publiucat per
10 d'octubre de 2015
Gema Moraleda
Començaré dient que, abans d’aquest Woyzeck caducat, no
havia vist mai Woyzeck, ni el text original ni cap adaptació, de manera que tot
el que pugui afirmar sobre el text es basa de manera exclusiva en el que vaig
veure sobre l’escenari del Tantarantana. I, la veritat, no em va convèncer gens
ni mica.
Ara segur que algú pensa que, és clar, sense haver vist
Woyzeck, qui em demana a mi anar a veure’n una adaptació, que segur que el que
passa és que no he entés res o no he captat les subtileses. Però, què voleu que
us digui, sempre he pensat que les adaptacions dels clàssics (i del que sigui)
han de funcionar per si mateixes i han de fer justícia inevitablement a
l’original. Si només es pot entendre l’adaptació en relació a l’original hi ha
alguna cosa que no funciona. Però, és clar, no sé si és aquest o no el cas.
El que sí puc afirmar és que em va costar moltíssim seguir
l’argument del muntatge i que, la veritat, no estic segura d’haver-lo acabat
d’entendre gaire. No vaig aconseguir empatitzar amb Woyzeck, ni amb la seva
dona, ni amb les seves desgràcies. I no vaig acabar d’entendre la relació
d’ells amb el poder, més enllà del menysteniment i la misèria que pateixen. No
vaig entrar en el relat i, honestament, em vaig avorrir força.
Però, a diferència d’altres vegades on una història que no
t’enganxa et fa venir ganes de fugir, el que vaig veure sobre l’escenari em va
agradar. Em va agradar la posada en escena senzilla i despullada, amb poca
escenografia, però molt funcional, que treballava les alçades, i amb una bona
il·luminació. Em va agradar, molt, la utilització dels titelles sense rostre
com a metàfora dels “dolents” i aquest inquietant cor de dues veus amb
referències velades a Michael Haneke. Em va agradar tot el repartiment, les
seves interpretacions sinceres, intenses, el seu control del cos, de la veu.
Tot el que vaig veure em va semblar interessant i ben portat. Excepte el text.
Vaig sortir de Woyzeck caducat amb la sensació d’haver-me
perdut alguna cosa. I amb la certesa que tornaria a repetir amb aquests actors.
Woyzeck caducat
Direcció i dramatúrgia: Roger Torns. Ajudant de direcció:
Eduard Tudela. Repartiment: Marc Ribera, Paula Malia, Arnau Comas i Roger
Torns. Caracterització i disseny de vestuari: Helena Lucas. Construcció
titelles: Albert Ventura i Alejandra Lorenzo. Cançons: Roger Torns. Producció
musical i espai sonor: Jaume Cervera Colleuil. Producció: Helena Giner i Roger
Torns. Espai i disseny de llums: Roger Torns.
Sala: Teatre Tantarantana – Baixos 22. Data: 26/09/15.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada