dijous, 18 d’agost de 2016

A La Caldera es balla a l’agost: “La velocitat no vol dir estrès”



El centre de creació de la dansa arriba a la recta del seu cinquè ‘stage’ d’estiu, dedicat a la tècnica coreogràfica i a com els artistes es comuniquen amb el públic

Els coreògrafs i ballarins no només s’expressen amb tot el cos quan estan damunt l’escenari, sinó també en la seva vida quotidiana. Desprenen una barreja de bellesa i, alhora, del sacrifici i els esforços que han esmerçat al llarg de la seva carrera. Durant una conversa, a un ballarí el delata la seva postura -l’esquena molt dreta-, i els moviments harmoniosos dels braços i les mans són tan eloqüents com les seves paraules. “ Tinc una visió holística de la dansa. S’ha convertit en la meva vida i no faig distincions entre els vessants de professora, ballarina i creadora”, diu Laura Aris, una de les professores del cinquè stage estival de La Caldera, un punt de trobada internacional per a professionals de la dansa i estudiants. Aris, que va treballar amb Lanònima Imperial i Tomàs Aragay / General Elèctrica, actualment està establerta a Brussel·les i també treballa a l’Àsia. Parla en català, però sovint ha de fer una pausa per traduir els conceptes fonamentals de la seva visió de la dansa -com les “fonts d’energia” que donen títol al seu taller- o directament li surten en anglès.

És dilluns al matí. A La Caldera arrenca la segona setmana de classes i tallers. L’ stage va començar l’1 d’agost i finalitzarà diumenge. Aquest centre de creació va començar la seva activitat pública a l’antiga seu dels cinemes Renoir Les Corts de Barcelona al maig. Les sales, que abans eren fosques, ara són espais amplis i lluminosos, i l’ambient de treball, assossegat, té molt poc a veure amb les imatges de passions adolescents, corredisses i passadissos atapeïts que les sèries televisives han transmès del món de la dansa. La fama té un preu, sí, però Aris parla (en anglès) als seus estudiants de qüestions molt més essencials, perquè una de les bases de la seva pràctica és “humanitzar la dansa”. De fet, el seu discurs es podria aplicar a més oficis, no necessàriament artístics, i a la vida quotidiana. “Parlo molt amb metàfores”, diu Aris abans de començar a explicar que faran “exploracions microscòpiques” sobre qüestions concretes, de parlar de la importància de l’“adaptabilitat” i de la “resiliència” i de subratllar els “fonaments compartits” que aglutinen els diferents membres del grup.

L’ètica i l’estètica de la dansa

“La dansa comença a la ment, i després hi anem afegint l’enteniment, la nostra col·lecció de sentiments i les entranyes”, explica també la coreògrafa. Per a aquesta artista, “la dansa és poderosa de moltes maneres diferents” i encara dóna als participants un mantra que hauria d’estar brodat en punt de creu i emmarcat a les sales d’estar de totes les cases: “La velocitat no vol dir estrès”. Immediatament després d’acabar la presentació, que els participants segueixen amb un silenci rigorós, els demana que “no violentin la força de la gravetat dels seus cossos”. Al ritme de diferents peces de música contemporània i clàssica, comencen a executar una seqüència de moviments que arrenca amb el cos enganxat a terra i, a poc a poc, es va enlairant a base de gestos orgànics que es van encadenant. “ Si us avorriu és culpa vostra”, adverteix, sorneguera, la professora als estudiants.

Aquesta visió holística que Laura Aris té de la dansa està en consonància amb com La Caldera també té en compte el potencial de la dansa com a eina de cohesió social i de comunicació, tant al seu entorn més pròxim del barri de les Corts durant tot l’any com durant aquestes sessions formatives estivals. “La ciència, l’art, el teatre, la música i la dansa tenen moltes coses en comú, i una part de la nostra tasca és explicar que tots fem aquests processos creatius en el nostre dia a dia”, explica Iris Heitzinger, sòcia de La Caldera i una de les organitzadores de l’ stage. “ Tant és quina sigui la teva feina: a tots ens agrada compondre. Ho fem quan decorem casa nostra o ens vestim. Això és compondre, amb el cos, amb elements, amb la veu, i en aquest procés hi ha alegria”, subratlla Heitzinger.

En el terreny de les classes i els tallers, aquesta idea s’ha concretat a explorar com es desenvolupen les relacions entre el cos de l’artista, l’escenari i el públic. “La setmana passada el coreògraf Julyen Hamilton, que ve del món de la improvisació i la composició instantània, va impartir un taller sobre com situar el moviment damunt l’escenari, quines decisions pren el coreògraf a l’hora de fer-ho i com convida el públic perquè pugui llegir el que està fent”, explica Heitzinger. Aquesta investigació “és fer un pas més enllà de la tècnica”. “No només es tracta de pensar en què fem, sinó en quin context ho fem, per a qui ho fem i quin llenguatge es tria per conversar i dialogar amb el públic”, conclou l’organitzadora.

Virtuosos i alhora experimentals

Els participants de l’ stage de La Caldera provenen de llocs molt diferents, des de Barcelona i la resta de Catalunya i de l’Estat fins a Llatinoamèrica, passant per diferents països europeus com França, Itàlia i Alemanya. Una de les ballarines que participen en les classes de Laura Aris és la barcelonina Esther Bachs. Està estudiant a Ginebra i no ha deixat passar l’oportunitat de seguir formant-se durant les vacances. Hi va arribar atreta per la trajectòria d’una altra de les professores, la coreògrafa Lali Ayguadé. “L’ stage és un dels llocs de Barcelona on hi ha més opcions diferents i més professors de molt nivell. Es tracta d’aprendre el màxim que puguis en una setmana”, afirma Bachs. Per a professionals més veterans, aquestes sessions de treball representen una oportunitat de mantenir les facultats i la tècnica al dia i d’incorporar noves eines. “Cada any em serveix per reciclar-me -diu la coreògrafa i professora Paula Marijo Alonso-. Faig tots els stages que puc. Ara estic interessada en la part més física. Si pogués fer totes les classes, les faria totes, però tot l’s tage surt molt car i, a més, hi ha classes que es fan a la mateixa hora”. “La tècnica de flying low és essencial per poder continuar movent-te tota la vida tan ràpid com puguis i l’aplico en tot, tant quan faig classes com en la manera d’enfrontar-me al moviment”, assegura la coreògrafa sobre els seus interessos actuals.

Un altre dels professors de l’ stage, el coreògraf i ballarí britànic Jos Baker, també està establert a Brussel·les, després de treballar a la prestigiosa companyia Peeping Tom entre els anys 2008 i 2014. A La Caldera ha impartit classes de fisicologia, amb la qual aborda no només els mecanismes del moviment sinó també mantenir despert l’esperit creatiu dels participants. El seu objectiu és que puguin resoldre “problemes tècnics” i que entenguin el moviment “a un nivell més profund i intel·ligent”. “L’autèntic repte amb la tècnica és mantenir-la i, també, guanyar més habilitats per tenir més possibilitats, ser més virtuós i no perdre la mirada d’un nen, d’un nen sofisticat”, diu Baker.

Les classes i els tallers es concentren només en tres setmanes, però, tot i així, els professors poden mesurar l’èxit de les seves propostes. “Hi ha moltes maneres de percebre-ho: la primera és veure que la gent realment està gaudint amb el moviment i la música i que estan connectats entre ells, això em produeix molt plaer. A vegades també veu que a algú se li encén una llumeta i de sobte la seva expressió canvia perquè s’acaba d’adonar d’alguna cosa”, subratlla Baker. “ Cada taller és un viatge. Jo els dic que no facin un judici després de cada exercici sinó al final de la setmana”, afirma Laura Aris. També podran veure-ho dissabte, ja que els participants tenen a la seva disposició un espai per desenvolupar algun aspecte de la feina que han fet i compartir-lo amb els seus companys.

Una coreògrafa degana a la cloenda

Una part de l’ stage de La Caldera està oberta al públic. Laura Aris hi presentarà dissabte el solo Open wound i en la mateixa sessió els assistents al laboratori creatiu del coreògraf Thomas Hauert mostraran els fruits del seu treball. La cloenda d’aquesta edició anirà a càrrec de la coreògrafa Àngels Margarit i, una altra vegada, de Thomas Hauert: diumenge a les 9 del vespre interpretaran la peça From B to B, que va rebre el premi a la millor creació als Swiss Dance Awards de l’any 2013.

Publicat per
11 agost 2016
Antoni Ribas Tur
Enllaç

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: