dijous, 17 de setembre de 2015

El Teatre del Raval abraça 'Van Gogh, el Musical'



publicat per
12 de setembre de 2015
Teresa Bruna Teatralnet

El Teatre del Raval ens ha volgut mostrar reiteradament com estima els musicals petits i autòctons, els que parlen de persones protagonistes de vides viscudes fora del que se'n diu 'normal', per causes potents o turbulències estranyes a la seva ment. N'hem vist una bona pila, però els més rellevants són, potser, La Vampira del Raval, L'Esbudellador de Whitechapel o La Moños. Ara hi afegim amb moltes ganes a la llista Van Gogh, el Musical, que s'estrena dilluns dia 14 i emprèn funcions regulars a partir del 17 de setembre. És una producció de TesTistosTigues, que interpreten tres grans: Roger Pera, Miquel Malirach i Mingo Ràfols. Els dos primers, reconeguts intèrprets de musicals des de sempre i el Mingo... doncs no els deia enrere! No seria just deixar-nos el quart intèrpret, en Robert, un Girasol que parla només amb en Van Gogh, ni més ni menys que amb la veu de Pep Sala. No sabem si canta, però seria el més natural.

Els autors i directors d'aquest Van Gogh, el musical són els cosins Joan i Roc Olivé, un dels dos, en Joan, també actor, se sap tot el text de memòria per fer de cover dels tres personatges els dies de descans. Pel que fa a la música "autòctona des de la primera nota", en paraules d'Empar López, directora de la sala, l'interpreten en directe Dionís Olivé (guitarra acústica); Víctor Gorriti (guitarra elèctrica) i Núria Garcia (violí). Fan 9 peces "pensades com una broma", que situen en el pop rock:"Cada una és una paròdia, de fet, tota l'obra és com una paròdia dels musicals. Precisament per això hem volgut fugir del piano, està massa vist!", diuen els Olivé, amb una cara que no saps si parlen seriosament o no. En Roc és compositor i entre tots dos han fet la música i les lletres. Mort l'any 1890, l'obra commemora el 125 aniversari de la desaparició de Van Gogh.

El Joan va estudiar Belles Arts, d'aquí li ve la fascinació per Van Gogh. "Vaig pensar que es mereixia un musical i vaig anar a buscar el meu cosí compositor per fer-lo. Això va passar fa molts anys, recordeu quan feien Gaudí, el musical?, doncs una mica d'aquí em va venir la idea!", diu en Joan. I s'hi van posar, com podeu veure, sense presses. És per tant una peça cuinada a foc lent, però... força especial: "Digueu que ningú vingui a veure la vida de Van Gogh. Hi ha moltes teories sobre l'orella i sobre el suïcidi i nosaltres n'hem agafat una. Està basada en la realitat, però ens hem inventat la meitat dels personatges, tots molt potents. Hem pensat que, per posar-nos a investigar i equivocar-nos, més val tirar pel dret. De fet, va néixer com una paròdia d'aquell Gaudí...!"

L'ARGUMENT, FORÇA SURREAL
Roger Pera diu que "és com una mena de sitcom, molt a l'estil de La extraña pareja, encara que aquí som un trio!" L'acció se situa a la casa de Gauguin, a Arlès, durant els mesos en què van compartir casa. Van Gogh (Roger Pera), que arriba a la casa de Gaughin com a marchand de quadres -"ara es diu que va ser al revés, però nosaltres ho hem deixat així"-, s'enamora bojament de la prostituta Úrsula Layer (Miquel Malirach), però ella té la dèria ficada en Gauguin (Mingo Ràfols). Ella voldria que la pintés, però Gauguin no està prou inspirat. Està entestat en marxar a Tahití, on podrà pintar indígenes nues, molt diferents d'aquest putot que no es depila i que llueix una considerable alçada física. "Volíem una prostituta esperpèntica, a l'alçada dels Monty Python" Mentrestant, Van Gogh, desesperat perquè ni se'l mira, explica les seves penes al Robert, el Girasol, el seu gran amic que immortalitzarà als quadres.

Van Gogh, el musical és, doncs, una història esbojarrada i gamberra, que s'inspira lleugerament en la realitat. Avisen que se'ns farà curt: "És tan curtet que podria ser un capítol d'una sitcom. Per allargar-ho una mica fem mitja part, però sense marxar. Baixem a parlar amb el públic, a canviar impressions, agafar idees i menjar pipes ja que, com que ens ho passem pipa, tindrem pipes subvencionades!", explica el Mingo. Aquí, en Roger agafa la paraula per puntualitzar que "tot i ser un divertimento, una comèdia mai és lleugera. Requereix un gran esforç ja que s'ha de fer en matemàtica pura, vigilant molt els tempos. I encara més si és musical, costa molt. Però quan la gent riu som molt feliços i això val la pena!" El Roger està content de retrobar-se amb en Mingo, amb qui ja va interpretar en aquest mateix teatre La Vampira del Raval. Miquel Malirach hi actua per primer cop, ja que fins ara ha treballat a musicals més grans com Frank V, L'Esquella de la Torratxa, Sorcerer's Pub, Cop de rock... Però sobretot el coneixeu perquè és el Mali del duet, no menys surrealista Mali Vanili.


Una història que promet, ficada en una escenografia plena de detalls dissenyada per Gala Garriga, que us espera per menjar pipes amb els seus protagonistes fins l'1 de novembre.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: