dissabte, 25 de juny de 2016

La Sala Hiroshima presenta el teatre físic d'Alejandro Curiel



'All by myself' ens parla de la dualitat entre la solteria i viure en parella

La situació de partida és un menjador d'allò més normal on conflueixen una sèrie d'individus. Entre altres històries paral·leles trobem la de l'Alejandro, un noi que amb trenta anys no ha tingut parella mai, un individu sol que viu a un món on el que compta, diuen, és deixar d'estar sol. L'arribada de més personatges obrirà el debat sobre si en la nostra societat actual ser solter és una xacra o un símbol de llibertat. La conversa s'anima i el grup d'individus reunits al voltant d'un sofà acabaran cantant acompanyats d'un teclat, llegint un perfil de GayRomeo sobre una cobla de Rocío Jurado.

Aquesta és la situació de partida d'All by myself, un espectacle multidisciplinari d'un grup d'individus que intenten transformar tot allò que veuen en imatges en moviment. Viuen les arts escèniques com un procés d'aprenentatge constant, alimentat per tota mena de disciplines com ara dansa, teatre, pintura, escultura, literatura, filosofia, cinema, televisió o drogues. La creació, en definitiva, com un procés aglutinador d'experiència. Alejandro Curiel dirigeix aquesta peça, un creador format a l’Escola d’Art Dramàtic de Valladolid que completa la seva formació amb dansa contemporània i teatre visual. El 2015 estrena el seu primer projecte a la Sala Hiroshima, Bona bella dolça. Ara, torna a repetir amb una nova creació sobre una de les tendències socials més significatives de la nostra època.

Quan es fa
Data d'inici:
24/06/2016
Data de finalització:
26/06/2016

On es fa
Lloc:
Sala Hiroshima

Adreça:
C Vila i Vilà, 61*67

Districte:
Sants-Montjuïc

Telèfon:
933155458

divendres i dissabte
a les 21:00 h     
Entrada general de: 13 eueros
diumenge           a les 20:00 h

Idea + direcció: Alejandro Curiel
Creació+ interpretació: Guillem Barbosa i Alejandro Curiel
Piano + veu: Laura Maure i Matilde Campano Pando
Disseny d´il·luminació, espai i vestuari: Patricia Albizu i Alejandra Lorenzo

Un menjador ordinari amb un habitant ordinari. Un convidat que sembla prometre una festa que pal·liï la solitud de l´amfitrió fins que tots dos defugen la confraternització per recrear la història d´un paleontòleg assassinat en algun lloc d´Itàlia i per parlar-nos d´ell, Alejandro, amb 30 anys i solter des de fa 30 anys: al final, diuen, el que compta és deixar d´estar sol. L´entrada de dos convidades més converteix la sala en un desenfocat decorat de Friends (encara que Alejandro sempre ha estat més de l´Un, dos, tres ...) situat en una Espanya en la qual la cultura popular és font ideològica i validadora constant de la "parella-parella" però que, sota la influència de Les Amistats perilloses, lluita per trobar un equilibri entre el compromís i la diversió. En una societat que no sap si un solter empedreït és un caspós solter o un single alliberat, aquest grup d´amics, o de coneguts, o de gent que s´ha reunit al voltant d´un sofà per parlar-nos i cantar-nos acompanyats d´un teclat, es permet llegir un perfil del GayRomeo sobre una cobla de Rocío Jurado i practicar el kama sutra per la meitat (és a dir, amb la meitat que queda inscrita sota la pell d´un sol individu) i somia amb reinventar els enyorats passejos dominicals amb la núvia sota el signe d´una inquietud política (o de la inquietud per la desinquietud sobre la política) restaurada pels efectes de la cocaïna.
Ell, dèiem, està solter, i està sol: és possible que la solitud estigui infravalorada com a factor de risc per a ofegar-se en la peixera del saló de casa, però també ho està com epidèmia que, imparable, ens fa oblidar que l´ésser humà és un ésser gregari i que la nostra civilització va néixer, potser, en alguna cosa no tan diferent a la terrassa d´un bar.

Publicat per
21 de juny de 2016
Enllaç

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: