dilluns, 12 d’octubre de 2015

Només són dones, un espectacle contra l’oblit



publicat per
9 d'octubre de 2015
Aída Pallarès. Barcelona
foto : Míriam Iscla  © David Ruano

Les dones som les oblidades dels oblidats. Les dones no sortim als llibres d’història. “L’aparell repressor del franquisme ens va obviar, les dones que entraven a la presó ho feien per motius extrapolítics, perquè les preses i fusellades no comptessin com a defensores de la democràcia. A les dones se’ns ficava a la presó per dos motius: per putes o lladregotes”, explica Carmen Domingo, autora de Només són dones que arriba demà 8 d’octubre a la sala petita del Teatre Nacional de la mà de Carme Portaceli.

Només són dones són cinc monòlegs basats en fets reals. Cinc històries entrellaçades sobre els patiments de milers de dones a les presons de l’Estat Espanyol durant la Guerra Civil i el franquisme, cinc històries sobre les lluitadores incansables per la democràcia, pels drets adquirits durant la segona República que la història ha decidit oblidar. “La memòria és molt important per construir el futur, expliquem el que va succeir perquè ningú ho explica”, assegura Carme Portaceli.

“La victòria dels militars insurgents en la Guerra Civil va tancar brutalment el camí de les dones cap a la igualtat i la ciutadania. La dictadura franquista va derogar la democràcia, va abolir la legislació republicana i va destruir els drets i la llibertat. Moltes dones van ser brutalment reprimides, empresonades o executades a causa de la seva lluita durant la Guerra Civil i per la seva resistència al règim dictatorial. Treballadores, mestres, bibliotecàries, infermeres, oficinistes i dones de tots els oficis van ser depurades del seu treball i van patir els rigors de la dictadura”, explica la historiadora Mary Nash a Treballadores: Un segle de treball femení a Catalunya [1900-2000]. Després, com sabem, Franco va relegar la dona al “santuari” de la llar, va establir la desigualtat i la dependència femenina. Les va convertir en éssers subalterns, sense drets i obligades a sotmetre’s a la tutela dels homes, a la supremacia masculina. I, evidentment, la va fer desaparèixer dels llibres d’història.

Per això, les protagonistes de l’espectacle són cinc dones. Tres d’elles estan empresonades: una dona política conscient que la ideologia li pot prendre la vida, una miliciana de 17 anys i una catòlica que no entén per què la fusilaran. Les altres dues dones viuen al present, en l’actualitat: una àvia enviada a Rússia quan era petita i la néta d’una àvia que va ser enterrada en una fossa comuna. Carmen Domingo, m’explica Portaceli, “escriu amb un llenguatge que et va directe al cor. Sense floritures”.

L’encarregada de donar veu als cinc testimonis serà Míriam Iscla, acompanyada per Sol Picó —l’esperit de les dones i la memòria històrica— i la música en directe de Maika Makovski. “El més bonic de l’espectacle és que tens la sensació que on no arriba la paraula, hi arriba el gest i quan aquest s’acaba, és la música l’encarregada de dibuixar la història”, reflexiona Iscla.

Portaceli, de fet, ha optat per un muntatge multidisciplinari per arribar al cor dels espectadors. “Per mi el moviment dels actors és molt important i volia que no només fos text i paraula. Que pogués transmetre aquest dolor i aquest homenatge a les dones lluitadores” explica la directora, que ha optat, també, per no emfatitzar més el drama. “No cal forçar el que ja diu el text, emocionar per emocionar”, assegura.


Només són dones és una crida universal al reconeixement de milers de dones que van lluitar i encara lluiten per crear un món millor. Un homenatge a l’altra meitat de la humanitat. Un espectacle contra l’oblit.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: