publicat per
25 de març de 2015
José Carlos Sorribes
Broggi deixa empremta de gran teatre a la seva versió d''Una
giornata particolare'
Clara Segura, al fons, i Pablo Derqui, en una escena de
l'obra. DAVID RUANO
El teatre té molt de viatge per a l'espectador i poques
companyies com La Perla 29 i el seu director, Oriol Broggi, porten de la mà el
seu públic en trajectes, sovint, de càrrega emotiva torrencial. A favor compten
amb un espai escènic, com la Biblioteca de Catalunya, d'una mutabilitat
fascinant en mans de Broggi. Allà s'ha instal·lat ara, en la seva nau gòtica,
un microcosmos romà durant l'època del fascio. El que va retratar Ettore Scola
en la seva recordada pel·lícula Una giornata particolare (1977), amb un mà a mà
entre dues estrelles com Sofia Loren i Marcello Mastroianni.
Broggi ha recuperat un projecte que no va poder desenvolupar
en el seu moment per un problema de drets, cosa que el va portar de forma
paradoxal a l'alternativa de muntar el que és potser l'èxit més important de la
seva trajectòria, Incendis. L'espera ha valgut la pena, perquè el director i la
seva parella protagonista (Clara Segura i Pablo Derqui), amb el suport de
Marcià Cisteró, tornen a deixar una altra mostra de gran teatre. Tota
l'emocional atmosfera del film es concentra, i fins i tot augmenta, en la
trobada d'unes hores entre Antonietta i Gabriele, dos ocellets maltractats i
humiliats que disfruten d'un breu oasi en el desert moral de la Itàlia
feixista, el dia que Hitler va visitar Mussolini el 1938 a Roma.
FUSIÓ CINE-TEATRE
El director no oculta la seva admiració per la pel·lícula,
amb un inici que es projecta de forma generosa sobre l'escenografia. La fusió
entre cine i teatre funciona i Loren dóna el relleu -de la pantalla a
l'escenari- a Segura de manera gens forçada. Passa el mateix amb el desenvolupament
de l'obra a partir de la fortuïta trobada entre una dona, mare de sis fills i
casada amb un camisa negra -ella mateixa és una admiradora ingènua del Duce-, i
un locutor de ràdio assetjat pel règim, per les seves idees i per ser
homosexual.
Tot succeeix amb el ritme adequat a partir de la naturalitat
amb què treballa La Perla, que mima detalls com aquell cafè que li fa
Segura/Antonietta a Derqui/Gabriele o la truiteta que es cuina ell per sopar.
La senzillesa de les coses ben fetes
-el brillant canvi escenogràfic per a l'escena de la
terrassa- gaudeix del suport de l'excel·lent il·luminació d'Albert Faura i de
l'espai sonor de Damien Bazin, tot i que la música
subratlli per moments massa l'alt voltatge emocional de
l'obra.
Si Loren i Mastroianni eren elements clau del film, una
versió teatral precisava d'un principi igual. El primer que ho sabia era el
mateix Broggi i per això va escollir un duo guanyador. Descobrir Clara Segura
resulta absolutament innecessari a aquestes altures, però mai deixa de
sorprendre la capacitat d'aquesta actriu per matisar el gest, sempre en el to
just, mai sobreactuat. I de Derqui, un actor en progressió imparable, el millor
comentari que se'n pot dir és que es mou a la seva altura com el turmentat
Gabriele.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada