El monòleg de Toni Gomila és tot un èxit del
teatre alternatiu
Quan es va estrenar ni el mateix director,
Rafel Duran, augurava una vida massa llarga a l'espectacle. Això va ser el 2011
a Mallorca i des d'aleshores el monòleg Acorar ha guanyat una desena de premis
i acumula més de 30.000 espectadors. El text s'ha traduït a l'italià, el
portuguès o el castellà i, fins i tot, s'ha rodat un documental titulat
Acorats. Crònica d'un fenomen on s'explica amb pèls i senyals la història de la
peça. Ara, l'obra torna a la Seca – Espai Brossa, l'escenari que la va
popularitzar a la ciutat de Barcelona, allí la podrem (re)descobrir fins al 2
de juliol.
La peça tracta des d'una òptica molt personal
i irònica l'evolució de la identitat col·lectiva dels pobles. L'exemple que mou
la trama és la descripció d'un tradicional dia de matances a Mallorca, on
s'apleguen tradicions i rituals ancestrals molt significatius per a la
comunitat com, per exemple, l'elaboració de la sobrassada. El punt de partida
casolà i íntim es transforma en universal a través de l'oposició entre tradició
i modernitat, entre el vell i el nou i tot allò que els uneix.
Toni Gomila, el protagonista, aporta un punt
íntim i personal a la narració, el que fa que l'espectador acabi submergit en
la intimitat d'una comunitat en principi aliena però que a poc a poc acaba
transformant-se en un referent proper. La descripció s'atura en els detalls
típicament locals però que no costa identificar com universals. Una peça, en
definitiva, que des del detall ens apropa al bagatge comú que tenim els humans
com a part d'una comunitat.
Publicat per
enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada