02 de gener 2016

Un Sergi Belbel poc exigent i fora de to



publicat per
Santi Fondevila
27 de desembre de 2015

Crítica del muntatge 'Una hora en la vida de Stefan Zweig', representat a la Sala Beckett

No hi havia res que ho fes preveure. Stefan Zweig i la seva segona muller havien trobat a Petrópolis (Brasil) un entorn força agradable després de recórrer mig món fugint de l’ascens del nazisme. Zweig havia publicat La terra del futur el 1941 i tenia entre mans una biografia de Montaigne, que es publicaria inacabada pòstumament. No hi havia res que ho fes preveure. En la seva carta d’adéu (febrer del 1942), Zweig explicava la decisió de suïcidar-se: era conseqüència de la seva llibertat personal d’escollir, fins i tot sobre la mort.

El dramaturg canari Antonio Tabares basa Una hora en la vida de Stefan Zweig en els moments previs al suïcidi de la parella revivint la personalitat de l’escriptor i de la seva secretaria i dona, a partir d’una ingent i ben documentada informació per aproximar-se als fets. Però, sobre aquesta situació, imagina una brillant intriga teatral que sustenta el text. Quan les cartes ja estan escrites i tot està en ordre. Quan la parella pensa a fer un últim passeig, irromp en escena un home de mitjana edat que sembla un refugiat jueu com ells. Quin és el motiu de la seva visita?


Tabares exhibeix bon nivell literari, bona construcció dels personatges i de la intriga i justifica, doncs, l’interès que la seva escriptura va despertar en Sergi Belbel, que li va dirigir a Madrid una peça anterior i que ha conduït el nou text fins a l’estrena a Barcelona. Però entenem que Belbel mostra aquí el seu costat mes desafinat i menys exigent. No la encerta amb el perfil de Zweig (Roberto Quintana). Monolític i lineal. Belbel no li deixa moure les mans i ell es passeja com un armari per l’intel·ligent decorat de Max Glaenzel. Amb el Samuel Fridman de Gregor Acuña-Pohl passa el contrari. Tan enèrgic i accelerat, que es menja les paraules. Per sobre de tots dos, Celia Vioque respon perfectament al secundari i dependent paper de Lotte Altmann i aprofita el final per demostrar la vàlua d’una dona disposada a morir per amor i la seva com a actriu.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...