31 de desembre 2016

Cent Pastorets

Cent Pastorets

 Aquesta història desprèn una màgia any rere any per centenars de teatres de Catalunya reviuen amb aquella força de sempre

 | 23/12/2016 a les 11:11h
L’olor de molsa humida... els records lligats al sentit de l’olfacte diuen que són els més forts, i aquesta fermesa segons ja va deixar escrit Josep Maria Folch i Torres a les notes de les primeres edicions del llibret de Els Pastorets, és el que el va portar a reescriure el que ja venia sent una història popular lligada a la tradició religiosa. Però malgrat aquell regust a suro ranci del pessebre, aquesta història desprèn una màgia any rere any per centenars de teatres de Catalunya reviuen amb aquella força de sempre.

De versions que narren les aventures de dos vailets en temps de Jesús n’hi ha vàries, alguns situen aquestes representacions populars a l’Edat Mitjana en front dels altars de les esglésies durant la nit de Nadal. Del segle XV ja se’n documenten segons els dietaris del Baró de Maldà, tot i que no va ser fins a la Renaixença que es despertà un interès real vers la literatura catalana, la tradició oral i el folklore en general. Los Pastors de Betlem (1887) de Miquel Sauria, o especialment El Bressol de Jesús (1891) de Frederic Soler i L’Estel de Natzaret (1903) de Ramon Pàmies van posar al seu lloc aquesta història dins el teatre de culte el que venia sent simplement popular. Ara bé, va ser l’estrena la nit del 24 de desembre de 1916 al Teatre Romea de Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús,  de Josep Maria Folch i Torres el que va acabar de lligar l’èxit i la popularitat d’aquesta vella història per quedar-se a les agendes dels Nadals de les famílies catalanes.

Parròquies, ateneus, grups de teatres, veïns, associacions i escoles... gràcies a un text que defugia de versos massa retòrics, amb tocs d’humor, dinamisme i encarat a un públic més infantil. L’autor de Massagran va saber modernitzar aquella tradició popular i religiosa encara més que els Gallofa i Pallanga de’n Pitarra , lligant-la a la cultura catalana més rural però sempre amb una visió d’un gran espectacle d’entreteniment. Creant des de casa seva un record inesborrable per qualsevol infant, convertint en eternes les aventures d’en Lluquet i en Rovelló en aquella màgica nit de Nadal que viatgen a la Judea de Jesucrist, i és que cada Nadal tornen a aixecar-se al teló en desenes d’escenaris fent la tradició més i més gran.

La repressió franquista amb el pretext de la religiositat de l’obra va fer aquí una de les poques excepcions de la censura; cosa que ha permès que grups com la Joventut de la Faràndula hagin representat de forma ininterrompuda des de la seva fundació -en aquest cas el 1947- cada Nadal Els Pastorets, aquest exemple es pot extrapolar a tot el país fent d’aquesta obra de teatre quelcom més que una tradició nadalenca i religiosa, sinó també un símbol de país i catalanisme. A la vegada que va molt lligada amb la idiosincràsia de la cultura popular i la tradició teatral catalana, sent Els Pastorets  una autèntica fàbrica d’actors i la pedrera de molts professionals. És per això que sense adonar-nos-en han passat 100 anys des de la seva estrena i encara avui batega amb aquella força de sempre. Aquest dissabte 24 se celebra un petit homenatge a la figura de Folch i Torres al Teatre Municipal de Sabadell amb Omnium i la Presidenta del Parlament.

La nit abans diverses generacions de Lluquets, Satanasos i Jeremies, tots barrejats entre Sant Vicenç i Faràndula faran una representació extraordinària i nostàlgica dels actors que ja fa anys han penjat les espardenyes... i és que Sabadell ha capitalitzat sens dubte aquest llegat, tradició i també l’esforç de posar l’espectacle al lloc on el pertoca. Hem de pensar que La Faràndula reuneix darrerament una mitjana d’uns 6.000 espectadors en el seu cicle de Pastorets, el Sant Vicenç un altre miler, sense comptar les escoles i esplais... són xifres molt grosses per una obra centenària. Igualada, Calaf, Puigcerdà, Valls, Barcelona... a tot arreu centenars i centenars d’actors posaran el seu granet de sorra perquè novament el públic vol sentir la història de sempre amb aires d’infància. Per molts anys tinguem Pastorets.

publicat per

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...