divendres, 16 d’octubre de 2015

Woyzeck caducat



publiucat per
10 d'octubre de 2015
Gema Moraleda

Començaré dient que, abans d’aquest Woyzeck caducat, no havia vist mai Woyzeck, ni el text original ni cap adaptació, de manera que tot el que pugui afirmar sobre el text es basa de manera exclusiva en el que vaig veure sobre l’escenari del Tantarantana. I, la veritat, no em va convèncer gens ni mica.

Ara segur que algú pensa que, és clar, sense haver vist Woyzeck, qui em demana a mi anar a veure’n una adaptació, que segur que el que passa és que no he entés res o no he captat les subtileses. Però, què voleu que us digui, sempre he pensat que les adaptacions dels clàssics (i del que sigui) han de funcionar per si mateixes i han de fer justícia inevitablement a l’original. Si només es pot entendre l’adaptació en relació a l’original hi ha alguna cosa que no funciona. Però, és clar, no sé si és aquest o no el cas.

El que sí puc afirmar és que em va costar moltíssim seguir l’argument del muntatge i que, la veritat, no estic segura d’haver-lo acabat d’entendre gaire. No vaig aconseguir empatitzar amb Woyzeck, ni amb la seva dona, ni amb les seves desgràcies. I no vaig acabar d’entendre la relació d’ells amb el poder, més enllà del menysteniment i la misèria que pateixen. No vaig entrar en el relat i, honestament, em vaig avorrir força.

Però, a diferència d’altres vegades on una història que no t’enganxa et fa venir ganes de fugir, el que vaig veure sobre l’escenari em va agradar. Em va agradar la posada en escena senzilla i despullada, amb poca escenografia, però molt funcional, que treballava les alçades, i amb una bona il·luminació. Em va agradar, molt, la utilització dels titelles sense rostre com a metàfora dels “dolents” i aquest inquietant cor de dues veus amb referències velades a Michael Haneke. Em va agradar tot el repartiment, les seves interpretacions sinceres, intenses, el seu control del cos, de la veu. Tot el que vaig veure em va semblar interessant i ben portat. Excepte el text.

Vaig sortir de Woyzeck caducat amb la sensació d’haver-me perdut alguna cosa. I amb la certesa que tornaria a repetir amb aquests actors.

Woyzeck caducat
Direcció i dramatúrgia: Roger Torns. Ajudant de direcció: Eduard Tudela. Repartiment: Marc Ribera, Paula Malia, Arnau Comas i Roger Torns. Caracterització i disseny de vestuari: Helena Lucas. Construcció titelles: Albert Ventura i Alejandra Lorenzo. Cançons: Roger Torns. Producció musical i espai sonor: Jaume Cervera Colleuil. Producció: Helena Giner i Roger Torns. Espai i disseny de llums: Roger Torns.

Sala: Teatre Tantarantana – Baixos 22. Data: 26/09/15.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: