10 de setembre 2016

'Mariachis' vs. 'cowboys' i altres duels de FiraTàrrega



El duet de Joan Català i Roser Tutusaus fa diana

Com si es tractés d’un acudit, un anglès, un alemany, un espanyol i un suec -a Tàrrega substituït pel català Quim Girón- conformen la companyia Svalbard, que és el nom d’un arxipèlag suec però també del vaixell on viuen els integrants d’aquesta troupe que es va conèixer a la Universitat del Circ d’Estocolm. Arriben a FiraTàrrega després de passar per Berlín i abans de marxar a Riga, però s’han deixat una capa de pell a l’escenari. Qui els escollís entre les 84 funcions programades per dissabte va fer una de les dianes del dia.

All genius all idiot és un muntatge brut i fosc, que no busca la bellesa sinó certa agressivitat animal. Se situa en un entorn postapocalíptic en el qual emergeixen de les deixalles quatre personatges estrambòtics i bestials que desafien les lleis humanes i físiques. L’espectacle se serveix de la música en directe i de tècniques de circ com l’acrobàcia, la perxa xinesa i la corda, i va in crescendo des d’un caos inconnex cap a un espai més festiu i còmplice que explora el xoc entre l’instint animal i la raó, i fins i tot qüestiona les fronteres del gènere i la sexualitat.

L’altre hit del dia, sens dubte, el duet de Joan Català i Roser Tutusaus Menar. Un espectacle de carrer entre el moviment, el circ i el teatre, tan delicat com físic, ple de bellesa, tendresa, força i humor. El públic veu a un pam com la cara li degota de suor a Català mentre juga amb Tutusaus en un pas à deux extraordinari que acaba amb tots dos suspesos sobre una corda tibada pel públic. La plaça Major cridava, a primera hora del matí.

Al migdia, un centenar de programadors internacionals i trenta companyies catalanes es trobaven en un dinar de negocis. Quim Bigas se sentia “un marcià” intentant vendre el seu genial solo pop Molar. Ell no sotmet la seva feina a la lògica del mercat, però sí que li agrada teixir complicitats, i convida alguns professionals a veure la seva performance en què aconsegueix fer botar un carrer sencer. L’actor i mànager David Berga, en canvi, fins i tot va disfressat per atreure l’atenció dels compradors. FiraTàrrega és estratègica per a la seva companyia. “La crisi no ha sigut tan forta com em pensava i ara ja tornem a vendre a l’Europa continental”, diu.

A la nit i en un espai molt més xafogós que una església, els mexicans de Misa fronteriza celebraven una litúrgia a favor de la seva religió: la frontera. Ho definien com un duel de “ mariachis contra cowboys ” i el seu Déu, ni més ni menys que José Alfredo Jiménez, “el terapeuta de Mèxic”. Música, sarcasme, humor i dards contra “l’idiota de Donald Trump” embolcallaven una proposta -regada amb tequila- que pecava de cert didactisme però alhora tenia una aproximació complexa a la idea de frontera.

Des d’un escenari molt més multitudinari, en canvi, la companyia Obskené recollia la ràbia contra les fronteres i la resta de desastres d’aquest món -capitalisme, refugiats, crisi ecològica, posin el que vulguin- i els llançava en forma de crit irat al seu Manifesta. Un salt a un format gran que haurà de caminar molt més per passar de la crítica pamfletària a un espectacle escènic que veritablement acompanyi el missatge revolucionari que l’art ho pot canviar tot. Això sí, es constata que el confeti és tendència.

Publicat per
LAURA SERRA Tàrrega  
Menar, de Català i Tutusaus, a la plaça Major. / MARTÍ E. BERENGUER / FIRATÀRREGA
Enllaç

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...