dijous, 7 d’abril de 2016

Teatre per a nens, però sense nens, si us plau


Publicat per
Cristina Ferran

Vam anar a veure l'espectacle Vibubel·la Vivaldi, adreçat a un públic de zero a tres anys amb els nostres bessons d'un any i mig, i la meva filla de tres. Va començar l'espectacle, els bessons reien i l'actriu els buscava el seu somriure perquè quan ells reien feien riure tothom. Però l'espectacle va començar quan els nens s'aixecaven per veure de més a prop els personatges o aplaudir i feien soroll.

Aleshores Mar Gascó va parar l'espectacle dient que si us plau els nens estiguessin quiets, que aquell soroll la molestava. El va tornar a parar quan el meu home va optar per agafar-los i sortir a fora, argumentant que no la deixaven concentrar i que es perdia la màgia. A més, al final va preguntar al públic si havien notat el canvi entre quan hi havia els meus fills i quan no hi eren. Jo li vaig replicar que em sabia greu que els meus nens haguessin fet perdre el tot de l'obra, però que era una obra per a nens de zero a tres anys i que tenia tot el dret de portar-los-hi. També li vaig fer saber que segurament no seria la primera ni l'última vegada que es trobaria que els nens no es porten tan bé (com ella pretenia, és clar). La resta de pares hi van estar d'acord i es van posar de seguida en la meva situació. Convido la Mar a replantejar-se l'edat a qui va dirigit el seu espectacle i prendre consciència real de si en un espectacle infantil és més bonic el so dels infants o un silenci fals i inexpressiu. Ja havíem tingut l'ocasió d'assistir a un espectacle de Mar Gascó i tot va anar perfecte, però aquest cop en vam sortir molt descontents, tant nosaltres com la resta d'espectadors que es posaven en la nostra situació i no van trobar del tot correctes el comportament i els comentaris de l'actriu.


Fornells de la Selva (Gironès)

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: