Anatoli Vassiliev
director de teatre rus
És necessari el teatre?
Aquesta és la pregunta que es fan milers de
professionals del teatre decebuts i milions de persones que n’estan cansades.
Per què el necessitem?
En aquests anys en què l’escena es converteix
en quelcom tan insignificant, davant les places de les ciutats i els països, on
es representen les autèntiques tragèdies de la vida real.
Què significa per a nosaltres?
Galeries i llotges banyades en or, butaques de
vellut, telons ronyosos, veus d’actors ben polides; o contràriament, allò que
pot lluir aparentment distint: caixes negres tacades de fang i sang, amb un
munt de cossos nus i rabiosos en el seu interior.
Què ens pot contar? Tot!
El teatre ens ho pot contar tot.
Com viuen els déus en el cel; com llangueixen
els presos en les coves subterrànies oblidades; com ens pot enaltir la passió;
com ens pot destruir l’amor; com prescindir d’una bona persona; com regna l’engany;
com viu la gent en pisos; com viuen els infants en camps de refugiats; com
retornen al desert i com se separen dels seus éssers estimats. El teatre pot
contar-ho tot.
El teatre ha estat i seguirà sent sempre.
I ara, en aquests darrers cinquanta o setanta
anys, ha estat particularment necessari. Perquè entre totes les arts públiques,
només el teatre es produeix d’orella a orella, d’ull a ull, de mà en mà i de
cos a cos. No li cal intermediari entre les persones. És la llum més
transparent; ni del sud ni del nord, ni de l’est ni de l’oest. És la llum per
ella mateixa que brilla des de tots els racons del món; que es reconeix
d’immediat per amics i enemics.
Ens cal tot tipus de teatre.
I d’entre moltes i diferents formes de teatre,
l’arcaic serà el més necessari. El teatre dels rituals no té perquè ser
incompatible amb el teatre dels pobles civilitzats. La cultura secular va
quedant castrada a mesura que la “informació cultural” la va suplantant
gradualment per mitjà d’entitats simples que surten al seu encontre.
El teatre és obert. Entrada lliure.
Al diable amb els aparells i els ordinadors.
Aneu al teatre, ocupeu-ne files senceres al pati de butaques i a les galeries!
Gaudiu de la paraula i de la representació! Aquí teniu el teatre. No el negligiu
ni us el perdeu per molt atrafegada que sigui la vida.
Tot el teatre és necessari.
Només hi ha un teatre que no és necessari: el
teatre de les actuacions polítiques; el teatre de les conxorxes polítiques; el
teatre dels polítics; el teatre de la política; el teatre de terror quotidià,
individual o col·lectiu; les escenes de cadàvers i sang pels carrers i places,
per les capitals i les províncies, entre religions i ètnies.
Traducció: AADPC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada