31 de març 2015

Sant Climent es bolca amb la 39a edició de la Passió



publicat per
29 de març de 2015
Pau Planas

Prop de 125 actors participaran en una de les passions més importants de les comarques gironines
Els canvis en el repartiment són la principal novetat de l'edició d'enguany
Un moment de la representació de l'any passat de la Passió de Sant Climent Foto: LLUÍS SERRAT.

Sant Climent Sescebes viurà avui la primera de les tres representacions de la Passió. Serà ja la 39a edició d'una de les representacions més destacades de les comarques gironines i que enguany tindrà la participació de 125 actors.
Una vegada més, les representacions es faran a l'Horta d'en Cusí, un espai que es converteix, any rere any, en el principal al·licient de la cita. “L'escenari, un espai a l'aire lliure, és el nostre principal atractiu”, assegura Josep Guiolà, alcalde del municipi i participant de la representació –enguany farà de pastor. A més, des de fa uns anys les funcions han passat a celebrar-se en horari de tarda (18 h), una decisió que va començar com una solució d'emergència després que el robatori del cablejat elèctric impedís el 2011 fer la funció en l'horari nocturn habitual, però s'ha convertit en una senyal d'identitat i en un atractiu extra. “El primer any va ser dur perquè no sabíem com respondríem nosaltres mateixos, ni tampoc la gent, però més endavant s'ha vist que el canvi ha estat molt positiu”, assenyala Guiolà. I és que està convençut que l'horari actual permet la presència d'un públic molt més ampli i familiar.
Entre les principals novetats de l'edició d'enguany destaca el canvi de rol dels actors, una dinàmica habitual per “no encasellar cada actor amb un paper”. Un dels canvis més sorprenents serà en la figura de l'apòstol sant Joan, que serà representat per una dona, ja que la gran presència d'actrius i la falta de personatges femenins han obligat l'organització a buscar idees alternatives. Com cada any, també s'han inclòs petits canvis al guió per oferir una representació diferent al públic que repeteixi.

Després de la funció d'aquesta tarda, la Passió de Sant Climent es tornarà a representar els dies 3 i 5 d'abril. L'objectiu de l'organització és superar els 800 assistents de l'any passat i intentar omplir les 500 cadires que hi haurà en cada representació.

Lina Prosa i Moisès Maicas donen a conèixer 'El manifest de Palerm'



publicat per
28 de març de 2015
Amb motiu del Dia Mundial del Teatre la dramaturga italiana Lina Prosa i Moisès Maicas ens donen a conèixer El manifest de Palerm. Us l'adjuntem a continuació:
Escena Europa / El teatre pel renaixement d'una Europa humana
El Manifest de Palerm
Traducció de Lídia Gil

L'Europa actual, subordinada al dictat de les finances i l'economia, impedeix la formació de l'Europa que somniem, la de la cultura i les aspiracions humanes.

La crisi econòmica que ha envestit la majoria dels països europeus ha recaigut, i continua fent-ho, sobre la part més feble de la societat, entenent aquí per feble qui no exerceix el poder i qui, per vocació, treballa pel canvi.

La majoria dels països europeus ja no inverteix en cultura, i els fons que hi destinen són cada vegada més minsos. Tot això comporta que nombroses realitats teatrals desapareguin, sobretot a les perifèries, i impedeix i estronca relacions humanes i artístiques importants per a la resistència moral en un moment de desorientació general. La manca d'activitat intel·lectual i l'ofec de les iniciatives creatives i innovadores impedeixen la circulació d'idees, l'assoliment de la igualtat i, per tant, la creació de la Comunitat de les Persones d'Europa.

El predomini de les finances en la cultura ha llevat espai i alè al teatre, que té per vocació investigar i elaborar formes d'allò que entenem per contemporani, amb les quals la memòria aspira a tenir futur.

En una situació com aquesta, els artistes es veuen obligats a fer front a l'exigència de la supervivència a qualsevol preu, i a deixar en segon lloc la consistència i l'originalitat dels seus projectes. La poca importància dels recursos humans en la construcció d'Europa ha fet perdre la consciència del ser-hi. El present emmalalteix de solitud i abandonament o perd els seus espais, i el gran buit l'ocupen, l'economitzen i el financen els poders.

Al final, la crisi fa augmentar la riquesa d'uns pocs i la pobresa de la majoria.

El teatre és l'espai de l'assemblea, on el diàleg, la llengua, la llibertat de pensament i la memòria alliberen el cos del control dels interessos que estan fora del que entem per humà, i afavoreixen la democràcia, la integració de les persones i la convivència de les cultures. D'aquest principi de civilització n'és portadora Grècia, sense la qual és impensable la idea d'Europa.

EL MANIFEST DE PALERM
És la veu del disgust i la negació a resignar-se que sorgeix de la perifèria, lloc per antonomàsia de resistència i recursos amagats, i, en aquest sentit, lloc mític de trobada entre persones i artistes. És la veu que sorgeix del Mediterrani, mirall important de la nova Europa.

PROPOSTA
Els continguts del manifest són la base per crear Platea Europa, una xarxa d'actors, autors, directors i de tots els qui treballen en el món del teatre i de la cultura en l'àmbit europeu.


La Platea promou, de manera itinerant i autofinançada, un programa de trobades i activitats per fer de manera periòdica a les ciutats europees.

La escuela de Shakespeare reabre para su 400 aniversario



publicat per
30 de març de 2015

Las instalaciones de su pueblo natal de Stratford-upon-Avon se mostrarán al público por primera vez en 2016

Stratford-upon-Avon (R. Unido) (EFE/Judith Mora).-

Las instalaciones históricas de la escuela a la que acudió William Shakespeare en su pueblo natal de Stratford-upon-Avon y los restos de la casa de su madurez se mostrarán al público por primera vez en 2016 para celebrar el 400 aniversario de su muerte.
Esa pintoresca localidad del centro de Inglaterra, surcada por el río Avon, se ha volcado en los preparativos del cuarto centenario del fallecimiento del escritor, que nació allí en 1564 y, tras su éxito en Londres, se estableció hasta su muerte el 23 de abril de 1616.
Además de la casa estilo Tudor de su nacimiento, la de su esposa Anne Hathaway y otras tres vinculadas a su familia, que ya pueden visitarse, la fundación que gestiona su legado rehabilitará el colegio Edward VI y New Place, la suntuosa finca donde el dramaturgo vivió sus últimos 19 años.
Lo curioso es que ese edificio ya no existe, pues fue derribado hace años por un notable ciudadano local harto de recibir turistas, así que la fundación ha decidido usar el solar que lo albergó para "evocar la experiencia", según la directora del proyecto, Julie Crawshaw.
Con un presupuesto de 5,5 millones de libras (7,4 millones de euros), en el terreno que en su día ocupó la mansión del acaudalado Shakespeare se levantará un jardín con diferentes espacios, figuras y monumentos con la intención de recrear "de forma moderna" esa época dorada del autor.
En New Place, situada justo enfrente de Nash's Hall -la residencia jacobea donde vivió su hija Susanna, y que también se puede visitar-, el dramaturgo escribió 26 de sus 37 obras, lo que se conmemorará con una serie de esculturas y el esqueleto en plata de un barco en honor de "La Tempestad".
Además de este homenaje a su madurez -cuando gozaba de una fortuna de hasta 300 libras anuales (400 euros, al cambio de hoy), en especial como accionista del teatro "The Globe" en Londres-, los actos por el cuarto centenario incluyen la reapertura del aula donde el maestro estudió en su infancia.
El colegio Edward VI, en pleno centro de Stratford, sigue abierto actualmente como centro educativo para chicos, pero hasta ahora sus históricas instalaciones estaban cerradas al público.
Según explicó el director, Bennet Carr, mediante audiovisuales y una reproducción del mobiliario se explicará "cómo podía ser un día en la escuela en tiempos de Shakespeare".
El dramaturgo -tercer hijo y primer varón de ocho hermanos- pudo asistir al colegio gracias a que su padre, John Shakespeare, era un próspero fabricante de guantes y tenía además múltiples negocios no del todo claros que al final causaron su debacle (de la que su hijo le ayudó a recuperarse).
"El hecho de que su padre, que llegó a ser alcalde de Stratford, estuviera en buena posición económica durante buena parte de su vida significó que Shakespeare pudo formarse, pues no se le necesitaba en casa para ayudar en el negocio familiar", explicó Carr.
Otra novedad para el año que viene es la rehabilitación del "Swan Theatre", propiedad de la Real Compañía teatral de Shakespeare, para que acoja una exposición permanente de vestuario y accesorios, como pelucas, espadas o joyas, que habitualmente se utilizan en las representaciones de las obras del dramaturgo.
En este teatro, que durante todo el año programa obras "shakespearianas" clásicas y modernas, actuaron en su momento los conocidos actores británicos Judi Dench o Ian Murray McKellen, de quienes se conservan trajes y fotografías.
Una salida a Stratford-upon-Avon, a una hora y media en tren de Londres, no puede terminar sin una visita a la tumba de Shakespeare en la iglesia local de la Sagrada Trinidad, donde, bajo una losa de piedra al lado de varios familiares, yace el dramaturgo, con la leyenda de que "no se perturben sus huesos".


30 de març 2015

Cesc Gay aconsegueix el millor debut imaginable



publicat per
28 de març de 2015
Santi Fondevila

Gay aixeca una comèdia trufada de gags i contragags que funcionen a la perfecció en mans de quatre intèrprets molt ben conjuntats i admirablement dirigits
Pere Arquillué i Àgata Roca, parella protagonista d’Els veïns de dalt. / FOCUS
Tot i que el debut en el teatre del cineasta Cesc Gay -director d’ A la ciutat (2003), Ficció (2006) i Una pistola en cada mano (2012)- no té gaire a veure amb el teatre de què va parlar el director polonès Krzysztof Warlikowski al manifest del Dia Mundial del Teatre, que es va celebrar ahir, és ben segur que estem davant d’un bon i intel·ligent autor de comèdia amb, si vol, molt de futur al davant.

Els veïns de dalt no tracta cap tema nou i ben mirat fins i tot podem pensar que Cesc Gay, a més de l’experiència personal que diu que el va inspirar per escriure l’obra, és un admirador de Qui té por de Virginia Woolf, del nord-americà Edward Albee, portada al cinema magistralment per Elizabeth Taylor i Richard Burton i de la qual no fa gaires anys es va veure una funció al mateix Teatre Romea protagonitzada per Pere Arquillué. Una admiració que es tradueix en alguna similitud de plantejament però amb uns personatges i una evolució molt diferent de l’obra d’Albee.

La comèdia comença amb una parella (Pere Arquillué i Àgata Roca) que discuteixen i evidencien que la seva relació està a punt d’anar-se’n per la claveguera. La dona esta avorrida i cansada de la relació i del comportament del seu marit. Ell, professor de música, arrossega les seves frustracions i exhibeix un esmolat cinisme que el convertirà en el motor de l’encertada comicitat de l’obra. Segueix amb la visita del veïns de dalt (Jordi Rico i Nora Navas), una mica més joves i amb un esperit molt lúdic de la vida i del sexe.

La comèdia de l’any?

Amb aquests ingredients, Gay aixeca una comèdia trufada de gags i contragags que funcionen a la perfecció en mans de quatre intèrprets molt ben conjuntats i admirablement dirigits. Segur que sorprendrà veure com Pere Arquillué es mou en aquest gènere com un peix a l’aigua i clava, sempre a lloc, cadascuna de les seves iròniques rèpliques. Tant és, aleshores, que el conflicte amb els veïns begui en el sempre exuberant món del sexe i que algunes rèpliques tirin per l’humor més gruixut, ja que el conjunt és eficaç i amb algun cop de teatre que fa esclatar la platea en una gran riallada.


Aquest Cesc Gay no és el del cinema però demostra un coneixement, o potser és intuïció, de la fusteria de la comèdia inhabitual en un debutant, fins i tot amb un final, per a nosaltres, massa agraït. La funció pot ser la comèdia de l’any i de ben segur que li espera una llarga vida que -vés a saber!- potser podria acabar comptant amb una versió cinematogràfica.

A 28 años, “Los Miserables” aún cantan a la libertad



publicat per
Fabián Polanco
25 de març de 2015

El pasado 12 de marzo el musical “Los Miserables” celebró 28 años de su estreno en Broadway, consagrándose desde entonces como uno de las puestas en escena más entrañables y memorables en la historia del Teatro Musical en el mundo. La puesta está basada en el novela homónima escrita por Víctor Hugo, con música de Claude-Michel Schönberg, con letras de Herbert Kretzmer. La producción corre a cargo de Cameron Mackintosh.

Representada hasta el momento en 42 países en los cinco continentes, esta obra llegó a México en noviembre de 2002, teniendo como escenario el Teatro 1 del en ese entonces Centro Cultural Telmex, bajo la producción de Morris Gilbert, de Operadora Teatral MG, SC para Ocesa Entretenimiento, a cargo de Federico González Compeán.

Las letras fueron traducidas por Álvaro Cerviño, teniendo como base las traducciones de España y Argentina, países en donde se representó en 1992 y el año 2000, respectivamente. El resto del equipo creativo estuvo conformado por Ken Caswell como director; Mariano Detry, como director asociado; Seann Alderking, en la supervisión musical; Isaac Saúl como director musical; y Claudia Romero y el propio Cerviño como directores residentes.

En nuestro país “Los Miserables” fue protagonizada por Carlos Víttori, en el papel de “Jean Valjean”, mismo que alternó con Lisardo y Fazio Galván; Luis René Aguirre, interpretando un excelente  inspector “Javert”; Pía Aun, como “Fantine”; Roberto Blandon y Laura Cortés como el matrimonio “Thénardier”, Rodrigo de la Rosa y Ernesto D´Alessio alternando a “Marius”; Claudia Cota, como “Cosette”, y Natalia Sosa como “Eponine”, personaje que la consagró en el género musical.

También participaron actores como: José Antonio López Tercero, José Joel, Abel Fernando, Darío Ripoll, María Filippini, Leonardo Luiz, Beto Torres, Fabiola Zepeda, Marco Anthonio, Mike Sierra, José Luis Rodríguez, Alejandra Desiderio, Eduardo Ibarra y Federico DiLorenzo, entre otros; además de algunos invitados, como Angélica Vale, quien interpretó a “Eponine” y Andrés Perella, nieto de Roberto Gómez Bolaños “Chespirito”, quien dio vida a “Gavroche”.

Esta temporada fue más que entrañable para todos los que participaron en ella, incluyendo a quien esto firma, desempeñándome en el área de prensa, -aunque el productor Morris Gilbert no recuerde mi estadía en su equipo de trabajo-, por el simple hecho de ser LOS “Miserables”. El hecho de saber que el escenario del teatro era un pase directo a la París de 1832, era increíble y el poder pararse en él y tocar las enormes barricadas, construidas por los estudiantes y rebeldes, en la víspera de la revolución vivida en ese año, mucho más.

Como parte de la campaña de promoción de “Los Miserables” en la Ciudad de México, y teniendo como pretexto la celebración de las 200 representaciones, en el mes de mayo de 2003 se contó con la visita del compositor original de la música de la obra, Claude-Michel Schönberg, quien sin dudarlo aprobó la versión para el país de la obra.

Nacido en Hungría y compositor de otras partituras para musicales como “La revolución francesa”, “Miss Saigon” y “Martín Guerre”, reconoció en una charla que tuve con él que la primera razón que garantizaba en su momento la realización de un musical de “Los Miserables” era, simple y sencillo, la novela homónima escrita por Víctor Hugo.

Se puede tener la mejor música y las mejores letras del mundo, pero el tener el tema central equivocado, puede llevar el proyecto a la tumba, comentó en ese entonces. Lo más complicado para él y el resto de creativos de la versión original del musical, fue tomar esta novela de más de mil páginas y decidir qué era lo que se quedaba y lo que no, además de conservar en todo momento la esencia francesa del texto.

De esta manera llegaron a la decisión de contar la historia de “Valjean” y “Javert” y el resto de los personajes serían apoyos para narrarla, además de tener como soporte a “Cosette” y “Marius”, principales logros en la vida del ex convicto 23632, protagonista de “Los Miserables”.

“Los Miserables” en México cerró temporada el 30 de agosto de 2004, después de 711 representaciones y de haber sido vista por 850 mil espectadores, convirtiéndose en uno de los musicales favoritos en la historia de este género en nuestra ciudad.

Cabe mencionar que, después de dieciséis años en escena y 6 mil 680 representaciones, la producción de “Los Miserables” concluyó su temporada de estreno en Broadway en mayo de 2003, ocupando el quinto lugar en la lista de espectáculos con mayor permanencia en cartelera en ese lugar neoyorquino.

No obstante, tres años más adelante la obra regresó a escenarios de Broadway, en una temporada de noviembre de 2006 a enero de 2008, realizando algunas variaciones en su puesta, entre ellas la incorporación de proyecciones de colores vivos en el diseño de iluminación, así como la inclusión de un proscenio prolongado a ambos lados de las dos primeras filas de asientos.

En lo relacionado al libreto, se llevaron a cabo algunos cortes en el prólogo y se retomó un tema musical utilizado en la muerte del pequeño “Gavroche”, con el nombre “Ten Little Bullets”, la cual se había descartado en el proceso de creación del musical original. Christopher Jahnke fue el encargado de re-orquestar el musical, introduciendo en la instrumentación una caja y timbales, además de reducir la orquesta de 22 a 14 músicos.

En 2012 la industria de Hollywood realizó una versión de este musical, bajo la dirección de Tom Hooper. Esta producción fue bien recibida por los seguidores de la versión teatral, pues en ella se podría ver más allá de lo que se representaba en el teatro, pues la cámara negra en la que se llevaba a cabo la puesta desapareció para presentarnos escenarios en color y ambientes más reales.

El elenco fue encabezado por Hugh Jackman, Anne Hathaway, Russell Crowe, Eddie Redmayne, Sacha Baron Cohen, Amanda Seyfried, Helena Bonham Carter y Samantha Barks, entre otros.

Esta llegada al cine fue la responsable de que más adelante “Los Miserables” regresaran de forma oficial a la cartelera neoyorquina con un nuevo montaje, basado en el realizado en 2009 por los 25 años del estreno oficial de este musical en Londres.

En esta nueva propuesta, estrenada en Nueva York en marzo de 2014, se contó con la dirección de Laurence Connor y James Powell; el diseño de una nueva escenografía, la cual está inspirada en las pinturas de Víctor Hugo, sin disco giratorio; nuevo vestuario, diseño de iluminación y sonido, así como renovadas coreografías y la supervisión musical.


Según algunas fuentes, cabe la posibilidad de que esta nueva versión de “Los Miserables” llegue a México en un par de años, una vez que concluya la aún no iniciada temporada de “El Rey León”, en el año 2017 aproximadamente. Temporada que, afirmaron, llegó a peligrar al igual que la anterior  obra mencionada, debido a malos entendidos entre una de las empresas productoras y la empresa de Cameron Mackintosh; situación que fue resuelta por Federico González Compeán y demás directivos de Ocesa Entretenimiento.

29 de març 2015

Afina Serafina


+ info 
www.elpatronat.org

Fascinant i emotiu viatge



publicat per
25 de març de 2015
José Carlos Sorribes

Broggi deixa empremta de gran teatre a la seva versió d''Una giornata particolare'

Clara Segura, al fons, i Pablo Derqui, en una escena de l'obra. DAVID RUANO

El teatre té molt de viatge per a l'espectador i poques companyies com La Perla 29 i el seu director, Oriol Broggi, porten de la mà el seu públic en trajectes, sovint, de càrrega emotiva torrencial. A favor compten amb un espai escènic, com la Biblioteca de Catalunya, d'una mutabilitat fascinant en mans de Broggi. Allà s'ha instal·lat ara, en la seva nau gòtica, un microcosmos romà durant l'època del fascio. El que va retratar Ettore Scola en la seva recordada pel·lícula Una giornata particolare (1977), amb un mà a mà entre dues estrelles com Sofia Loren i Marcello Mastroianni.

Broggi ha recuperat un projecte que no va poder desenvolupar en el seu moment per un problema de drets, cosa que el va portar de forma paradoxal a l'alternativa de muntar el que és potser l'èxit més important de la seva trajectòria, Incendis. L'espera ha valgut la pena, perquè el director i la seva parella protagonista (Clara Segura i Pablo Derqui), amb el suport de Marcià Cisteró, tornen a deixar una altra mostra de gran teatre. Tota l'emocional atmosfera del film es concentra, i fins i tot augmenta, en la trobada d'unes hores entre Antonietta i Gabriele, dos ocellets maltractats i humiliats que disfruten d'un breu oasi en el desert moral de la Itàlia feixista, el dia que Hitler va visitar Mussolini el 1938 a Roma.

FUSIÓ CINE-TEATRE
El director no oculta la seva admiració per la pel·lícula, amb un inici que es projecta de forma generosa sobre l'escenografia. La fusió entre cine i teatre funciona i Loren dóna el relleu -de la pantalla a l'escenari- a Segura de manera gens forçada. Passa el mateix amb el desenvolupament de l'obra a partir de la fortuïta trobada entre una dona, mare de sis fills i casada amb un camisa negra -ella mateixa és una admiradora ingènua del Duce-, i un locutor de ràdio assetjat pel règim, per les seves idees i per ser homosexual.

Tot succeeix amb el ritme adequat a partir de la naturalitat amb què treballa La Perla, que mima detalls com aquell cafè que li fa Segura/Antonietta a Derqui/Gabriele o la truiteta que es cuina ell per sopar. La senzillesa de les coses ben fetes

-el brillant canvi escenogràfic per a l'escena de la terrassa- gaudeix del suport de l'excel·lent il·luminació d'Albert Faura i de l'espai sonor de Damien Bazin, tot i que la música

subratlli per moments massa l'alt voltatge emocional de l'obra.


Si Loren i Mastroianni eren elements clau del film, una versió teatral precisava d'un principi igual. El primer que ho sabia era el mateix Broggi i per això va escollir un duo guanyador. Descobrir Clara Segura resulta absolutament innecessari a aquestes altures, però mai deixa de sorprendre la capacitat d'aquesta actriu per matisar el gest, sempre en el to just, mai sobreactuat. I de Derqui, un actor en progressió imparable, el millor comentari que se'n pot dir és que es mou a la seva altura com el turmentat Gabriele.

28 de març 2015

La Passió de La Cava surt al carrer amb la Setmana Santa



publicat per
23 de març de 2015

Les representacions d’enguany, totes a l’aire lliure, es faran aquest cap de setmana, 28 i 29 de març, a les 20h al carrer Major i plaça Mossén Gabriel Zapater, i el 3 d’abril a les 21.30h abans de la processó del Divendres Sant. 23/03/2015L’Ajuntament de Deltebre i l’Associació ‘La Passió de la Cava’ es troben ultimant els detalls organitzatius de les representacions d’aquest 2015 que es duran a terme al carrer. Amb més de mig segle de vida la Passió, un enorme treball escènic, d’apropament i exploració als fets històrics de la vida, passió i mort de Jesucrist, ja va tenir escenificació a l’aire lliure el 2011 i 2012 i ara enguany es repeteix l’experiència a causa del tancament del saló parroquial Sant Miquel. Segons paraules del director i president de l’Associació ‘La Passió de la Cava’ Domingo Bertomeu “hi ha hagut un redisseny de l’obra amb la intenció de fer-la encara més propera, volem que el públic la visqui des de dins, que se senti part de la història”.
Per al regidor de Cultura de l’Ajuntament de Deltebre, Joan Alginet, “ la Passió és un dels esdeveniments culturals més importants del municipi i amb més tradició ja que es porta representant des del 1956” mentre afegia “l’escenificació al carrer pot donar-li un aire molt més proper” .

Basada en el text castellà de la Divina Tragedia de Jose Julio Martinez i adaptada al català col.loquial per Josep Marin, la Passió de La Cava es porta representant de forma intermitent des del 1956 al saló parroquial i des de fa quatre anys inclou una escenificació a l’aire lliure . La Passió de La Cava consta de 25 quadres i d’un total de 91 personatges, als quals donen vida 80 actors.

El teatre Cirvianum acull l'obra 'Idiota'



publicat per
27 de març de 2015

L'obra teatral 'Idiota' escrita i dirigida per Jordi Casanova i interpretada pels populars Ramon Madaula i Anna Sahun es presenta aquest dissabte a les 9 del vespre al Teatre Cirvianum. Es tracta d'una comèdia negra i d'un thriller ple d'enigmes. Madaula i Sahun protagonitzen un joc divertit i ple de suspens en el qual l'espectador haurà de resoldre els diferents obstacles que es troba el personatge principal: un home es presenta a unes proves psicològiques, molt ben remunerades, per formar part d'un experiment d'una important fundació. El que l'home creu que serà una manera fàcil i senzilla d'aconseguir els diners que necessita per solucionar els seus problemes econòmics, es convertirà en una autèntica trampa, tan física com psicològica. Una atractiva psicòloga el posarà a prova duent-lo a reaccions totalment insospitades per ell. Només concentrant-se serà capaç de sortir-se'n. Si no ho aconsegueix, el final serà fatal.
El repartiment el formen Ramon Madaula, amb un llarg bagatge teatral i recordades intervencions televisives (?Estació d'enllaç' o ?Ventdelplà'); i Anna Sahun, també amb una dilatada trajectòria als escenaris i amb aparicions a la petita pantalla (?Porca misèria' o ?La Riera').

l'Idiota' es va estrenar el novembre de 2014 a la sala muntaner de Barcelona. El dramaturg Jordi Casanovas torna al thriller i a la comèdia negra després d'obres com ?Un home amb ulleres de pasta', ?Sopar amb batalla' o ?Una història catalana', ?Pàtria', i ?Vilafranca, un dinar de festa major'.

Convocado el XIX Certamen Nacional de Teatro para Aficionados Ciudad de Benavente



publicat per
22 de març de 2015

El grupo de teatro Intercazia ha publicado las bases para los grupos de teatro que deseen participar en esta edición que tendrá lugar del 3 al 31 de octubre de 2015. Los interesados tendrán hasta el 19 de Junio para presentar sus obras.

BASES del XIX CERTAMEN NACIONAL DE TEATRO PARA AFICIONADOS “CIUDAD DE BENAVENTE”
Premiado como Mejor Certamen de Teatro Amateur 2014.
Confederación Española de Teatro Amateur (Centro Nacional AITA España).

1º.- Tendrá lugar en BENAVENTE, Zamora, del 3 al 31 de octubre de 2015.
2º.- Se desarrollará en ocho jornadas de una sola sesión siempre en sábado o domingo.
3º.- Todas las representaciones serán en castellano.
4º.- Las agrupaciones NO PROFESIONALES que deseen tomar parte en el proceso de selección deberán remitir dentro del plazo previsto en estas bases la siguiente documentación:

Solicitud según modelo oficial dirigida a:
Grupo de Teatro INTERCAZIA
Casa de Cultura del Excmo. Ayuntamiento de Benavente
Pza. De la Encomienda s/n
49600 BENAVENTE - Zamora -
Indicando en el sobre: XIX CERTAMEN NACIONAL DE TEATRO PARA AFICIONADOS “CIUDAD DE BENAVENTE”.

Historial del grupo

Fotocopia del C.I.F. del grupo
Ejemplar original o copia íntegra de la obra a representar.
Ficha técnica y artística de la representación
Fotografías de la representación
Críticas de prensa, si las hubiera.
DVD ÍNTEGRO DE LA OBRA.

La omisión de alguno de estos requisitos excluirá automáticamente al grupo del proceso de selección.

5º.- La gestión y pago a la SGAE (Sociedad General de Autores de España, derechos de autor) correrán a cargo de cada grupo seleccionado, no haciéndose responsable la Organización de este incumplimiento.
6º.- Las obras que se envíen, en caso de ser seleccionadas, deberán ser representadas sin cambios de texto con respecto al enviado. La modificación de alguna de sus partes, tanto omisiones como añadidos sobre el texto enviado puede ser causa de descalificación así como la supresión o cambio de actores o actrices participantes según la documentación recibida en el momento de la solicitud de participación.
7º.- El plazo de presentación de la documentación quedará cerrado el día 19 de junio de 2015.
8º.- Un Comité de selección determinará en base a la documentación recibida y circunstancias teatrales de cada grupo, los 8 grupos que han de intervenir en el Certamen y 3 grupos más como reservas.
9º.- Una vez realizada la selección se comunicará a todos los grupos, seleccionados o no seleccionados, el resultado de la misma.
10º.- Los 8 grupos seleccionados y los 3 grupos reservas deberán proporcionar a la Organización carteles y programas de mano con una antelación mínima de 15 días a la fecha de inicio del Certamen.
11º.- Las representaciones tendrán lugar en el Teatro Reina Sofía de Benavente, cuyas características técnicas son las siguientes:

TEATRO A LA ITALIANA
Embocadura 8’35 m
Fondo 10’90 m
Altura 5’60 m


12º.- Cada uno de los 8 grupos participantes recibirá la cantidad de 1.000 € en concepto de participación.
La no asistencia de al menos un representante del grupo al acto de clausura implicará la pérdida de la cuantía económica que corresponda.
13º.- Un jurado, designado por la Organización concederá los premios establecidos para este Certamen y que son los siguientes:

PRIMER PREMIO entregado por el Excmo. Ayuntamiento de Benavente, trofeo INTERCAZIA y diploma.
SEGUNDO PREMIO entregado por el Grupo de teatro Intercazia, trofeo INTERCAZIA y diploma.
TERCER PREMIO Entregado por Fundación Caja Rural de Zamora, trofeo INTERCAZIA y diploma.

Trofeos INTERCAZIA y diploma a:
Mejor montaje y dos finalistas
Mejor dirección y dos finalistas.
Mejor vestuario y dos finalistas.
Mejor actor principal y dos finalistas.
Mejor actriz principal y dos finalistas.
Mejor actor de reparto y dos finalistas.
Mejor actriz de reparto y dos finalistas.
PREMIO ESPECIAL DEL PÚBLICO y dos finalistas.

14º.- Los tres primeros premios no podrán ser declarados desiertos ni podrán ser compartidos.
15º.- Las documentaciones recibidas quedarán en propiedad de la Organización y no se devolverán. (Se aconseja hacer copia de la documentación enviada), pudiendo utilizar esta documentación en este Certamen o en posteriores ediciones.
16º.- La presentación de la documentación exigida implica la aceptación de las presentes bases en su totalidad.
17º.- Cualquier circunstancia no prevista en las presentes bases será resuelta de forma inapelable por la Organización.
Más información: intercazia@hotmail.com
Coordinadores del Certamen:
José Carlos Baños 980634330
Dely Maniega 687431756
Alberto Ayerbe 980631839

Grupo de teatro INTERCAZIA: intercazia@hotmail.com

27 de març 2015

L’amor impossible de “Romeo i Julieta” arriba a la Sala Cabanyes



Enric Lucena i Toni Luna dirigeixen el clàssic de Shakespeare al capdavant d’un equip molt jove

Un dels grans clàssics de William Shakesperare, “Romeo i Julieta”, arriba aquest cap de setmana a la Sala Cabanyes amb un muntatge que emocionarà els espectadors. Enric Lucena i Toni Luna porten a l’escenari una posada en escena agosarada de l’obra, amb un repartiment molt jove que encapçalen Anna Piqué (Julieta) i Martí Cano (Romeo). En el muntatge destaquen les escenes de les lluites, per les quals els actors s’han preparat expressament.

Romeo i Julieta són dos joves nascuts en famílies enfrontades, els Montagú i els Capulet, que s’enamoren en un ball. Tot i saber que el seu amor topa amb la rivalitat de les dues nissagues, els dos enamorats es prometen fidelitat eterna. L’odi entre els Montagú i els Capulet, però, serà més fort que no pas l’amor dels dos joves.

Escrita fa més de 400 anys, la tragèdia dels amants de Verona s’ha convertit en l’arquetip dels amors impossibles i la seva tràgica història s’ha reinterpretat centenars de vegades tant damunt dels escenaris com al cinema i la literatura.

De “Romeo i Julieta” se’n faran sis representacions, amb la interrupció del cap de setmana de Pasqua, abans d’abaixar el teló el dia 19 d’abril. Per a reservar entrades, cal fer-ho a través de la pàgina web de la Sala Cabanyes; al telèfon 618.77.30.13 els divendres a la tarda o en horari de taquilla.

Concert el 9 de maig
Les representacions del muntatge tindran un complement musical amb el concert “Romeo i Julieta a l’òpera”, que farà el 9 de maig vinent la soprano Marga Cloquell a l’Espai Saleta. Al llarg de la història, l’amor entre Romeo i Julieta ha enlluernat artistes de totes les disciplines. En l’òpera, s’han inspirat en el text de Shakespeare compositors com Vicenzo Bellini o Charles Gounod, dels quals se n’interpretaran diverses peces.

Dies de representació:
Divendres, 27 de març de 2015 - 21:30
Diumenge, 29 de març de 2015 - 18:30
Dissabte, 11 d’abril de 2015 - 21:30
Diumenge, 12 d’abril de 2015 - 18:30
Dissabte, 18 d’abril de 2015 - 21:30
Diumenge, 19 d’abril de 2015 - 18:30

Lloc:
Sala Cabanyes (La Riera, 110-120)
Horari de taquilla:
Els caps de setmana de representació, divendres i dissabtes, de 8 a 9 del vespre
Informació i reserva de localitats: A la página web www.salacabanyes.cat,
al telèfon 618.77.30.13 (divendres, de 6 a 9 del vespre)
 i, en horari de taquilla, al 93.790.85.02
 Preu:
11 euros

Manifest de l'AADPC del Dia Mundial del Teatre 2015



publicat per

Durant molts anys el Manifest del Dia Mundial del Teatre ha estat escrit per una persona rellevant del món cultural i teatral del nostre país. Enguany no hem cregut necessari que cap veu fos la protagonista. Els professionals de l’escena ens dirigim a la ciutadania.

Des del segle XIX ens acompanya el lema “The show must go on”. L’espectacle ha de continuar malgrat el que pugui passar. I així, durant anys, hem anat fent camí. Aquest camí s’acosta a un precipici que ens fa plantejar, justament, si l’espectacle ha de continuar malgrat tot. Som corresponsables d’haver arribat fins aquest punt crític però, al mateix temps, ens erigim com el principal actor per reconduir aquesta feixuga realitat.

Vivim del sobrant: El preu mitjà d’una entrada de teatre a Catalunya és de 20€. Si assumim que la gran majoria d’entrades tenen algun descompte, podem dir que el preu és de 17€. A aquests li descomptem  el 21% d’IVA i el 10% de drets d’autor. L’espectacle s’ha de visibilitzar i, per fer-ho, ens cal invertir un 15%  en publicitat. Això ja ens deixa un 54% del preu total de l’entrada. Però la cosa no acaba aquí. D’aquest percentatge hem de descomptar el 35%, 40% o, fins i tot, el 50% de la recaptació. Posem-nos en aquest darrer supòsit, el 50%... finalment hem arribat al 27% que ens pertoca del total de l’entrada, és a dir, 4’59€. D’aquest 4’59€ hem de viure actors, directors, escenògrafs, figurinistes, utillers, etc... Qui, a la vegada, hauran de descomptar un altre percentatge del que hagin guanyat per tal de poder-ho cobrar.
Els creadors, la clau de tot l’engranatge, rebrem les sobres. La recompensa vocacional que ens suposa fer la nostra feina ja no és suficient.

Volem l’aplicació immediata d’un IVA cultural raonable.

No volem tenir l’IVA cultural més alt d’Europa que pot suposar la pèrdua de 43 milions d’espectadors, la reducció d’un 30% de la recaptació a l’Estat, la pèrdua de 4.500 llocs de treballs directe i el tancament del 20% de les empreses de la indústria cultural.

Volem que els professionals puguin viure del seu ofici.

No volem que els professionals de l’espectacle hagin d’abandonar la professió per poder viure amb una mínima qualitat de vida.

Volem que s’assumeixi que la cultura és el tercer sector ocupacional de la Unió Europea.

Volem una Llei de Mecenatge justa i raonable.

No volem que s’incompleixin els convenis.

Volem una reformulació de la política de subvencions culturals.

No volem unes subvencions que marginin una gran part del motor teatral del país.

Volem que la inversió en cultura no vagi a infraestructura.

Volem que les institucions garanteixin l’accés a la cultura i al teatre a tota la societat.


Volem que ens feu costat, que seguiu omplint les sales de teatre de Catalunya i arreu. Nosaltres seguirem treballant, com sempre, per fer-vos gaudir d’aquest art.

MISSATGE DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2015



Els veritables mestres del teatre es troben més aviat fora de l’escena. I generalment no tenen cap interès en el teatre com a màquina per repetir convencions i reproduir clixés. Ells busquen l’origen del batec, els corrents vius que tendeixen a evitar les sales d’actuació i les multituds propenses a copiar un món o altre. Fem còpies enlloc de crear mons que estan centrats o fins i tot condicionats a un debat amb el públic, a emocions que creixen sota la superfície. I realment no hi ha res que pugui revelar les passions amagades millor que el teatre.
La majoria de vegades me’n torno a la prosa com a guia. Dia sí dia també em trobo pensant en escriptors que fa gairebé cent anys van descriure de manera profètica però també continguda el rebuig dels déus europeus, el crepuscle que va submergir la nostra civilització en una foscor que encara ha d’il·luminar-se. Estic pensant en Franz Kafka, Thomas Mann i Marcel Proust. Voldria també avui incloure-hi John Maxwell Coetzee, entre aquest grup de profetes.
El seu comú sentit de l’inevitable fi del món –no del planeta sinó del model de les relacions humanes- i de l’ordre social i el caos, és punyentment actual per nosaltres aquí i ara. Per a nosaltres que vivim després de la fi del món. Que vivim malgrat crims i conflictes que diàriament esclaten en llocs nous més ràpid del ritme que els mitjans ubics poden mantenir.
Aquests conflictes esdevenen de seguida avorrits i s’esvaeixen dels reportatges de premsa, per no tornar-hi mai més. I ens sentim indefensos, horroritzats i acorralats. Ja no som capaços de construir torres, i els murs que tenaçment construïm ja no ens protegeixen de res, ans al contrari, ells mateixos requereixen la protecció i la cura que consumeixen gran part de la nostra energia vital. Ja no tenim la força per provar d’entreveure què hi ha més enllà de la porta, rere el mur. I per això és exactament que el teatre hauria d’existir i on hauria de buscar la seva força. Per aguaitar allà on mirar està prohibit.
“La llegenda cerca explicar el que no pot ser explicat. Perquè es basa en la veritat i cal que acabi en l’inexplicable”, així és com Kafka va descriure la transformació de la llegenda de Prometeu. Sento profundament que les mateixes paraules haurien de descriure el teatre. I és aquesta classe de teatre, fonamentat en la veritat i que troba el seu final en l’inexplicable el que desitjo per a tots els seus treballadors, aquells que són a escena i aquells que són a la platea, i ho desitjo amb tot el meu cor.
Krzysztof Warlikowski

Traducció: Teatre Municipal de l’Escorxador (Lleida)

L’autor:
Krzysztof Warlikowski (Polònia, 1962) és un dels grans directors d’escena europeus de la seva generació. En col·laboració amb l’escenògrafa Małgorzata Szczęśniak, Warlikowski és el creador d’ imatges teatrals excepcionals. El seu procés de treball, que porta els actors a les capes més profundes de creativitat, li ha permès, sense obviar els autors contemporanis, representar Shakespeare des de perspectives inèdites o tragèdies gregues des d’un punt de vista subversiu.
Des de 2008 és el director artístic del Nowy Teatr de Varsòvia, on ofereix una visió molt personal del rol del teatre dins la societat, que passa per la participació dels espectadors en el debat sota el lema "Sortir del teatre".

Els muntatges de Warlikowski, que també inclouen l’ òpera, han voltat pels millors escenaris i festivals del món recollint nombrosos guardons.

Fedra



publicat per

Una de les grans obres de Jean Racine, considerat un dels mestres de la literatura francesa.

Basada en la tragèdia grega del mateix nom narra la història d’una dona enamorada del seu fillastre Hipòlit. Fedra no escolta el que li dicta la raó i, cegada per la passió, li confessa el seu amor. Ferida pel rebuig i deixant-se portar per la ràbia calumnia en públic al seu fillastre.

Emma Vilarasau interpreta un dels personatges femenins més atractius de la història del teatre: una dona independent, forta i decidida que, malgrat les seves virtuts, acaba sent víctima de la seva irrefrenable passió humana.

Un impactant retrat del desig femení, de l’amor no correspost, de la pulsió sexual soterrada i exorbitant, del sentiment de culpa, de l’autodestrucció, de la vulnerabilitat i dels perills de la passió i de la complexitat de les relacions familiars.

Direcció: Sergi Belbel
Amb: Emma Vilarasau, Mercè Sampietro, Lluís Soler, Xavier Ripoll, Queralt Casanyas, Jordi Banacolocha i Gemma Martínez

Activitats relacionades
Post-funció amb membres de la companyia.
Divendres 27 de març, un cop finalitzada la funció
Teatre Monumental
Col·loqui amb els membres de la companyia a l’entorn de l’espectacle.
Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Divendres 27 de març
21 h
Teatre Monumental
28 euros platea / 26 euros amfiteatre

Recordar, del llatí re-cordis, tornar a passar pel cor



publicat per
http://culturamataro.cat
aula de teatre Damià Costa ©

El Dia Mundial del Teatre va ser creat l’any 1961 per l’Institut Internacional del Teatre i se celebra cada 27 de març. Aquest dia s’organitzen milers d’actes relacionats amb el teatre arreu del món alhora que es llegeix un manifest que reflexiona a l’entorn de les arts escèniques i la cultura de la pau.
Mataró se suma a aquesta efemèride amb una programació que vol apropar elements de la formació i la creació teatral als espectadors.

Una mostra d’un procés de creació teatral a partir del monòleg shakespearià per excel.lència que deriva en un exercici escènic de memòria històrica a càrrec d'alumnes de l'Aula de Teatre dirigits per Oriol Colomer.

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Divendres 27 de març
18 i 20 h
Pati de la Presó

Entrada lliure

Bosch i Boixaderas interpreten ‘El crèdit’ a La Sala d’Argentona



publicat per
27 de març de 2015

'El crèdit' s'emmarca dins dels actes que Argentona programa pel Dia Mundial del Teatre, que també inclou l’espectacle de carrer 'Pista, Pista!'

Divendres 27, a les 9 de la nit a La Sala d’Argentona (Plaça Nova, s/n)


Si demanar un crèdit fa cinc o sis anys podia semblar bufar i fer ampolles, fer exactament el mateix l'any 2013 s'ha convertit en una tasca gairebé quixotesca condemnada indefectiblement al fracàs. D'això i de la persistent, enutjosa i cruel crisi econòmica en parla Jordi Galceran a la seva última obra, “El crèdit”, amb l'humor àcid i terriblement lúcid a què ens té acostumats, i en la que Sergi Belbel dirigeix dos altres Jordis, autèntics "monstres" de l'escena teatral catalana: Boixaderas i Bosch. L'obra, que es podrà veure aquest cap de setmana a Argentona, recorda la mítica 'El mètode Grönholm' i ofereix un duel interpretatiu de luxe. "El crèdit" s'emmarca dins dels actes que Argentona programa pel Dia Mundial del Teatre, que també inclou l’espectacle de carrer “Pista, Pista!” de la companyia Mortimers. Un cabaret d’extravagàncies amb teatre d’humor i pallassos amb música en directe, que tindrà lloc diumenge dia 29, a les 12 del migdia a la plaça de Vendre.

Intercazia recibe hasta el 19 de junio propuestas para el certamen teatral



publicat per
19 de març de 2015

La organización cultural selecciona ocho grupos que actuarán entre el 3 y el 31 de octubre en el Reina Sofía

S. G. C. El grupo de teatro Intercazia ha abierto el plazo de inscripción a los grupos de aficionados que quieran participar en el Certamen que organizan y que este año alcanza su decimonovena edición.
El concurso ha recibido la consideración de Mejor Certamen de Teatro Amateur 2014 que otorga la Confederación Española de Teatro Amateur desde el Centro Nacional AITA España.
Las propuestas pueden enviarse hasta el día 19 de junio y de ellas se seleccionarán ocho grupos que actuarán entre el 3 y el 31 de octubre en las tablas del teatro Reina Sofía de Benavente, durante los fines de semana.
Tal y como establecen las bases, que Intercazia ha dado a conocer a través de Internet, cada uno de esos ocho grupos recibirán mil euros en concepto de participación, ayudando así a los gastos que supone la preparación de la obra, los desplazamientos y, en muchas ocasiones, la estancia en la ciudad tras la actuación.
Las representaciones deben ser realizadas en castellano y las agrupaciones que se presenten no podrán ser profesionales.
La gestión y pago a la Sociedad General de Autores de España (SGAE) de los derechos de autor corren a cargo de cada grupo seleccionado, especificando la organización de que no se hará cargo de este incumplimiento en el caso de que tenga lugar.
Trece premios distintos
Intercazia otorga en su Certamen trece premios diferentes.
Los tres primeros premios reconocen el conjunto de la obra según el jurado. También se hace especial mención al mejor montaje, mejor dirección, mejor vestuario, mejor actor y actriz principal y a los mejores actor y actriz de reparto, así como a los dos finalistas de dichas categorías.

El público también otorga a través de sus abonados un primer premio más los dos finalistas de las representaciones que más votos reciban.

26 de març 2015

Un Dia Mundial del Teatre molt pròdig



publicat per
25 de març de 2015
Comas Soler

‘El frec de la paraula’ ha iniciat la celebració
Un moment de 'El Frec de la Paraula' al Monumental

Amb la platea del Monumental ben plena, dilluns va tenir lloc el primer de la sèrie d’actes que s’han programat a la ciutat per commemorar el Dia Mundial del Teatre que es du a terme cada 27 de març. Aquesta és una diada establerta l’any 1961 per un organisme de la UNESCO,  l’Institut Internacional del Teatre, que se celebra arreu del món amb diversitat d’activitats i espectacles. Com a nexe comú a tots es fa la lectura d’un missatge que cada any s’encarrega a algun personatge famós relacionat amb les arts escèniques i que és un manifest que reflexiona sobre el paper del teatre en la societat actual.

Bona iniciativa
Aquest any la productora mataronina Factea Produccions, amb el suport de l’Ajuntament, ha aconseguit reunir vuit actors i actrius mataronins molt coneguts, tots qualificats professionals sorgits de la gran incubadora de talents que és la Sala Cabanyes: Jordi Bosch, Sara Espígul, Joan Pera, Roger Pera, Clara de Ramon, Boris Ruiz, Albert Triola i Montse Vellvehi. Sota el títol ‘El frec de la paraula’ i amb direcció d’Oriol Miras i Marc Molina, han realitzat durant gairebé una hora lectures dramatitzades de fragments de textos d’autors tan diversos com Beckett, Brossa, Koltès, Pàmies, Rostand o Shakespeare. En un escenari decorat amb estibes d’elements de vestuari, d’atrezzo i d’acompanyament musical, la vetllada ha demostrat ser una molt bona iniciativa i amb la complicitat del públic ha esdevingut un amable homenatge local i festiu a l’art de l’escena. En acabar, Toni Cabré, dramaturg també mataroní, ha estat l’encarregat de llegir el manifest escrit enguany pel director polonès Krzysztof Warlikowski.

I més...

Els actes de celebració continuen durant la setmana. El dia 24 s’organitzen visites guiades al Teatre Monumental, amb explicació de curiositats i anècdotes d’aquest local municipal. Al pati de la Presó, el dia 27, els alumnes de l’Aula de Teatre i de La Saca mostren conjuntament el muntatge ‘Recordar, del llatí, re-cordis, tornar a posar al cor’ que els ha dirigit el professor Oriol Colomer. El mateix divendres, dins la temporada estable del Monumental, es pot veure ‘Fedra’, de Jean Racine, dirigida per Sergi Belbel. I  a la Sala Cabanyes, els dies 27 i 29 s’escenifica ‘Romeo i Julieta’ de Shakespeare, amb direcció d’Enric Lucena i Toni Luna. D’altra part, a Dòria llibres es presenten dues publicacions de textos  teatrals, el dia 27 ‘Meitat i Meitat’ i el dia 28 ‘Lo tres de nou’. Tot plegat, un menú molt complet.

"Kumen" logra diecinueve nominaciones a los premios nacionales de teatro aficionado



publicat per
21 de març de 2015
E. Peláez

La compañía langreana, que obtuvo el pasado año tres galardones, aspira a las principales categorías en la gala que se celebrará en Madrid

La obra "Casanova, memorias de un libertino", que fue estrenada en La Felguera. FERNANDO RODRÍGUEZ

La compañía langreana "Teatro Kumen" ha cosechado 19 nominaciones para los segundos premios Escenamateur de las Artes Escénicas, convocados por la confederación del mismo nombre, que reúne a federaciones y grupos aficionados a nivel estatal. Los galardones se entregarán el día 28 en la sala Berlanga de Madrid. Ya el pasado año, el grupo langreano se alzó con tres galardones. En esa ocasión acudió a la gala con nueve nominaciones.

De las diecinueve de esta edición, doce pertenecen a la obra "Casanova, memorias de un libertino". Entre ellas figuran las de mejor espectáculo, dirección, autor, protagonista femenina para Guiomar Ardura, y protagonista masculino, en la que "Teatro Kumen" tiene dos aspirantes, José Manuel González y Cos Cueva. También aspiran a conseguir un premio José Manuel González y Miguel Ángel Peinado como secundarios y Laura Saavedra y Paula Moya, como secundarias, junto con las candidaturas a mejor escenografía y espectáculo. Estas doce nominaciones optan a nueve premios, a los que se unen tres menciones especiales de mejor cartel teatral, fotografía y reportaje en pro del teatro amateur. Para estas últimas el grupo langreano logró siete candidaturas.

Con otra obra, "Troyanas" son dos nominaciones, a mejor fotografía y cartel; y una con "Anfitrión 2.11", "Buenas noches mi general" y "Las noches perdidas", en fotografía. En este apartado participa Fernando Rodríguez, fotógrafo de LA NUEVA ESPAÑA, con trabajos sobre obras de Teatro Kumen. Las otras dos nominaciones se integran en la categoría de mejor reportaje.


Otros dos grupos asturianos aspiran a premios. "Teatro Contraste" tiene diez nominaciones; y "La Peseta Teatro", ocho. En la gala que se celebrará en la Sala Berlanga se entregarán once premios y tres menciones especiales. El acto, en el que colabora la Fundación SGAE, se abrirá con la inauguración de la exposición "Una mirada a las artes escénicas amateur". Posteriormente se entregarán los galardones. "Teatro Kumen", que es compañía residente del Nuevo Teatro de La Felguera, opta también a distinciones en seis categorías en el Certamen Nacional de Teatro Amateur "Ciudad de la Bañeza" por la obra "Las Troyanas".

25 de març 2015

Els gemecs de la discòrdia



publicat per
www.elepriodico.cat
22 de març de 2015
Imma Fernández

El cineasta Cesc Gay debuta en el teatre amb la comèdia 'Els veïns de dalt'
Cesc Gay (al fons) i la seva dona, Àgata Roca, en un assaig de l'obra.

Incisiu i àcid diseccionador del món de la parella en la seva filmografia ('En la ciutat', 'Una pistola en cada mano'... ), el cineasta barceloní Cesc Gay s’ha posat còmic en el seu debut teatral, 'Els veïns de dalt', que estrena aquest dilluns al Teatre Romea. Nora Navas (Laura) i Jordi Rico (Salva) són els veïns de dalt. I pels sons que travessen les parets, els va d’allò més bé. La sorollosa partitura, no obstant, desespera Pere Arquillué (Juli) i Àgata Roca (Anna), els del pis de sota. La seva relació grinyola i no estan per a concerts. Els conviden a sopar. Juli vol treure a la taula l’espinós assumpte. Hi haurà sorpreses. «Es genera un debat sobre els usos i costums sexuals que portarà a molts altres llocs», avança Gay.

L’arrencada de l’obra, confessa l’autor i director, la va viure ell mateix amb uns antics veïns molt fogosos que pertorbaven la pau familiar. «A qualsevol hora, sentíem sorolls estranys, seguits d’una gran varietat de gemecs i esbufecs», il•lustra. «Ja no hi són», informa amb alleujament Gay. Però li van deixar la «guspira» per a una història que ell va intuir més apropiada per a l’escena que per a la gran pantalla. «Feia anys que volia fer teatre, però tenia molta por i no trobava mai el text idoni. Aquest té un to de comèdia diferent del del meu cine. I em vaig decidir a donar-hi forma teatral».

La comèdia, assegura, és el gènere que prefereix com a espectador de teatre. «És amb el que més disfruto», afirma. La seva dona, Roca, integrant de la companyia T de Teatre, li ha donat, segurament, moltes alegries. Ara ell l’ha sorprès, diu l’actriu, amb una «comèdia de ritme trepidant i regust amarg». Un gènere en què debuta Navas i que rescata Arquillué després d’anys exhibint el seu perfil dramàtic.
A Gay sempre li ha interessat retratar el món pròxim i real. «M’agrada escriure sobre el que li passa a la gent normal. No parlo mai de policies corruptes, zombis o superherois. Busco l’empatia del públic amb els sentiments». En la vida en parella, remolí de conflictes, hi troba un filó. «És un repte majúscul, ple d’adversitats. I tot i així, els homes i les dones seguim intentant-ho. Crec que només amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia».
MÉS ÍNTIM

Del seu baptisme escènic valora la «intimitat i proximitat» amb què es treballa, lluny de la infinitat de productors, i les seves parentes, que treuen el nas en els rodatges. «A més a més, en el teatre quan aca-
bo me’n vaig i són els actors els que es queden amb l’obra. En el cine, ells són els que se’n van i jo em quedo sol, per editar-la i muntar-la», raona. Tan grata ha sigut l’experiència que pensa repetir-la. «Si no fem el ridícul, tornaré». Abans, a la tardor, estrenarà la seva nova pel•lícula, Truman, amb la qual fa un gir molt emotiu a la seva claqueta. Els actors Ricardo Darín i Javier Cámara protagonitzen una història sobre l’«amistat en temps difícils; un passeig de quatre dies que comparteixen uns amics, un dels quals està malalt». «Tocarà les fibres», vaticina.

24 de març 2015

'L'orfe del clan dels Zhao' i 'Doña Rosita', triomfadores de la crítica



publicat per
23 de març de 2015

L'Orfe del clan dels Zhao, l'obra èpica que neix d'Oriol Broggi a partir d'un text de Ji Junxiang (s.XIII), ha estat la gran escollida dels crítics: s'ha emportat el guardó en la categoria d'Espectacle en la XVII edició dels Premis de la Crítica, entregats aquesta nit a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona. Oriol Broggi, per la seva banda, ha obtingut també el Premi de la Crítica a la Direcció d'escena pel mateix espectacle, mentre que Marc Artigau i el mateix Broggi han estat guardonats en la categoria de Dramatúrgia per L'Orfe del clan dels Zhao, un muntatge que s'ha imposat en tres de les set categories a les quals optava. Seguint amb les produccions catalanes, el Premi de la Crítica al Text més destacat de quants es van representar al llarg de l'any 2014 ha estat per La Pols, de Llàtzer Garcia.

Després de cinc anys sense convocar-se, els guardons reneixen per iniciativa de l'Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques Recomana, amb la voluntat fundacional de reconèixer l'excel•lència dels professionals i produccions catalanes de les arts escèniques que durant l'any natural anterior hagin estat especialment valorats per la crítica. Compten amb la complicitat dels crítics de teatre, dansa i teatre familiar, i el patrocini de Damm. La gala d'entrega dels XVII Premis de la Crítica ha estat conduïda per Toni Puntí (director i presentador del programa Ànima del 33) i Anna Pérez Pagès (directora i presentadora del programa Àrtic de BTV i amenitzada per Divinas.

Passem als premis als actors i actrius. Rosa Renom ha estat reconeguda en la categoria d'Actriu principal pel seu paper a El president, mentre que Ivan Benet ho ha estat en la categoria d'Actor principal per Informe per a una acadèmia. Per la seva banda, Mercè Arànega ha obtingut el guardó a la Millor Actriu de repartiment pel seu treball a Doña Rosita la soltera i Oriol Genís el Premi de la Crítica a l'Actor de repartiment pel mateix espectacle.

Però el reconeixement a aquesta Doña Rosita no acaba aquí. S'ha imposat en tres categories més: Jordi Queralt ha merescut el premi a l'Espai escènic; Lionel Spycher el de a l'Il•luminació i Míriam Compte el de Vestuari. En total, el muntatge s'ha emportat quatre dels cinc premis als quals optava. Desde Berlín. Tributo a Lou Reed, també ha acaparat dues de les categories tècniques: Disseny de vídeo (per a Miguel Ángel Raió) i Espai sonor (atorgat a Jaume Manresa).

Les Noves Tendències també han estat destacades per la crítica. El premi ha recaigut a A House in Asia., de la Agrupación Señor Serrano. I la proposta Kyla ha rebut el Premi Revelació, que ha estat atorgat als seus creadors Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya i Junyi Sun.

Acabem amb el Premi de la Crítica al Musical, que ha guanyat Bare. Per sobre de totes les coses, de Madam Teatre i, com espectacle internacional, l'Ubu Roi de la companyia Cheek by Jowl amb direcció de Declan Donellan.

LES NOVETATS
La gran novetat de la XVII edició dels Premis de la Crítica ha estat la creació dels premis de Dansa i Teatre Familiar, per als quals s'ha constituït un jurat específic. L'endrapasomnis, de la companyia Teatre al detall, ha guanyat en Teatre familiar. Pel que fa a la dansa hi ha hagut premi doble: Vader, de Peeping Tom (Espectacle internacional de dansa) i Lo Real, de Israel Galván (Espectacle de dansa).

Durant la gala s'ha entregat també el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer a tota una carrera o contribució significativa al teatre català a l'escenògrafa i figurinista a Montse Amenós. I el Premi de la Crítica en la categoria de Sala a La Sala Flyhard.

ELS JURATS
Els jurats dels Premis de la Crítica estan composats per professionals que, de manera regular i destacada, han exercit la prescripció escènica durant com a mínim els cinc anys previs a cada edició, en mitjans escrits, audiovisuals i/o digitals. Així, en aquesta XVII, hi han participat Joan Anton Benach, Jordi Bordes, Sergi Doria, Santi Fondevila, César López Rossell, Iolanda G. Madariaga, Juan Carlos Olivares, Ramon Oliver, Xavi Pardo, María José Ragué i Andreu Sotorra, en la categoria Teatre.

Pel que fa a la Dansa, els membres del Jurat ha estat fomat pels especialistes Carmen del Val, Sara Esteller, Montse Otzet, Bàrbara Raubert i Jordi Sora. I, finalment, el jurat familiar està compost per Ferran Baile, Jordi Bordes, Núria Cañamares, Víctor Giralt, Iolanda G. Madariaga, Andreu Sotorra i Josep M. Viaplana.

Al llarg de la seva història, aquests guardons han viscut diverses interrupcions. Després de 13 edicions seguides, i malgrat el gran prestigi assolit, els Premis de la Crítica van desaparèixer l'any 2001. Es van reprendre l'any 2008 en un intent de recuperació que va continuar fins al 2010. Ara, en aquesta nova etapa, el desig és mantenir la data de l'entrega de premis al voltant de la diada del 27 de març, Dia mundial del teatre.

Recomana, organitzadora dels XVII Premis de la Crítica L'Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques Recomana va néixer el juny del 2013 com a plataforma virtual que aglutina 40 crítics a la pàgina web Recomana.cat. Recomana és un projecte professional d'acompanyament a l'espectador, amb la voluntat de garantir-li la major satisfacció en el consum cultural. Recomana ofereix a l'usuari un ampli ventall de crítiques de la cartellera de Barcelona i bona part de Catalunya, també accions presencials relacionades amb determinats espectacles.

PALMARÈS DELS XVII PREMIS DE LA CRÍTICA:
Premi Gonzalo Pérez de Olaguer per a Montse Amenós

Teatre Familiar a l'espectacle: L'endrapasomnis de (Teatre al detall)

DANSA
Millor Espectacle: Lo Real de Israel Galván
Espectacle Internacional: Vader de Peeping Tom

TEATRE
Revelació: Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya, Junyi Sun per Kyla
Noves Tendències: A House in Asia (Agrupación Señor Serrano)
Sala: Sala Flyhard
Espai Sonor: Jaume Manresa per Desde Berlín. Tributo a Lou Reed
Disseny de vídeo: Miguel Ángel Raió per Desde Berlín. Tributo a Lou Reed
Il•luminació: Lionel Spycher per Doña Rosita la soltera
Vestuari: Míriam Compte per Doña Rosita la soltera
Espai Escènic: Jordi Queralt per Informe per a una acadèmia
Actor de Repartiment: Oriol Genís per Doña Rosita la soltera
Actriu de Repartiment: Mercè Arànega per Doña Rosita la soltera
Musical: Bare. Per sobre de totes les coses., de Madam Teatre
Adaptació / Dramatúrgia: Marc Artigau i Oriol Broggi per L'orfe del clan dels Zhao
Text: La Pols, de Llàtzer Garcia
Actor Principal: Ivan Benet per Informe per a una acadèmia
Actriu Principal: Rosa Renom per El president
Direcció d'Escena: Oriol Broggi per L'orfe del clan dels Zhao
Espectacle Internacional: Ubu Roi, amb direcció de Declan Donellan / Cheek by Jowl

Espectacle: L'orfe del clan dels Zhao. Producció: La Perla 29 

«Hem intentat fer teatre popular de qualitat»



publicat per
21 de març de 2015
Imma Fernández
foto  Joan Lluís Bozzo (esquerra), Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. MÒNICA TUDELA

Dues estranyes paraules que de petit es va inventar Joan Ollé, amb qui van iniciar la seva aventura escènica, donen nom a la companyia pionera i estendard del teatre musical català. Dagoll Dagom -integrada per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel- va complir l'any 2014 40 anys al peu del canó. Ho van celebrar tornant a ancorar, renovat, Mar i cel, el seu vaixell insígnia. «El més difícil ha sigut resistir. Hem superat Franco i el rei Joan Carles», fa broma Bozzo, el director de les produccions, que resumeix les quatre dècades d'un viatge fascinant: «Hem intentat fer teatre popular de qualitat».

Abanderats d'una comercialitat sense complexos, allunyada d'elitismes, el grup es va convertir en la veu d'un gènere de gran factura que va acostar un públic nou i nombrós a les platees. Quan la sarsuela va desaparèixer del Paral·lel, recorda Cisquella, va quedar un gran buit. Ells el van omplir amb rigor i creativitat i, encara més, van formar molts artistes i van despertar l'interès pel musical no tan sols dels espectadors sinó també dels professionals del futur. «El millor elogi és quan ens diuen que van voler fer teatre després de veure Antaviana, La nit de Sant Joan...», diu Bozzo. «Ara hi ha joves molt preparats en el gènere, hi ha escoles, i nosaltres hi hem contribuït», afegeix Cisquella.

La tasca pedagògica, amb funcions escolars, és un altre dels èxits d'una companyia que defensa el seu repertori i el rescata sense pudor perquè les noves generacions el descobreixin i les velles el revisitin. «Vénen molts nens que no havien trepitjat mai un teatre. Per aquest Mar i cel ja hi han passat 60.000 infants», es congratula el trio, que també ha fet incursions a televisió (Oh, Europa!, La memòria dels Cargols o la telemovie Mar i cel que preparen).

Naveguen contra corrent d'uns temps esquius al gran format. «El teatre del show business està desapareixent i està quedant només un reducte per a la intel·lectualitat. És un desastre», lamenta Cisquella. La seva no ha sigut una travessia en calma, però no han pensat mai a plegar veles. «Ens hem arruïnat uns quants cops, com amb Flor de nit i amb Boscos endins», anuncia el director. «Com deien els productors d'abans: guanyem en pessetes i perdem en duros. I així era: quan perdíem, perdíem a la babalà».

VIDA DE CÒMICS
Van començar amb la furgoneta, de bolo en bolo pels pobles d'Espanya i Sud-amèrica. Ho explica Bozzo a Memòries trobades en una furgoneta, una mirada als primers èxits que publica al maig i tindrà continuïtat. No hablaré en clase, àcida crítica de l'escola franquista; la màgica Antaviana que el 1978 els va consagrar a tot el país (en totes dues hi va participar Pepe Rubianes); Glups!!, que va marcar la seva aposta pel musical... «Era una vida de còmics molt divertida, amb moments difícils». Les batalletes durant la transició eren freqüents, com quan els van llançar un còctel molotov a la sala Cadarso de Madrid. «Per sort només van cremar els lavabos, però podia haver cremat tot el teatre. Els dies següents, l'associació d'actors va muntar piquets per protegir-nos», rememora Bozzo.

Eren els bons temps del col·lectivisme. Tots a una, compartint tasques, també la interpretació, amb els egos a ratlla. «Portem la cultura de la cooperativa als gens», afirma Cisquella. Un esperit que va impulsar també a les altres companyies de bandera del teatre català: La Fura dels Baus, Comediants, Els Joglars, Tricicle. Amb els anys, la supremacia del jo es va imposar i es va diluir el joc d'equip. «Va emergir l'individualisme, la jerarquia en el cartell, entre actors i actrius, la diferència de sous. Nosaltres ho combatíem, cobràvem tots igual. Sempre hem sigut un col·lectiu».


Va arribar el dia que van baixar de l'escenari. A Periel, l'últim a fer-ho, el 1993, li va costar assumir-ho: «Anar als camerinos i sentir-me un estrany va ser dur». Però van seguir al timó i aquí els tenim, pensant en un nou musical per al 2016. Asseguren que una de la claus de la seva supervivència és la condició de trio. «Així desempatem, el tercer fa de frontissa. Amb dos hauria sigut més complicat», indica Periel. «Per al matrimoni, millor dos, però per a això, tres és el més ideal», confirma Cisquella.

23 de març 2015

El frec de la paraula



publicat per

El Dia Mundial del Teatre va ser creat l’any 1961 per l’Institut Internacional del Teatre i se celebra cada 27 de març. Aquest dia s’organitzen milers d’actes relacionats amb el teatre arreu del món alhora que es llegeix un manifest que reflexiona a l’entorn de les arts escèniques i la cultura de la pau.
Mataró se suma a aquesta efemèride amb una programació que vol apropar elements de la formació i la creació teatral als espectadors.

8 actors i actrius d'origen mataroní i de diverses generacions, realitzaran unes lectures dramatitzades de textos teatrals clàssics i contemporanis, d'autor nacionals i internacionals, per donar vida a una proposta escènica on la paraula i la música seran les protagonistes, juntament amb la figura de l'intèrpret, d'aquest esdeveniment únic, especial i irrepetible a la ciutat.

Amb: Jordi Bosch, Clara de Ramon, Sara Espígul, Joan Pera, Roger Pera, Boris Ruiz, Albert Triola i Montse Vellvehí.
Idea i direcció: Marc Molina i Oriol Miras.
Dramatúrgia: Marc Villanueva, a partir de diversos autors.
Producció: Factea Produccions.
Col·laboració: M1TV i Mataró Ràdio.

Acte gratuït amb invitació a recollir a les oficines de Cultura o al web entradesculturamataro.cat.

+ info
El frec de la paraula
Dilluns 23 de març
20.30 h
Teatre Monumental

Organitza Factea Produccions amb el suport de la Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...