El duet de Joan Català i Roser Tutusaus fa
diana
Com si es tractés d’un acudit, un anglès, un
alemany, un espanyol i un suec -a Tàrrega substituït pel català Quim Girón-
conformen la companyia Svalbard, que és el nom d’un arxipèlag suec però també
del vaixell on viuen els integrants d’aquesta troupe que es va conèixer a la
Universitat del Circ d’Estocolm. Arriben a FiraTàrrega després de passar per
Berlín i abans de marxar a Riga, però s’han deixat una capa de pell a
l’escenari. Qui els escollís entre les 84 funcions programades per dissabte va
fer una de les dianes del dia.
All genius all idiot és un muntatge brut i
fosc, que no busca la bellesa sinó certa agressivitat animal. Se situa en un
entorn postapocalíptic en el qual emergeixen de les deixalles quatre
personatges estrambòtics i bestials que desafien les lleis humanes i físiques.
L’espectacle se serveix de la música en directe i de tècniques de circ com
l’acrobàcia, la perxa xinesa i la corda, i va in crescendo des d’un caos
inconnex cap a un espai més festiu i còmplice que explora el xoc entre l’instint
animal i la raó, i fins i tot qüestiona les fronteres del gènere i la
sexualitat.
L’altre hit del dia, sens dubte, el duet de
Joan Català i Roser Tutusaus Menar. Un espectacle de carrer entre el moviment,
el circ i el teatre, tan delicat com físic, ple de bellesa, tendresa, força i
humor. El públic veu a un pam com la cara li degota de suor a Català mentre
juga amb Tutusaus en un pas à deux extraordinari que acaba amb tots dos
suspesos sobre una corda tibada pel públic. La plaça Major cridava, a primera
hora del matí.
Al migdia, un centenar de programadors
internacionals i trenta companyies catalanes es trobaven en un dinar de
negocis. Quim Bigas se sentia “un marcià” intentant vendre el seu genial solo
pop Molar. Ell no sotmet la seva feina a la lògica del mercat, però sí que li
agrada teixir complicitats, i convida alguns professionals a veure la seva
performance en què aconsegueix fer botar un carrer sencer. L’actor i mànager
David Berga, en canvi, fins i tot va disfressat per atreure l’atenció dels compradors.
FiraTàrrega és estratègica per a la seva companyia. “La crisi no ha sigut tan
forta com em pensava i ara ja tornem a vendre a l’Europa continental”, diu.
A la nit i en un espai molt més xafogós que
una església, els mexicans de Misa fronteriza celebraven una litúrgia a favor
de la seva religió: la frontera. Ho definien com un duel de “ mariachis contra
cowboys ” i el seu Déu, ni més ni menys que José Alfredo Jiménez, “el terapeuta
de Mèxic”. Música, sarcasme, humor i dards contra “l’idiota de Donald Trump”
embolcallaven una proposta -regada amb tequila- que pecava de cert didactisme
però alhora tenia una aproximació complexa a la idea de frontera.
Des d’un escenari molt més multitudinari, en
canvi, la companyia Obskené recollia la ràbia contra les fronteres i la resta
de desastres d’aquest món -capitalisme, refugiats, crisi ecològica, posin el
que vulguin- i els llançava en forma de crit irat al seu Manifesta. Un salt a
un format gran que haurà de caminar molt més per passar de la crítica pamfletària
a un espectacle escènic que veritablement acompanyi el missatge revolucionari
que l’art ho pot canviar tot. Això sí, es constata que el confeti és tendència.
Publicat per
LAURA SERRA Tàrrega
Menar, de Català i Tutusaus, a la plaça Major.
/ MARTÍ E. BERENGUER / FIRATÀRREGA
Enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada