dimecres, 28 d’octubre de 2015

Primer Festival de Microteatre de Cornellà de Llobregat



publicat per
25 d'octubre de 2015
Gema Moraleda

El cap de setmana passat va tenir lloc el Primer Festival de Microteatre de Cornellà de Llobregat. En dos dies es van representar 13 peces de microteatre (set dissabte i sis diumenge) i cada dia el públic va votar el millor espectacle. Els dos guanyadors formaran part de la programació de l’Auditori de Sant Ildefons, seu del festival.

El microteate està de moda, no cal dir-ho, i la proliferació de mostres i festivals permet a les companyies mostrar la seva feina a més públic i allargar la vida dels espectacles. Dit això, el festival de Cornellà tenia el problema que només comptava amb un únic espai de representació (a diferència d’altres seus de microteatre com Microteatre Barcelona, el Festival Píndoles o Nanoteatre), cosa que alentia considerablement el ritme de les representacions i allargava moltíssim la durada de la vetllada (3 hores i mitja). D’altra banda, l’escenari a la italiana i el gran número de públic feia que l’experiència de microteatre fos una mica allunyada, una mica més freda del que estem acostumats.

Sobre la tria d’espectacles, es va veure una mica de tot, comèdies i drames. De la jornada de diumenge (que és a la que jo vaig assistir) van destacar clarament Rest in Pis, de Sílvia Navarro, divertidíssima comèdia negra que ja vam gaudir al Festival Píndoles i que va acabar sent la guanyadora de la nit, i Resintonitzant, de Rosa Molina, una altra comèdia, en aquest cas romàntica, sobre somnis de futur i veïns torracollons.

La jornada va acabar amb un excel·lent espectacle d’improvisació del grup Improbarcelona que ens va fer riure de valent amb les seves idees esbojarrades.

 I, per acabar, l’únic punt negatiu. Per permetre els canvis entre obres, l’organització feia servir una parella de presentadors, home i dona, que representaven una rutina còmica per entretenir el públic. El problema és: realment calia que la rutina còmica es basés en què l’home humiliés verbalment i convertís en objecte sexual i de burla la dona, que es mostrava com una persona sense cap mena d’intel·ligència? Crec que en ple segle XXI hi ha acudits que no només estan passatsde moda sinó que no tenen cap mena de gràcia. A mi, i us asseguro que no era l’única, em van fer vergonya aliena. Espero que millorin a la segona edició. (Sobretot tenint en compte que la guanyadora de la nit va ser una obra creada i interpretada només per dones. Aquí ho deixo.)

Per a més informació sobre el festival i les companyies participants, consulteu aquest web.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: