divendres, 27 de novembre de 2015

To d’homenatge



publicat per
25 de novembre de 2015
Comas Soler
‘Rhum’ recorda l’entranyable pallasso “Monti” al Monumental

El quart dels títols de l’actual programació estable del Teatre Monumental es va poder veure diumenge passat a la tarda i va comptar amb un públic més familiar que l’habitual. La major presència infantil venia motivada perquè es tractava de ‘Rhum’, un espectacle de pallassos amb dramatúrgia i direcció de Martí Torras Mayneris.

Estrenat a finals de juliol de l’any passat dintre el Festival Grec de Barcelona, ‘Rhum’ té el seu origen en un treball anterior que el malaguanyat Joan Montanyès “Monti” estava preparant en col·laboració amb el mateix director quan va morir de càncer el maig de 2013.

La voluntat de Monti era que el muntatge que va deixar inacabat fos un homenatge a Enrico Jacinto Sprocani, àlies “Rhum” (1904-1953), considerat el millor pallasso august de la primera meitat del segle XX, triomfador a moltes pistes de circ, però amb una vida difícil i que va acabar morint precoçment, sol i ignorat, en un hospital de París.

D’un august a un altre
Vinculat per formació i també per lligams familiars al món de les arts escèniques, Joan Montanyès “Monti” (1965-2013) va dedicar durant molt de temps les seves actuacions com a august a posar en valor la feina del pallasso i a revitalitzar el repertori clàssic d’aquest gènere artístic a Catalunya i arreu. L’any 2001 va rebre el premi Max de circ.
Si la seva mort prematura va estroncar el procés de creació inicial de ‘Rhum’, mesos després uns quants companys que havien compartit amb ell escenari, projectes i amistat, entre els quals el mateix Martí Torras, van decidir prosseguir-lo.

A partir d’algunes de les idees preliminars, obviant les parts més condicionades per la biografia de Sprocani, però mantenint les referències als pallassos absents, el nou ‘Rhum’ recrea conegudes entrades de clown versionades per Monti al llarg de tota la seva trajectòria.

L’espai escènic, a més, és ple d’objectes utilitzats per ell en anteriors muntatges perquè la representació vol ser un homenatge i una reivindicació de la professió del pallasso. Un ofici, en paraules de Monti, que aporta optimisme, esperança i felicitat a les persones.

L’espectacle
Una troupe de pallassos que malviuen oblidats i sense feina reben l’encàrrec d’una actuació d’un dia per l’altre. Els caldrà assajar vells gags i esquetxos, però hauran de suplir l’august Rhum-Monti, que no hi és. Entre els membres de la companyia hi ha dos carablanques i un duel de nyigui-nyogui decidirà quin d’ells s’ha de posar el nas vermell per substituir l’absent i poder dur endavant la representació.

Aquest senzill fil argumental permet mostrar una tirallonga de números amanits amb gràcia per contrapunts i per subratllats musicals ideats pel músic-pallasso Pep Pascual, que juga a fer d’extravagant. Jordi Martínez interpreta el clown que ha de fer d’august i que al final de l’espectacle qüestiona el seu paper i parla amb la “inconsciència” representada per la veu en off de Monti. Joan Arqué és el carablanca elegant i seductor, Roger Julià i Guillem Albà emboliquen tots els papers de l’auca com a bons contraaugustos i tots cinc plegats construeixen un treball coral i equilibrat.

L’espectacle permet diferents nivells de lectura. Per als coneixedors de Monti, hi ha  picades d’ullet en record seu que susciten l’emoció sense caure en sentimentalismes.
Per als que no, és un xou de pallassos que combina recursos clàssics i referències actuals amb un llenguatge descarat que esdevé oportunament ingenu o tendre.

I malgrat certs problemes de ritme que va tenir la funció del Monumental, tothom en algun moment o altre riu de gust perquè se sent implicat en el que passa a l’escenari o en el pati de butaques.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: