dijous, 31 de desembre de 2015

Uns pastorets molt àgils



30 de desembre de 2015

Els Pastorets del Social són en conjunt molt equilibrats, tan pel que fa als
personatges (on destaquen en alguns casos els més secundaris i en d'altres els
protagonistes), com pels aspectes més tècnics o estructurals

Tenia raó en Joan Salvador, el director d'aquests Pastorets, quan fa uns dies ens deia a
l'entrevista que li vam fer que l'important era el conjunt, el global de l'espectacle. Certament, el
conjunt del muntatge és àgil, divertit, amb moments intensos i algunes sorpreses humorístiques
sobre l'actualitat. Sobre aquest darrer aspecte, els que encara no hi hagueu anat, espereu a
veure l'escena d'El parany (la de: clavada et quedi!) i la paròdia de plena actualitat que fan el
Satanàs i el Llucifer. Alguns diran que és una llicència potser excessiva i d'altres trobaran que és
un gag d'allò més divertit.
Però anem a pams. L'espectacle és àgil, una de les versions de Pastorets més àgils que he vist,
sobretot la primera part. Amb mitja part i tot no s'arriba a les 3 hores, quan el més habitual en la
majoria dels casos és passar de les 3 hores i dos quarts. El secret és que Els Pastorets d'El
Social han aconseguit eliminar una de les mitges parts de l'obra (només en fan una quan
gairebé tothom en fa dues) i, a més, la primera part és molt ràpida. Això és gràcies a haver escurçat
moltíssim la primera escena, La masia, que deixen gairebé a la mínima expressió, suprimint
personatges, i també fent molt més lleugeres altres escenes com les de El temple o La casa de
Josep. Tot plegat és un gran encert que el públic agraeix. Se'ns representa l'essencial, es
retalla o s'agilitza el més feixuc, però les escenes més còmiques, divertides o intenses se'ns
ofereixen íntegres.
El moment escollit per realitzar la mitja part, de tan sols 10 minuts, també és sorprenent perquè
és poc habitual. La realitzen just a Les temptacions i ens deixen als dos rabadans protagonistes
dormint plàcidament durant la pausa. Crec que és un altre encert.
A la segona part es representen les escenes habituals, sense gaires retalls, cosa que la fa una
mica més carregosa que la primera, sense arribar però a cansar. Quant als personatges
començaré per dir que els protagonistes, Lluquet i Rovelló, interpretats per Oriol Salvador i Xavi
Gabarró, fan una bona parella dalt de l'escenari, divertida i juganera. Trobem aquell contrast entre
el més decidit i el més poruc, el més bromista i el més seriot, sense oblidar que en el fons són
dos xicots joves i innocents. Els veig amb molt de futur, tot i que hauran d'anar polint i ampliant
els seus personatges.
Dels dimonis, en general, en destaco les coreografies, molt visuals i que ajuden a reforçar els
moments cabdals dels dos dimonis protagonistes, Satanàs i Llucifer. A més, tota la dimoniada
forma un bloc, una unitat que visualment és molt atractiva. Això vol dir que s'ha fet un bon treball
amb els Pecats capitals i les Fúries.
 Llucifer o, més ben dit, en aquest cas Llucifera, representat per la Sunsi Borgunyó, personatge
sovint eclipsat pel del Satanàs, és interpretat amb una força més que destacable. Sense
estridències, però convincent. Pel que fa al Poble, el primer a destacar és el bon nombre de
pastors, pastores, pastorets i pastoretes que hi havia a l'escenari. És poc habitual trobar tants
pastors que no diuen cap frase en tota l'obra i que, alhora, estiguin tan atents i participin tant en
l'acció. És de felicitar. Entre el grup de pastors amb lletra destaco, per damunt de tot, en Jepó, en
Joanoi i l'Anam, interpretats per Xavier Valldeperas, Rossend Preixens i Isidre Font. Aquests 3
personatges poc agraïts, molt secundaris, gairebé simples comparses, se solen representar
sense gaire entusiasme. Doncs per sorpresa puc afirmar que és el primer cop que he gaudit
d'una magnífica actuació de tots tres. Saben donar empenta i color als seus personatges, intenció a
les seves frases. De debò, felicitats; seguiu així.
Un altre d'aquests pastors secundaris que sovint passa força desapercebut és el de la futura dona
d'en Jeremies, la Marta, interpretada per la Sílvia Comellas. Ha sabut construir un bon
complement del famós tartamut. Ha creat un personatge còmic, simpàtic i alegre, sense caure en
excessos ni grans exageracions. Sant Miquel, en aquest cas interpretat per la Joana Barrera,
també destaca per la sobrietat, però alhora majestuositat. El mateix puc dir de Sant Josep i Maria
(Pep Vall i Glòria Salvador).
La dansa que s'interpreta davant del Poble, a càrrec de l'Esbart Egarenc del Social, la trobo
també un encert. Fuig de la tradicional i omnipresent sardana i ens ofereix un ball original que no
havia vist mai en cap altres Pastorets. Un aplaudiment també pel disseny de llums, a càrrec de
Cesc Puig i executat per Oriol Viñas. Ben treballat i adaptat a un gran teatre com el Principal.
Reforçava cada escena i li donava caliu. L'escenografia també està molt ben pensada. No és
feixuga ni excessivament ornamentada. Al contrari, és molt funcional, adaptable a les diferents
escenes i omple l'escenari.
En definitiva, es pot dir que Els Pastorets del Social són en conjunt molt equilibrats, tan pel que fa
als personatges (on destaquen en alguns casos els més secundaris i en d'altres els
protagonistes), com pels aspectes més tècnics o estructurals.
En resum, uns bons Pastorets que val la pena que aneu a veure. I més encara en les properes
representacions, on probablement veureu nevar a l'escenari. Endavant, Pastorets del Social!
Eloi Falguera

Director i autor

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: