28 de febrer 2015

LA PASSIÓ DE CERVERA 2015 aixeca el teló



publicat per
25 de febrer de 2015

La Passió de Cervera aquest diumenge 1 de març estrena la temporada de Passions a Catalunya amb canvis renovadors i un únic text que compleix ja el seu 75è aniversari que es representarà únicament en llengua catalana.

La incorporació d’un nou director ha emocionat a tots els actors i actrius que omplen a vessar el teatre amb assajos iniciats als voltants de Nadal i que estan a punt de finalitzar el seu recorregut amb l’estrena de la temporada. Entre vestuaris es pot copsar l’essència d’una tradició arrelada a Cervera des de fa més de 500 anys i que de cap manera veu el seu final, perquè generacions i generacions s’apleguen al voltant dels decorats per omplir un escenari dels més grans d’Europa. Entre aquests personatges encara es poden trobar autèntics apassionats que segueixen la Passió de Cervera des del seu primer dia de representació i que actualment acumulen un plegat d’anys i anècdotes, després d’aquests 75 anys interpretant el text escrit per Emili Rabell i Josep M. Sarrate.

Les noves generacions d’actors també se senten plenament emocionades al voltant d’aquest nou director, Jordi Purtí, que va iniciar-se com a actor en la companyia “Els Joglars” i que ha estrenat ja de manera professional 64 obres reconegudes amb premis i distincions nacionals i internacionals. Aquest any reconeixen que estan treballant molt i que fan nombrosos assajos per tal d’aprendre’s tots els canvis que ha endegat el nou director.

Realment, 75 anys és una data important de commemorar. Per això, el Patronat de la Passió ho vol celebrar amb tothom qui vingui a veure l’espectacle i han fet ja un munt de canvis per acollir tots els visitants. “L’acolliment de l’espectador és essencial per a nosaltres”, segons ens comenta el president, Xavier Cañabate, que assenyala que han rehabilitat nous espais per encabir el públic que esperen aquesta temporada. A més destaca altres novetats com: nous serveis sanitaris, una botiga renovada i l’edició d’una ampolla de cava commemorativa del 75è aniversari que es podrà adquirir de manera exclusiva i en edició limitada al Gran Teatre de La Passió, el els set dies de representacions. Pel que fa a l’espectacle s’ha renovat material tècnic, algun element d’escenografia i s’han realitzat innovacions en coordinació tècnica. “Tot això gràcies a un gran nombre d’hores de voluntariat de persones que realment senten en pròpia pell aquesta tradició cultural representativa del món Passional del nostre país” tal com vivament ens comenta.

Recordeu que podeu comprar les entrades i fer qualsevol consulta tant per telèfon: 608 78 10 12, correu electrònic: info@lapassiodecervera.com o per la pàgina web: www.lapassiodecervera.com

No deixeu escapar l’oportunitat de celebrar aquests 75 anys de La Passió de Cervera els quals no es tornaran a repetir.

75è Aniversàri de les Representacions de La Passió de Cervera (1940 – 2015)
Dates de representació:
MARÇ: 1, 8, 15 i 22
ABRIL: 3 (Divendres Sant), 12 i 19 d’Abril
Horari: Tots els diumenges de 10 a 14h i el 3 d’abril (divendres Sant) de 16 a 20h.


Per a més informació: www.lapassiodecervera.com/

Temporada Alta portarà a Girona i Salt 40 estrenes, 25 produccions internacionals i més de 20 coproduccions



publicat per
18 de febrer de 2015
Girona (ACN).-


La nova edició del festival Temporada Alta-Ferstival de Tardor de Catalunya Girona-Salt alçarà oficialment el teló de la seva 19ena edició el pròxim 1 d'octubre. Fins al 12 de desembre, el festival oferirà 40 estrenes d'espectacles -entrre absolutes, a l'Estat i a Catalunya.-, 25 produccions internacionals de 18 països diferents i més de 20 coproduccions del festival. L'espectacle inaugural serà 'Chicha Montenegro Gallery', una coproducció de EL CANAL- Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona i el Teatre Lliure, dirigida per Carles Santos. El cartell d'enguany l'ha dissenyat la videoartista Eugènia Balcells.

El TNC revisita el "canto a la vida" de 'Tirant lo Blanc' con su compañía joven



publicat per
18 de febrer de 2015
Barcelona, Europa Press

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) vuelve a apostar por la ITNC-Jove Companyia para presentar una versión teatral de 'Tirant lo Blanc', el clásico de Joanot Martorell que se podrá ver a partir de este miércoles y hasta el 29 de marzo en la Sala Tallers bajo la dirección de Pere Planella, ha anunciado este miércoles el TNC en un comunicado.

Para adaptar la novela épica del siglo XV en un texto teatral del siglo XXI, Planella y el dramaturgo Roger Cònsul han querido transformar en acción el universo narrativo original, con la intención de conectar el patrimonio con las nuevas generaciones y transmitirles su mensaje: "Un canto a la vida en una época complicada", han señalado los autores.

El montaje, que realizará funciones escolares por las mañanas, pondrá sobre el escenario a nueve jóvenes actores y contará con la colaboración de seis profesores del Institut del Teatre en áreas como la lucha escénica, la música o la dicción.

La ITNC-Jove Companyia --que se estrenó con la obra 'El Cantador'-- nació de la complicidad entre el TNC y el Institut del Teatre y cada año pone a una selección de alumnos recién graduados a trabajar en un texto paradigmático que, posteriormente, presentarán en el TNC y en teatros de Catalunya.

FASCINACIÓN POR LOS PLACERES DEL MUNDO

Esta temporada, 'Tirant lo Blanc' permitirá a la ITNC trabajar en un clásico que habla sobre "el amor por el conocimiento y la fascinación por los placeres del mundo, un monumento a la curiosidad entendida como la esencia del individuo moderno", han explicado.

La obra, que ha sido sometida a diferentes adaptaciones a lo largo del tiempo, está considerada como la primera novela moderna europea, y han recordado que el escritor Miguel de Cervantes la define en su célebre 'Don Quijote' como una mina de pasatiempos y "el mejor libro del mundo".


Posteriormente a su estreno en el TNC, la compañía joven llevará de gira 'Tirant lo Blanc' por teatros de la agrupación 'Teatres en Xarxa', seis salas de Catalunya que suman esfuerzos con el teatro nacional para que algunos de sus espectáculos puedan verse alrededor del territorio.

27 de febrer 2015

"Cartes d'amor" avui divendres a 2/4 de 10 a la Saleta




+ info
Organitza:
Sala Cabanyes
www.salacabanyes.cat

Representacions pendents
Divendres, 27 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del vespre (21.30 h)
Dissabte, 28 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del vespre (21.30 h)
Diumenge, 1 de març de 2015, a dos quarts de set de la tarda (18.30 h)
Lloc:
Espai Saleta del Centre Catòlic (La Riera, 110-120)
Preu:   9 euros
venda entrades

http://mataro.fila12.cat , les 24 hores del dia

Tallers per als espectadors del Monumental a l’entorn del teatre



publicat per
27 de febrer de 2015

Es preveuen tallers de lectura i anàlisi, converses entre els espectadors, diàlegs amb els creadors i conferències d’especialistes

Divendres 27, a les 8 del vespre a l'Aula de Teatre (c/ Menéndez Valdés, s/n), 1r taller


El servei de Cultura de Mataró promou el Taller d’Espectadors. Ho presenta com un conjunt d’activitats entorn a la programació estable del Teatre Monumental de Mataró. Es preveuen tallers de lectura i anàlisi, converses entre els espectadors, diàlegs amb els creadors i conferències d’especialistes. Aquestes activitats es concreten en sessions abans i després dels muntatges teatrals, a més a més d’un taller inicial entre els participants i un dia de tancament. Aquest taller està adreçat a persones amb interès o ganes d’aproximar-se al teatre, i preocupades per l’actualitat, i  conduït per l’associació cultural Agost Produccions. La primera activitat tindrà lloc divendres, dia 27, i consistirà en una reflexió sobre el paper de l’espectador. L’endemà, taller de lectura a l’entorn de la novel·la ‘L’última trobada’ de Sandor Marai.

La mar estava serena a l'Espai Alarona



avui divendres 27 de febrer a les 22.00 h. es presenta a l'Espai Alarona (Plaça Sta. Maria, 6 Mataró):

LA MAR ESTAVA SERENA (o Històries extraordinàries de gent "normal"?)
Un espectacle de teatre i narració a càrrec de Marc Fernández i Núria Clemares.
ENTRADA GRATUITA.

+ info
Espai Alarona
Plaça de Santa Maria, 6


Mataró

Cinquanta ombres de Joanot Martorell



publicat per
19 de febrer de 2015
Aída Pallarès. Barcelona.   
  
El Teatre Nacional de Catalunya presenta a partir d’aquest dissabte a la Sala Tallers una adaptació teatral de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, un clàssic de la literatura catalana i una de les lectures obligatòries més habituals de l’educació secundària. Pere Planella i Roger Cònsul signen la proposta.

Magda Puig i Enric Cambray a Tirant lo Blanc. © David Ruano

Les societats, a través, de la retòrica i els cànons clàssics, han anat desenvolupant diferents models interpretatius que els ciutadans reconeixen com a seus gràcies al contacte amb la seva pròpia tradició cultural. A Catalunya, però, la tradició escènica té algunes el·lipsis. La manera de dir el vers dels grans actors catalans de l’últim terç del segle XIX va ser substituïda, per exemple, per altres tècniques més properes a la veritat televisiva o cinematogràfica.

Per aquest motiu, el Teatre Nacional en col·laboració amb l’Institut del Teatre, s’ha proposat, a través del projecte de la jove companyia ITNC, ensenyar als postgraduats altres tècniques actorals que els permetin acostar-se als clàssics de la manera més correcta i respectuosa possible. A més, és clar, de servir de pont a la professionalització. Durant els tres mesos que duren els assajos i les classes d’especialització, els actors cobren una beca d’uns 400 euros i, un cop ja comencen les representacions, passen a cobrar un sou professional.

Després d’aprofundir en l’obra de Serafí Pitarra la temporada passada, enguany l’objectiu de l’ITNC és apropar als joves una de les lectures escolars obligatòries per excel·lència: el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. L’encàrrec era convertir aquesta novel·la total, com la qualificava Mario Vargas Llosa, en un espectacle atractiu per a les noves generacions. El primer pas ha estat adaptar el llenguatge però sense perdre l’essència del català del segle XV. “Per les raons històriques que tots sabem quan volem adaptar els nostres clàssics als nous temps, n’hem d’adequar el llenguatge perquè llisqui bé” expliquen Pere Planella i Roger Cònsul, director i adaptador del muntatge respectivament.

Planella i Cònsul també han optat per reduir el tòtem de Joanot Martorell a un espectacle de 90 minuts. Per aquest motiu, l’obra se centra en el llibre dels episodis amorosos, quan Tirant arriba a Constantinoble i s’enamora de Carmesina. “Tirant és un gran estrateg que ha de conquerir el cos d’una dona, com si es tractés d’un castell” afirma Planella. Tirant lo Blanc no és la típica novel·la on el cavaller salva la princesa. És molt més realista, sense anar més lluny Tirant mor per culpa d’una pulmonia normal i corrent, i té una gran càrrega eròtica. De fet, segons explica Pere Planella en una entrevista a El País, “les dones es reunien per llegir Tirant lo Blanc com ara van juntes al cinema per veure 50 sombras de Grey”.


Per completar l’aventura de Tirant lo Blanc, que es podrà veure fins el 29 de març a la Sala Tallers, el Teatre Nacional també prepara una òpera bufa basada en el Tirant lo Blanc a Grècia de Joan Sales amb música de Joan Altisent. A més, l’obra farà gira per sis Teatres en Xarxa: Barberà del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan Despí, Ripollet i Tordera.

Més gran, més difícil, més arriscat



publicat per
26 de febrer de 2015
Laura Serra

82 artistes mai vistos a Europa al Festival Internacional del Circ de Figueres

foto : Els saltadors russos de la Troupe Bayramukov del circ estatal de Moscou. / COMEDIA

El Festival Internacional del Circ de Figueres tot just celebra la quarta edició però el seu creixement s’ha disparat a la velocitat de l’home bala. Si el primer any va aconseguir la sorprenent xifra de 15.000 espectadors, en aquesta edició esperen superar els 30.000. La nova carpa que ja està instal·lada al recinte firal, un prodigi tècnic sense columnes interiors i amb visió de 360 graus, que pot encabir més de 2.000 persones en cadascuna de les 14 representacions que es faran, ha permès elevar el sostre del festival. I això alhora ha contribuït a apujar-ne el nivell: hi haurà protagonisme dels espectacles aeris. Segons el director i impulsor del certamen, Genís Matabosch, el de Figueres ja és el principal esdeveniment de circ de l’Estat i el segon de tot Europa, per darrere del degà, el de Montecarlo.

La principal singularitat del festival empordanès és que programa atraccions mai vistes abans a Europa. Això obliga els principals programadors a visitar Figueres i fa, alhora, que companyies d’arreu del món vulguin ser presents al festival, perquè es converteix en la seva porta d’entrada a Europa. “La primera divisió del circ mundial és a casa nostra. Els altres festivals de circ internacionals es basteixen amb els nostres números”, afirma el director. La nòmina d’artistes és excepcional i aquest any trenca, altre cop, el seu propi rècord: hi passaran 82 artistes de 17 països en 24 atraccions inèdites. S’hi podrà veure un número de trapezis volants del Circ Nacional de Pyongyang, una companyia que no havia visitat cap altre festival del continent més que Montecarlo. O la roda de la mort del veneçolà Agostino Maltese. També hi ha un mag català de grans il·lusions, Raul Black. L’última incorporació és una exhibició de volteig eqüestre de la companyia russa Muratov. Els seus cinc cavalls substitueixen un duo de forçuts de l’Uzbekistan que s’han lesionat. Tots els artistes competiran entre ells, repartits en dos espectacles que faran funcions d’avui a diumenge (a preus de 10 a 95 euros). Dilluns es farà la final, l’Espectacle d’Or, del qual sortiran els guardonats pels membres del jurat internacional.


Però, més enllà de treure pit amb uns noms i resultats insòlits -com l’impacte per a la ciutat de Figueres d’1,5 milions d’euros-, que Genís Matabosch se sap de memòria, el director no amaga “la fragilitat del pressupost per a un projecte tan ambiciós”. Aquest pressupost és de 583.000 euros, dels quals vora el 25% són ajuts públics, de l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme, i un ajut reintegrable de la Generalitat. La Circus Arts Foundation, que dirigeix Matabosch, és qui corre “el risc estratosfèric” del festival, que depèn en un 60% del taquillatge. Una funció anul·lada seria una catàstrofe. Figueres s’encomana a la tramuntana.

El teatro musical mexicano recibe nuevo llamado



publicat per
25 de febrer de 2015
Por Fabián Polanco  

En el próximo mes de agosto, el teatro musical mexicano recibirá en su escenario un nuevo montaje, en el que se resaltará el poder de la fe y la devoción del público hacia temas religiosos, el cual bien que mal siempre ha generado buenos resultados en nuestro país pues, como bien lo dijo en su momento San Juan Pablo II, “México, siempre fiel”.

El título de esta nueva propuesta es “La Llamada”, musical escrito y dirigido por la dupla española Javier Ambrosi y Javier Calvo, ambos muy jóvenes y creadores ya de dos títulos previos en las marquesinas de Madrid: “Windsor, una historia de amor en llamas” y “Miss Fogones Universal”; ambos ganadores de varios reconocimientos.


Sin embargo, “La Llamada” es su proyecto más exitoso, ubicándolos como la pareja de directores con más fuerza en España y teniendo como temas principales el paso de la adolescencia a la madurez, la amistad, el despertar, el derecho a cambiar y cómo seguir nuestro camino siendo nosotros mismos.

La obra se estrenó en el Teatro Lara, que es uno de los más importantes de ese lugar. Con más de 100 mil espectadores, “La Llamada” se ha convertido en un fenómeno que lleva dos años consecutivos en cartelera, logrando cautivar a sus espectadores convirtiéndose en un referente en la escena musical de España.

Además de su temporada fija, la obra ha realizado además una gira por más de 30 ciudades de España, así como una gira en Rusia, llevada a cabo en español. Hasta el momento ha ganado nueve premios de Teatro Musical Broadway World, incluyendo Mejor dirección, Mejor musical de pequeño formato, Mejor actriz principal y Mejor actriz de reparto.

También fue elegida como Mejor espectáculo de 2013 por los lectores del diario El País, así como el Premio Fotogramas de Plata 2013 a Mejor actriz de teatro; y el premio como Mejor actriz de reparto en los premios de Teatro Musical de España.

En su trama el montaje, por muchos considerado como el nuevo “Hoy no me puedo levantar”, nos ubica en agosto de 2014 en el campamento cristiano “La Brújula”. En él Bernarda, una monja recién llegada, quiere salvarlo con su canción “Viviremos firmes en la fe”; al tiempo que Milagros, una novicia con dudas, recuerda lo mucho que le gustaba Presuntos Implicados (aunque en la versión mexicana el grupo es Maná).

Además María y Susana, dos adolescentes castigadas, tienen un grupo que se llama Suma Latina.

Pero todo está cambiando desde que Dios se le aparece a María cada noche. Y es que a él le encanta Whitney Houston.

Aunque aún no dan a conocer el escenario en la Ciudad de México donde se llevará a cabo la temporada de “La Llamada”, ya se sabe quiénes formarán parte del elenco de la misma. Natasha Dupeyron, Tessa Ia y  Alexis de Anda son los tres primeros nombres de los jóvenes talentos; además del debut de Mario Pintor en teatro musical, reapareciendo de manera estelar después de su participación en el Festival OTI consagrando temas como “Mi éxito”.

Otra gran presencia en este proyecto, además de ser la madre del productor general del mismo, Claudio Sodi Zapata, a través de la compañía del mismo: Ink Teatro, es Laura Zapata, primera actriz que  reaparece en el género musical tras “Cabaret”, en 1980.

El director residente es Miguel Santa Rita; y cabe mencionar que dentro de los planes de la producción de “La Llamada”, se tiene pensado realizar una temporada con funciones de viernes a domingo, además de llevar a cabo una gira por el interior del país abarcando diez ciudades en promedio.

“La Llamada” es también el debut en Teatro Musical de Ink Teatro. Entre sus montajes anteriores destacan “El efecto de los rayos gamma”, “Más pequeños que el Guggenheim”, “La voz humana” y “Un hombre ajeno”, entre otros.

Como lo comenté al inicio de este texto, el público mexicano es uno de los más leales y fieles a todo lo relacionado a cuestiones religiosas y de actos de fe. Otra forma de demostrarlo es su gusto por los musicales de este tema, mismos que garantizan extensas temporadas en cartelera sin importar la fecha en el calendario en que se escenifiquen.

El primero de ellos en llegar a nuestro país fue “Aleluya, brava gente”, escenificado en 1973 en el Teatro Insurgentes. Otros han sido “Godspell” (1974-1996-2005-2014); “Venga toda la gente” (1983); “José el soñador” (1984 – 2004); “Hermano Sol, Hermana Luna” (1991); “Francisco” (1992); y “Palabra de Dios, el musical” (2011).

Mención aparte merecen “Sor-Presas” y “Sor-Presas 2” (1990 – 1995 – 2008) la cual, aunque no tiene como tema central algo religioso, tuvo gran aceptación por ser una historia sobre unas monjas dicharacheras, protagonizada por Marga López y Olivia Buccio, respectivamente.

En 2013, tuvieron su contraparte masculina en “Con el Jesús en la boca”, producido por Alejandro Medina.

Pero sin duda, quien marcó una etapa fue Julissa al presentar “Jesucristo Superestrella” (1974), un musical de Andrew Llyod-Webber y Tim Rice, que dejó mucho de qué hablar en su momento pues fue un escándalo que un grupo de “jóvenes rebeldes” profanaran la Pasión de Cristo, teniendo a Judas como protagonista y peor aún, con una ópera rock.

Sin embargo su éxito fue rotundo, llevándose a escena en varias temporadas; siendo la más reciente la realizada por Ocesa Entretenimiento, con una interpretación muy diferente y poco comprendida de Hansel Cereza, en 2001; y una más de producción académica, realizada en 2014 por el Centro de Artes Escénicas Artestudio, producida por Efraín González y Mauricio Salas.


No obstante, el más exitoso de este estilo es “El diluvio que viene”, producido por Manolo Fábregas, hoy día Producciones Fábregas, con tres temporadas en su historia, la primera de ellas la más exitosa y memorable con tres años en cartelera y funciones de martes a domingo, de 1979 a 1981. Sus otras temporadas fueron en 1993 y en 2007.

26 de febrer 2015

Dues actrius mataronines protagonitzen clàssics al Teatre Nacional



publicat per
24 de febrer de 2015

Clara de Ramon és una de les actrius de ‘No feu bromes amb l’amor’ i Jèssica Pérez forma part del repertori de ‘Tirant Lo Blanc’
Les dues actrius s'han format a la cantera de la Sala Cabanyes

La Dada
Les obres es poden veure fins a finals de març

Dues actrius mataronines, de la cantera de Sala Cabanyes, són protagonistes durant aquestes setmanes al Teatre Nacional. Però no comparteixen escenari, sinó que formen part del repartiment de les dues obres actuals en cartell. Per una banda, Clara de Ramon, una de les protagonistes de ‘No feu bromes amb l’amor’, una obra sobre la pulsió amorosa entre els adolescents. Per l’altra, Jèssica Pérez, actriu en l’adaptació del clàssic de la literatura ‘Tirant Lo Blanc’.

‘No feu bromes amb l’amor’, versió del clàssic del poeta i dramaturg francès Alfred de Musset dirigida per Natàlia Menéndez, es pot veure a la Sala Petita del TNC fins al 22 de març. L’obra, considerada un text fonamental en la història del teatre occidental, narra la història de dos cosins que es retroben després d’haver tingut una relació molt íntima quan eren infants. Aquesta és la tercera ocasió en què la jove Clara de Ramon trepitja l’escenari del Monumental, després d’obres com ‘Agost’ i ‘Els nostres tigres beuen llet’.

Companyia del TNC

Jèssica Pérez, per la seva banda, interpreta un dels personatges creats per Joanot Martorell al clàssic de la literatura universal Tirant Lo Blanc. Aquesta versió de la ITNC Jove Companyia es pot veure a la Sala Tallers fins al 29 de març. Aquesta companyia ha estat creada pel propi TNC com a projecte de formació acadèmica per a postgraduats de l’Institut del Teatre. Aquesta versió es presenta com un treball poc habitual al voltant d’un dels textos més complexos i fascinants que ha donat la cultura catalana. Pérez, formada a Sala Cabanyes, i professora de l’Aula de Teatre de Mataró, forma part de la companyia després de finalitzar els estudis a l’Institut del Teatre

Indomador - Animal Religion



publicat per

Premi al Millor Espectacle a la secció Off del TAC Valladolid 2014

26 de febrer, a les 21.00 h
Auditori de la Mercè
10 €
Durada: 55 min

El concepte de l'animal és el punt de partida, que desemboca en una paròdia grotesca del primitivisme humà i de la diferència de sexes culturalment apuntalada. Què és ser mascle i què és ser femella? On és l'animal? Qui domina a qui? Una dansa entre el masculí i el femení, en què apareix el poder però també la vulnerabilitat.
Aquest animalari és una aposta pel risc constant, un espectacle que ens mostra la força incontrolada que tots tenim dins i que ens connecta amb la nostra animalitat més profunda. Cossos transgènics, verticals, acrobàcies amb talons, culleres dins del nas, lluita de galls i balls rituals.

Idea original i interpretació: Quim Girón
Mirada exterior: Alba Sarraute
Disseny de llums: Joana Serra
Disseny de música: Matthieu Lematt Pernaud
Vestuari i escenografia: Maria Bartrons

Una coproducció de La Central del Circ i L'Antic Teatre.

Unión en Sevilla frente al cierre del Teatro Salvador Távora



publicat per
16 de febrer de 2015

El teatro Salvador de Távora, ubicado en el barrio sevillano del Cerro del Águila, y que este fin de semana ha celebrado unas jornadas de puertas abiertas con más de 40 de actividades a modo de maratón cultural, se ha “desbordado” ante la cantidad de vecinos y personas del mundo de la cultura y la política que se han desplazado hasta allí para mostrar su apoyo en contra del cierre de este emblemático espacio.
Según han informado fuentes de la organización, el teatro ha sido un “continuo reguero de gente” y ha agradecido al rector de la Universidad de Sevilla, Antonio Ramírez de Arellanos, al portavoz socialista en el Ayuntamiento, Juan Espadas, a los vecinos del Hytasa y los artistas que han participado en el programa cultural su entrega y su aportación. El propio Espadas ha asegurado que pedirá en el Pleno municipal el respaldo unánime para que el Ayuntamiento “se implique”.
La concejal de Cultura, María del Mar Sánchez Estrella, ha asegurado este domingo que el Ayuntamiento de Sevilla apoyará al teatro a través de las ayudas municipales para las salas privadas
Ante esta movilización, la concejal de Cultura, María del Mar Sánchez Estrella, ha asegurado este domingo que el Ayuntamiento de Sevilla apoyará al teatro a través de las ayudas municipales para las salas privadas; a la par que ha pedido a la Junta de Andalucía que “también aporte una ayuda económica para garantizar su continuidad”. En un comunicado, Sánchez Estrella ha explicado que dentro de las subvenciones que se dan desde el Consistorio a las salas privadas “se estudiará la petición que presente el citado teatro“; y ha añadido que “seguro que se ayudará con una subvención para que pueda continuar con una labor que viene desarrollando desde hace mucho tiempo”. Asimismo, la titular municipal de Cultura ha recordado que “la cuantía que se pueda autorizar desde el Ayuntamiento será de acuerdo a lo que se determine dependiendo de la solicitud”.
Cabe recordar que la continuidad del teatro, con más de siete años de vida, corre peligro como consecuencia de una deuda de 400.000 euros, derivada del préstamo solicitado para su creación, y dado que las cuentas de la entidad tampoco soportarían ya los costes de funcionamiento y programación del espacio escénico.
El dramaturgo Salvador Távora, en ese sentido, reclama respaldo institucional para alcanzar “un acuerdo con La Caixa para reformular la deuda” y facilitar las condiciones de pago así como “una mesa” conjunta para mantener la programación con el apoyo de las administraciones, pues el teatro recibió una subvención para su creación pero desde entonces ha costeado “sin ayuda alguna” su programación anual.

Por su parte, este domingo en una nota de prensa, la concejal de Cultura, María del Mar Sánchez Estrella, ha asegurado que el Ayuntamiento de Sevilla apoyará al Teatro Távora a través de las ayudas municipales para las salas privadas. Así, la popular ha explicado que dentro de las subvenciones que se dan desde el Consistorio a las salas privadas “se estudiará la petición que presente el citado teatro”; y ha añadido que “seguro que se ayudará con una subvención para que pueda continuar con una labor que viene desarrollando desde hace mucho tiempo”.

25 de febrer 2015

Aquest diumenge 1r espectacle de Màgia i humor al cicle, Mataró, circ al casal!



Màgia · Il.lusionisme · Humor
​​Premi d’Or al Festival Les Anneaux Magiques de Suïssa i 1r Premi al Festival Magic Valongo de Portugal
Mentre en Txema espera una visita a l’hora del te, gaudirem d'aparicions, desaparicions i manipulacions que transformaran la realitat.
​​Amè, participatiu, per a totes les edats, en català i de gran nivell.

+ info
Diumenge 1 de març.
A les 12 del migdia
Sala Casal-Aliança
Carrer Bonaire, 25

Mataró

La lliçó de Lluís Homar



publicat per
17 de febrer de 2015
Aída Pallarès. Barcelona.
  
Deixi’m començar la crítica pel final. Pels bravos, pels espectadors merescudament dempeus, per la lliçó de teatre. L’art de la comèdia no és, només, una obra profundament compromesa amb les arts escèniques i la nostra societat, és, també, un magnífic exemple del tipus d’espectacle que hauria de programar, i per sort programa, un teatre públic com el Teatre Nacional. A més, demostra que els clàssics, com deia Jordi Vilaró, poden interessar i encara són perfectament vigents, ens parlen de tu a tu.

Lluís Homar a L'Art de la Comèdia © May Zirkus

L’obra té dues parts força diferenciades: La primera és un diàleg sobre les difícils (impossibles?) relacions entre el teatre i el poder a través de l’enfrontament entre Oreste Campese, director d’una tropa ambulant de teatre, i el prefecte De Caro. Els dos, interpretats aquí per Lluís Homar i Joan Carreras, mantenen un debat sobre la funció de les arts escèniques i la hipocresia del poder que, de tan vigent, aconsegueix (i aconseguirà) arrencar aplaudiments espontanis entre els espectadors. Un diàleg que, fins a cert punt, ens retorna al debat entre apocalíptics i integrats. Les arts són un element de distracció al servei el poder? El ciutadà pot decidir? És més: quin tipus de teatre necessitem?

La segona part és un autèntic joc de miralls que recorda els Sis personatges a la cerca d’autor de Pirandello. De Filippo, però, va més enllà del teatre dins del teatre i insta a l’espectador a reflexionar sobre la versemblança: És igual si és o no és real, l’important és que ho sembli. L’espectador, com De Caro, és incapaç d’esbrinar si aquesta colla de personatges que el visiten són, com diuen ser, el metge del poble, el farmacèutic i el capellà o un grup d’ actors. De Filippo, per tant, posa en dubte la vertadera identitat dels personatges. “Ens obliga a admetre la coexistència de dues interpretacions, o almenys la seva alternança en el nostre judici; ens obliga a acceptar la contradicció i a no escollir cap dels termes de l’alternativa en particular” escrivia, l’any 1984, Huguette Hatem al pròleg de l’edició francesa de L’art de la comèdia. Aquesta reflexió, però, va més enllà del teatre i De Filippo, com explica Xavier Albertí al programa de mà, ens obliga a posar en qüestió les versemblances de la nostra realitat. De fet, tot i tractar-se d’una comèdia, el teló de fons és un significatiu accident ferroviari que està concentrant tots els esforços de les forces civils durant l’arribada a la ciutat del nou prefecte.

Lluís Homar ha construït un muntatge magnífic i ple de veritat que desborda intel·ligència, i amor pel teatre, un autèntic homenatge a l’obra d’Eduardo De Filippo. Tot el repartiment està esplèndid, començant pel propi Homar que ha optat per encarnar ell mateix a Oreste Campese, un personatge no apte per a qualsevol actor, i acabant per la fantàstica vis còmica d’Andreu Benito. Al meu entendre, però, l’autèntic repte el té Joan Carreras, ja que passa de ser un simple antagonista a esdevenir el veritable protagonista i tot succeeix, per tant, a través dels seus ulls. Carreras ens regala una interpretació aclaparadora que creix sense parar a mesura que passen els minuts i la paranoia el posseeix. L’actor, a més, fent ús d’una gran versatilitat, ha sabut trobar el punt just entre la comèdia i la farsa i és capaç d’hipnotitzar l’espectador i deixar-lo clavat a la butaca. No hi ha dubte: és un dels grans.


En definitiva, vagin al Teatre Nacional. Estem davant d’un dels èxits més merescuts d’aquesta temporada.

Teatros del Canal estrenan `Carnaval barroco'



publicat per

por Le Poème Harmonique

• Un carnaval en Italia: artes circenses, músicas y danzas del s. XVII, bajo la dirección de Vincent Dumestre

Los Teatros del Canal de la Comunidad de Madrid presentan el estreno en España de Carnaval barroco, una obra interpretada por Le Poéme Harmonique, bajo la dirección de Vincent Dumestre. Este montaje se exhibirá en tres únicas funciones los días 28 de febrero y 1 y 3 de marzo.

Este Carnaval barroco se sitúa en la encrucijada de varias disciplinas artísticas y se nutre de las músicas populares improvisadas, del mimo y de la danza barroca y de la Commedia dell’Arte. Por lo tanto se da una enorme relación entre el gesto y la música, principios teatrales que guían a Le Poème Harmonique, formación de referencia en la música vocal e instrumental de los siglos XVII y XVIII.

La ausencia de una trama narrativa única – principio impuesto por el sentido mismo del Carnaval – hace desarrollar y mezclar en la energía global del espectáculo las diferentes etapas de este carnaval que se desarrolla en una sola jornada. Por lo tanto, la acción se sitúa sucesivamente por la noche en el banquete de un palacio, en un lugar justo al amanecer, en una calle con la emoción de un baile popular, o durante un teatrillo improvisado; los personajes, fieles al espíritu del teatro barroco y de la Comedia del Arte, existen en situaciones y acciones, más que en función de un propio patrón psicológico.


Los Teatros del Canal ya acogieron a Le poème harmonique en el año 2011 con El burgués gentilhombre, espectáculo que cosechó gran éxito de público y crítica.

24 de febrer 2015

Mataró acollirà, la primera setmana de març, una nova edició de la Mostra d'Art Social.



La Mostra comptarà amb una proposta d'actes diversificada que s'escamparà per diversos indrets de la ciutat. De la Sala Clap a Can Fugarolas, passant per espais més íntims com El Públic o l'Aula de Teatre de l'Ajuntament de Mataró.

En la Mostra d'Art Social tindrem l'oportunitat de veure com viuen a la Llar Els Garrofers (exposició fotogràfica), riure amb els gags de la Fundació MAP de Ripoll o reflexionar sobre la discriminació i violència de gènere amb la companyia de teatre social Nus, entre d'altres.

Si voleu conèixer tota la programació us convidem a visitar el web www.artsocial.net i a seguir-nos a les xarxes socials. Igualment, us animem a fer extensiva la programació de la Mostra a tots els vostres contactes.
Us hi esperem!

Per a dubtes i inscripcions contacte amb nosaltres: tallerdidees@tallerdidees.org

Presentan 'Morir o no morir', juego escénico con un toque de humor negro



publicat per
16 de febrer de 2015
Por Carlos Paul lun
Puesta en escena 'Morir o no morir de Segi Belbel. Foto cortesía de la producción

México, DF.

Morir o no morir, obra escrita por el dramaturgo catalán Sergi Belbel, con dirección de Antón Araiza, es una comedia en la que se refleja cómo la muerte -en muchos casos-, puede ser una pura casualidad y cómo provoca -a veces-, un cambio en las personas.

Se trata de un juego escénico dividido en dos partes. La primera, Morir, presenta a siete personajes que “son sorprendidos por la muerte; una muerte banal, ridícula, con cierto humor negro, que llega a sus puertas para colocarles a todos la etiqueta de su condición mortal”. La segunda, o no morir, muestra a los mismos personajes ignorando la importancia de sus acciones en la vida de otros.

En la obra de Belbel, los siete personajes o historias de esta primera parte son independientes, pero en la segunda se reescriben enlazadas al estilo de Vidas Cruzadasde Raymond Carver y hacen repensar todo el bloque anterior dejando en el aire una idea: lo azaroso de la muerte.

“No creo en la casualidad”, apunta Araiza. “En ocasiones no comprendo el por qué ocurren las cosas del modo en que suelen ocurrir. Llegado el momento, alguien, algo, me da la respuesta”.

Todo pasa por algo”, abunda el creador escénico. “Es muy fácil decirlo, no tan fácil escucharlo. Sobre todo en momentos de incertidumbre, desesperanza o desolación, le pedimos a dios que nos escuche, nos perdone, nos salve. Prometemos un nunca más, prometemos cambiar. Yo, ser humano, me empeño en aprender después de perder. La muerte provoca, a veces, sólo a veces, un cambio. Morir o No Morir, es una de esas respuestas”.


Con escenográfia de Jorge Ballina, iluminación de Matías Gorlero, vestuario de Mario Marín del Río y coreografía de Norma Flores, la obra se presenta lunes y martes, a las 20:45 horas, en el Foro Lucerna ( Lucerna 64, esquina Milán, colonia Juárez).

23 de febrer 2015

L’actriu mataronina Jèssica Pérez estrena ‘Tirant lo Blanc’ al TNC



publicat per
20 de febrer de 2015
Mireia Biel

La Jove Companyia s’atreveix amb el clàssic de Joanot Martorell

El Teatre Nacional de Catalunya estrena aquest cap de setmana ‘Tirant lo Blanc’, un dels clàssics de la literatura catalana. L’actriu mataronina Jèssica Pérez n’és una de les actrius, després d’entrar en el repartiment de la ITNC Jove Companyia del TNC, amb alguns alumnes provinents de l’Institut del Teatre.

Aquesta temporada la Jove Companyia presentarà una versió teatral del Tirant lo Blanc, que permetrà un treball poc habitual sobre els nostres escenaris amb la llengua d’un dels textos més complexos i fascinants que ha donat la cultura catalana. Un clàssic extraordinari sobre l’amor pel coneixement i la fascinació pels plaers del món, un monument a la curiositat entesa com a essència de l’individu modern. ‘Tirant lo Blanc’ es podrà veure des del 21 de febrer fins a finals de març a la Sala Tallers del TNC, en una temporada en què el teatre aposta per les obres més representatives de la cultura catalana.


Pérez va formar part de la Sala Cabanyes i va estudiar durant anys a l’Aula de Teatre. L’actriu també ha format part de la Comissió del Carnestoltes i ha presentat alguns actes a la ciutat. Actualment és professora a l’Aula de Teatre i ha finalitzat els seus estudis a l’Institut del Teatre.

El frívol joc de la seducció



publicat per
21 de febrer de 2015
César López Rosell

'No feu bromes amb l'amor' captiva a la Sala Petita del TNC
 foto : Clara de Ramon i Ramon Pujol, a la funció. joan tomàs

Un bon text envoltat d'una imaginativa posada en escena de Natalia Menéndez, directora del Festival de Teatre Clàssic d'Almagro. No feu bromes amb l'amor, tragicomèdia d'Alfred de Musset (París, 1810-1857), imposa la seva llei a la Sala Petita del TNC. L'estupenda dicció dels actors i una intel·ligent explotació del to de farsa que batega en el fons de l'obra fan d'aquesta funció una proposta guanyadora.

Escrita en el context de la crisi política i social de la revolució de 1830, que va portar al tron Lluís Felip I de França, la peça no només explica la història del triangle amorós que centra el relat, sinó que potencia el costat grotesc dels personatges adults del seu entorn. El públic, situat als dos costats d'un escenari rectangular, s'identifica aviat amb una trama que gira al voltant dels riscos que comporta la frívola utilització dels jocs de la seducció.

Una xarxa de circ, situada a la part superior de l'escenari, és l'espai destinat als plebeus. Ells són espectadors del que passa a la part inferior on campa com vol una aristocràcia en decadència i els seus parasitaris servidors. Carlos Martínez, entre juganer i ballarí, encarna el baró obsessionat a casar el seu llibertí fill Perdican (fantàstic Ramon Pujol) amb la seva gata maula de neboda Camille, una admirablement continguda Anna Moliner.

Ell ha tornat de la universitat i ella acaba de sortir del convent. El jove veu amb bons ulls la idea del matrimoni, però mentrestant segueix els seus jocs amorosos amb la candorosa pastora Rosette (Clara de Ramon). A l'exnovícia no sembla interessar-li gaire el canvi d'estat civil fins que cau, i participa, en l'embolic de la gelosia i les provocacions del seu nòvio. La camperola acaba sent la tràgica víctima d'una moral burgesa que només beneeix els casaments entre afins.

ACROBÀCIES

La intensitat de la farsa guanya punts quan entren en acció el preceptor de Perdican (Ferran Rañé), el capellà del baró (Albert Pérez) i l'endimoniada Senyora Pluche (Carme Balagué), dama de companyia de Camille. La música i la participació amb les seves acrobàcies dels artistes de la Central de Circ arrodoneixen l'estimulant funció.

Abierto el plazo de inscripción para la cuarta edición del Frinje Madrid hasta el 22 de marzo



publicat per
20 de febrer de 2015

Se abre el plazo de inscripción para la cuarta edición de Frinje Madrid hasta el 22 de marzo para las compañías. Próximamente, se lanzarán convocatorias en busca de la última hornada de autores y bandas musicales, además de continuar incentivando la creación en espacios no convencionales, la experiencia formativa con nuestro programa de talleres y encuentros y los intercambios culturales con teatros y festivales.

Como ya sucedió en los años anteriores, Frinje Madrid apuesta por la creación contemporánea más reciente en sus múltiples variantes. Para ello, busca una programación ecléctica donde tengan cabida diferentes disciplinas artísticas relacionadas con la escena: teatro, danza, performance, circo, y otros híbridos resultantes de la alquimia entre éstas. Fieles al riesgo, la innovación y la experimentación no exenta de rigor, Frinje15 prestará especial atención a los talentos emergentes de nuestro panorama artístico local y nacional, y a las vanguardias escénicas internacionales.

Los espectáculos seleccionados recibirán un mínimo garantizado de 1.200 euros, y aquellos que superen los cinco actores, 1.500 euros. Esto supone una notable mejora de las condiciones económicas respecto a las ediciones anteriores.

Cuando a Juan Ramón Jiménez le preguntaron por qué escribía con J las palabras en G, el poeta respondió lo siguiente: “primero, por amor a la sencillez; y luego, porque creo que se debe escribir como se habla y no hablar, en ningún caso, como se escribe”. En esa sencillez y falta de pedantería a la hora de comunicarse con sus semejantes de la que hablaba el autor, hemos encontrado el principal acicate para que el festival renueve su nombre.

O mejor dicho, cambie la letra G por una de las últimas letras que se incorporó al alfabeto latino moderno, la J. A lo largo de sus tres ediciones, el festival ha venido mutando hacia un formato cada vez más personal acorde con las necesidades artísticas de nuestra ciudad. Al fin y al cabo, con esa particular y reconocible pronunciación es como suele llamarle el público madrileño.

Por primera vez el Frinje tiene cuerpo de J.


Más información y bases de la convocatoria en: www.frinjemadrid.com

22 de febrer 2015

“Cartes d’amor” aquesta tarda a 2/4 de 7 a la Saleta



Josep Maria Rabassa dirigeix aquest clàssic d’A. R. Gurney, protagonitzat per Imma Llorens i Josep Maria de Ramon


“Qui no hagi escrit mai una carta d’amor, que tiri la primera pedra”, indica Rabassa, creu pensa que un dels punts forts de l’obra és que tots els espectadors s’hi poden sentir identificats, encara que el format de la carta hagi perdut vigència en els darrers anys.

Genís Mayola i Anna Capdaigua posen música a les cartes
El muntatge, a més de l’intercanvi de cartes entre Andrew i Melissa, compta amb l’acompanyament musical de Genís Mayola i Anna Capdaigua. La incorporació de la música permet, segons Rabassa, “donar més cos, més espectacle” a l’obra. El director destaca que el text de Gurney, finalista del Premi Pulitzer l’any 1990, és “molt important”.

+ info
Organitza:
Sala Cabanyes

Representacions pendents
Diumenge, 22 de febrer de 2015, a dos quarts de set de la tarda (18.30 h)
Divendres, 27 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del vespre (21.30 h)
Dissabte, 28 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del vespre (21.30 h)
Diumenge, 1 de març de 2015, a dos quarts de set de la tarda (18.30 h)
Lloc:
Espai Saleta del Centre Catòlic (La Riera, 110-120)
Preu:   9 euros

venda entrades

les 24 hores del dia 

Orquestra Fireluche




publicat per

L'Orchestra Fireluche és un peculiar i inquiet grup de música instrumental de la Cellera de Ter (Girona) que des del 2002 treballa amb instruments de joguina, reciclats, curiosos, inversemblants, clàssics i propis de cultures d'arreu del món.
Dos anys després de la publicació del seu darrer treball, l’Orchestra Fireluche presenta ara Tants caps tants joguets, el seu cinquè disc.
Els pianets, guitarretes, orgues Casio, pots, timbals, violins, flautes i altres andròmines serveixen al grup per acabar creant històries d’aventures i oníriques on els joguets són els protagonistes.

Formació: Marina Boïgues, Elena Gascon, Susanna Gascon, Àurea Moll, David Sarsanedas, Quim Sitjes, Laura Xiberta, Núria Valentí, Montserrat Viñas i Domènec Boïgues.

Dins el cicle Sortim en Família.

Diumenge 22 de febrer
12 h
Teatre Monumental
6 euros

Quan la llibertat no és la sortida



publicat per
18 de febrer de 2015
Comas Soler

Ivan Benet fa una versió notable de ‘Informe per a una Acadèmia’

Enquadrat en el cicle “De boca a orella” que ofereix propostes de format reduït, diumenge passat es va poder veure a la nau municipal de Can Gassol ‘Informe per a una Acadèmia’, de Franz Kafka (1883-1924). Va ser un bon exemple per demostrar que la petitesa en les dimensions físiques d’un espectacle pot no estar renyida amb la magnitud de la seva qualitat. Kafka, nascut a Praga en el si d’una família jueva de parla alemanya, va escriure en aquesta llengua tota la seva producció literària. Però només un cop mort va adquirir la ressonància que l’ha convertit en una referència de les lletres europees contemporànies.

Una faula amb paradoxes
‘Informe per a una Acadèmia’ és el títol d’un dels seus contes curts. Està pensat com una conferència que un simi caçat cinc anys abans dirigeix a un auditori de científics i explica com ha pogut sobreviure, adaptar-se a les adversitats i aprendre a comportar-se com un ésser humà. El seu soliloqui constitueix una invectiva irònica sobre la decadència humana perquè l’allunyament de la condició simiesca i el procés d’hominització que volgudament segueix com a sortida vital, el fa de manera conscient al preu de perdre la seva originària llibertat animal, d’assumir conductes que el degraden i de veure’s abocat a la solitud.


Aquesta mena de faula Ivan Benet l’ha convertida en un muntatge teatral singular mitjançant una intensa aposta personal. Ell mateix ha fet la traducció del text alemany, amb un registre que funciona molt bé en escena, i també en signa la direcció conjuntament amb Xavier Ricard. Pel que fa a la interpretació, resulta impressionant com materialitza l’evolució explicativa del seu simi elegant i melòman. Tot hi és mesurat fins a la filigrana: gest, moviment, dicció, sentiment i intenció. Envoltat d’una escenografia senzilla en forma de tarima esglaonada que es desplega amb superfícies mòbils i trapes que permeten recrear diferents espais, s’embolcalla igualment d’un ambient sonor fet de la música i el cant de Sílvia Pérez Cruz i el resultat és admirable. La duplicitat home-animal que Benet sap encarnar d’una manera molt física atrapa el públic des del primer moment de la representació i fa de mirall eficaç perquè tothom se senti interpel·lat per les paradoxes morals del procés de transformació que el protagonista experimenta. ‘Informe per a una Acadèmia’ és, doncs, un espectacle exquisit. Per això és una llàstima que aquest cop Can Gassol no fos ple del tot

En Joan sense por de Egos Teatre



publicat per

A partir de 3 anys
22 de febrer, a les 12.00 h
Auditori de la Mercè
5 €
Català
Durada: 55 min

En Joan no sap què és la por. Els monstres de la seva habitació estan desesperats i mira que s'hi esforcen cada nit però no aconsegueixen espantar-lo. Finalment, decideixen contractar una bruixa a domicili perquè els ajudi i aquí és on s'embolica la troca, perquè la bruixa el condemna a patir singlot per sempre més. Com és ben sabut, no hi ha millor remei pel singlot que un bon ensurt però com que en Joan no té por de res, la cosa es complica força... Per sort la Marta, la seva millor amiga, l'ajudarà en aquesta aventura.
Aconseguirà esbrinar què és la por i lliurar-se del singlot?

Text i lletres de les cançons: Toni Sans i Rubèn Montañá
Música: Francesc Mora
Durada: 55 minuts

Intèrprets (en alternança)
Anna Alborch / Maria Santallusia Toni Sans / Lali Camps Rubèn Montañá / Albert Mora
Piano i direcció musical: Francesc Mora
Direcció i coreografia: Joan Maria Segura i Bernadas
Assessorament de manipulació: Maria Santallusia
Disseny de titelles i escenografia: Rubèn Montañá a partir d'una idea original d'EGOSpetits
Construcció de titelles i escenografia: Jordi Regod i EGOSpetits
Disseny de vestuari: Ramón Ivars i EGOSpetits
Confecció de vestuari: Leo Quintana
Disseny d'il·luminació: David Bofarull
Disseny de so: Jorge Mur
Disseny gràfic: Rubèn Montañá
Fotografia: Laula Guerrero

Producció: EGOS Produccions i Centre de Titelles de Lleida

21 de febrer 2015

La relació epistolar d’Andrew i Melissa arriba a l’Espai Saleta amb “Cartes d’amor”



Josep Maria Rabassa dirigeix aquest clàssic d’A. R. Gurney, protagonitzat per Imma Llorens i Josep Maria de Ramon

La Sala Cabanyes estrena aquest cap de setmana “Cartes d’amor”, una obra d’A. R. Gurney que repassa, a través d’una sèrie de cartes, la relació que mantenen un home i una dona durant gairebé 50 anys. El muntatge s’estrena aquest dissabte a l’Espai Saleta i se’n faran cinc representacions, fins el diumenge 1 de març.

Josep Maria Rabassa dirigeix aquest muntatge en què Andrew (Josep Maria de Ramon) i Melissa (Imma Llorens) mantenen una relació epistolar que permet a l’espectador descobrir la seva relació des que són petits fins a la maduresa. Al mateix temps, Gurney descriu els canvis que viu el món des de mitjans dels anys 30 fins a la dècada dels 80.

“Qui no hagi escrit mai una carta d’amor, que tiri la primera pedra”, indica Rabassa, creu pensa que un dels punts forts de l’obra és que tots els espectadors s’hi poden sentir identificats, encara que el format de la carta hagi perdut vigència en els darrers anys.

Genís Mayola i Anna Capdaigua posen música a les cartes
El muntatge, a més de l’intercanvi de cartes entre Andrew i Melissa, compta amb l’acompanyament musical de Genís Mayola i Anna Capdaigua. La incorporació de la música permet, segons Rabassa, “donar més cos, més espectacle” a l’obra. El director destaca que el text de Gurney, finalista del Premi Pulitzer l’any 1990, és “molt important”.

“Cartes d’amor”, que als Estats Units és un clàssic que s’ha representat desenes de vegades, es va poder veure l’estiu passat al Festival de Peralada, representada per Gérard Depardieu i Anouk Aimée.
Dia:
Dissabte, 21 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del vespre (21.30 h)
Diumenge, 22 de febrer de 2015, a dos quarts de set de la tarda (18.30 h)
Divendres, 27 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del vespre (21.30 h)
Dissabte, 28 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del vespre (21.30 h)
Diumenge, 1 de març de 2015, a dos quarts de set de la tarda (18.30 h)
Lloc:
Espai Saleta del Centre Catòlic (La Riera, 110-120)

Preu:   9 euros

Alaire



publicat per

El nou espectacle del coreògraf granadí Rafael Amargo reflecteix el seu personal concepte de la dansa, que parteix del flamenc però incorpora altres disciplines, en una mescla intuïtiva que s'ha anat convertint en el seu personal segell creatiu.

A Alaire Rafael Amargo experimenta amb les danses urbanes i la contemporània, que fon amb el flamenc amb una naturalitat que l'espectador integra fàcilment. El ballarí s'acompanya de cinc ballarines amb una formació i experiència que parteix del flamenc però que camina igualment des de la dansa espanyola fins a la contemporània. Com a contrapunt apareixen tres ballarins de breakdance que formen part de l'escola Iron Skulls Co de Barcelona.

El fil conductor de l'espectacle és la música, una banda sonora amb una selecció de temes en què es fa present el pop, els boleros, la música brasilera i per descomptat el flamenc.

Alaire es presenta al Monumental en el marc de les Jornades del Dia d'Andalusia.

Organitza: FECAM (Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Mataró)

Dissabte 21 de febrer
20 h
Teatre Monumental

12 euros

Conversaciones con mamà



publicat per

21 de febrer, a les 21.00 h
Teatre Municipal de Girona
Castellà
Durada: 1h 30 min

La mare té vuitanta-dos anys i el seu fill, Jaime, cinquanta. Ambdós viuen en mons molt diferents. Jaime té dona, dos fills, una bonica casa, dos cotxes i una sogra. La mare se'n surt tota sola i porta la vellesa amb dignitat. Un dia, però, s'esdevé l'inesperat: l'empresa per a la qual Jaime treballa l'acomiada per raons de reajustament de personal. La lamentable situació el porta a prendre decisions dràstiques perquè no pot mantenir el seu nivell de vida.

Autoria: Santiago Carlos Oves
Versió: Jordi Galceran
Direcció: Juan Echanove
Repartiment: María Galiana i Juan Echanove
Escenografia: Ana Garay
Vestuari: Ana Garay
Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo

Coproducció: Pentación Espectáculos, La Llave Maestra i Focus

El Festival Taca’m omple de teatre Caldes de Montbui



publicat per
19 de febrer de 2015

Cada diumenge fins al 22 de març es representa una obra a la sala d’actes de l’escola d’arts escèniques Stage de Caldes de Montbui.

La 27a edició del Festival Taca’m arriba a l’equador amb la representació el diumenge 22 de febrer de l’obra Un esperit burleta, del grup de teatre Nyoca, de l'Ametlla del Vallès. Serà la quarta representació de les vuit obres de teatre de companyies de teatre amateur seleccionades a concurs. La iniciativa, organitzada per El centre, Ateneu Democràtic i Progressista, permet nodrir de teatre una població com Caldes de Montbui sense prou recursos com per dur a terme una programació professional. I és així com aquest festival s’ha consolidat com un gran referent per a gaudir d’un teatre amateur però amb una voluntat i una exigència molt rigoroses.

A l’espera de l’inici del projecte de remodelació de la sala de teatre d’El Centre, les representacions a concurs es duen a terme a la sala d’actes de la escola Stage cada diumenge a les 18h de la tarda, llevat de l’última obra a concurs, 1714, Tres-cents anys de setge, de Xavier Piguillem, programada a les 21h del diumenge 22 de març. A partir d’aquí a principis de maig se celebrarà la gal·la que premiarà en dotze categories, incloent-hi la menció del públic, els 8 espectacles a concurs.

Enguany a la convocatòria s’hi van presentar 50 companyies amb els seus espectacles, el jurat va decidir presentar 8 obres a concurs amb la intenció d’oferir una programació d’alta qualitat i equilibrada, oferint diversos gèneres i apostes teatrals. Les bases no tenen limitació geogràfica, de manera que s’hi han pogut presentar grups d’arreu de Catalunya, com de la resta d’Estat o Europa, amb obres en català o en castellà, tant de textos clàssics com de nova creació. I és així com des de la inauguració del festival, l’1 de febrer, el públic ha gaudit de l’obra La manzana de Eva, del grup Lapsus Teatro, de Palència, o també s’ha recuperat per a l’escena catalana el musical El retaule del Flautista, una obra del dramaturg Jordi Teixidor, publicada el 1968 i que el grup T.I.C Escènic de Castellar del Vallès ha representat la seva versió.


Quan encara queden per representar cinc de les vuit obres a concurs, la visita a Caldes de Montbui és obligada per tot amant del teatre. A la pàgina web del festival hi ha les fitxes de cadascuna de les obres a concurs.

20 de febrer 2015

Una llarga relació epistolar en la nova estrena de Sala Cabanyes



publicat per
20 de febrer de 2015

Josep Maria Rabassa dirigeix aquest clàssic d’A. R. Gurney, protagonitzat per Imma Llorens i Josep Maria de Ramon

Dissabte 21, a 2/4 de 10 de la nit a la Sala Cabanyes (La Riera 110-120)

La Sala Cabanyes estrena aquest cap de setmana “Cartes d’amor”, una obra d’A. R. Gurney que repassa, a través d’una sèrie de cartes, la relació que mantenen un home i una dona durant gairebé 50 anys. El muntatge s’estrena aquest dissabte a l’Espai Saleta i se’n faran cinc representacions, fins el diumenge 1 de març.

Josep Maria Rabassa dirigeix aquest muntatge en què Andrew (Josep Maria de Ramon) i Melissa (Imma Llorens) mantenen una relació epistolar que permet a l’espectador descobrir la seva relació des que són petits fins a la maduresa. Al mateix temps, Gurney descriu els canvis que viu el món des de mitjans dels anys 30 fins a la dècada dels 80.

“Qui no hagi escrit mai una carta d’amor, que tiri la primera pedra”, indica Rabassa, creu pensa que un dels punts forts de l’obra és que tots els espectadors s’hi poden sentir identificats, encara que el format de la carta hagi perdut vigència en els darrers anys.

Genís Mayola i Anna Capdaigua posen música a les cartes

El muntatge, a més de l’intercanvi de cartes entre Andrew i Melissa, compta amb l’acompanyament musical de Genís Mayola i Anna Capdaigua. La incorporació de la música permet, segons Rabassa, “donar més cos, més espectacle” a l’obra. El director destaca que el text de Gurney, finalista del Premi Pulitzer l’any 1990, és “molt important”.

‘Vilafranca’: no acabarà la festa en pau



publicat per
20 de febrer de 2015
Laura Serra

Jordi Casanovas inaugura la Capital Cultural amb l’últim capítol de la trilogia sobre la identitat

Manel Barceló i Marta Angelat són els patriarques d’una família nombrosa que es fa a miques en ple dinar de festa major. / JORDI GARCIA MONTE

V ilafranca comença amb un esclat de rialles. Una família reunida pel dinar de festa major. Són tan feliços i estan tan segurs que tot els anirà bé que es fan una foto de grup i es proposen repetir la tradició any rere any. En passen dinou, és el 1999 i torna a ser la Diada de Sant Fèlix. I tots -ara ja són dotze i una néta a Irlanda- es reuneixen a casa de la germana gran. Sembla que no ha canviat res. Però és només la foto.

El dramaturg i director Jordi Casanovas ha deixat per a l’últim plat de la seva trilogia sobre la identitat catalana el més difícil de pair: la família, el poble, les tradicions. El tarannà més íntim de casa. El que hem mamat. I en el que ens hem convertit. Mentre es gratinen els canelons, aquesta família model que ha construït -la de “a casa sempre hem votat Convergència”, la de capital de comarca, la que beu cava i es vanagloria de la integració a través dels castellers amb una brometa racista final, que som a casa- conversa ara de política, ara de canalla, ara de balls a la plaça i ara d’una requalificació d’uns terrenys que, per cert, podrien afectar justament la casa familiar i les vinyes dels pares.

L’avi, però, té Alzheimer. Manel Barceló, espectacular en el seu paper, que regala els moments més tristos però també algunes sortides de to divertides, és un antic pal de paller convertit en vell desvalgut que fa nosa. Marta Angelat, també impecable, és l’àvia atemorida per un futur en soledat. Els tres fills -gran Lluïsa Castell, precís David Bagès i soferta Àurea Márquez-, amb l’herència familiar en disputa sobre la taula, ha arribat el moment que mostrin qui són i què volen a la vida.

Casanovas, a Vilafranca, un dinar de festa major, no busca escapatòria en sorpreses, girs argumentals ni més efectes especials que el pampallugueig del castell de focs de final de festa. Agafa els seus personatges, els xarbota i els destapa. I al dinar familiar, com si fos la seva guerra particular, es desvela la personalitat de cadascun. Qui fa pinya, qui vol pujar sol a fer l’aleta, qui només mira de no caure i qui es deixa caure un tres de deu a sobre -si ho haguéssim d’explicar amb la previsible i parodiada metàfora dels castells-. O, en resum: qui vol el pare i qui vol l’herència, i tots els grisos, peròs i condicionants que hi ha pel mig. Com en les anteriors entregues, Casanovas és ambiciós, aquí volent dibuixar el país des del menjador de casa. I si bé hi ha revolts previsibles i certa convencionalitat, l’emoció guanya la partida a l’acció. La nostàlgia a la felicitat. Amb una banda sonora d’Anna Roig i l’Ombre de ton Chien que trenca el cor.

Vilafranca és el colofó final, segurament el més íntim i el més representatiu, d’un tríptic que va començar el 2011 amb Una història catalana. Allà Casanovas hi explorava les fronteres de la identitat i feia un còctel explosiu a partir de tres històries de xarnegosquinquis i pijos corruptes en la Barcelona preolímpica, d’immigrants revolucionaris i de cacics del Pirineu. El 2012 va estrenar Pàtria, on abordava l’oficialitat i les construccions polítiques de conceptes com la col·lectivitat i l’art. A totes tres obres la independència, la corrupció i l’egoisme amb barretina són fils conductors.

Vilafranca tancava a casa de l’autor, a Vilafranca, aquesta exploració sobre el que som amb un muntatge d’encara més gran format, amb 11 actors, que ha sigut possible gràcies als Teatres Amics (Viladecans, Manresa, Vic, Granollers, Sant Cugat), que l’han produïda i l’exhibiran. L’obra s’estrenava ahir a Vilafranca, per inaugurar la Capital Cultural Catalana 2015, i tancarà gira a Reus abans de fer temporada, a la tardor, a Barcelona.


Mentrestant, Casanovas, el prolífic, ja té al cap un altre text que revisa la nostra història col·lectiva i contemporània: Pujol president. Ha arribat l’hora de passar comptes.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...