divendres, 11 de novembre de 2016

'La treva', conflictes a gran i petita escala



Julio Manrique dirigeix aquesta tragicomèdia sobre una parella de periodistes de guerra ambientada a Nova York
Clara Segura, David Selvas, Ramon Madaula i Mima Riera protagonitzen aquest aclamat text del nord-americà Donald Margulies

Clara Segura i David Selvas, dos destacats actors, viuen la seva particular guerra personal a 'La treva', l’aclamat text del nord-americà Donald Margulies que protagonitza una parella formada per una fotògrafa i un reporter especialitzats en conflictes bèl·lics. La Sarah s’ha de sotmetre a una parada forçosa després de ser ferida al seu últim destí, l’Iraq. Creu que acostar-se al perill és imprescindible per fer el seu treball. ¿O no? Aquesta és una de les múltiples preguntes que ella i James (David Selvas) es plantegen a l’obra, una tragicomèdia que La Villarroel ofereix des de dimarts que ve fins al 15 de gener. La primera versió catalana de l’obra és una producció de La Brutal, que s’ha aliat amb el teatre de Focus i Bitó.

Acostumada a barallar-se amb la mort i la incertesa, a la Sarah li costa desconnectar de Mossul i habituar-se al plàcid ritme de vida al seu apartament de Nova York, situat en una de les zones més de moda de Brooklyn. Però el que més la impactarà és el canvi de vida del seu editor, Richard (Ramon Madaula), i això obligarà la parella a replantejar-se la seva existència. Als 50 anys, el seu amic els anuncia que ha decidit unir-se a Mandy (Mima Riera), una atractiva relacions públiques a qui dobla en edat, i fundar una família. «Aquesta és la bomba que l’autor deixa caure. Encara que la guerra és el teló de fons d’aquesta obra on es parla de grans temes, la peça també gira al voltant d’una parella que ha de prendre decisions», explica Julio Manrique, director del muntatge. «Arriba un moment en què has de triar, has de mullar-te i t’has de definir. En això consisteix madurar: mirar-te davant del mirall i preguntar-te què vols».

PROFUNDITAT I HUMOR

Tot transcorre en un únic espai, l’apartament, on al llarg de nou mesos els personatges discuteixen tant sobre qüestions eticomorals com personals: el difícil equilibri entre la vida professional i la vida privada, el compromís i la funció dels reporters de guerra. «L’obra és molt profunda, però l’autor ho explica tot amb molt sentit de l’humor. A vegades hi ha situacions que resulten còmiques de tan violentes que arriben a ser», afegeix el director. «A l’obra ningú té la raó i tots tenen les seves raons».

Tant Segura com Selves, a part de documentar-se, es van entrevistar amb periodistes especialistes en conflictes bèl·lics, entre ells Marc Marginedas, d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, i David Bassa, de TV-3, per entendre més bé els seus personatges. «¿Com pot viure algú de forma normal en la societat quan s’ha acostumat a viure al límit? ¿Cal arriscar per captar una bona imatge? ¿Quant hi ha d’autèntic compromís i quant d’ego a l’hora d’aconseguir la millor foto?», es pregunten encara avui els intèrprets. «Més que respostes, aquesta obra planteja molts interrogants», sentencia el director.  

«Entenc l’addicció al treball del meu personatge perquè en la meva carrera també n’hi ha una mica, d’això. Per sort, ser mare fa que et replantegis les coses, les teves prioritats canvien», explica Segura. Per construir el seu personatge, l’autor es va inspirar entre d’altres en Linsey Addario, autora del llibre En l’instant precís, Time stand still en anglès, que és precisament el títol original de l’obra. «El més difícil és fer emergir la complexitat dels personatges perquè són molt polièdrics», diu Segura.
 
NI UNA SOLA IMATGE

Malgrat les fotos a què es fa referència en l’obra, les imatges que miren a vegades els protagonistes no es mostren mai a l’espectador. Només s’expliquen a través de les reaccions i els comentaris dels intèrprets. «Entre els debats que plantegen hi ha si l’allau d’imatges bèl·liques acaben insensibilitzant la gent», comenta Madaula, que defineix el seu personatge com «un editor que ha descobert que li agrada ser frívol i ha trobat la dona perfecta». L’altra parella, en canvi, «té ideals» i, per tant, molts conflictes ètics i morals derivats del seu arriscat treball.

Selves creu que La treva enganxa perquè «va del micro al macro». I afegeix: «Parla de coses molt humanes. Des del nostre posicionament davant la vida fins si és més valent treballar en una zona de guerra o tenir un fill, com fa l’editor». L’honestedat amb què parlen els personatges és un altre dels punts forts. Cada un defensa la seva postura. La Mandy ho fa «sense intentar ferir sentiments però sense por». La Sarah i el James, en canvi, són més directes.

La Brutal, productora fundada el 2011 per actors i directors com Selves i Manrique, entre d’altres, també oferirà aquesta temporada 'Vides privades', de Noël Coward, al Teatre Borràs, en què col·laboraran per primera vegada amb Juan Cavestany, d’Animalario, que s’ocuparà de la dramatúrgia. Selves la dirigirà. «Encara no ens hem pogut reunir, però la idea és donar un toc contemporani a aquesta comèdia», avança Selves. Encara que s’estrenarà en català, «la voluntat» és portar a Madrid una versió en castellà.

Publicat per
Marta Cervera
Enllaç
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/clara-segura-david-selvas-treva-villarroel-5580920

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: