divendres, 28 d’agost de 2015

Quan s’estima el teatre



publicat per
http://www.nuvol.com
Núvol. Barcelona
25 agost de 2015
  
Del 25 al 29 d’agost se celebra el FITAG, el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona, que ja celebra la seva 18a edició. Hem parlat amb actors i directors d’algunes de les obres que es representaran durant el festival. Enguany el FITAG s’estén a altres municipis de les comarques de Girona, com Vidreres, Palamós, Figueres o Sant Pere Pescador, entre d’altres. També s’hi celebra el Petit FITAG, que acostarà el teatre amateur al públic infantil.

Lo-curas y monjas – Cia. Complexus

Complexus és un grup de teatre amateur format per deu actors que es van conèixer als cursos d’Iniciació a les Tècniques Teatrals de l’Escuela Navarra de Teatro. Lo-curas y monjas és un text original del dramaturg José Luis Alonso de Santos, però la companyia l’ha adaptat.
L’obra ens explica la història de dos pacients d’un centre psiquiàtric d’homes que s’escapen al centre de dones veí per trobar-se amb les amants. Allà es veuran embolicats en l’assassinat que un comissari aficionat a mètodes poc convencionals intenta aclarir. La paranoica realitat es veurà barrejada amb misterioses aparicions i desaparicions.
Complexus va estrenar Lo-curas y monjas a l’Escuela Navarra de Teatro l’1 de maig de 2014. És una comèdia irreverent, plena d’humor i situacions desbordants. El riure serà partícip d’aquesta història plena d’interrogants: on resideix la bogeria, en el seny del boig o en la paranoia de l’entenimentat?
Unai Mezquiriz, un dels integrants de la companyia, ens explica que el que els motiva és posar-se en contacte amb un director profesional perquè els dirigeixi el muntatge. En aquesta ocasió s’han posat a les mans de Jon Barbarin, un director i actor navarrès.
A l’obra anterior, La última pirueta, els va dirigir Ramon Vidal, i el seu primer espectacle, el vodevil Duos, trios y líos, va ser una adaptació dirigida per Alvaro Morales i Edurne Rankin. “El nostre procés de lectura i recerca ens porta a buscar obres entretingudes, comèdia si pot ser, però que ens digui alguna cosa. I que s’adapti als actors que som per facilitar el repartiment. Al pròxim espectacle intentarem escriure’ns nosaltres mateixos el text”, declara Unai Mezquiriz.
Després de diversos anys a l’escola, aquests estudiants van decidir començar un camí com a associació teatral i muntar el grup amateur Complexus, amb la intenció de portar a l’escenari les seves inquietuds interpretatives i gaudir del teatre com a mitjà de comunicació i expressió. El seu esperit es caracteritza per una recerca d’històries que parlin de persones i de problemes quotidians, i que facin passar una estona entretinguda al públic. Fins avui han portat a escena cinc muntatges. Actualment estan representant l’obra Lo-curas y monjas.

Dijous 27 d’agost a les 22.00 h. Lloc: Escenari del Pati de la Casa de Cultura de Girona. També Divendres, 28 d’agost, al Teatre de Lloret a les 21.00 h

Miedo me da – Cia. Demikó

Miedo me da és l’últim projecte de la companyia Demikó. L’obra és una panoràmica d’un dels sentiments que més condicionen la vida de les persones: la por. Isabel Jiménez, una de les actrius d’aquest grup de Carranque (un poblet de Toledo), ens explica que el text de l’obra és una creació de la mateixa companyia: “Intentem parlar de les nostres pors, de les situacions que ens espanten i fer una refelxió sobre com actuem davant de la por. També ens preguntem si és necessari tenir por i com ens ajuda”.
A Miedo me da obren les portes d’un cabaret per mostrar aquest sentiment des de l’humor, l’agraïment (sí, per què no?) i l’autocrítica. Aquest espectacle és guiat per uns cabareteros que ofereixen, amb un terrífic humor musical, un homenatge a totes aquestes situacions que ens posen els pèls de punta. Esperem que us agradi, rigueu, ploreu, tremoleu i aplaudiu.
Demikó és un grup de teatre de l’Associació Theatrum Mundi, compost per set actrius, un actor i una directora, Raquel Alonso. El grup té un llarg recorregut, ja que va fer els primers passos el 2008. Des de llavors ha guanyat nombrosos premis, tant en l’àmbit autonòmic com nacional. Ha actuat en teatres importants com el María Guerrero o el Matadero a Madrid. Igualment, en els últims anys, ha recorregut teatres madrilenys i toledans amb la seva obra Punto y aparte, amb la qual ha tingut molt d’èxit. “Ens agradaria dedicar-nos al teatre, però la majoria som estudiants universitaris, d’entre 18 i 21 anys, que cursem altres carreres a Madrid. Qui sap si en el futur algun de nosaltres es dedicarà professionalment al teatre”, diu Isabel Jiménez.
Demikó es caracteritza per tenir un estil propi, en el qual els espectacles corals són els protagonistes. Els seus integrants no es dediquen únicament a interpretar, sinó que se submergeixen en un procés de creació cada vegada que treballen en nous projectes.

Divendres 28 d’agost a les 22.00 h. Lloc: Escenari del Pati de la Casa de Cultura de Girona

Estudio 44 – Cia. El Puente

Aquesta obra tracta el tema de la veritat i la mentida. En aquest espectacle s’aborden alguns mecanismes psicològics i socials que porten una persona a comportar-se exactament de manera contrària al que és i sent. L’ésser humà s’obstina a voler transmetre alguna cosa que no és. La identitat, llavors, es torna tan fragmentada com un trencaclosques. Tota la història d’aquest espectacle transcorre a l’estudi fotogràfic de Jorge F., un enamorat de la fotografia –com a art i com a mitjà per aconseguir “veure” més enllà del rostre. Aquí radica l’impuls, l’obsessió que condueix el fotògraf a obrir aquest nou negoci. Per l’estudi desfilaran personatges suggeridors, inquietants, no tant pel que diuen com pel que no diuen. Teatre i fotografia, dos llenguatges que convergeixen en un espectacle.
El germen del grup se situa l’any 1989, a la ciutat de Kíev, Ucraïna, quan tres dels seus fundadors cursaven estudis preparatoris de rus amb l’objectiu d’ingressar a l’Institut Teatral de Moscou. Tres anys més tard, el 1992, a les aules de la Facultat d’Arts Escèniques de l’Institut Superior d’Art de l’Havana, amb la incorporació de nous integrants, neix Teatro el Puente. Des dels seus inicis, el grup ha vinculat, en els seus quefers teatrals, la recerca, l’experimentació, l’entrenament dels actors, la creació d’espectacles i la pedagogia. El seu treball s’encamina a desenvolupar i explorar les relacionis actor–director–dramaturg–espectador. Cada procés de creació és una cerca d’essències; la síntesi és un mot present en tota la seva praxi: en el disseny escenogràfic, en el vestuari, en el treball de l’acció física i en la dramatúrgia. En cada espectacle l’actor es converteix en un cocreador.

Una línia de treball que el grup ha desenvolupat aquests anys ha estat el monòleg. A l’inici, durant vuit anys, Teatro el Puente va ser un grup de treball estable, amb un mateix equip d’actors i dramaturgs. Actualment, és un espai obert de creació per a projectes de diferents estètiques o gèneres, en ocasions integrat per ballarins, actors, dissenyadors, fotògrafs o músics, que tenen com a espai per a les seves mostres sales de teatre, galeries i cases particulars. El Puente no és només una metàfora, sinó una realitat; un grup que entén el teatre com una forma de coneixement, com una travessia d’un extrem a un altre, en la qual hi ha zones fosques, existeix el risc… Un veritable viatge.

Dimecres 26, dijous 27, divendres 28 i dissabte 29 d’agost a les 18. 30 h. Lloc: Centre Cívic Barri vell-Mercadal
Íngrid – Cia. Crisàlide

Íngrid llisca en el temps i els escenaris, que ara són externs, ara interns. Després de preparar una poció màgica, comença la seva particular dansa de la transformació, un pas al passat per comprendre el present: les promeses, les expectatives, les desil·lusions, la sexualitat, la relació amb l’home, la maternitat, la violència… Íngrid ens mostra les seves tonalitats de l’ànima i ens revela, com a confidents, els secrets de l’interior d’una dona. Misèries i virtuts compartides que conviden a entrar en un estat de reflexió sentida. Un nu psicològic, que relata com ens enriquim amb les vivències de les diferents etapes de la vida, ja siguin fosques o lluminoses. D’una manera amable i colpidora, l’Íngrid se’ns va ficant a dins i ens recorda que la nostra naturalesa és estimar.
La maternitat va ser el punt de trobada entre l’actriu i la directora, que van coincidir en unes reunions setmanals amb un grup de dones i els seus fills. A mesura que es van anar coneixent, van veure que es trobaven molt a gust parlant de teatre, i que compartien els mateixos valors pel que fa a això. Va anar creixent la complicitat, i van decidir explorar sense prejudicis la identitat femenina.
Les persones naixem virtuoses i els camins ens porten a desenvolupar o adormir l’expressivitat artística. Íngrid Sánchez, l’actriu, va néixer amb dots i un destacable talent per l’art dramàtic. Josep Fageda ha sabut trobar un llenguatge musical colorista i ha conreat la sensibilitat per il·luminar aquesta història. La directora, Isabel Moros, ha donat contenció i ales a la força de tots dos, gràcies al seu llarg bagatge professional dedicat a l’art i la teràpia. Entre tots tres han teixit amb amor quasi incondicional una obra que ajuda a evolucionar els que formen part del projecte i els que gosen gaudir-ne.

Dijous 27 d’agost a les 00.00 h. Lloc: Escenari FITAG de nits.

Tu vida es un carnaval – Cia. Bom a Teatro

Que la realitat supera la ficció és una frase que podem constatar dia a dia en sentir les centenars de notícies sorprenents que nodreixen la nostra base de dades. Des que van sorgir els ecos de societat al segle XIX, l’ésser humà necessita saber dels altres, i indaga amb morbositat en les seves vides. Des d’Elena Francis fins a Jorge Javier, molts divulgadors mediàtics ens han apropat històries de gent del carrer, que sofreix, s’emociona, plora i s’esfondra com qualsevol altre ésser humà. Són històries que ens fan solidaris, històries que ens fan sentir empatia pel proïsme i ens demostren la vulnerabilitat de les persones.
Tots, absolutament tots, hem viscut de manera propera situacions rocambolesques, surrealistes, escandaloses, que en la majoria de les ocasions hem volgut ocultar perquè el veí no les propagui als quatre vents. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Les nostres vides estan adornades amb matisos d’humanitat que ens fan descobrir que ningú no és perfecte i que res no és normal. Allò normal no existeix.
Tu vida es un carnaval és una història de vivències, un programa de ràdio a l’estil dels grans consultoris, en el qual la gent crida i ens explica les seves inquietuds, els seus problemes. Un programa que ens fa veure el costat positiu de les males experiències. La vida seria molt avorrida si tot anés de color de rosa. Les desgràcies disfressen la nostra existència amb pinzellades de carnestoltes i ens fan éssers diferents, originals i autèntics. Una fortuïta trobada en un ascensor amb algú que no esperaves, un bèl·lic comiat en una missió impossible, un fetge que té vida pròpia o una parella d’amics que es necessiten per subsistir són les quatre històries que coneixerem en aquesta edició del nostre programa radiofònic Tu vida és un carnaval, que ve en emissió en directe amb un públic amb ganes de diversió. L’obra és una comèdia filada en quatre esquetxos inspirats en textos d’Alonso de Santos i d’Eloy Arenas, una mescla explosiva d’enginy, riures i surrealisme. A partir d’aquests textos, Roberto Martínez (codirector amb Rocío Belmonte) n’ha fet una obra pròpia, cosint-ne els esquetxos.

“L’espectacle és una comèdia crítica dels programes sentimentals de la ràdio, que busca històries a partir dels problemes de la gent, però és una obra divertida perquè la gent surti de bon humor. A l’obra ballem, cantem, amb ganes que la gent surti contenta”, ens diu Martínez.

Bomb a Teatre neix a la ciutat d’Elx a principis de 2010, per la inquietud d’alguns dels seus components en la recerca i experimentació de noves formes d’arribar a l’espectador, sempre des d’una òptica contemporània i amb el suport de diferents grups creatius que provenen de les disciplines artístiques més variades: dansa, teatre, cinema, plàstica, audiovisual, música… La companyia va estrenar a Elx el seu primer muntatge l’agost de 2010, A medias naranjas, i actualment segueixen a la cartellera amb Beso Atrevido Verdad i Tu vida es un carnaval, estrenada aquesta última el 17 d’octubre de l’any passat a la Sala l’Escorxador, d’Elx. Els seus integrants procedeixen d’altres grups teatrals, com Calandraca i La Carreta.


Dissabte 29 d’agost a les 00.00 h. Lloc: Escenari FITAG de nits. També divendres, 28 d’agost, a les 22.00 h a la plaça de l’Església, a Sant Pere Pescador. Gratuït.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: