Lluís Homar lidera la potent versió de l'obra
d'Arthur Miller que va obrir el festival
El públic del Grec va aplaudir amb convicció
el muntatge de 'Les bruixes de Salem', d’Arthur Miller, amb què Andrés Lima va
obrir ahir a la nit la 40a edició del Festival d’Estiu de Barcelona al Teatre
Grec. El director i el nodrit repartiment van rebre els aplaudiments com una
benedicció després de dues hores i mitja d’intensa representació. 'Lesbruixes
de Salem' parla dels mecanismes de repressió que conjuren la por i la mentida
per dominar una societat. Com el mateix Lluís Homar explica al principi del
muntatge, Miller va utilitzar un cas realque es va produir el 1692 a la colònia
puritana de Salem, on molts innocents van morir sota falses acusacions de
bruixeria, per retratar la histèria anticomunista que es va apoderar dels EUA
els anys 50 i condemnar la caça de rojos instigada pel senador McCarthy. Encara
que la guerra freda ja és història des de la caiguda del teló d’acer, l’obra de
Miller segueix vigent. Les caces de bruixes, com va subratllar Homar-Miller,
existiran «mentre siguin legals».
L’alcaldessa de Barcelona, AdaColau, Gerardo
Pisarello i Jaume Collboni, primer i segon tinent d’alcalde respectivament, i
Santi Vila, conseller de Cultura, van assistir a la inauguració, en què es van
veure moltes cares populars i artistes que han fet possible el Grec durant
aquests 40 anys de festival. Entre ells, el veterà actor i director Mario Gas,
que a l’acabar la funció es va encarregar de realitzar un breu discurs
recordant la importància de la mostra, que ell va contribuir a crear.
SÒLID REPARTIMENT
Homar, que va exercir de narrador abans
d’assumir el rol del temible vicegovernador Danforth, va brillar en la peça al
costat d’altres destacats actors com Nora Navas i Borja Espinosa, que
interpreten el senyor i la senyora Proctor, víctimes de la bogeria destapada a
causa de les sospites de la presència del maligne. NausicaaBonnín, com la
perversa Abigail Williams, i Anna Moliner, que va interpretar amb el braç en
cabestrell el paper de Mary Warren, també van tenir els seus moments de
lluïment, igual que Carles Martínez. El seu personatge, el reverend John Hale,
és l’únic responsable eclesiàstic que intenta evitar les terribles sentències
de mort en nom de Déu. També van destacar els veterans Carles Canut, com a
GilesCorey, i Carme Sansa, com a Rebecca Nurse, i els seus enemics en escena,
el matrimoni Putnam, interpretat per Míriam Alamany i Miquel Moliner.
El muntatge compta amb una senzilla escenografia
de fusta, un espai únic i atemporal, com el vestuari, que els actors
s’encarreguen de transformar. Es nota que el muntatge està concebut per a un
teatre a la italiana i no contempla gaire la visibilitat des dels laterals de
l’amfiteatre de Montjuïc, un espai obert que resta intimitat a la peça.
Feia anys que el Grec no s’obria amb una obra
teatral (des de 'Prometeu 'en versió de Carme Portaceli, el 2010). Dansa i circ
han copat les últimes inauguracions del festival, que es va iniciar el 1976 amb
'Roses roges per a mi', un drama de l’irlandès Sean O’Casey.
Publicat per
2 de juliol de 2016
Marta Cervera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada