publicat per
31 d'agost de 2015
Imma Fernández
foto : Álvaro Monge
Emma Vilarasau i Jordi Bosch, matrimoni en la vida real, ho
són també en la comèdia 'Caiguts del cel', de Sébastien Thiéry Sergi Belbel
dirigeix l'obra, àcid retrat de l'avarícia
Feia 20 anys que Emma Vilarasau i el seu marit, Jordi Bosch
-dos dels actors més requerits dels telons-, no coincidien sobre les taules.
«L'última vegada va ser el 1994, a El barret de cascavells, de Pirandello, al
Lliure», recorden. Quan els seus dos fills eren petits, preferien treballs
alterns. Ara, dues dècades després, Sergi Belbel els ha reunit en la comèdia
Caiguts del cel, del francès Sébastien Thiéry, amb la qual debuten al Teatre
Condal a partir del 4 de setembre. També debuten com a matrimoni en la ficció
escènica, encara que ja els vam veure embolicats, i amb família nombrosa, en la
sitcom de TV-3 Majoria absoluta.
A Caiguts del cel interpreten un matrimoni de classe mitjana
-ell, metge, i ella, directora d'un parvulari- al qual un esdeveniment
inexplicable alterarà la vida. Al menjador de casa seva comencen a aparèixer
bitllets. Diners caiguts del cel. La dona de la neteja ucraïnesa (Anna
Barrachina) i un veí inquietant (Carles Martínez) se sumaran a una trama que,
àcida garrotada a la cobdícia humana, parteix de l'absurd i s'enreda en la
comèdia de bulevard. «Les obres de Thiéry barregen dues tradicions franceses:
el teatre de l'absurd d'Eugène Ionesco o Jean Tardieu amb la comèdia de
bulevard», informa Belbel.
A Vilarasau la va atrapar una obra «molt ben escrita, àgil,
fresca; amb uns diàlegs brillants, i un final inesperat, molt diferent del de
les comèdies convencionals». «Planteja com els diners canvien una parella»,
aporta Bosch. ¿Què farien ells si, de sobte, els ploguessin diners com en la
ficció? «Mai se sap. Al principi tot són bones intencions però després, vés a
saber», apunta l'actriu, encantada d'enfrontar-se amb el seu marit entre
bastidors.
«Feia temps que volia fer una obra amb ell, i em ve molt de
gust que sigui una comèdia que podem disfrutar molt. Al seu costat, és fàcil
fer riure», l'afalaga Vilarasau, que se sent còmoda en tots els gèneres.
«Sembla que plorava molt bé i m'han anat donant papers dramàtics però també he
fet comèdia», recorda la protagonista d'Els dies feliços i Fedra, totes dues
sota la direcció de Belbel, que ja va treure profit a la seva «gran vis còmica»
a Tàlem (1990).
Bosch opina que un actor ha d'intentar obrir-se a tots els
registres. «Després l'ofici et posa el to i fas coses millor que altres». Ell
va connectar amb el to de la comèdia (Els feréstecs, El crèdit), el seu gènere
preferit, però també sap patir, i tornarà a fer-ho en la reposició d'El rei
Lear al Lliure. Després reprendrà el seu perfil humorístic de la mà d'Eduardo
de Filippo i Lluís Pasqual. Vilarasau, per la seva part, protagonitzarà les
noves obres de Pau Miró (Victòria, TNC) i Pere Riera (La Villarroel).
El procés sobiranista
El matrimoni d'actors convé que «tot són avantatges» a
l'hora de treballar junts. «Després de l'estrena ja veurem», fa broma, o no,
Vilarasau. També per Belbel, de qui va partir la idea de reunir-los, la seva
relació ha resultat molt avantatjosa. «Quan dos actors han d'interpretar una
parella s'ha de treballar per fer-ho creïble. Aquí no ha sigut necessari, a més
a més, com en la ficció, fa 20 anys que estan junts i han aportat una part de
la seva experiència a l'obra».
Entre els principals atractius de Caiguts del cel figura un
final «sorprenent, inesperat», coincideixen els protagonistes. D'un altre
desenllaç, el de la independència de Catalunya, parlen obertament Bosch i
Vilarasau. «En el futur la història es preguntarà per què no ens van deixar
respondre, com a Escòcia. Quan hi ha tant interès que no hi hagi una resposta
et preguntes el perquè», raona l'actor. «No sé si econòmicament viurem millor
-intervé l'actriu-, però així no podem continuar. És una qüestió de dignitat».
El camí no serà fàcil, afegeix, perquè el país està molt dividit i «s'haurà de
buscar una fórmula». «Però tenim una història que ens avala. I si no protestem,
perdrem la dignitat com a país», reitera l'optimista i tenaç Winnie d'Els dies
feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada