El vocabulari del Grec 2016De stille kracht
(La força oculta)
La programació del Grec 2016 és, segurament,
la que té el component de risc més gran de l’última dècada. I això ens
emociona. Però potser cal un ‘vocabulari’ bàsic per entrar-hi de debò. Hi ha
140 espectacles!
Avantguarda
Aquest Grec és el del teatre d’avantguarda,
sobretot barceloní. Agrupación Señor Serrano, Ernesto Collado, Sonia Gómez,
Joan Baixas, loscorderos, Simona Levi... Teatre sense sofàs, d’acció,
performàtic i musical. Amb els temes d’avui dia: els sentiments, la immigració,
la justícia, la corrupció...
Comiat
Ramon Simó dirigeix aquest juliol el seu últim
(probablement) i cinquè Grec i serà el primer en el qual podrem veure un
espectacle dirigit per ell. L’obra és de creació, entre ell i Magda Puyo. Es
titula Estació Tèrminus i és una reflexió sobre la violència. Simó ha complert
la seva promesa: poc Shakespeare i molta contemporaneïtat. Bravo!
Coproducció
El Grec és la màquina que mou les arts
escèniques d’aquest país. Enguany ha coproduït amb Focus, Bitò Produccions,
Fira Tàrrega, TNT... Però també amb teatres i festivals francesos, alemanys,
belgues, canadencs i equatorians. Això el fa gran.
Hibridació
Hi ha molts espectacles del Grec que no són ni
dansa, ni teatre, ni circ. Són híbrids que fan servir diferents llenguatges,
com Return to absence, Hazte banquero, Oficina per a una vida postidèntica,
F.R.A.U., Birdie i 'Aneckxander', entre molts d’altres. Això és el que s’està
fent arreu del món.
Llatinoamericà
La presència de l’argentí Mario Pensotti, amb
Cuando vuelva a casa voy a ser otro, i dels xilens Teatrocinema, amb Historia
de amor i La contadora de películas, ens obre la porta a un continent que està
donant molta volada al teatre i està transformant l’art d’explicar històries.
Hi ha vida més enllà de Daniel Veronese.
Polític
Fa anys que el festival no amaga el cap sota
l’ala quan es tracta de parlar del món d’avui. Parla de política i no té por de
fer-ho. Per això podrem veure Lehman Trilogy, Esplendor, El preu, MDLSX,
'Farsa' o El bon pare. Molt d’esquerres? Doncs, sí.
Recuperació
Simó ha decidit recuperar peces ja estrenades
que potser han tingut curta volada o, simplement, que li van bé en el seu
disseny del Grec. Tenim, per exemple, Conillet, Neus Català. Un cel de plom,
L’empestat, 'Port Arthur' i '+45'.
Van Hove
El director Ivo van Hove i el seu Toneelgroep
Amsterdam s’han convertit en la imatge del Grec de Simó. Faran enguany La força
oculta (foto), després d’haver-nos meravellat amb les 'Tragèdies romanes', 'The
fountainhead' i 'La veu humana'. Mai no li agrairem prou a Simó haver-nos-el
portat!
Publicat per
@andgomila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada