‘Hikikomori’, el teatre com a eina social per als joves

publicat perwww.capgros.com Després d’estrenar-se a Can Gassol, l’equip de l’obra vol fer-la girar pels instituts catalans

Enviar a un amic  Imprimir  Afegir opinió  8 lectures  29|01|2016 10:24

per capgros.com Divendres 29, 21h. Diumenge 31, 17 i 19h. Can Gassol (pl. Pepa Maca, 15). Preu: 5 € Una gira amb equip de psicòlegs L’objectiu de l’equip de l’obra és fer-la girar pels instituts catalans per plantejar a alumnes, professors i pares la problemàtica de l’excessiva pressió social vers els adolescents i joves. Per reforçar aquest objectiu estaran acompanyats d’un equip de psicòlegs del centre Esment de Mataró, que després de la representació de l’obra explicaran al públic els motius que duen un ‘hikikomori’ a aïllar-se del món. A Esment ja tenen experiència en el tractament d’adolescents i joves, i ara estan desenvolupant un projecte per oferir atenció psicològica a través de videoconferència, per ajudar aquells que necessiten suport, en un entorn online on se sentiran més còmodes que a la consulta mèdica. El mataroní Pere Vázquez va dirigir ‘El curiós incident del gos a la mitjanit’, a la Sala Cabanyes, una obra protagonitzada per un jove amb síndrome d’Asperger (una forma d’autisme).Llavors, diversos instituts de la ciutat es van posar en contacte amb ell per veure si podria portar l’obra als centres educatius, ja que tractava una qüestió interessant per als alumnes. “No vam poder per una qüestió de drets de l’obra, però allò em va fer replantejar que el teatre pot ser una eina molt potent a l’hora d’enfocar problemàtiques socials amb els joves, explica Vàzquez. Això, i el fet que el col·lectiu adolescent i jove (ESO i Batxillerat) és el més descuidat per les arts escèniques, l’han empès a adaptar ‘Hikikomori’, una obra escrita per Jordi Faura que s’estrena aquest cap de setmana al cicle ‘Fet a Mataró’. Posteriorment Vázquez la vol portar de gira pels instituts catalans. ‘Hikikomori’ és un terme japonès que defineix els adolescents que, inesperadament, decideixen tancar-se a les seves habitacions i no sortir-ne durant anys, aïllats del món  i dedicats exclusivament a veure la televisió, escoltar música, navegar per la xarxa i evadir-se amb els videojocs. “Un hikikomori necessita desconnectar de tothom fruit d’alguna mala experiència o problema greu que pateix”, explica Vàzquez. “És un fet que tots podem arribar a experimentar, però la majoria acabem trobant la porta de sortida. Ells no”. A països com el Japó és un fenomen relativament corrent, fruit de la brutal pressió social a la que són sotmesos molts joves, sobretot per l’exigència en els estudis. Però Vàzquez defensa que és una problemàtica extrapolable a una societat com la nostra. Aquí en diem agorafòbia, por a sortir al carrer, el trastorn que té un dels personatges de la sèrie ‘Merlí’ de TV3. “I no és culpa del nano que ho pateix, sinó del sistema en general, del qual tots en som responsables”, afegeix el director de l’obra. Vàzquez situa l’espectador dins de l’habitació del ‘Hikikomori’, i els protagonistes són els personatges que intenten comunicar-se amb ell: dos amics seus que estan fent proves per accedir a la millor universitat del país, parlen de la pressió que pateixen i que expliquen l’enorme pressió que pateixen; els pares, que ho viuen com una vergonya; la seva germana, una ‘kogal’ (una noia que s’accepta a ella mateixa perquè vol ser com les noies occidentals); o un home europeu que compara el que veu amb la situació social al seu continent.