Pulmons a la Sala

publicat per

http://argentona.cat/

Finalista als Premis Butaca 2014 com a millor espectacle teatral de petit format.

Podria volar a Nova York i tornar tots els dies durant set anys i, encara així, no estaria deixant una petjada de carboni, canvi climàtic i inestabilitat política, una jove parella contempla tenir un fill. Si s’ho pensen massa, no ho faran mai. Però si no s’ho pensen bé, podria ser un desastre. Volen tenir un fill basant-se en les raons correctes però… quines són les raons correctes? I què serà el primer en destruir-se, el planeta o la relació?

L’obra de Duncan Macmillan dóna veu, a través de dos personatges imperfectes però profundament humans, a una generació per la qual la incertesa és una forma de vida.

“Pulmons és la història d’una conversa. Un dia, tot comprant mobles, una parella es troba inesperadament discutint si haurien de començar a intentar tenir fills o no. Sóc una bona persona? Seré un bon pare? Quina mena de món heretaran els nostres fills? És intel•ligent o necessari dur al món encara una altra persona? Com més intel•ligents som, més difícils són de contestar aquestes preguntes i més ridículs semblem per intentar lidiar-hi. L’obra no té acotacions, però comença amb algunes instruccions sobre com hauria de ser representada: “Aquesta obra ha estat escrita per ser representada en un escenari despullat. No hi ha ni escenografia, ni mobles, ni utilleria, ni mímica. No hi ha canvis de vestuari. La llum i el so no haurien de ser utilitzats per indicar cap canvi de temps o de lloc

Es tracta d’un repte enorme per a un director perquè demana molta habilitat i confiança treballar sense la caixa d’eines habitual i fer la teva mà invisible. També és un acte a la corda fluixa per als dos actors. No hi ha res més que ells. És una oportunitat per veure dos intèrprets extraordinaris sense la maquinària escènica habitual ficant-se pel mig. Ells controlen el ritme, el to, el viatge a través de l’obra. Exigeix resistència física i emocional, una memòria prodigiosa i l’habilitat per escoltar i contestar al moment, no només l’un a l’altre sinó també al públic. D’aquesta manera, és inevitable una funció diferent cada nit. És un ésser viu, que respira. Exigeix que el públic suspengui la seva descreença i utilitzi la imaginació.

Em sembla que és el que el teatre fa millor. No tinc res contra les escenografies o l’utilleria, o contra convencions de llum o de so o qualsevol altra convenció teatral. Tot i així, a Pulmons el que importa és la conversa – aquesta conversa difícil que al final arriba a abraçar tota una vida. Representar-ho de manera realista amb escenografia, canvis de vestuari o utilleria posaria èmfasi en l’aspecte equivocat. Són les paraules, les decisions, els fluxos de consciència, els silencis –això és el que importa. A mi em sembla que quan mantenim aquestes converses recurrents amb gent que estimem, realment tant és on som: podríem estar atrapats en un embús, o estar jaient junts a la banyera, o esperant que comencés una obra de teatre. És la mateixa conversa, simplement hi entres i en surts constantment. És aquesta la sensació que tenim quan hi estem ficats i, per tant, és la sensació que hauríem de tenir quan ho veiem en un escenari. També implica que ens podem moure pel temps i l’espai de manera ràpida i explicar la història d’una manera més immediata, alliberats de la mecànica habitual de l’escenari. L’obra va ser escrita com un repte per als actors, i també com un regal. Espero que gaudiu de Pulmons.”i tingués un fill. Deu mil tones de CO2. Aquest és el pes de la Torre Eiffel.

COMPRA LA TEVA ENTRADA

FITXA ARTÍSTICA

Duncan Macmillan

Autor:  Duncan Macmillan

Traducció:  Carme Camacho

Direcció:  Marilia Samper

Intèrprets:  Pau Roca (home) i Carlota Olcina (Dona)

Il•luminació:  Sergi Vilanova

Assessora d'escenografia:  Paula Bosch

Música:  Pablo Miranda

Coreografia i moviment:  Nuria Legarda

Disseny gràfic: Edu Buch

Foto cartell: Sergi Vilanova

Premsa:  Arnau Maymó i Clara Molins

Ajudant de direcció: Jan Vilanova Claudín

Producció executiva:  David Costa i Adriana Nadal

Agraïments:  Llàtzer Garcia, Roger Torns, Xavier Ordóñez, Floristeria-Garden The Boj, Bar La Gaviota, Toni Galmés, Marta Fernández i Albert Ordóñez i la seva fillaMartina.

+ info

Lloc: La Sala d'Argentona

Adreça: Plaça Nova

Hora: 21 h

Durada: 1 h 30 minuts

Ho organitza: Regidoria de Cultura

Preu: 10 € (taquilla) 7,50 € (anticipada)

Tipus d'acte: Teatre