dilluns, 10 d’octubre de 2016

Lliçó magistral d'Héctor Alterio al Romea



L'actor de Buenos Aires, de 87 anys, desplega a 'El padre' una interpretació matisada, sorneguera i gens efectista d'un malalt d'Alzheimer

El que fa Héctor Alterio al Romea és per veure-ho. L’actor de Buenos Aires deixa empremta a El padre del magisteri que donen els seus 87 anys i una vida dedicada a la interpretació. Ell és l’ànima d’aquesta obra, estrenada fa quatre anys, del dramaturg francès Florian Zeller. Una peça que, segons el seu director espanyol (José Carlos Plaza), està escrita per a un actor. Sí, però de dimensions majúscules com és el cas. Sobre les seves espatlles recau una trama creada al voltant d’una te­màtica tan dura com la de l’Alzheimer.

Zeller es refereix al seu text com una «farsa tràgica» i la definició encaixa perfectament. Sota el mantell tenebrós d’aquesta malaltia terrible també hi ha lloc per a un humor en alguns moments alliberador. Arriba a partir de la confusió, de situacions ambigües i també de les esmolades rèpliques en què es mou el personatge principal.

Perquè Andrés és un tipus de caràcter, com bé ho pateix la seva filla gran. Alterio dóna sempre el to adequat per a aquest home que, a poc a poc, s’aboca a una implacable pèrdua de realitat. La seva naturalitat desarma en un extraordinari exemple de comunió total amb el personatge. Fins i tot mostra aquí més vitalitat i energia que en la seva anterior visita al Romea, fa dos anys mà a mà amb Lola Herrera a En el estanque dorado.

Si Alterio és l’eix sobre el qual gira tot el muntatge, la direcció de José Carlos Plaza té l’habilitat de jugar en el terreny del thriller. Se succeeixen les escenes, amb peces d’un puzle o d’una nina matrioixka, en una atmosfera d’inquietud que subratlla massa la música. El clímax arriba per si mateix i no necessita el suport d’un espai sonor excessiu.

ESCUDERS DEL ‘REI ALTERIO’

El text té l’habilitat de deixar esquerdes obertes respecte al comportament dels familiars d’Andrés: les seves dues filles (una morta en accident, un record no l’abandona) i la parella de la gran. Ana Labordeta, Luis Rallo, Miguel Hermoso, Zaira Montes i María González són conscients del seu paper d’escuders en la cort del rei Alterio i bé que ho compleixen.

El joc escenogràfic és un altre brillant recurs per retratar la pèrdua de memòria. Dibuixa un món que va desapareixent de forma progressiva i que acabarà en la nuesa blanca de l’habitació d’una residència. Des d’allà, Alterio llança el seu últim crit desesperat amb la imatge maternal en la seva memòria. Immediatament el públic salta dels seus seients per aclamar el treball d’un intèrpret de 87 anys.

Fins i tot hi ha qui l’aplaudeix abans de començar, cosa insòlita en un teatre i pròpia de la rebuda per a un director d’orquestra simfònica. Encara que no li faltava raó a aquest espectador apassionat perquè Héctor Alterio porta sempre la batuta d’El padre.

Publicat per
José Carlos Sorribes

@jcsorribes

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: