Publicat per
3 d’abril de 2016
Laura Serra
Foto : La Veronal va presentar Siena en un
espectacular format site specific al Museu de la Garrotxa. 02. Quim Bigas. /
MARTÍ ALBESA
El festival Sismògraf aposta per noves maneres
de veure i ‘moure’ la dansa
No hi ha a la faç de la terra un eslògan que
li escaigui més al festival Sismògraf que el que han escollit aquest any: “Puja
aquí dalt i balla”. Aquest és l’esperit. Hi contribueixen espectacles com
l’adrenalínic Si sabes lo que hay d’Ernesto Collado, en què l’actor transmuta
en un xaman en hores baixes -ha perdut la convicció fins al punt que desconfia
del reciclatge, el coworking i la cosmètica natural- que oficia un ritual
catàrtic per al públic. L’obra, una de les estrenes coproduïdes pel Sismògraf,
potser s’acosta massa a un escalfament gimnàstic, però ja té l’energia i el
sentit col·lectiu necessaris per convèncer tots els espectadors que ballin
junts durant 17 minuts el Bolero de Ravel. Només falta que, en sortir d’aquí,
el públic es trobi Quim Bigas pel carrer ballant el seu solo pop Molar - un
exercici tan sorprenentment senzill com euforitzant- perquè ningú pugui
aguantar els peus enganxats a terra.
És evident que la directora del festival, Tena
Busquets, creu que el principal repte és trencar la barrera que encara allunya
la dansa del gran públic. Per això, el que proposa el Sismògraf, més que
espectacles de dansa convencionals, són aquestes noves maneres d’acostar-se al
moviment més heterodox. Exemples: un passeig pel bosc dels Hello!earth -que ens
hem quedat amb ganes de veure perquè ha sigut un dels pocs muntatges afectats
per la pluja i, com la majoria, havia exhaurit entrades-; una conferència
performance d’una Regina Fiz vestida d’unicorn sobre la transformació i
estandardització dels cossos; fins i tot l’ Eden Club de la companyia Senza
Tempo i Giulia Valle, que entrecreua relacions amoroses ballades amb la música
en directe d’una impecable banda, té el mèrit de comptar amb parelles d’Olot
com a figurants que fan balls de saló.
És la setena edició del Sismògraf, però la
segona des que exerceix de mercat estratègic de la dansa, i ja juga de manera
intel·ligent les dues cartes que li pertoquen: seduir nous públics -d’aquí el
hip-hop a la plaça Major, el circ de gran format, l’atractiu duo de Lali
Ayguadé & Julian Sicard, que és ideal per a un tast de dansa contemporània,
o la coreografia aèria que es podrà veure aquest matí- però, sobretot, els
programadors, teixir vincles, obrir mercats.
El repte: crear circuit
200 programadors han passat aquests quatre
dies per Olot, entre professionals d’espais com el Grec, el CAET, el Mercat de
les Flors, FiraTàrrega, la Fira Mediterrània o la Sala Hiroshima, programadors
locals i internacionals, 40 dels quals convidats pel Mercat de les Flors, que
ha tingut el gest de muntar a Olot la trobada de la European Dancehouse
Network.
Però el sector segueix sentint-se residual i
en constant acte de resistència. “La misèria i la precarietat són tan grans que
qualsevol acció és positiva”, deia ahir Cèsar Compte, gerent de l’Associació de
Professionals de la Dansa de Catalunya. Ho afirmava en la presentació d’una
nova edició del cicle Circula!, que implica l’intercanvi d’obres entre Madrid,
València, el País Basc i Catalunya. Al capdavall és un petit ajut a la mobilitat
de quatre companyies emergents, però les quatre associacions sindicals ho veuen
més aviat com una demostració que és viable crear circuit si hi ha voluntat
(política, s’entén) i dosis de pedagogia.
La Caravana de tràilers és precisament la
fórmula que va inventar el col·lectiu G.R.U.A perquè els artistes no hagin de
presentar-se als programadors amb un dossier i un pitching sinó amb les seves
millors armes: mostrant un fragment de la seva obra. Amb el coreògraf i ballarí
Pere Faura d’ocurrent mestre de cerimònies, el xou acaba amb la votació popular
a favor de Monstruo, de Laila Tafur, un solo que posa el cos al límit però que
també juga amb l’humor i que s’ha guanyat ser programat l’any que ve.
I pensant en la possibilitat de girar per
Catalunya i l’Estat, La Veronal ha presentat a Olot un site specific de Siena
en format comprimit al Museu de la Garrotxa. L’impacte de ser a un pam dels
singulars moviment dels ballarins i alhora davant dels quadres de l’Escola
d’Olot o de La càrrega de Ramon Casas, i en una obra que connecta precisament
amb la història de l’art, és impagable. El hit del festival. Que comencin les
manifestacions per reivindicar que arribi a tots els museus del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada