divendres, 8 de gener de 2016

Joventut i veterania als Pastorets, símbol de relleu al Casal Catòlic

Joventut i veterania als Pastorets, símbol de relleu al Casal Catòlic

publicat per
http://www.andreuenc.cat


Els Pastorets del Casal Catòlic 2015-2016 ja han acabat. Diumenge passat es va representar la darrera de les cinc funcions de la tradicional obra de Folch i Torres. Totes les persones que hi participen romandran ara a l’espera de l’arribada del desembre de 2016, quan es complirà el centenari de la popular obra, la qual es va estrenar el 24 de desembre de 1916 al Coliseu Pompeia de Barcelona.
Aquesta sala, també coneguda com a Teatre Pompeia o Teatre Modern, va ser una sala d’espectacles edificada el 1903 a la Travessera de Gràcia 8-10 i, des de 1909, propietat dels frares caputxins del Convent Santuari de Santa Maria de Pompeia. Va ser aleshores que va prendre la denominació de Coliseu Pompeia. El 1949 va tancar i va ser enderrocat.
Malgrat que el Casal Catòlic viu una época difícil, de ben segur que evitarà arribar a una situació tan extrema com la del Coliseu Pompeia. Al contrari, l’arribada del 2019, centenari de l’entitat, hauria de ser una conmemoració plena d’alegria perquè el Casal té força i energia per tirar endavant i, en certa mesura, els Pastorets són un factor rellevant per explicar aquesta font de recursos humans que ha d’assegurar el seu esdevenir a través de la junta que es presentarà divendres.
Aquest espectacle permet una convivència intergeneracional que no és possible en altres casos. L’escenari és compartit per persones de totes les edats que es veuen, com a mínim, un cop l’any. Això, any rere any, estreneyent el vincle entre ells i amb el local. També fa possible el relleu delsveterans que van canviant de papers en funció de la seva edat, deixant lloc als més joves. A més, la llavor de futur està assegurada, gràcies a la participació dels més petits que sense ser conscients comencen a desenvolupar aquell mateix lligam.
La translació més clara d’aquesta relació entre el relleu generacional dels Pastorets i la nova junta es va poder comprovar aquests dies: cadascú implicat en el desenvolupament de les tasques que els pertocaven en benefici d’un mateix projecte. El primer, el veterà Josep Maria Pardos, de 65 anys, com sempre, pendent de tots els detalls i fent tot tipus de tasques (com vendre entrades o fer d’apuntador) perquè tot estigués preparat i el resultat fos el millor possible.  El segon, Eloi Puigdollers, un jove de 25 anys, representant dels papers de Satanàs o de Sant Josep segons el dia.
Per aquest motiu, els Pastorets són molt més que una funció de teatre amb més o menys elements de diversió, amb més o menys mitjans i amb més o meys qualitat literària. Tot això és qüestionable. El que és inqüestionable és que es tracta d’un bressol que ajuda a mantenir la continuïtat de les entitats i que contribueix, en certa mesura, a l’estabilitat i al manteniment de la cultura catalana en unes dates tan emblemàtiques. A més, els espectadors continuen responent, i entre ells es va poder veure diumenge passat Felipe López-Aranguren, el Conseller de Cultura del districte, en representació de la coalició Barcelona en Comú.
En aquest temps de canvis, però, no sembla gaire intel·ligent plantejar-se que tot s’ha de transformar. En aquest sentit i, en relació als Pastorets, esperem que les absències de dos actors clàssics hagin estat simplement conjunturals i no definitives. Ens referim a Josep Lluís Buils i, sobretot, a Miquel Marqués que després de fer 50 anys de Satanàs no es pot perdre la celebració dels dos centenaris del Casal sense pujar a l’escenari.
També s’ha d’agrair la feina de la junta sortint i desitjar tot tipus d’èxits a la nova junta perquè la seva tasca aconsegueixi dinamitzar, encara més, una entitat que ha de ser cabdal per potenciar lacultura associativa en aquella contrada de Sant Andreu de Palomar.
Fotografia: Lluquet  i Rovelló amb la colla de pastors darrere seu | Joan Batista Pastó

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: