60 artistes creen 20 monòlegs a ‘De Damasc a
Idomeni’, una operació per recaptar fons al Lliure
“L’Europa del drets humans ha mort. Està
enterrada a la Mediterrània”, diu amb contundència i tristesa Òscar Camps,
director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms. Ho explica en una trobada amb
la premsa al Teatre Lliure, on aquest dilluns es representa en dues funcions
l’espectacle solidari De Damasc a Idomeni. El Lliure amb els refugiats (a les
20 h i a les 21.30 h), en què participen de manera altruista una seixantena de
professionals del teatre. Un dels objectius és aconseguir 22.400 euros perquè
el vaixell Astral de l’ONG pugui treballar durant quinze dies; és a dir, perquè
pugui salvar vides al mar que cada dia intenten travessar persones que fugen de
guerres, conflictes i desigualtats, i que arriben a una Europa on es troben
“una altra guerra”. En un sol dia, el vaixell pot arribar a atendre 2.000
persones.
“Som socorristes i estem salvant vides”, així
es presenta Proactiva Open Arms a la pàgina web. “Ens dediquem a fer el que
sabem fer: localitzar-los i salvar-los”, diu Camps, que necessita els diners
per a coses ben concretes com ara comprar armilles salvavides. El director de
Proactiva Open Arms fuig de la retòrica, però entén que “els petits gestos
també poden provocar grans canvis”. I un d’aquests gestos és De Damasc a
Idomeni, un espectacle ideat per l’associació de dramaturgs Barcelona
Playwrights i impulsat pel Teatre Lliure. “Volem expressar el compromís de fer
visible aquesta crisi humanitària”, diu Lluís Pasqual, el director del Lliure.
Vint autors, vint directors i vint intèrprets
han treballat en equips de tres una vintena de monòlegs de cinc minuts sobre
l’experiència de la guerra i l’exili. S’hi han implicat actrius com Sílvia Bel,
Aina Clotet, Vicky Peña i Rosa Renom; actors com Jordi Bosch, Àlex Casanovas,
Lluís Homar i David Selvas; dramatugs com Gemma Brió, Guillem Clua, Llàtzer
García, Pau Miró i Marilia Samper, i directors com Sergi Belbel, Sílvia Munt,
Àlex Rigola i Carlota Subirós. Aquest dilluns ho portaran a escena amb un
format pensat per reforçar el missatge que volen transmetre pràcticament “a cau
d’orella”.
20 taules per a 8 espectadors
El pati de butaques de la sala Fabià
Puigserver del Lliure acollirà vint taules independents disposades per acollir
vuit espectadors cadascuna. Tot serà simultani: a cada taula un intèrpret farà
un monòleg de cinc minuts, i tot seguit passarà a una altra taula. “Calculem
que cada espectador sentirà uns sis o set monòlegs”, diu Pasqual. Per tant, no
podran escoltar els vint monòlegs, però, segons Pasqual, també està bé perquè
així a la sortida el públic podrà intercanviar experiències sobre l’espectacle.
“És un format molt íntim perquè el que es diu s’ha de dir molt a prop”, explica
Marilia Samper, autora del monòleg Mar furiós, que interpreta Emma Vilarasau i
dirigeix Alícia Gorina.
Sobre la naturalesa dels textos, han intentat
que estiguin molt arrapats a la realitat i que s’allunyin de l’estilització.
“La ficció ha fet un cert mal a la realitat. Som una societat poc empàtica. Som
una societat racista i classista, i ens costa posar-nos en la pell de l’altre.
Hem de ser conscients que la situació dels refugiats és real i que podria
passar-nos a nosaltres. De fet, els va passar als nostres avis”, recorda
Samper, que forma part de Barcelona Playwrights.
“Volem que el públic senti ràbia, que
s’enfadi, i que després ho expliqui”, afegeix la dramaturga, en sintonia amb la
importància de la suma de petits gestos de què parla Òscar Camps. Precisament,
la feina de Camps a Proactiva Open Arms ha inspirat Crits, el monòleg de Marta
Buchaca que interpreta Jordi Bosch i dirigeix Lluís Pasqual. “Estic molt
orgullosa de la implicació de tothom”, diu Buchaca. Perquè l’impacte de De
Damasc a Idomeni transcendeixi l’espectacle, Buchaca avança que tenen la
intenció de publicar els monòlegs, “que quedi escrit”. Serà un gest més, com el
de Frederic Amat, que ha dissenyat unes samarretes solidàries. L’aportació mínima
dels espectadors que vagin aquest dilluns al Lliure serà de 50 euros, però al
teatre confien que l’aportació mitjana serà de 70 euros. Així s’aconseguiran
els 22.400 euros necessaris per al vaixell.
Experiències de primera mà
Els vint monòlegs de De Damasc a Idomeni s’han
escrit a partir de les experiències al mar i als camps de refugiats explicades
als autors per Òscar Camps (de Proactiva Open Arms), Carles Darder (de Stop
Mare Mortum), l’activista Juanma Rojas, els refugiats sirians Mohammed Bitari i
Shahd Zaroor i la periodista de l’ARA Cristina Mas, que ha publicat diversos
reportatges sobre els camps a Grècia.
Publicat per
XAVIER CERVANTES Barcelona
12 de setembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada