diumenge, 21 de juny de 2015

Soliloqui insòlit i inquietant



publicat per
17 de juny de 2015
Comas Soler

Moisès Maicas juga fort amb ‘Psicosi de les 4.48’, de Sarah Kane

El cicle ‘Fet a Mataró’, que engloba propostes escèniques de creadors locals, ha tingut aquest semestre un acabament remarcable amb l’obra ‘Psicosi de les 4.48’ que ha dirigit Moisès Maicas i s’ha pogut veure la primera setmana de juny. Per estrenar-la ha triat un espai inaudit: el soterrani de la perruqueria Aka de la baixada de les Escaletes, on té l’estudi l’artista Dani Montlleó.

Amb aquest nou muntatge Maicas posa en escena un monòleg escrit el 1998 per Sarah Kane, dramaturga i directora anglesa que es va suïcidar als vint-i-vuit anys, després de diversos ingressos hospitalaris per depressió. Tot i haver publicat únicament cinc peces, està considerada un referent del teatre contemporani. ‘Psicosi de les 4.48’ és la darrera i va ser estrenada a Londres després de la seva mort. Com tots els altres textos anteriors va suscitar molta polèmica, tant per la duresa del contingut com per la forma poc convencional d’estar escrita.

Treball d’equip
L’escenificació de l’obra de Sarah Kane ve a ser un nou exponent de la línia de treball de Moisès Maicas, caracteritzada per indagar i saber trobar autors actuals amb propostes dramàtiques innovadores, més enllà dels cercles i els noms habituals. Aquesta disposició activa envers la consecució d’un eixamplament del repertori del teatre del país amb criteris avançats, l’acompanya amb una pràctica escrupolosa de posada en escena en què l’actitud de recerca i d’exploració creativa és constant. Sense anar més lluny, no fa gaire mesos se n’han pogut veure dues mostres amb la representació simultània de ‘El drac d’or’, de Roland Schimmelpfenning, i ‘Lampedusa Beach’, de Lina Prosa, al Teatre Akadèmia de Barcelona.

Com acostuma a fer, ara ha sabut comptar també amb un equip de col·laboradors que sota la seva direcció han conjuntat aportacions per aconseguir una versió de l’obra realment contundent. Amb l’ajut d’Ivan Morales, tot està al servei d’un relat colpidor i sarcàstic que flueix amb una estranya normalitat, des del disseny de l’espai i la mínima escenografia de Toni Giró, el gest i moviment firmat per Guille Vidal-Ribas, el vestuari de Pi Piquer, les llums de Raimon Rius o el so de Daniel Gener. I per damunt de tot hi ha l’encertadíssim treball de l’actriu Anna Alarcon, que és superb.

Poesia i crueltat
La posada en escena de Moisès Maicas va molt més enllà del que podria semblar només el soliloqui descriptiu de les reflexions d’una malalta mental que acaba suïcidant-se. Permet descobrir un text difícil però molt directe que parla de la família, la soledat, la religió, l’amor, el cos, la malaltia o la necessitat de reconeixement. Evidencia també com cada una d’aquestes realitats modifica la percepció de la pròpia consciència i reflexiona sobre el desig, la desesperança i la mort. Ho fa amb un estil insòlit, deixant anar la narració a batzegades, jugant amb els silencis i amb un to poètic i cruel alhora.

El director mataroní opta així per una aproximació dinàmica, amb un ritme mantingut i canviant que de manera constant interpel·la l’espectador, situat volgudament en un espai ínfim i confinat. Amb uns recursos escènics senzills però molt eficaços per ajudar a la comprensió de la peça, la protagonista, sempre a frec del públic, aconsegueix fluctuar per una gran varietat de matisos, fa presents en el seu monòleg altres veus i personatges amb extrema solvència i manté la tensió de tots els assistents. Una gran interpretació.


‘Psicosi de les 4.48’ obrirà a Barcelona la temporada 2015-2016 de La Seca-Espai Brossa, del 9 de setembre al 4 d’octubre, i el seu text, esplèndidament traduït per Anna Soler Horta, serà publicat per l’editorial Lleonard Muntaner.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: