels
Borbons i possiblement, i com a conseqüència de la repressió i el control dels
usos i costums catalans calia demanar aquest permís. En aquella època s’havia
prohibit, entre d’altres, l’ús de màscares de carnestoltes al carrer o els
balls de disfresses públics.
Els ‘Pastorets’ tenen el seu origen en les representacions
medievals que es celebraven a l’interior de les esglésies el dia de Nadal,
sobretot de la missa de Matines que més tard esdevindria la Missa del Gall. A
partir de les reformes del Concili de Trento (1545-1563), i la depuració de la
litúrgia, es prohibeixen aquestes representacions, tot i que sembla que en part
es van mantenir com uns actes populars deslligats del fet litúrgic. En aquest
sentit, fins ara i abans d’aquesta descoberta de Giménez, la referència més
antiga documentada de representacions dels ‘Pastorets’ datava de finals del
segle XVIII, concretament a l’obra Calaix de sastre del Baró de Maldà
(1746-1819).
Els textos més antics de representacions daten de finals del
segle XVIII i porten per títol comèdia famosa, ‘Los zelos de San Josef’,
original de D. Cristoval de Monroy y Silva, i ‘El cascabel del demonio. Auto al
nacimiento de CRHISTO nuestro Señor’. Els dos estan escrits en castellà, editats
a Sevilla, es conserven a l’Arxiu Comarcal del Bages i es té constància que es
representaven l’any 1813 a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa.
El primer text que es conserva editat a Catalunya data de
l’any 1844. Van ser impresos a Igualada i porten per títol ‘Los pastorcillos en
Belén ó sea el Nacimiento de Jesucristo’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada