publicat per
19 de febrer de 2015
Aída Pallarès. Barcelona.
El Teatre Nacional de Catalunya presenta a partir d’aquest
dissabte a la Sala Tallers una adaptació teatral de Tirant lo Blanc, de Joanot
Martorell, un clàssic de la literatura catalana i una de les lectures
obligatòries més habituals de l’educació secundària. Pere Planella i Roger
Cònsul signen la proposta.
Magda Puig i Enric Cambray a Tirant lo Blanc. © David Ruano
Les societats, a través, de la retòrica i els cànons
clàssics, han anat desenvolupant diferents models interpretatius que els
ciutadans reconeixen com a seus gràcies al contacte amb la seva pròpia tradició
cultural. A Catalunya, però, la tradició escènica té algunes el·lipsis. La
manera de dir el vers dels grans actors catalans de l’últim terç del segle XIX
va ser substituïda, per exemple, per altres tècniques més properes a la veritat
televisiva o cinematogràfica.
Per aquest motiu, el Teatre Nacional en col·laboració amb
l’Institut del Teatre, s’ha proposat, a través del projecte de la jove
companyia ITNC, ensenyar als postgraduats altres tècniques actorals que els
permetin acostar-se als clàssics de la manera més correcta i respectuosa
possible. A més, és clar, de servir de pont a la professionalització. Durant
els tres mesos que duren els assajos i les classes d’especialització, els
actors cobren una beca d’uns 400 euros i, un cop ja comencen les representacions,
passen a cobrar un sou professional.
Després d’aprofundir en l’obra de Serafí Pitarra la
temporada passada, enguany l’objectiu de l’ITNC és apropar als joves una de les
lectures escolars obligatòries per excel·lència: el Tirant lo Blanc de Joanot
Martorell. L’encàrrec era convertir aquesta novel·la total, com la qualificava
Mario Vargas Llosa, en un espectacle atractiu per a les noves generacions. El
primer pas ha estat adaptar el llenguatge però sense perdre l’essència del
català del segle XV. “Per les raons històriques que tots sabem quan volem
adaptar els nostres clàssics als nous temps, n’hem d’adequar el llenguatge
perquè llisqui bé” expliquen Pere Planella i Roger Cònsul, director i adaptador
del muntatge respectivament.
Planella i Cònsul també han optat per reduir el tòtem de
Joanot Martorell a un espectacle de 90 minuts. Per aquest motiu, l’obra se
centra en el llibre dels episodis amorosos, quan Tirant arriba a Constantinoble
i s’enamora de Carmesina. “Tirant és un gran estrateg que ha de conquerir el
cos d’una dona, com si es tractés d’un castell” afirma Planella. Tirant lo
Blanc no és la típica novel·la on el cavaller salva la princesa. És molt més
realista, sense anar més lluny Tirant mor per culpa d’una pulmonia normal i
corrent, i té una gran càrrega eròtica. De fet, segons explica Pere Planella en
una entrevista a El País, “les dones es reunien per llegir Tirant lo Blanc com
ara van juntes al cinema per veure 50 sombras de Grey”.
Per completar l’aventura de Tirant lo Blanc, que es podrà
veure fins el 29 de març a la Sala Tallers, el Teatre Nacional també prepara
una òpera bufa basada en el Tirant lo Blanc a Grècia de Joan Sales amb música
de Joan Altisent. A més, l’obra farà gira per sis Teatres en Xarxa: Barberà del
Vallès, Sant Boi de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan Despí,
Ripollet i Tordera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada