diumenge, 8 de maig de 2016

Duel de reines al Lliure



Publicat per
Marta Cervera

Sílvia Bel i Míriam Alamany encarnen Maria Estuard i Isabel I en una versió reduïda del drama de Schiller dirigit per Sergi Belbel

Sílvia Bel i Míriam Alamany s’enfronten a partir de demà a un duel de reines al Lliure de Gràcia amb Maria Estuard. Van ser precisament les dues actrius –Bel interpreta Maria Estuard, reina d’Escòcia, i Alamany, Isabel I d’Anglaterra– les que li van proposar a Belbel adaptar i dirigir aquesta obra ambientada a finals del segle XVI a partir del drama romàntic de Friedrich von Schiller. Belbel concentra els cinc actes del text original en dues hores d’acció. En comptes dels gairebé 20 personatges, aquesta versió compta amb vuit, interpretats per set actors. Jordi Banacolocha, Àlex Casanovas, Carles Martínez, Fina Rius i Marc Rius completen el repartiment.

  «He utilitzat els personatges imprescindibles per explicar la història conservant-ne tan sols els moments àlgids i eliminant tota la parafernàlia», assenyala Belbel. El seu muntatge va directe al conflicte polític, religiós i sentimental de les dues reines. Estuard és una fervent catòlica, una dona atractiva i amb experiència en l’amor que s’ha casat dues vegades per motius polítics, i l’última, per amor. «M’identifico amb el meu personatge perquè també sóc molt passional», afirma Bel. «És un text endimoniadament complicat i amb un enfrontament polític brutal. Interpretar aquesta obra és com fer un triple salt mortal sense xarxa, un repte estimulant però difícil», afegeix.

DOS MONS
Isabel I és la cara oposada. Ella és protestant anglicana, religió imposada pel seu pare, Enric VIII a Anglaterra. A diferència d’Estuard, ella no s’ha casat mai. Tampoc ho ha tingut fàcil per arribar al tron, ja que és filla d’Ana Bolena, filla il·legítima a ulls del poder catòlic. Des d’aquest punt de vista polític, Estuard representa una amenaça perquè està molt ben situada en la línia de successió al tron.
  A nivell humà tampoc tenen gaire en comú. «Maria Estuard s’ha lliurat al plaer, a l’amor, a l’art i a la poesia. S’ha casat tres vegades, l’última per amor, malgrat els problemes que això li ha comportat», recorda Belbel.

REINA VERGE
Isabel, en canvi, no estima per evitar equivocacions. «Per a Isabel, l’amor és terreny vedat. Al comte de Leicester el manté a la cort, però no té relació amb ell. Decideix ser reina verge i morir sense descendència per por de perdre el control», explica el director.
 Maria Estuard va estar tancada al castell de Sheffield durant 18 anys després d’un judici polític celebrat entre el 1568 i el 1569. El muntatge mostra els últims dies de la seva vida. Un mateix espai escènic central amb el públic als dos costats es converteix en la presó d’Estuard, el palau d’Isabel i un parc. «L’escena primera és bastant llarga, després tot s’accelera. Només he mantingut íntegre el tercer acte, aquella invenció de Schiller de la trobada de les dues reines que mai es van veure cara a cara en la vida real», detalla Belbel.

El director sí que ha mantingut en la seva versió el florit llenguatge de Schiller. «El vocabulari retòric és la grandesa d’aquest text. És molt interessant, perquè Schiller, després d’abraçar el racionalisme, va voler tornar al llenguatge de Shakespeare».

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: