publicat per
Durant molts anys el Manifest del Dia Mundial del Teatre ha
estat escrit per una persona rellevant del món cultural i teatral del nostre
país. Enguany no hem cregut necessari que cap veu fos la protagonista. Els
professionals de l’escena ens dirigim a la ciutadania.
Des del segle XIX ens acompanya el lema “The show must go
on”. L’espectacle ha de continuar malgrat el que pugui passar. I així, durant
anys, hem anat fent camí. Aquest camí s’acosta a un precipici que ens fa plantejar,
justament, si l’espectacle ha de continuar malgrat tot. Som corresponsables
d’haver arribat fins aquest punt crític però, al mateix temps, ens erigim com
el principal actor per reconduir aquesta feixuga realitat.
Vivim del sobrant: El preu mitjà d’una entrada de teatre a
Catalunya és de 20€. Si assumim que la gran majoria d’entrades tenen algun
descompte, podem dir que el preu és de 17€. A aquests li descomptem el 21% d’IVA i el 10% de drets d’autor.
L’espectacle s’ha de visibilitzar i, per fer-ho, ens cal invertir un 15% en publicitat. Això ja ens deixa un 54% del
preu total de l’entrada. Però la cosa no acaba aquí. D’aquest percentatge hem
de descomptar el 35%, 40% o, fins i tot, el 50% de la recaptació. Posem-nos en
aquest darrer supòsit, el 50%... finalment hem arribat al 27% que ens pertoca
del total de l’entrada, és a dir, 4’59€. D’aquest 4’59€ hem de viure actors,
directors, escenògrafs, figurinistes, utillers, etc... Qui, a la vegada, hauran
de descomptar un altre percentatge del que hagin guanyat per tal de poder-ho
cobrar.
Els creadors, la clau de tot l’engranatge, rebrem les sobres.
La recompensa vocacional que ens suposa fer la nostra feina ja no és suficient.
Volem l’aplicació immediata d’un IVA cultural raonable.
No volem tenir l’IVA cultural més alt d’Europa que pot suposar
la pèrdua de 43 milions d’espectadors, la reducció d’un 30% de la recaptació a
l’Estat, la pèrdua de 4.500 llocs de treballs directe i el tancament del 20% de
les empreses de la indústria cultural.
Volem que els professionals puguin viure del seu ofici.
No volem que els professionals de l’espectacle hagin d’abandonar
la professió per poder viure amb una mínima qualitat de vida.
Volem que s’assumeixi que la cultura és el tercer sector
ocupacional de la Unió Europea.
Volem una Llei de Mecenatge justa i raonable.
No volem que s’incompleixin els convenis.
Volem una reformulació de la política de subvencions culturals.
No volem unes subvencions que marginin una gran part del
motor teatral del país.
Volem que la inversió en cultura no vagi a infraestructura.
Volem que les institucions garanteixin l’accés a la cultura
i al teatre a tota la societat.
Volem que ens feu costat, que seguiu omplint les sales de
teatre de Catalunya i arreu. Nosaltres seguirem treballant, com sempre, per
fer-vos gaudir d’aquest art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada