Ramon Simó s'acomiada de la direcció amb un
cartell “excessiu” d'actuacions i la seva millor ocupació i assistència
El concurs per triar nou director del Grec
hauria d'estar resolt a principis de novembre
La cinquena i darrera edició de Ramon Simó al
capdavant del Grec presenta números envejables: 153.447 espectadors entre els
espectacles de pagament i els gratuïts (que s'han ampliat gràcies al fet que
s'han multiplicat per 4 les accions amb motiu del 40è aniversari); d'aquestes,
s'estimen en unes 95.000 entrades venudes i prop d'11.000 d'invitacions per a
professionals. Simó reconeixia, irònic, que el cartell d'enguany ha estat
“excessiu”, però davant del risc de no trobar prou espectadors, s'ha comprovat
que ha crescut l'ocupació, fins i tot limitant més el nombre d'invitacions.
Simó marxa content de tancar un cicle i haver demostrat que el festival es pot
posicionar en l'aparador internacional per atendre nous creadors internacionals
i també donar valor al talent de casa. També ha aconseguit situar el llenguatge
més emergent a Barcelona, amb naturalitat. Simó admet, però, que bona part dels
resultats són els dos Arthur Miller (Les bruixes de Salem i El preu), que han
triomfat a la taquilla.
El tinent d'alcalde responsable de Cultura,
Jaume Collboni, va posar noves dates al concurs per triar nou director. Sembla
que ja inajornables. Al setembre sortiran les bases i al novembre es podrà
conèixer la persona que dirigirà per 4 anys més el festival. El que ha
transcendit és que el projecte ha de respondre a tres inquietuds: que
promocioni la pedrera autòctona de l'àrea metropolitana, “la Barcelona real”;
que mantingui l'imant per a les noves produccions internacionals emergents; i
que sigui prescriptor i creador de nou públic. Per ara, es manté la idea que el
festival es concentri durant el mes de juliol, una idea que va estrenar Simó al
2011, endarrerint més d'una setmana la inauguració del festival. El regidor aspira
a poder augmentar el pressupost i celebra l'èxit de Temporada Alta, que
“complementa” el cartell de Barcelona.
Simó va fer un balanç dels seus cinc anys al
Grec, admetent equivocacions com la vela per donar sensació de festival i el
circ a les fonts de Montjuïc, el primer any; però anant afinant i fent-se
valorar les propostes d'un teatre amb vocació política (citant Miller va dir
que “tot el que no és art, s'oblida; l'únic que queda és l'art”), de treballar
per a un públic ampli i nou i satisfet pels èxits de companyies emergents
(Motus va exhaurir localitats quan, el 2012, només eren 20 espectadors en una
sala de 200 i similar és el cas d'Ivo van Hove) i que les coproduccions
internacionals es cuinin també a Barcelona. Dels 528 espectacles programats en
5 anys, 167 han estat coproduccions. En els últims tres anys s'han aconseguit
fer 29 coproduccions internacionals. Pel que se sap de la trobada d'aquest
estiu, ja n'avancen mitja dotzena amb pas ferm, “se'ns deia que no hi havia
mercat; si es treballa, n'hi ha i cal que creixi”. Sobre aquesta edició, Simó
celebra que s'hagin pogut veure grans espectacles i que, a més, molts han
tingut una bona confiança per part del públic, tot i el risc del cartell.El
repte aconseguit és que, tot i les grans xifres, el Grec ha estat un festival
“humà per a professionals i públic”.
Publicat per
29 de juliol de 2016
Pere Arquillué és un dels protagonistes d'‘El
preu', un dels èxits del Grec Foto: Felipe mena
Jordi Bordes – Barcelona
Enllaç
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/991706-el-grec-senfila-als-153000.html
