30 de setembre 2015

Comença el càsting pels Pastorets 2015



publicat per
28 de setembre de 2015

L'Auditori Rocafort acollirà, demà dimarts 29 de setembre i demà passat dia 30, el càsting per triar els personatges principals i secundaris de l'obra Els Pastorets.
Per poder prendre part al procés de selecció, els aspirants hauran de ser majors de 14 anys. La tria tindrà lloc de les 20.00h a les 22.00h i assumirà la direcció de l'obra Joan Hernández, amb l'ajuda d'Alfons Casal.

Com cada any, i des de fa més de dues dècades, Els Pastorets es representarà durant les festes de Nadal i Reis.

Ciara



publicat per
Santi Fondevila

Teatre Akadèmia
L'Antiga Esquerra de l'Eixample
Dimecres 30 setembre 2015 - Diumenge 4 octubre 2015

Autor: David Harrower. Traducció: Yannick Garcia. Direcció: Andrés Lima i Martí Torras Mayneris. Amb: Àngels Bassas.

Ciara podria ser la filla ja gran d’un difunt Tony Soprano escocès. Una dona casada amb un delinqüent espavilat i propietària d’una galeria d’art convencional, volem dir de grans paisatges,  als  afores de Glasgow. L’obra del britànic David Harrower (autor de la premiada 'Blackbird' que vam veure al Teatre Lliure el 2012) és un retrat de la petita màfia escocesa a través dels ulls d’una  supervivent.


Harrower aixeca un monòleg com qui pinta un quadre impressionista del qual n’anem veiem fragments fins a composar la imatge final. Un complex relat trist i punyent sobre una ciutat morta.  Àngels Bassas construeix una dona desimbolta i forta que captiva perquè ha pres les regnes de la seva vida malgrat tot. Un magnífic treball, llevat del galimaties de llums del primer fragment,  amb una interpretació superba plena de detalls i girs de gran qualitat..

Lluís Homar torna al Teatre Borràs amb el clàssic d'Àngel Guimerà



publicat per
22 de setembre de 2015

"Terra Baixa" obre la nova temporada del teatre fins al 18 d'octubre, després de l'èxit de públic i crítica de la passada temporada
Després de guanyar el Premi Max a millor actor protagonista, Lluís Homar torna a demostrar les seves elevades capacitats com a intèrpret en la segona temporada de Terra Baixa al Teatre Borràs.
El director Pau Miró, que adapta l'obra al costat d'Homar, revisa el clàssic d'Àngel Guimerà en una proposta teatral reveladora i sorprenent, que es converteix en una versió unipersonal de la peça.
Homar assumeix els quatre papers principals de l'obra, operant només sobre l'escenari: l'ingenu pastor Manelic, que baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, la noia que treballa al molí de l'amo, Sebastià, i també Nuri, amiga de Manelic. Els quatre acaben rebolcant-se en el fang de les passions humanes més turbulentes, les de la Terra Baixa.
Aquesta deconstrucció de Guimerà, amb quatre veus per a un sol actor, representa un gir atrevit per al text clàssic català, que torna acompanyat pel remor dels aplaudiments de la temporada passada.
Terra Baixa
Dies: 23 de setembre al 18 d'octubre
Espai: Teatre Borràs
Preu: des de 20 €

+ info

Marits i mullers



publicat per
26/09/2015
Gema Moraleda

Woody Allen i Àlex Rigola. Àlex Rigola i Woody Allen. Sobre el paper, la proposta m’entusiasmava, dos noms que considero referents creatius units en el mateix muntatge. Feia molts mesos que maldava per no poder anar-ho a veure a Madrid (on es va estrenar al Teatro de La Abadía) quan vaig conèixer la notícia que La Villarroel l’estrenaria i, a més, amb un repartiment de luxe. Música per a les meves oïdes.

I no em va decepcionar. Al contrari, em va entusiasmar. Marits i mullers és un d’aquells textos cent per cent Woody Allen que analitza el matrimoni i les relacions de parella amb cruesa, ironia i des de tots els angles possibles. Seria fàcil muntar-lo a l’estil del cineasta de Nova York, recórrer a la interpretació clàssica a la que estem acostumats i vestir-lo d’una escenografia moderna i chic. Però no. Rigola tria el camí difícil i decideix fer seu el text, marcar una interpretació sòbria i muntar-lo al voltant d’una taula.

Aquesta darrera és, potser, la decisió més original de totes. Rigola posa l’escenari al mig de la sala i n’ocupa el centre amb una taula baixa. Encercla el perímetre amb sofàs on els actors es barrejaran amb públic i, en comptes de desenvolupar l’acció al centre de l’escenari, com és el normal, fa que tot es desenvolupi al voltant de la taula. No al centre, sinó a la periferia de l’escenari. I ho fa sense que els actors donin l’esquena a públic en cap moment ni aquest tingui la sensació que s’està perdent alguna cosa. Una autèntica filigrana escènica que no vaig percebre en el moment (estava massa submergida a la història) sinó uns dies més tard, mentre pensava en el muntatge.

El repartiment, com deia, és de luxe. A part dels meus admiradíssims Joan Carreras i Andreu Benito, fidels escuders del director en tots els seus darrers muntatges, trobem també unes esplèndides Mònica Glaenzel, Sandra Monclús i Mar Ulldemolins. Tanca el repartiment Lluís Villanueva, en un paper molt allunyat del seu recordat personatge de Plats Bruts. Tots sis ens regalen interpretacions sòbries i contingudes, fins i tot en els moments més còmics, que busquen en tot moment la complicitat del públic. Un repartiment molt ben compenetrat que, sobre aquest escenari despullat, carrega amb el pes de la funció sobre les seves espatlles.

Marits i mullers no és un text amable ni una comèdia fàcil. És divertit, molt, però també planteja interessants reflexions sobre què significa compartir la vida amb algú, estimar, desitjar o estar enamorat, i la posada en escena d’Àlex Rigola permet que el missatge arribi al públic amb tota la força i intel·ligència que desplega Woody Allen en la seva feina.

Més que recomanable, imprescindible.

Marits i mullers
Basada en el guió de: Woody Allen. Direcció: Àlex Rigola. Repartiment: Andreu Benito, Joan Carreras, Mònica Glaenzel, Sandra Monclús, Mar Ulldemolins i Lluís Villanueva. Coproducció: Heartbreak Hotel, Teatro de La Abadía, Trànsit Projectes i La Villarroel.

Sala: La Villarroel. Data: 20/09/2015. Fotografia: (c) Projecte Fonamentum.

El teatre Cirvianum segueix apostant per les produccions locals



publicat per
23 de setembre de 2015

Dimarts al migdia es va presentar la nova temporada del teatre torellonenc que seguirà apostant per les produccions locals durant quatre mesos on no hi faltarà la música, el teatre o el circ. "Espectacles en diferents formats i per a tots els públics" va ressaltar tant la regidora de Cultura, Núria Güell, com el coordinador del teatre, Pep Tines. Un dels plats forts serà l'espectacle iTime d'en Peyu que un cop més, i com ha fet en els altres dos espectacles, estrenarà a Torelló. Serà el 2 d'octubre.


L'humorista osonenc, a més, tornarà el 4 de desembre al Cirvanum per tancar la gira Jo tinc un amic que... Peyu va explicar que "serà una festa benèfica i que comptarà amb convidats especials". Una altra de les novetats és la presentació de la nova companyia local Loropardos que aquest cap de setmana estrenaran El Pla. Entre la programació d'aquest semestre també hi ha un documental que servirà d'homenatge a Ovidi Montllor, les reposicions d'Els Addams de les companyies Nou 69 Teatre i La Nota Teatre i de la Vie Boheme del Grup Xarxa. No hi faltarà el circ amb Vaivén circo i Circo submarino, la música clàssica amb el concert de Nadal amb l'Orquestra Filarmònica de Lemberg o teatre amb les obres Ruz-Bárcenas i El lloc o espectacles familiars com relacionats amb els arguments de Peter Pan o Robin Hood.

29 de setembre 2015

"Dona no reeducable" recorda Anna Politkóvskaia al Teatre Lliure de Gràcia



publicat per

El teatre compromès de Stefano Massini, amb direcció de Lluís Pasqual, s'instal·la per partida doble al Teatre Lliure: el 22 de setembre s'estrena "CrecEnUnSolDéu", amb interpretació de Rosa Maria Sardà, que alternarà funcions amb "Dóna no reeducable", amb interpretació de Míriam Iscla, fins l'11 d'octubre

El Teatre Lliure aposta pel talent del dramaturg italià Stefano Massini per donar inici a la seva nova temporada, a través de dues obres de contingut compromès: CrecEnUnSolDéu i Dona no reeducable. Aquests dos monòlegs s'alternaran durant setembre.

Dona no reeducable, amb interpretació de Miriam Iscla, tracta la història de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 per anar en contra del posicionament rus al conflicte txetxè. Amb Míriam Iscla governant l'escenari sota la direcció de Lluís Pasqual, l'obra estableix un diàleg urgent i necessari amb l'espectador, alhora que ret homenatge a Politkóvskaia, periodista russa que va desaparèixer el 2006 a mans del terrorisme de estat.

Per la seva banda, CrecEnUnSolDéu sorgeix d'un text recent de l'autor italià, que el director Lluís Pasqual va començar a traduir des del mateix moment en què el va llegir, i que, amb la veu de Rosa Maria Sardà, tracta la vida quotidiana a la franja de Gaza.

Dona no reeducable
Dies: 23 de setembre al 3 d'octubre (funcions alternes)
Espai: Teatre Lliure de Gràcia
Preu: 15 a 29 €

+ info

Àmplia programació familiar i per a tots els públics al Temporada Alta 2015 – Girona/Salt



publicat per
24 de setembre de 2015

Del 2 d’octubre al 8 de desembre de 2015 :: www.temporada-alta.net

Temporada Alta aposta pels espectadors del futur amb 14 muntatges dirigits al públic familiar. El festival arrencarà el 2 d’octubre amb una proposta per gaudir en família i als carrers, Cerimònia del foc, del col·lectiu Carabosse 
Temporada Alta fa una clara aposta per arribar a tots els públics amb la programació de circ, música, teatre o dansa més àmplia i diversa de les darreres edicions, en la qual tenen una butaca reservada els espectadors del futur.
Propostes per al públic familiar
Per als més petits i sota el segell de qualitat El Planter, el festival presenta també cinc espectacles pensats exclusivament per al públic familiar. Concerts per a nadons. Suite num.1. Els batecs del cargol és un dels clàssics de Temporada Alta que torna aquest any per despertar la sensibilitat artística dels més petits, per nens fins als 3 anys. A partir dels 4 anys trobem Bleu!, de la Compagnia TPO, un espectacle internacional de dansa, circ i teatre que integra projeccions de gran format i estructures interactives. Per a nens i nenes a partir dels sis anys el festival programa Alone de Cia Sebas i Christian Atanasiu, un muntatge de circ i teatre gestual que ajuda als infants a enfrontar-se a les seves pròpies pors. Entre els 6 i els 12 anys ens arriba la proposta de José Antonio Portillo, Biblioteca de cuerdas y nudos. L’espectacle, que presenta una misteriosa biblioteca ambulant, ja ha triomfat en alguns dels principals festivals i teatres d’Europa. Per últim, i per a nens ja més grans, a partir dels 9 anys trobem el muntatge de dansa, circ i teatre Bag Lady de Malgosia Szkandera. A través de bosses de plàstic, la intèrpret crea un món de poesia i jocs.
Els espectacles que formen part d’El Planter són propostes escèniques escollides per estimular la sensibilitat artística dels infants i fer-los descobrir nous llenguatges. Són projectes amb valor afegit, per la qualitat artística i per la diversitat de gèneres, en alguns casos amb activitats complementàries.
Propostes per a tots els públics
Vuit són les propostes adreçades a tots el públics que programa el festival i que comencen el mateix dia 2 d’octubre amb l’espectacle inaugural, Cerimònia del foc, del col·lectiu d’artistes de carrer Carabosse, que oferirà un itinerari de foc, llum i música pel Barri Vell de Girona. És un recorregut lliure que permetrà al públic gaudir d’instal·lacions de foc en diversos espais, descobrint la ciutat sota una llum nova. Al mes d’octubre també es podrà gaudir de dues propostes que combinen el teatre i la música: Allegro, de la companyia Cor de Teatre, dirigida per Paco Mir i que va estrenar-se a Temporada Alta 2014, i  El Petit Príncep, d’Àngel Llàcer i Manu Guix, producció que ens transporta, en format musical, al món màgic del clàssic de Saint-Exupéry. Slava’s Snow Show, de Slava Polunin, és una altra de les produccions que podrem veure al primer mes del festival. Torna a Girona després d’haver exhaurit totes les entrades a l’edició de 2009 i ho fa amb sis funcions que convertiran el Teatre Municipal en un paisatge poètic de glaç i neu. L’espectacle de circ és un èxit rotund que ja han vist més de tres milions d’espectadors arreu del món i que ofereix una experiència única per viure en família. Per últim, tanca la programació per a tots els públics del mes d’octubre Enfila SA, de la companyia Estampades, una producció de dansa i circ que enfila històries recreant la vida d’una fàbrica tèxtil.
El festival també ens acosta tres propostes pensades per a totes les edats: PaGAGnini d’Yllana i Ara Malikian, que converteix un concert de música clàssica en un gran espectacle d’humor;  Rhum de Monti & Cia, l’espectacle pòstum de Joan Montanyès (Monti) sota la direcció de Martí Torras; i Bèsties, de la companyia Baro d’Evel, un espectacle de circ, dansa i música amb una important gira internacional tancada que tindrà la seva estrena a l’Estat espanyol en el marc de Temporada Alta, que n’és coproductor.
Podeu descarregar la programació completa del festival a:
http://www.temporada-alta.net/admin/js/kcfinder/upload/files/TA15_TALTA_baixa.pdf
Venda d’entrades:

Venda d’entrades i paquets de tots els espectacles (al web del festival, a les taquilles dels teatres i a l’app del festival)

Los cinco grandes musicales del otoño



publicat per
19 de setembre de 2015
Juan Ángel Juristo
foto :Un momento del musical ‘Priscilla, Reina del Desierto’. / Hugo Ortuño (Efe)

Sabido es que desde hace mucho tiempo, por lo menos desde que se construyó la Gran Vía, que Madrid tiene vocación de ciudad americana. Pasó en los cincuenta, cuando esta calle tomó aires hollywoodenses sin que el personal terminara de creérselo del todo. Conchita Montes me contó que paseaban ella y Edgar Neville un día por la Gran Vía con Lawrence Olivier y Vivien Leight y la gente se detenía señalándola a ella porque no habían reconocido a la pareja de enormes actores sencillamente porque no les cuadraba que estuvieran en Madrid. Ellos pertenecían a otra categoría, el extranjero, que era cosa inalcanzable, y pasa ahora, desde hace ya unos cuantos años en que la ciudad quiere competir en eso de los musicales con Nueva York y Londres. Desde luego no se si lo habrá conseguido pero desde aquellos lejanos tiempos de El hombre de la Mancha , que agotó taquilla repetidas veces, lo cierto es que todos los fines de semana los teatros de la Gran Vía ofrecen musicales que se llenan de turistas venidos de toda España e, incluso, de latinoamericanos y de orientales, chinos y japoneses, que saben ya de la calidad de estos musicales que, desde un punto de vista estético, no dejan de ser versiones bastante dignas de los originales anglosajones, pero que, poco a poco, están consiguiendo una autonomía que desembocará, es de agradecer, en musicales realizados con temática, el elenco ya lo ponemos ahora nosotros, no obligatoriamente foráneos.

Este otoño los musicales que se presentan mantienen una alta calidad. No vamos a hablar de El Rey León, que es la estrella de la Gran Vía y que ha conseguido que por el teatro Lope de Vega pasen más de dos millones de personas. Lleva ya cinco años en cartel con una puesta en escena tremenda debida a la cineasta Julie Taymor y, desde luego, los temas musicales compuestos por Elton John para Disney, y el público sigue llenando el teatro y Sergi Albert y Michel Jáuregui siguen día tras día representando los principales papeles y cosechando éxitos. Es musical legendario y por copiar copia hasta los años en cartel que suele suceder en Broadway o en el West End con las obras emblemáticas

Priscilla, reina del desierto. Pero hay vida después de El Rey León. Así, en el Teatro Nuevo Alcalá, durante toda la temporada se puede ver Priscilla, reina del desierto, una adaptación de aquella película de Stephan Elliot donde se retrataba a tres drag queen recorriendo Australia en un autobús, tremendo Terence Stamp. Aquí veremos a José Luís Mosquera, Christian Escuredo y Mariano Peña, que lo hacen estupendamente dentro de un derrochador y descacharrante vestuario y un espectacular autobús.

El lamento de las divas, en el Teatro Alfil, desde ayer,18 de septiembre, con tres actrices clave en los temas musicales: Julia Moller, Dulcinea Juárez y Eva María Cortés, donde reflexionan sobre el duro oficio de ser divas mientras interpretan temas de Rocío Jurado, Barbara Streisand, Donna Summer y, ¿no lo adivinan?… Raphael, nuestro cantante más expresionista, en palabras que le dedicó José Miguel Ullán hace ya muchos años, una eternidad. Es un musical bastante relajado y gamberro, lo que está muy bien porque rezuma ironía.

Cabaret, nada menos. Vaya reto. Jaime Azpilicueta, su director, ha querido realizar una versión muy digna del clásico del musical de los ochenta. Será en el teatro Rialto a partir del 1 de octubre con Cristina Castaño, Edu Soto y Daniel Muriel interpretando temas clásicos como Money, Money, y Maybe this Time. A la espera del estreno resaltaremos que Azpilicueta es director experimentado: desde El Hombre de la Mancha, pionero en esto de los éxitos, hasta My Fair Lady, que montó con gran calidad. Es uno de los platos fuertes de la temporada musical madrileña.

La Celia. En los Teatros del Canal una comedia musical muy española: La Celia, a partir del 15 de octubre bajo la dirección de Emilio Sagi. Viene de Buenos Aires, del teatro Maipo, donde cosechó un gran éxito el año pasado. Es un musical basado en la vida de nuestra Celia Gámez, de derechas de toda la vida, irrepetible, la reina de la revista española de la postguerra que consiguió otorgar al género un aire más acorde con la burguesía de aquellos años, restándole ese perfume anarcoide y marginal que siempre tuvo, pero que consiguió ya que tenía talento para ello, montajes y números excepcionales. Ivanna Rossi da vida a la Gámez, interpreta temas como Pichi, Los nardos y otros consagrados por la cantante, con bastante garbo. A destacar el momento en que la Gámez anuncia la ruptura con su primer marido. Es uno de los grandes momentos del musical, de gran fuerza dramática porque, ya se sabe, doña Celia Gámez era mujer de carácter. Había que tenerlo para frecuentar a personajes como Queipo de Llano.

Danzad, malditos. Para finalizar, en Las Naves del Español del Matadero, a partir del 24 de noviembre, Danzad, malditos, con Rubén Frías, Karmen Garay y Nuria López. Está basada, pero de manera muy lejana, en aquella magnífica película de Sidney Pollack que se dio a conocer en la pasada edición de FRINJE , y aunque no está pensada, a pesar de que la escenografía de Alessio Meloni es espectacular, como un musical al uso. Lo cierto es que la colocamos aquí, y en detrimento de otros como Le Crazy Class, de recorrido internacional, o La viuda alegre, ambos en los Teatros del Canal, porque se baila demasiado, acordémonos de la película, y se canta, lo que convierte a la obra en un musical de ley… aún sea alternativo.


Madrid… esa ciudad mesetaria con vocación de ser Nueva York o Londres… Por momentos lo consigue.

28 de setembre 2015

El desvetllament d’una papallona nocturna



publicat per
26/09/2015
Gema Moraleda

Aquesta temporada arrenca a Barcelona amb tot de monòlegs interpretats per dones, des de Psicosi de les 4.48 al díptic del Teatre Lliure (Dona no reeducable/Crecenunsoldéu) passant per El desvetllament d’una papallona nocturna. A més de la component femenina, aquests textos tenen una altra cosa en comú, la majoria es basen en figures reals. Alguns de forma més ficcionada, i altres, com el que ens ocupa, amb un enfoc més biogràfic.

A El desvetllament d’una papallona nocturna ens apropem a la figura de l’autora britànica Virginia Woolf, una dona fascinant tant pel que fa a la seva obra com per la seva vida. El text es construeix amb fragments de diferents llibres de Woolf, tant novel·les com assajos, i mira de mostrar totes les facetes de la seva obra alhora que en dibuixa un retrat personal. Aquest fet fa que el conjunt sigui una mica irregular. El muntatge té moments d’alta càrrega emotiva i simbòlica, que constitueixen, en la meva opinió, els millors passatges, i d’altres amb un to més didàctic, de vegades massa, que trenquen el ritme de manera inesperada. Les idees de l’autora sobre l’amor, les dones i la vida en societat són francament interessants i avançades al seu temps, però estan pensades per a ser llegides en el context d’un llibre de no ficció i no pas per a ser recitades en veu alta.

Anna Sabaté interpreta Woolf amb intensitat i sentiment, mentre es despulla literal i metafòricament sobre l’escenari.
El desvetllament d’una papallona nocturna ens presenta un personatge interessant, intel·ligent i fascinant, i ens convida a conèixer més a fons a Virginia Woolf, una idea que només puc aplaudir.

El desvetllament d’una papallona nocturna
Autor: Eles Alavedra. Direcció: Eles Alavedra. Repartiment: Anna Sabaté. Escenografia: Eles Alavedra. Il·luminació: Dani Gener. So: Dani Gener. Vestuari: Mar Muñoz. Disseny gràfic: Xavi Siles.
Sala: Sala Atrium. Data: 21/09/2015. Fotografia: Xavi Siles.

L'obra de teatre "El pla" supera l'estrena amb èxit al teatre Cirvianum de Torelló



publicat per
http://www.elter.net
G. Francàs
dissabte 26 de setembre de 2015
Torelló

Entre els intèrprets hi trobem dos manlleuencs de nom al món del teatre osonenc com Marc Casanova i Joan Roura

Aquest divendres el Teatre Cirvianum de Torelló va acollir l’estrena de l’obra de teatre i comèdia negre ‘El Pla’. Es tracta de la primera obra de la companyia torellonenca Cia Loropardos que s’ha format aquest 2015. Entre els intèrprets hi trobem dos manlleuencs de nom al món del teatre osonenc com Marc Casanova i Joan Roura.

L’obra es tracta d’una adaptació lliure de “Horrible Bosses” de Michael Markowitz. Està dirigida per David Ceballos que ha estat al capdavant d’altres produccions juntament amb el Nou 69 Teatre com El Funeral o La Gàbia. Compta també amb sis actors amb experiència en altres muntatges produïts a Osona i el Lluçanès. Entre ells hi trobem el manlleuenc Marc Casanova que és membre de la companyia Loropardos i també ha fet d’ajudant de direcció.

Marc Casanova ha explicat a Ràdio Manlleu que “era un projecte molt interessant, que teníem pensat des de fa temps i que teníem molt clar, però, quan l’hem dut a terme ens hem trobat amb alguns problemes que hem sabut solucionar” i ha afegit que “estem molt contents del que ha sortit”.

L’obra transcórrer a Londres entre tres personatges principals de vides laborals peculiars, que tenen com a objectiu crear el pla perfecte. A partir d’aquí la comèdia es va embolicant amb aparició de personatges estrambòtics i situacions pròpies de les millors paròdies del cinema negre. De cara el futur, l’objectiu de la companyia és treure partit a l’obra i portar-la a altres teatres.

“El pla” es va estrenar aquest divendres al vespre i aquest dissabte a les 9 del vespre hi ha una nova sessió al Teatre Cirvianum de Torelló.

‘Los Miserables': 30 años de un sueño ininterrumpido



publicat per
24 de setembre de 2015
Luis Miguel Juan Palao

El 8 de octubre de 1985 se estrenó en el Barbican Centre de Londres la apuesta de los compositores Claude-Michel Schönberg y Alain Boublil de adaptar una de las novelas más extensas y complejas de la literatura francesa a un musical de 3 horas. La leyenda teatral de Los Miserables acababa de empezar.

30 años y tres teatros distintos después han convertido la adaptación musical de la novela homónima de Victor Hugo en todo un fenómeno de masas tanto en la capital británica como a escala internacional. Esta historia se ha convertido en una gran experiencia literaria, teatral y ahora también cinematográfica que no deja a ningún lector o espectador indiferente.

Un musical aclamado por el público y la crítica

“¡Qué maravilla de espectáculo! Completo y perfecto. El clásico de Victor Hugo revivido. Ha sido muy emocionante, y no me extraña que hayan tenido tanto éxito”. Estas son las palabras que el ganador del Nobel Mario Vargas Llosa le dedicó al equipo de la producción española de Los Miserables tras ver la función en Madrid.

Desde hace escasos meses en España ya no se representa este musical; sin embargo, los londinense aún tiene la oportunidad de disfrutar de él. Los Miserables ha ocupado las marquesinas del West End de la capital británica durante 30 años ininterrumpidos, convirtiéndose así en el musical más longevo de la historia que continúa estando vivo.

A lo largo de sus 30 años de trayectoria Los Miserables ha conseguido atraer a más de 70 millones de espectadores en todo el mundo. La producción ha alcanzado tal importancia a escala internacional que ha sido representada en 43 países distintos y traducida a más de 22 idiomas. Todos estos logros han hecho al musical ganador de 96 premios internacionales que incluyen 2 premios Oliver y 8 Tonys.

Un toque español en los 30 años de ‘Los Miserables’ en Londres

Durante todos estos años, Los Miserables ha nacido y crecido en Londres; sin embargo, aunque la casa del musical más longevo de la historia sea inglesa, existe cierta influencia española en él. Nos referimos al sevillano Alfonso Casado Trigo, actual supervisor musical de la producción original en la capital británica.

Envuelto en la majestuosidad y elegancia del Queen’s Theatre (Soho), Alfonso nos habla sobre Los Miserables y nos destaca de él su carácter operístico, distinto de cualquier otro musical. “Su historia es un tronco tan importante como la música. Se dirigen mutuamente”.

Los Miserables es tanto una historia como una experiencia para sus espectadores. Las lecciones y mensajes que ha dejado el musical a lo largo de sus 30 años de existencia están representados en cada uno de sus personajes que, según su supervisor musical, fueron muy bien perfilados por el autor de la novela homónima Victor Hugo.

Todos los miserables que conforman la obra despiertan emociones distintas en cada uno de sus espectadores; sin embargo, a la hora de elegir, Alfonso Casado no se decanta por un favorito y prefiere destacar los valores más importantes de cada uno de los personajes de Los Miserables.

“Todos los personajes están construidos magníficamente y con una gran personalidad. Jean Valjean es el icono, protagonista heroico de grandes valores que dedica su vida a su amor por Cosette después del compromiso que adquiere con Fantine. Destacaría la manera en la que él cambia su vida y es capaz de rehacerse como ser humano. Por otro lado, también está la vulnerabilidad de Éponine, el realismo de esa adolescente que vive el amor de manera utópica con Marius, pero que después tiene los pies en el suelo de la realidad en la que vive, la Francia del S.XIX“.

Todos los personajes están construidos magníficamente y con una gran personalidad
Aunque tras hacer un repaso por cada una de estas distintas personalidades, Alfonso se lo piensa mejor y finalmente nos confiesa que se quedaría con Jean Valjean, por ser el más célebre de la obra.

Alfonso Casado: “El musical es la mejor adaptación de ‘Los Miserables’ de Victor Hugo”

Desde su publicación en el año 1862, la novela Los Miserables ha sido adaptada a más de 20 formatos distintos. Entre los cuales se encuentra incluso una serie anime. Sin embargo, Alfonso Casado lo tiene claro y nos asegura que “el musical es la mejor adaptación del libro original de Victor Hugo“, y también la más internacionalizada.

Los Miserables se han representado en 43 países distintos y ha sido traducido a más de 22 idiomas, siendo el español uno de ellos. De hecho, Alfonso Casado trabajó en la producción española del musical y asegura que fue un auténtico quebradero de cabeza traducir la letra original. “Era muy importante que el ritmo del texto fuese muy acorde con la música. Intentamos también respetar que no tuviéramos que añadir ni quitar ninguna nota para no modificar la partitura original”, nos afirma.


Cada actor que ha dado vida a Jean Valjean, cada actriz que ha tenido que interiorizar el sufrimiento de Fantine o cada uno de los Javerts que han participado a lo largo de estas tres décadas de Los Miserables han dado un toque distinto a la producción.

“De entre todos los Jean Valjean me quedo sin duda alguna con Gerónimo Rauch, mi amigo con el que, además de en Londres, también coincidí en la producción española de Los Miserables“, nos confiesa Alfonso Casado. Sin embargo, a la hora de elegir a su Fantine favorita no se decanta por ninguna en concreto y nos destaca a la estadounidense Sierra Bogges y a la holandesa Celinde Schoenmaker.

Eso sí, su Javert favorito sí es español y nos describe a Ignasi Vidal como uno de los mejores actores que se ha encontrado en el papel del inspector.

De entre todos los Jean Valjean me quedo sin duda alguna con Gerónimo Rauch
Según Alfonso Casado, estas diferencias que marca en el musical cada actor ocurren también en la música con cada uno de los directores musicales. Además, destaca la suerte de estos al contar con el compositor de la partitura, Claude-Michel Schönberg, pues “se muestra muy implicado en cada uno de los ensayos de sus obras”.

‘Los Miserables’ siguen vivos tras 30 años y tres teatros distintos

30 años ininterrumpidos en cartel es una larga vida para un musical, quizás únicamente comparable con las más de seis décadas de La Ratonera en el St. Martin’s Theatre de Londres. Ante este éxito Alfonso Casado cree que la clave de todo ha sido que “Los Miserables ha sabido modernizarse y adaptarse, y no se ha estancado”. Hace seis años su productor, Cameron Mackintosh, modernizó el musical para sacarlo de gira por Inglaterra en su 25 aniversario y más tarde, con el lanzamiento de la película, volvió a poner el musical en primera fila.

Sin embargo, aunque el Queen’s Theatre sea actual casa del musical más longevo de la historia, lo cierto es que a lo largo de sus 30 años Los Miserables se ha representado en tres escenarios distintos de Londres. El primero de ellos fue el Barbican Centre, siendo trasladado unos meses más tarde al Palace Theatre, uno de los mayores teatros de la capital en el que el musical vivió por primera vez alguna que otra crisis. “Fue muy difícil llenar ese recinto tan grande”, nos afirma Alfonso.

Más tarde, el musical encontró un nuevo hogar, el Queen’s Theatre, donde se representa desde el año 2004. Se trata de un teatro más pequeño que solucionaba el problema de taquilla del recinto anterior. Sin embargo, ocho años después el espectáculo volvió a llenarse de vida y atrajo a los espectadores como en sus primeras noches en cartel. Fue en ese momento cuando Alfonso Casado Trigo cogió la batuta de Los Miserables en Londres.

“Yo empecé a dirigir el musical aquí hace 3 años, justo cuando acababan de lanzar la película, que hizo que el teatro se llenase todos los días, formando colas para comprar las entradas”, declara Alfonso.

La adaptación cinematográfica del musical, protagonizada por Hugh Jackman, Russel Crowe y Anne Hathaway y ganadora de 3 premios Oscar, fue estrenada el 25 de diciembre de 2012 y volvió a poner a Los Miserables en boca de todos. Al perecer muchos de los que vieron la película sentían la necesidad de disfrutar del musical en vivo. No sólo en Londres, pues fue en ese momento cuando la productora Stage Entertainment anunció la primera gira del musical por las principales ciudades de España, logrando un gran éxito en taquilla.

Es increíble que después de 30 años ‘Los Miserables’ se mantenga vivo
Ante ello, Alfonso Casado nos confiesa su admiración hacia un fenómeno como Los Miserables y afirma que “es increíble ver cómo después de 30 años un musical se mantiene tan vivo”.

Los Miserables: más que un musical, una leyenda

Nueva York, Madrid, Sydney o Tokyo son algunas de las ciudades en las que ha vivido este legendario musical. Sin embargo, aunque Broadway sea una de las mecas del teatro, Los Miserables nacieron en el West End y siempre será autóctono de las marquesinas de Londres. Por ello, será esta ciudad la que acoja la celebración de su trigésimo cumpleaños el 8 de octubre de 2015, en un evento del que todavía no se conocen muchos detalles, pero que Alfonso Casado asegura que será único. “Es una fecha para señalar y celebrar y lo estamos preparando con mucho cariño para que sea un día muy especial”, añade el músico.


Tras 30 años, ya queda muy atrás esa primera producción en el Barbican Centre que se estrenó el 8 de octubre de 1985. Las voces de Colm Wilkinson o Patti Lupone ya no son las únicas con las que se canta la tormentosa vida de Jean Valjean y el sueño roto de Fantine, el inglés ya no es el único idioma en el que se entona la canción Do you hear de people sing? y Londres ya no es la única casa de uno de los fenómenos teatrales más longevos de la historia. Tres décadas de éxito mundial han hecho de Los Miserables, más que un musical, una leyenda.

27 de setembre 2015

Torna el gran èxit de Sala Cabanyes



publicat per
25 de setembre de 2015

L’entitat programa de nou el musical ‘Mamma mia’ després de triomfar la primavera passada

Dissabte 26, a 2/4 de 10 de la nit a la Sala Cabanyes (la Riera, 110-120), 1a representació
Representacions del muntatge

• 26 de setembre  - 21:30h
• 27 de setembre - 18:30h
• 3 d’octubre  - 21:30h
• 4 d’octubre - 18:30h
• 10 d’octubre - 21:30h
• 11 d’octubre - 18:30h
• 12 d’octubre de 2015 - 18:30h

Més de 4.000 persones van veure ‘Mamma mia’ la primavera passada a Sala Cabanyes. Una de les obres més exitoses, Pastorets a banda, de la història recent de l’entitat, amb el públic acabant dempeus i cridant ‘No n’hi ha prou’. Davant d’això la Sala ha decidit tornar a programar el musical, a partir d’aquest dissabte i en un total de 7 representacions.


A través de les cançons d’ABBA, el públic descobreix com són les últimes hores abans de la boda entre la Sophie i l’Sky (Pau Abril). Preocupada per qui la portarà a l’altar, la Sophie ha enviat tres cartes als tres homes que sospita que poden ser el seu pare. Llegint el diari de joventut de la seva mare sap que els “candidats” són en Harry (Ferran Camps), en Sam (Xavier Codony) i en Bill (Xavier Manrique), que es desplacen a la tranquil·la illa grega on se celebrarà el casament. Sota la batuta d’Antoni Blanch, una vuitantena de persones fan possible que el muntatge tiri endavant. “Mamma Mia” és un espectacle per a tota la família, amb música en directe i un cor d’una trentena d’actors, dirigit per Georgina Blanch. Carla Pérez s’ha encarregat de les coreografies i l’escenografia, que trasllada al públic a l’illa grega on passa l’acció, és obra de Josep Maria Codina.

Tres tenors - Tres dives



publicat per

Concert pertanyent al Cicle de Sarsuela del Foment Mataroní. Les millors veus de l'òpera i de la sarsuela del moment, acompanyats per l'Orquestra Aula Líria de Granollers, oferiran un concert sota la batuta del director Aníbal Gil.
Organitza: Foment Mataroní

+ info
Diumenge 27 de setembre
18 h
Foment Mataroní
20 euros


Wishful d'Andrés Cavallin



publicat per

Andrés Cavallín dirigeix aquesta tragicomèdia unipersonal sobre un barber que es resisteix als nous temps i converteix el seu negoci en un búnquer aïllat del món exterior.

El barber intenta modernitzar el seu negoci de totes les maneres possibles. Un actor desesperat truca a la seva porta i li proposa pervertir la seva essència, l’únic que li resta de la seva antiga vida. Sense adonar-se’n, l’actor, en el seu afany per sobreviure, també es degrada i es dilueix.

Direcció i interpretació: Andrés Cavallín
Ull extern: Sergi Ots
Dramatúrgia: Andrés Cavallín i Graciela Gil
Música: Jorge Sarraute
Llums: Bernat Llança
Escenografia: Erin Bassa i Andres Cavallin
Treball corporal: Iris Brok
Fotografies: Erin Bassa Photographer
Producció: Cia. Andrés Cavallín

+ info
Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Fet a Mataró
Wishful
Diumenge 27 de setembre
19 h
Can Gassol. Centre de Creació d’Arts Escèniques
5 euros

L’alegria i la tristesa d’un gran pallasso, al Teatre Principal



publicat per
25 de setembre de 2015

L’obra recorda la figura d’Enrico Jacinto Sprocani, Rhum, que va ser un gran pallasso de la primera meitat del s. XX, amb una comicitat excepcional

Diumenge 27, a les 7 de la tarda al Teatre Principal (c/ Església, 45-47) d’Arenys de Mar


‘Rhum’, de la companyia Rhum & Cia, és un homenatge a un dels oficis més generosos i entranyables: fer riure el públic. L’obra recorda la figura d’Enrico Jacinto Sprocani, Rhum, va ser un gran pallasso de la primera meitat del s. XX, amb una comicitat excepcional i una habilitat fora del normal per improvisar. Al mateix temps, però, era una persona turmentada. Se sentia molt desgraciat fora de la pista i els escenaris, experiència que han patit també altres pallassos. El muntatge parteix d’aquesta premissa per explicar la història de la companyia, desesperada perquè no hi ha manera que pugui treballar, fins que un dels seus membres troba un bolo.

NO APOSTIS PELS ANGLESOS



Amb David Olivares, dirigida per Dusan Tomic.
Tres amics urbanites d’uns trenta anys es troben d’amagat entre setmana per compartir i gaudir de les apostes a la lliga anglesa. Aquell dia només queda una aposta per resoldre, un únic partit de la PremierLeague, amb 3 resultats possibles per als quals han apostat diferent i per separat.

Aquell decisiu partit avança i el resultat va variant, cosa que va produint la reacció dels tres personatges, els quals verbalitzen i revelen la seva cara més obscura i els seus conflictes més profunds, com també les mentides que amaguen al seu interior. Al capdavall, aquesta passió futbolística i la pròpia tensió de l’aposta fa caure totes les màscares i els tres personatges desvetllen la seva autèntica realitat.
El desenllaç és un adéu al passat, a allò fals que els unia, una mort, però també un renaixement, una benvinguda a allò nou i esperançador que s’obre davant de cadascun d’ells.

+ info
Dimarts 29 de setembre a les 21 h
Dimecres 30 de setembre a les 21 h
Dijous 1 d'octubre a les 21 h
Preu:: 10 €
FITXA ARTÍSTICA
Autor: Vladimir Djurdjevic (1977, Belgrad, Sèrbia)
Traductora: Laura Piqué (1977, Granollers)
Direcció: DusanTomic (1973, Novi Sad, Sèrvia)
Producció: ZOOPA
Intèrprets:  David Olivares, Oscar Garcia i José Pérez
Una tragicomèdia actual que triomfarà a Barcelona.
Teatre de Ponent, Granollers
Carrer de Ponent, 60
08401 Granollers
93 849 83 64 / 93 849 81 67
VENDA D'ENTRADES
A les taquilles del Teatre de Ponent: venda d'entrades el mateix dia de l'espectacle, una hora abans de l'inici de la funció.
Per Internet: al web de Teatre de Ponent (www.teatredeponent.com), a l'apartat de programació, després de la descripció de cada espectacle teniu l'opció de comprar les entrades per al dia que vulgueu sense cues ni comissions. Us recondueix al web d'Escena grAn que es la plataforma per gestionar tots els espectacles de la ciutat i hi apareix també la nostra programació.
A les taquilles del Teatre Auditori de Granollers: els dimecres,dijous i divendres de 17.30 h a 20 h s'hi poden comprar entrades anticipades

Iniciem una nova temporada i volem apropar encara més a tota la població les nostres propostes de teatre de petit format i de qualitat, per això el preu de les entrades serà únic per a tots els espectacles i serà de 10 €.

Per als Amics del Teatre de Ponent existiran avantatges que us anirem descobrint al llarg de la temporada. Podreu consultar-los a l'apartat Amics de Ponent.

Lo malo de ser perfecto en la Sala Barts. Barcelona



publicat per

Disciplina: Comedia
Director: Antonia San Juan
Reparto: Antonia San Juan , Luis Miguel Seguí i Félix Navarro
Dónde: Barts
Dirección: Avenida del Parallel, 62. Barcelona
Hasta: 30.09
Horario: Varios horarios
Precio: Desde 25€
Venta de entradas: www.proticketing.com
Ella se lo guisa y ella se lo come, Antonia San Juan dirige Lo malo de ser perfecto, protagonizado y escrito, de pe a pa por la actriz, y en escena hasta el 30 de este mes en el Barts de Barcelona. Acompañan en escena a la actriz, los actores Luís Miguel Seguí y Félix Navarro, interpretando hasta diez personajes distintos en este montaje a cuatro partes. Un espectáculo sin tregua, en el que la multidisciplinar artista canaria saca toda su garra y humor para criticar todo convencionalismo y encorsetamiento sexual y social.

www.barts.cat/es

¡Qué bonita la escenografía!



publicat per
17 de setembre de 2015
Juan Carlos Olivares Padilla

Qué lejos está en 'Caiguts del cel' la dirección de actores de los mejores trabajos de Belbel

En el comedor réplicas de las sillas CH20 de Wegner. En el salón un par de butacas Cisne de Hansen.

Elegante decoración con toques vintage de fans de la serie Mad Men y el diseño nórdico. Tiene gustos exquisitos esta pareja formada por un anestesista y una directora de un colegio de primaria, el matrimonio protagonista de Caiguts del cel. Un hogar que huele a dinero mucho antes que aparezca de la nada un billete de 100 euros y se rompa la armonía burguesa de unos modernos acólitos de la gauche divine. Para que el marco socio-estético sea perfecto falta que además luzca una lámpara de Moragas.

La glamurosa escenografía creada por Max Glaenzel es un triunfo en solitario. Cuando esa visión de revista de arquitectura se pone en movimiento se acabó la fiesta teatral, aunque el público acuda ilusionado a la llamada de una comedia de "calidad", escrita por un autor francés prestigiado, dirigida por un profesional de referencia e interpretada por dos apellidos admirados del star-system catalán. Tanto y tantos para concluir —después de aplauso y medio— que el decorado es realmente muy bueno. No sé sí este punto ha quedado claro con suficiente prolijidad. Ahora el resto.


De Sébastien Thiéry. Versión y dirección: Sergi Belbel. Intérpretes: Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Carles Martínez y Anna Barrachina. Teatre Condal, Barcelona, 14 de septiembre.

El texto de Sébastien Thiéry —escrito a mayor gloria del actor Pierre Arditi— peca de ambición. Lo que podría haber sido una discreta y funcional comedia de bulevar se pierde en el laberinto del teatro del absurdo. No es fácil seguirle la lógica a Ionesco. Y la tiene. Tampoco el maestro Feydeau descubre al primero que pasa el secreto del éxito de sus farsas y su vértigo de improbabilidades. No es, aunque lo parezca por momentos, una versión cómica de Caché de Haneke, ni una adaptación aún más angustiada de Misterioso asesinato en Manhattan de Woody Allen. Apunta a mucho y acierta en casi nada.

Quedan entonces un par de divertidas escenas de comedia doméstica que se elevan del resto de la obra por la aparición de un personaje roba-escenas: la criada.

La tensión cómica entre señores y el servicio siempre funciona, tanto si es una bonne española o una interina ucraniana. La procedencia eslava —la aportación más destacada de Sergi Belbel— ofrece además el inesperado regalo de un hilarante diálogo inspirado en el don de lenguas de los apóstoles. Dos escenas en las que Anna Barrachina deja en evidencia (a su favor) el descontrol interpretativo de Jordi Bosch y Emma Vilarasau, aunque él se agarre al salvavidas de una innegable vis cómica. La intervención de Carles Martínez es tan intrascendente como su personaje.


Qué lejos está la atropellada dirección de actores de los mejores trabajos de Belbel. Qué distancia entre esto y su pasado mimo con Jardiel Poncela. ¿Se dio cuenta Thiéry de la sal gruesa que cubría su obra? El autor salió a saludar. Esta vez vestido.

26 de setembre 2015

Torna “Mamma Mia”després del gran èxit de les Fires



Amb la reposició del musical, dirigit per Antoni Blanch, la Sala Cabanyes inicia la temporada 2015/2016

L’espectacle “Mamma Mia” torna a l’escenari de la Sala Cabanyes a partir d’aquest dissabte, dia 26. Després de l’èxit de la temporada passada, la preparació del casament de la Sophie (Duna Llobet) i el conseqüent viatge al passat de la seva mare, la Donna (Mercè Bellido) tornaran durant set funcions més al popular teatre mataroní.

Més de 4.000 persones van veure la primavera passada “Mamma Mia”, de la qual se’n van fer nou representacions. Des del primer dia, “Mamma Mia” va saber connectar amb el públic, que va omplir la majoria de funcions i, sovint, acabava dempeus i cridant “no n’hi ha prou”.

Sota la batuta d’Antoni Blanch, una vuitantena de persones fan possible que el muntatge tiri endavant. “Mamma Mia” és un espectacle per a tota la família, amb música en directe i un cor d’una trentena d’actors, dirigit per Georgina Blanch. Carla Pérez s’ha encarregat de les coreografies i l’escenografia, que trasllada al públic a l’illa grega on passa l’acció, és obra de Josep Maria Codina.

Una comèdia amb ABBA de banda sonora
La trama de “Mamma Mia” és ben coneguda. A través de les cançons d’ABBA, el públic descobreix com són les últimes hores abans de la boda entre la Sophie i l’Sky (Pau Abril). Preocupada per qui la portarà a l’altar, la Sophie ha enviat tres cartes als tres homes que sospita que poden ser el seu pare.

Llegint el diari de joventut de la seva mare, sap que els “candidats” són en Harry (Ferran Camps), en Sam (Xavier Codony) i en Bill (Xavier Manrique), que es desplacen a la tranquil·la illa grega on se celebrarà el casament. Juntament amb les Dinamos, les seves amigues de joventut Rosie (Àngels Cabezudo) i Tania (Diana Gámez), la Donna s’haurà d’enfrontar amb el seu passat per poder continuar endavant amb la seva vida.

La reposició de “Mamma Mia” suposa el tret de sortida de la Sala Cabanyes a la temporada 2015/2016, durant la qual s’iniciaran els actes de celebració del Centenari d’Els Pastorets de Mataró.

Dies de representació:            Dissabte, 26 de setembre de 2015 - 21:30
Diumenge, 27 de setembre de 2015 - 18:30
Dissabte, 3 d’octubre de 2015 - 21:30
Diumenge, 4 d’octubre de 2015 - 18:30
Dissabte, 10 d’octubre de 2015 - 21:30
Diumenge, 11 d’octubre de 2015 - 18:30
Dilluns, 12 d’octubre de 2015 - 18:30

Lloc:
Sala Cabanyes (La Riera, 110-120)
Horari de taquilla:
Els caps de setmana de representació, divendres i dissabtes, de 8 a 9 del vespre
Informació i reserva de localitats: A la página web www.salacabanyes.cat
al telèfon 618.77.30.13 (divendres, de 6 a 9 del vespre)
en horari de taquilla, al 93.790.85.02
Preu: 

12 euros (platea) / 10 euros (amfiteatre)

Pep Plaza



publicat per

Espectacle teatral a càrrec de l'actor Pep Plaza, organitzat en el marc dels actes amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer.

+ info
Venda d’entrades:
A la seu de Cultura, de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.
A la seu de l'AFAM (C/ Sant Pelegrí, 3, 1r), dimarts i dijous de 10 a 13 h i de 16 a 19 h.
Organitza: Associació Familiars Alzheimer Maresme
Teatre Monumental
Carrer de la Riera, 165, 08302 Mataró, Barcelona, Espanya
Dissabte 26 de setembre
21 h
20 euros platea / 17 euros amfiteatre
Compra la teva entrada

https://entradesculturamataro.cat

L'ALÈ DE LA VIDA DE Q-ARS TEATRE



publicat per

'L'alè de la vida' amb Mercè Arànega i Anna Güell
Les grans actrius Mercè Arànega i Anna Güell protagonitzen aquesta obra d'èxit mundial. Un duel carregat d'ironia i tendresa entre dues dones que han compartit el mateix home durant 25 anys.

Dues dones i un destí: ser abandonades pel mateix home. L'una, l'esposa durant més de 25 anys; l'altra, l'amant durant els mateixos anys. Mercè Arànega i Anna Güell, dues grans actrius catalanes conegudes tant pels seus papers al teatre com a la televisió, protagonitzen brillantment aquesta obra d'èxit mundial escrita pel dramaturg anglès David Hare, sota la direcció de Magda Puyo.

L'alè de la vida és la història d'una dona que s'enfronta a l'esposa del seu amant. En el transcurs d'un dia i una nit, les dues dones parlen sobre les seves vides i la relació amb l'home amb el qual han compartit 25 anys. Un subtil combat de ganivets, un duel on la ironia i la tendresa comparteixen protagonisme.

David Hare és un important dramaturg reconegut tant en el món del teatre (Celobert) com en el del cine com a guionista (El lector), que ha rebut nombrosos premis, entre els que destaquen dues nominacions als Oscar i tres Globus d'Or.

Autor: David Hare / Traducció: Mònica Bofill / Adaptació: Mònica Bofill i Magda Puyo / Direcció: Magda Puyo / Ajudant de direcció: Mònica Bofill / Intèrprets: Mercè Arànega i Anna Güell / Espai escènic i vestuari: Montse Amenós / Il·luminació: Sylvia Kuchinov / Direcció de producció: Carles Manrique (Velvet Events) / Fotografies: Jordi Egea / Distribució: Elena Blanco (Magnetica Management) / Producció: Q-Ars Teatre i Velvet Events / Amb la col·laboració de: Centre d'Arts Escèniques de Terrassa

+ INFO
25/26/27 SETEMBRE
Divendres i dissabte a les 21 h
Diumenge a les 19 h
Espectacle abonable
TEATRE
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Durada: 70 minuts
Preu: 15 € / 12 €
Teatre de l'Aurora
Carrer de l'Aurora, 80 (Plaça de Cal Font)
08700 IGUALADA (Barcelona)
Tel. 93 805 00 75

El debut de la companyia local Loropardos estrena la temporada al Cirvianum de Torelló



publicat per
Redacció Osona - Ripollès / El 9 Nou

Un debut local, el de la companyia torellonenca Loropardos que s’estrena amb l’obra ’El Pla’, enceta aquest cap de setmana la nova temporada de programació del teatre Cirvianum.

La primera de les tres estrenes, totes amb segell osonenc, que el Cirvianum acollirà aquesta temporada és torellonenca. La companyia Loropardos, creada recentment, debuta amb ’El Pla’. David Ceballos dirigeix l’obra, en què intervenen set actors i que es podrà veure divendres i dissabte a les 9 del vespre. ’El Pla’ és una adaptació teatral del mateix director a partir de la pel·lícula ’Horrible bosses’, que en castellà es titulava ’Cómo acabar con tu jefe’. E

Ja ho va fer amb ’Tinc un amic que’, l’any 2009, i amb ’Planeta I-Neptú’ el 2012, i Peyu també ha volgut estrenar el seu tercer espectacle al Cirvianum. Serà el dia 2 d’octubre. El muntatge gira al voltant d’una aplicació de mòbil, ’I-time’, que també dóna nom al muntatge. Sense renunciar a l’humor que caracteritza l’actor osonenc, ’I-time’ s’ha concebut com un espectacle teatral, que dirigeix Joan Roura, i en què Peyu s’ha volgut envoltar de tècnics, actors i músics de professionalitat contrastada. D’altra banda, Peyu tancarà al Cirvianum pel desembre les representacions de ’Tinc un amic que...’ amb una festa solidària.

La tercera producció que es podrà veure per primera vegada al Cirvianum, el 6 de novembre, és ’Queda inaugurado este pantano’. Coincidint amb el quarantè aniversari de la mort de Francisco Franco, Nàiades-Cor de Noies i CorCia Teatre han creat un espectacle que a través dels records d’un home gran en les seves últimes hores de vida recupera melodies dels anys de la dictadura.

A la programació de tardor del Cirvianum també hi destaquen ’Una nit fausta’, amb Cris Juanico i un quartet de corda, el concert ’Gràcies Ovidi’, que es fa dins de l’any Ovidi Montllor, l’obra ’Ruz-Bárcenas’, l’espectacle de pallassos ’Rhum’, o la reposició del musical ’Els Addams’. De propostes per a públic familiar, programades conjuntament amb el grup Xarxa, n’hi ha quatre.

Nota de premsa de l’Ajuntament de Torelló
El nou grup local Loropardos estrena al Teatre Cirvianum la seva primera producció, ‘El pla’
La nova companyia teatral de Torelló, Loropardos, estrena el seu primer muntatge aquest cap de setmana al Teatre Cirvianum. Es tracta de la comèdia negra ‘El pla’, dirigida per David Ceballos, que es podrà veure els propers divendres i dissabte, 25 i 26 de setembre.
El pla’ és una producció de L’Home de Sac Produccions i Cia. Loropardos. Amb direcció de David Ceballos, l’espectacle compta amb les interpretacions de Dani Panadero, Marc Casanova, Eduard Pujol, Joan Roura, Jordi Freixa, Berta Bonet i Manel Arimany.

L’argument gira entorn de tres personatges, en Patrick, en Paul i en Toby, que tenen vides laborals peculiars. Treballen per persones arrogants i insensibles fins que una nit prenen la decisió d’acabar amb ells. Matar els seus caps es converteix en la seva principal preocupació. A partir d’aquí, per tal d’organitzar el pla perfecte, es veuran immersos en un món ple de personatges estrambòtics i situacions rocambolesques pròpies de les millors paròdies del cinema negre.

En la presentació de la programació del Teatre Cirvianum, Dani Panadero explicava que la companyia Loropardos ha nascut amb una voluntat de continuïtat i d’activitat escènica constant. En aquest sentit, David Ceballos també manifestava la intenció de “fer teatre amateur però intentant treballar de la forma més professional possible”. A ‘El pla’, la nova companyia compta amb el treball de Joan Roura, que interpreta un dels personatges, i una petita col•laboració d’en Peyu.


El pla’ es podrà veure en dues sessions, aquest divendres i dissabte vinents, a les 9 del vespre.

La 29ª Feria Internacional de Huesca a punto de despegar con 30 compañías



publicat per
19 de setembre de 2015

30 compañías de teatro de danza españolas y extranjeras acudirán junto a sus espectáculos a la 29 Feria Internacional de Huesca, animadas por la gran afluencia de programadores y profesionales que se dan cita en este importante escaparate que tiene lugar en Huesca desde el próximo 28 de septiembre y hasta el 1 de octubre y que cuenta con un importante respaldo público (Ayuntamiento de Huesca, Diputación oscense y Gobierno aragonés)

Talleres, encuentros, reuniones… la feria mostrará propuestas de cinco compañías internacionales, ocho aragonesas y diecisiete más del resto de comunidades españolas.

De entre las más de mil propuestas presentadas los organizadores han seleccionado un programa final que será visto por los programadores culturales que se dejen ver por la Feria Internacional de Huesca, lo cual es siempre motivo de interés de las compañías en tanto que éstos son sus principales “clientes” en lo que a programación y contratación de espectáculos se refiere actualmente.

El director del certamen, Jesús Arbués, incidió en la presentación en que las compañías viajan a la capital aragonesa por un 40 por ciento de sus respectivos cachés con tal de poder lucir sus obras delante de quien puede comprarlas.

La Feria Internacional de Huesca solo se abre al público de forma parcial. Entre lo que podrá ver el ciudadano de a pie destacan los estrenos de la puesta en escena de la obra de Lorenzo Silva ‘La flaqueza del bolchevique’, de K Producciones interpretada por Adolfo Fernández y Susana Abaitua, y del espectáculo ‘Prefiero que me quite el sueño Goya a que lo haga cualquier hijo de puta’, de los aragoneses Perro de Compañía.

El programa de danza incluye propuestas de bailarines y coreógrafos como Nacho Fernández (Aragón), Nadine Gerspacher (Cataluña), Stefano Fardelli (Italia), Guy Nader/María Campos (Cataluña) e Ingrid Magrinyá (Aragón), o de grupos como Thomas Noone Dance (Cataluña) o Vortice Dance Company (Portugal).

Arbués ha remarcado la importancia de esta feria para los profesionales de las artes escénicas, y ha expresado su deseo de «llegar a convertir a Huesca en el “mercado más importante” del sector a nivel nacional.»

Por último el Director de la Feria; Jesús

Arbués destaca que la Feria además de ser un mercado, lugar de encuentro de profesionales y de exhibición de propuestas de gran calidad es un Festival para la ciudad.

El Mercat de les Flors abre temporada con 'In somni', un "experimento" de sardana y 'hip hop'



publicat per
16 de setembre de 2015
Europa Press


El Mercat de les Flors de Barcelona inaugurará la nueva temporada el 1 de octubre con el espectáculo 'In somni', un "experimento" de sardana a cargo de la Cobla Sant Jordi, 'hip hop' de la mano de la Kulbik Dance Company y electrónica con DjCode (Mario Nieto), ha anunciado este miércoles el director, Francesc Casadesús.

En la presentación de la temporada 2015-2016, el programador del Mercat, Marc Oliver, ha destacado que se trata de "un espectáculo narrativo, pero curioso que mezcla dos lenguajes" que, dirigidos a toda la familia, quiere ahondar en el concepto de cultura popular y contemporánea.

En la temporada 2015-2016 de la sala, que estrenará un nuevo sistema de descuentos por puntos similar al de compañías aéreas y supermercados, se codearán grandes estrellas como la compañía Sidi Larbi, Akram Khan Company, La Veronal, Malpelo, los coreógrafos Hofesh Shechter, Israel Galván y Roberto Olivan con otras apuestas "más provocadoras" y arriesgadas, ha destacado Casadesús.

Casadesús también ha indicado que una las apuestas destacadas de la temporada es la que ofrecerá Jordi Savall en el espectáculo 'Istanbul', en diálogo con la compañía Malpelo, que trabajan en una pieza basada en el disco homónimo del viologambista, muy centrado en el "diálogo intercultural".

Tras presentir que ésta va a ser "una buena temporada" para el Mercat de les Flors, a la luz del actual ritmo de venta de entradas, Casadeús ha destacado que el lema de la temporada es 'Molt més que dansa', habida cuenta de que el teatro apuesta por lenguajes más personales e identitarios, con una hibridación de géneros más allá de la mera técnica.

El Festival Salmon tendrá este año un marcado acento latinoamericano, así como también del sur de Europa con creadores destacados como Ambra Senatore, Tamara Cubas --que ofrecerá un espectáculo "fascinante" en la Sala Oval del MNAC-- y Roser López Espinosa, ha señalado el director, que ha hablado de inclusividad, nuevos públicos, riesgo y calidad artística.

LA ÓPERA DE GÖTEBORG

Otro de los momentos importantes lleva el nombre de la coreógrafa valenciana Marina Mascarell, que bailará con la Göteborgsoperans Danskompani, en una producción que bien podría representarse en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) y el Gran Teatre del Liceu.

La compañía Baró d'Evel regresará en una carpa a la plaza del Mercat con un diálogo entre circo y danza, de la mano de la bailarina Lali Ayguadé, que a su vez estrenará la producción 'Kokoro', la primera pieza de grupo en que ella no baila y que demuestra su ojo como coreógrafa, ha subrayado Casadesús.

En Navidad, será el turno del ciclo 'OH!' con una pieza de CaboSanRoque y Rocío Molina, bajo el comisariado de Jordi Fondevila, en el marco de la propuesta 'If' del Arts Santa Mònica , ha explicado Oliver.

Maria Camps, Mc Guy Nader, Lluís Danés, Alessandro Sciarroni, Sebastián García Ferro, Fragan Gehlkeer y Claudio Stellato serán otras apuestas de la temporada, que recuperará el espectáculo 'La máquina de la soledad': "Un espectáculo que se ha visto muy poco y que es un must", ha dicho Casadesús.

CICLE 'CAPACITATS'

Uno de los ciclos en los que el Mercat ha puesto "más ilusión" es el ciclo 'Capacitats' que, a finales de octubre y principios de noviembre, convertirá el espacio en un laboratorio nacional e internacional para que los profesionales de la danza puedan compartir experiencias para trabajar con colectivos con diversidad funcional.


El XI Festival internacional El Més Petit de Tots volverá a descubrir a los más pequeños y sus familias danza con los espectáculos de las compañías Da.te Danza, Imaginart, 4 Hoog y Charabia.

La IV Muestra de Teatro Amateur de Navarra exhibirá nueve representaciones a lo largo de septiembre


publicat per
22 de septiembre de 2015

La muestra incluye más de 70 actuaciones de teatro aficionado a lo largo de todo 2015

La IV Muestra Navarra de Teatro Amateur, organizada por la Federación de Teatro Amateur de Navarra, ha retomado su actividad en el mes de septiembre en el que se van a representar un total de nueve obras. Así, el pasado 6 de septiembre acogió la actuación del grupo Auzoa Teatro con su obra 'Auzoa Delikatessen', dentro del ciclo de Marcilla, según ha explicado la Federación de Teatro Amateur de Navarra en un comunicado. Por su parte, el viernes 11 comenzó el ciclo en Allo, con 'Nunca fuimos héroes' del grupo Tarima Beltza y el día 18 con la representación de 'El escenario del crimen' de Gabalzeka; mientras que en Villava, en la misma fecha, se representó 'Invisibles' de la compañía Trapalan. Durante el resto del mes de septiembre se representarán cinco obras más en Marcilla, Allo y Villava. Este domingo, 20 de septiembre, a las 20 horas, se representa en la Casa de Cultura de Villava 'Animales nocturnos' del grupo Juslarrotxa. La actuaciones continuarán el día 25, con '3 sombreros de copa' en Allo, 'Tengamos sexo' en Marcilla, y 'Alphonse' en Villava. La compañía Puntido Teatro será la encargada de cerrar las representaciones en el mes de septiembre el día 27 con 'El gran teatro del mundo' en la Casa de cultura de Villava. Durante los meses de octubre y noviembre la IV Muestra Navarra de Teatro Amateur recorrerá los municipios de Cárcar, Lodosa, Ablitas Los Arcos, Murchante, Dicastillo, Azagra, San Adrián, Valle de Aranguren y Andosilla; y concluirá en el Auditorio de Berriozar con una Gala Final el 12 de diciembre. La IV Muestra de Teatro Amateur está organizada por la Federación de Teatro Amateur de Navarra, que agrupa a una treintena de grupos de teatro amateur, y el apoyo Departamento de Cultura, Deporte y Juventud del Gobierno de Navarra. La Muestra incluye más de 70 actuaciones de teatro aficionado, 15 de ellos estrenos, de los grupos federados a lo largo de 2015 que se desarrollan en torno a 20 ciclos de teatro aficionado a lo largo de todo el año 2015, en diversos municipios navarros (concretamente en Lodosa, Ablitas Valle de Aranguren, Pamplona, Ribaforada San Adrián, Cintruénigo, Marcilla, Murchante, Cárcar, Huarte, Dicastillo, Los Arcos, Andosilla, Tafalla, Villava, Azagra, Estella, Allo, Alsasua). La IV Muestra Navarra de Teatro Amateur cuenta con la colaboración de Escenamateur (la Confederación de Federaciones de Teatro Amateur de España) pudiendo coordinar así tres intercambios (en Tafalla, Corella y Peralta) de grupos navarros con grupos de teatro aficionado de Asturias, Cantabria y Extremadura, y que presentarán sus trabajos en Navarra. Además, se han organizado talleres de acercamiento al teatro y tutorías de evaluación de la respuesta del público y del aspecto artístico de las obras de la Muestra.


25 de setembre 2015

El pot de les potingues



publicat per

La companyia mataronina Pàmboli Teatre presenta un espectacle teatral de clown ple d'imaginació i d'humor gestual que ens explica les aventures de dos interns d’un centre psiquiàtric decidits a escapar-se.
Espectacle d'humor esbojarrat per a tots els públics.
Organitza: Cafeteria Alarona

+ INFO
El pot de les potingues
Divendres 25 de setembre
22 h
Cafeteria Alarona
Plaça de Santa Maria, 6
Mataró

Taquilla inversa

El millor de la comèdia arriba al final



publicat per
19 de setembre de 2015
Santi Fondevila

L’obra beu de la font del teatre de bulevard i apunta cap al teatre de l’absurd
foto : Jordi Bosch i Emma Vilarasau exploten la seva faceta còmica. / DAVID RUANO

'Caiguts del cel' és d’aquelles obres que volen agradar al gran públic però no de qualsevol manera, sinó exhibint alguna reflexió més profunda sobre el comportament humà. I és ben cert que l’obra té un planejament excel·lent; que l’autor, Sébastien Thiéry, coneix els recursos de l’anomenat teatre de bulevard francès -com prepara la sortida d’Emma Vilarasau amb meravellós vestit vermell de luxe!-, i també que l’obra mostra la seva perspicàcia per acostar-se al públic, ja que no hi ha dubte que els rics van a La Bastille o l’Òpera Garnier i les classes mitjanes al teatre. Com tampoc no hi ha dubte que aquests petitburgesos fantasiegen amb la riquesa i el luxe, al mateix temps que critiquen els rics i reafirmen la seva identitat treballadora i honesta.

¿Com reaccionaria qualsevol parella benestant a qui li creixen bitllets de cent o cinc-cents euros al seu pis? Què faria? Guardar-los? Gastar-los? Trucar a la policia? Aquesta és la comèdia, i els protagonistes, un anestesista de la Seguretat Social (Jordi Bosch) que creu que es mereix alguna cosa més del que té; la seva dona, una mestra progressista (Emma Vilarasau); una criada ucraïnesa (Anna Barrachina), i un veí de caràcter obscur i bel·licós (Carles Martínez).

L’obra beu de la font del citat teatre de bulevard i apunta cap al teatre de l’absurd, concretament d’Eugène Ionesco, perquè en el personatge del veí s’hi pot veure el famós bomber de La cantant calba. Però, al meu entendre, ni en un ni en l’altre sentit acaba d’aixecar el vol. El director, Sergi Belbel, no l’ha encertat amb els perfils de la parella, probablement massa convencionals en les actituds per construir una il·lusió teatral prou divertida.


Tot i l’esplèndida escenografia de Max Glaenzel -¿potser el pis és massa luxós per a la parelleta?-, d’una producció de qualitat i d’algun gag ben col·locat, el millor d’aquesta oblidable comèdia és una encesa conversa en ucraïnès (ja sigui autèntic o fabricat per Belbel, això no ho sabem) entre Anna Barrachina (magnífica malgrat la brevetat del paper) i un notable Jordi Bosch. Això sí, el final és un bon coup de théâtre.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...