Publicat per
J. Bordes – Barcelona
La nova Sala Beckett del Poblenou necessitarà
més ajudes públiques si vol mantenir l'activitat perquè el cost de la llum acapara
bona part dels seus recursos actuals
L'epopeia de la Sala Beckett de Barcelona
continua ben oberta. Tot i que ja queden pocs dies pel comiat definitiu del
local de Gràcia i que ja s'ultima la inauguració oficial, per a la tardor
vinent, al barri del Poblenou en un edifici adaptat per a l'ocasió, això no
garanteix encara la fi dels seus problemes. El director artístic de la sala,
Toni Casares, apunta que és imprescindible un “canvi d'escala” en el grau
d'ajudes de les institucions. Dels 800 metres quadrats a Gràcia es passarà a un
edifici d'uns 3.000 m², al Poblenou. La necessitat d'electricitat creixerà tant
que, si no s'incrementés el finançament públic, faria pràcticament impossible
dotar d'activitat el nou espai. Casares no se n'amaga: “És evident, ho diem des
de sempre.” Ell està convençut que es tornarà a desencallar en poc temps,
després que siguin les mateixes administracions les que hagin ajudat a fer la
reforma i que coneixen el pla previst de viabilitat, “amb el pressupost i
l'estructura actual no es podrà fer funcionar la Sala Beckett a ple rendiment”,
confirma Casares a aquest mitjà.
L'autoria catalana gaudeix de molt bona salut
gràcies a l'impuls de la Sala Beckett
La Sala Beckett, que fins al 2011 era una
entitat privada, es va constituir en fundació per créixer i per generar
confiança a les administracions. Va ser en una presentació a la veïna seu de
Can Felipa en la qual, precisament, s'exposava també una veritable casa de
nines per exposar fins a quin punt pretenia ser d'ambiciós aquell projecte
gràcies a les possibilitats d'un equipament de dimensió europea. Cinc anys
després, s'ha optat per reduir aquell model inicial i fer més raonable la
dimensió cost/ benefici en un termini més curt.
La Sala Beckett, amb prop de 25 anys d'història,
va ser el primer cau del Teatro Fronterizo del dramaturg José Sanchis
Sinisterra. De sala d'assaig va passar, el 1989/90, a sala d'exhibició. A
partir del 1997/98 en va assumir la direcció l'equip actual. Avui, la Sala
Beckett manté una fidelitat per exhibir muntatges de determinats autors i
directors, als quals procura mantenir a prop per anar desvetllant la seva
trajectòria (que li permet accedir a altres sales sense cap mena
d'exclusivitat) i també és el punt de trobada dels autors per reciclar el seu
llenguatge, afinar el seu vocabulari teatral i discernir el seu jo teatral.
Com a casa d'autors, la Sala Beckett s'ha
agermanat aquests últims anys amb centres de gran projecció arreu d'Europa
provant d'emmirallar-s'hi. L'autoria catalana és coneguda i valorada sovint
gràcies a projectes com el Catalandrama, impulsat per la sala, per exemple, en
què hi ha disponibles més de 300 originals traduïts (El principi d'Arquímedes,
de Josep Maria Miró, està disponible en 14 llengües).
El comiat, amb els joves
La Sala Beckett tancarà la seva programació
estable del 25 al 28 de maig, amb el treball d'Els Malnascuts. Són un grup de
joves que, inspirats en el P14 de la Volksbühne de Berlín, apropen
l'experiència teatral amb peces que es construeixen des de zero, format per un
equip que no té referències dels altres companys.
“Volem gira d'‘El curiós incident...”
Els programadors d'arts escèniques del
territori reclamen major sensibilitat dels teatre públics. S'exclamen que no es
faciliti, per exemple, una gira d'‘El curiós incident del gos a mitjanit', una
peça que es reposarà al Lliure d'aquí a pocs dies. I ja es parla que farà una
temporada al Poliorama de Barcelona a principis de curs vinent. Els
programadors s'exclamaven d'aquest fet, la setmana passada en la presentació
del llibre-recull de ponències ‘Teatre i municipi a Catalunya', realitzades el
2013 en motiu del Centenari de l'Institut del Teatre. Realment, la situació és
paradoxal: el 2004-05, el TNC decidia baixar els preus dels catxets per fer més
accessible la programació més enllà de les Glòries. L'operació deuria ser mal
vista per les productores privades, que hi llegien competència deslleial. Més
tard, Focus possibilitava les gires de produccions del TNC. Per exemple, va ser
el cas de la gira de ‘Barcelona', amb gran èxit de públic i ingressos a càrrec
d'una empresa privada. Aquest any, un grup d'ajuntaments assumeixen un risc
contractant, un a un, tots els actors vinculats al ‘Maria Rosa' de la Sala
Petita de TNC perquè se'n pugui gaudir als teatres de les seves poblacions. Per
una altra banda, Albertí opta per acordar amb companyies que explotin
l'espectacle ells mateixos arreu de Catalunya, com és el cas de ‘Don Joan' amb
La Brutal. El TNC mou peça, però el Lliure ni s'ho planteja: tampoc pel
‘Hamlet', que reposaran novament el curs vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada