dimecres, 2 de març de 2016

'Fang i setge': rauxa i amor a la Barcelona del 1714

El Teatre Victòria aplaudeix l'èpic musical, que combina les batalles del setge amb les del cor

'Fang i setge': rauxa i amor a la Barcelona del 1714

  • IMMA FERNÁNDEZ / BARCELONA

  • dIJOUS, 25 DE FEBRER DEL 2016 - 16:25 CET
La monumental i èpica producció ‘Fang i setge’, estrenada alTeatre de la Passió d’Olesa el desembre del 2014 amb motiu del tricentenari, ha arribat al Teatre Victòria en una versió més reduïda i ajustada. S'han retallat 45 minuts i del centenar d'actors i figurants s'ha passat a una trentena de professionals -a més de l'orquestra en directe- que defensen amb entusiasme i qualitat un musical que, concebut per rescatar l'episodi històric del setge de Barcelona (1713-1714) per part de les tropes borbòniques, connecta amb els drets d'autodeterminació reclamats avui. Així ho va viure un exultant Artur Mas el dia de l'estrena. “És una obra molt bona i molt recomanable”, va resumir després d'haver premiat amb llargs aplaudiments i dret tot l'equip.
Marc Angelet firma la direcció escènica en substitució del director de Comediants Joan Font, que va dirigir l'original i de qui brilla especialment l'empremta en l'eficaç ús d'ombres xineses en la representació d'una festa popular. La llarga ombra d'‘Els miserables’ es nota, més enllà de la lluita per la dignitat d'un poble, també en la factura d'algunes escenes, com el suïcidi d'un dels personatges, a l'estil de la caiguda de Javert però sense el seu crit punyent, i el quadro del grup obrer en lluita enarborant la bandera.
Uns mòduls mòbils i projeccions en pantalles són els recursos escènics d'aquest ‘miserables a la catalana’ que no aconsegueix, no obstant, la força emocional del relat de Victor Hugo.

UNA FILLA REBEL I ENAMORADA

Salvador Brotons ha compost una potent partitura (les lletres són de Josep Pedrals) que combina l'èpica -amb l'enèrgica 'Arrisquem!' com a himne de la resistència- amb el romanticisme. I és que encara que el rerefons és el setge de la ciutat i apareixen personatges històrics com el general Villarroel (sòlid Ferran Frauca) o Bonaventura de Gualbes (Frank Capdet), la dramatúrgia de Marc Rosich posa l'accent en les batalles fictícies del cor per atrapar tots els públics.
Un accent femení, amb Ònia, una jove de família noble, com l'heroïna que desobeeix el seu pare i es resisteix a abandonar la ciutat. L'actriu i cantant Neus Pàmies es llueix en aquest paper protagonista i també ho fa l'adolescent Aina Quiñones (que fa torns amb Aina Picarolo), esplèndida Joana. Jordi Llordella hi posa la nota exòtica a l'interpretar un soldat anglès que, enamorat d'Ònia, s'uneix a la seva causa, i Annabel Totusaus dibuixa amb convicció la dolenta de la història, la traïdora i interessada Núria.
Aina Sánchez, Marc Pujol Xavier Ribera-Vall són altres dels actors que recreen el ‘fang’, el ‘setge’ i les passions d'aquella Barcelona en lluita per la seva llibertat.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: